Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isil. Mostrar tots els missatges

20150817

[1129] Baixant cap a Salau

Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La destinació final de tots els taulons transportats des de Bonabé era aquesta usina: la fàbrica de pasta de paper de Salau. La pasta feta de fusta era millor i més abundant que la feta de draps. El negoci també. Per això va pagar la pena de construir tot aquest muntatge als confins del Pallars i de l'Arieja. Darrere de la fàbrica s'hi veu l'estació d'arribada de la fusta, sembla que encara en construcció.

Per poder fer anar la trituradora per fer la pasta de paper, va fer-s'hi un salt d'aigua de 130 m per tal de proporcionar l'electricitat necessària a l'empresa paperera. També l'aigua de les fonts de Salau és aprofitada. La concurrència de treballadors fou extraordinària, i la duana s'apropà des de Coflens fins a Couladous per facilitar els tràmits comercials.  A Salau s'obre la primera oficina postal de l'Arieja. Se n'ha d'ampliar el vell cementiri des d'un bon començament. Gràcies a les postals editades i trameses, actualment podem fer-nos una idea cabal de tota aquella aventura empresarial enmig del Pirineu pallarès. L'empresa es converteix en la font gairebé única de l'economia local i de la vida social. Gairebé com semblantment ocorre a Guissona amb la Cooperativa Agropecuària, per posar un símil. Fins i tot proporcionava un parell de beques anuals per als fills més esquilats dels treballadors per poder continuar els estudis fora vila. Només pera als nois, no pas per a les noies! Al 1911, fins i tot s'intentà de convertir Salau en municipi independent, separat de Coflens, però el projecte no fou aprovat. 

Cap a final del 1920, l'empresa va decidir el tancament de les instal·lacions. La mobilització dels operaris durant la Gran Guerra, el desgast de la línia telefèrica i l'esgotament dels boscos conduïren a una baixada de rendibilitat i a la fi de l'aventura forestal de Bonabé. 
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La gran quantitat de treballadors ha deixat postals trameses de tota mena i amb tota mena de segells. Calgué obrir-hi oficina de correus, la primera de l'Arieja! El gran edifici de la fàbrica de pasta de paper
Anys 2000-2010. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La mateixa vista del gran edifici industrial a la vora del riu Salat després de cent anys (foto Viquipèdia). 
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
El camí del Coll de Salau a prop de les fonts del riu Salat.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Un parell de vistes centenàries del poblet occità, amb l'església als prats de la marge esquerra i les cases a l'altra banda del pont.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
A la foto superior, l'església romànica en primer terme, la fàbrica al darrere, a peu de riu, i l'estació d'arribada de les càrregues del telefèric a mitja alçada.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La plaça de Salau, petit llogaret que va veure transformada sa història durant les dos primeres dècades del segle XX.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Diverses edicions de la vista del Port de Salau per la banda nord.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La preciosa església romànica de Salau, amb restes d'un petit claustre, dels Cavallers de Malta, segons tradició. La torre del campanar passà a tindre rellotge fins i tot, col·locat al peu de l'espadanya, per damunt la teulada i de l'absis. Amb poca visibilitat, però de cara a les cases del poble.
1937. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Les grans pluges d'aquell 1937 provocaren greus inundacions a totes dos bandes del Port de Salau. Les destrosses al poblet occità, a peu de riu, foren grandioses.
Anys 1940-1950. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
L'orientació turística de la petita vila pirinenca començà després de la guerra mundial.
Anys 1960-1970. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Les postals en color de la preciosa església romànica.
Anys 1960-1970. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La natura, com a base del turisme. Com a tot el Pirineu sencer. Em pregunto si mai no hi podrà tornar a haver un altre model econòmic en què el turisme tingui el seu lloc, però on la gent i la terra puguin viure en equilibri i pau. Perseguir el turisme de masses és pa per avui, però gana per demà. Ei, segons ho veig jo, i potser m'equivoco.

20150816

[1128] El telefèric del Pallars a la vall del riu Salat

Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Un gran parapet de fusta suspès entre dos altes torres protegeix la casa, situada sota la línia del cable de transport. Allò que veiem a la part alta de la foto superior, al costat del nom, no és pas una taca, sinó la tona de troncs que viatjaven penjant per sobre del Pirineu.
Entre l'estació de càrrega de Bonabé a l'estació angular del Port de Salau, on hi havia l'edifici de la cantina, hi hagué 40 torres, només cinc de ferro. Les altres cinquanta-una torres del recorregut eren per baixar del Port de Salau al poblet del mateix nom. Les torres de fusta anaven de 6 a 16 m, les de ferro, de 18 a 28. El pes que sostenien d'una sola càrrega mitjana era d'una tona i el temps de transport entre Bonabé i Salau rondava sobre una hora llarga.

Durant un dia hi transitaven unes 120 tones, amb un total de 24.000 per any (amb dos-cents dies de treball de mitjana). No és d'estranyar que a aquest ritme de bosc Bonabé s'esgotés després de deu anys de funcionament.

Hi havia, per tant, una estació d'embarcament a Bonabé i una estació d'arribada a Salau (en el lloc anomenat illa), i dues estacions intermèdies, les de Port de Salau, que també va servir com a habitatge i menjador per als treballadors i per permetre el control duaner, i la del Pézerouze, tant perduda en la vegetació, que encara s'hi pot veure a l'hivern, la fundació i una bella torre de cor de roure pràcticament intacta.


La informació d'aquestes posts gràcies als blogs (no us els perdeu):

Company-Histories.comVent du Port. L'aventure du bois BonabéUn recorregut per les restes de la Matussière-et-Forest a Bonabé

Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'experiència de Bonabé marca el (desgraciat) inici de l'explotació sistemàtica del bosc. A la imatge, un capatàs (o qui sap si el sentor Matussière en persona) amb un parell de treballadors sobre els troncs.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
A baix a Bonabé, els troncs eren tallats en taulons. Així s'optimitzava el pes del transport aeri. A la fot, un dels amos a peu de riu, al costat de la sínia que movia la serradora hidràulica.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Les torres de més amunt eren de ferro, per aguantar el torb i la neu. També s'hi veuen els cables de llum elèctrica que travessaven el port. A la dreta, travessant sobre la neu, o uns treballadors soferts, o uns contrabandistes espavilats.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Construcció de la base d'una de les torres del telefèric, encara amb neu.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Una càrrega de taulons, aprox una vintena a cada viatge, arribant al Cap del Port.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Els treballadors dalt de la torre de fusta del telefèric, preparats per al retrat. A la dreta, un altre emparrat en el pal de l'electricitat. Les dos dones amb gaiato de pastor a la mà... L'estació intermèdia del Cap del Port -crec.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Dalt al port, l'anomenada cantina, en un majestuós edifici que albergava treballadors i també la duana. 

Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'edifici del Cap del Port, a 2.050 m, on hi havia l'estació receptora intermèdia de canvi de vessant.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'edifici del Cap del Port, en construcció, amb carretes de bous. Allà hi hagué la cantina, fou un dels més celebrats i famosos de la contrada. Quantes llengües s'hi devien sentir!
Anys 2000. De Bonabé a Salau.
L'edifici enrunat al cap de cent anys, com es pot veure en l'actualitat.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'estació receptora de Salau, al moment de l'arribada d'un carregament, sota l'atenta mirada dels propietaris o encarregats. De ben segur, prou semblant a la de partida de Bonabé.