Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hospital Sta. Maria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hospital Sta. Maria. Mostrar tots els missatges

20170318

[1658] El Joc de la Pilota, el Pati de Comèdies, el cementiri i altres curiositats de l'antic Hospital de Santa Maria

Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
El pati gòtic de l'antic hospital, amb l'elegant escala i galeria porxada, d'impressionant factura (foto: fpiei.cat).
Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Una meravellosa imatge històrica d'una de les sales de l'antic hospital, abans que es traslladés a mitjan dels anys 1920 al nou edifici del Santa Maria a la carretera d'Osca de llavors, avui Rovira Roure. S'hi veuen els llits sota les arcades gòtiques de l'edifici medieval  (foto: grup arxivers).
Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Una altra impressionant vista: el pati gòtic de l'edifici, amb l'antiga font neoclàssica encara a dins, per donar servei a les necessitats de l'hospital militar que hi hagué en una de les parts des de l'arribada de la barbàrie borbònica a la ciutat (1707) i fins al 1854, que retornà a ús principalment civil, encara que el cartell perdurà fins a les extincions de les activitats a l'edifici en una de les sales (foto: fpiei.cat).
Anys 1920. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Les monges de les Filles de la Caritat, amb els grans barrets blancs alats tenen cura de l'hospital. Els malalts disposen d'una cadira al davant del llit, potser per a algun acompanyant (foto: fpiei.cat).
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'antic hospital de Sant Marçal, a tocar del riu fora muralla a la marge de Cappont, fou l'emplaçament triat pels paers lleidatans l'any 1445 per reunir els set hospitals de la ciutat en un de sol, que ajuntés les rendes i permetés una atenció de beneficència municipal més potent: «...con las rentas de todos reunidas, se procedería al ensanche del que debía quedar, y de este modo podría albergarse con comodidad y desahogo a los muchos pobres, enfermos y peregrinos, que de varias partes del mundo acudían a Lérida». Efectivament, gràcies a sa universitat, hi havia a Lleida persones provinents de tot Europa.
Anys 1930. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
El pati gòtic i la font, ja reixats. Un cop traslladades les activitats al nou hospital, l'edifici començà la seua vida com a equipament cultural (foto: fpiei.cat).
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

La mort del bisbe Garcia Aznar al 1449 provocà un cert retard en el començament de les obres, finalment iniciades a l'agost de 1452, quan «vencidas todas las dificultades, empezaron a acumularse en las inmediaciones del Hospital de Sant Marçal los materiales necesarios para el ensanche proyectado; más con tan mala fortuna, que una fuerte avenida del río, ocurrida en la mañana del 3 de octubre del mismo año, inundó todo aquel barrio, derrocó varias casas, arrastró cuantos materiales había preparados y hasta destruyó una gran parte del edificio que se trataba de ensanchar»

L'avinguda de les aigües sicorines sobre el barri de Cappont, doncs, posà en greu perill aquell projecte. Veient els paers que aquest perill podia ésser recurrent, decidiren renunciar al projecte d'ampliació de Sant Marçal i la construcció d'un hospital nou, «capaz para todas las necesidades, dentro de la población, eligiendo al efecto para emplazarlo, el terreno que ocupaban las casas llamadas del Pes del Rei, en la plaça de l'Almodí o de la Bladeria vella». La reina Maria, esposa d'Alfons IV el Magnànim, el nostre rei resident en territoris napolitans, atorgà el permís d'aixecament del nou edifici al 27 d'agost de 1453. Això sí, en honor a la regina, l'hospital s'hagué de dir de Santa Maria. 
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Escriu amb sorpresa l'autor: «Hemos de suponer que nuestros paeres contarían por anticipado con esta autorización, por cuanto catorce días antes de concederse, o sea el 13 de Agosto de 1453, empezaron las obras preliminares para la construcción del hospital». Pleyan reprodueix un fragment notarial de l'escrivà principal de la Paeria que en deixà testimoni, al costat del nom dels Paers del moment, «e costaren de compra les dites cases quatre-centes e set lliures».
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

La gran magnitud de l'obra obligà a buscar finançament extraordinari al Capítol catedralici de la ciutat. Després d'informat el Papa, aquest autoritzà la contribució de l'Església a l'obra per mitjà de l'abat del Monestir de Santa Maria d'Escarp.
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Primera pedra de l'edifici al 13 d'abril de 1454, «después de feta una solemne professó al dis Spital, on dix la missa e sermonà lo Bisbe Gasset» (dialecte lleidatà cent per cent de l'escrivà de la Paeria. No com ara, que si s'hi truca per telèfon et respon una gravació en dialecte oriental).

La làpida inaugural encara existent amb caràcters gòtics reconeix aquest doble finançament de l'Hospital, municipal i eclesiàstic. I atenció a les celebracions populars: «Además de la función religiosa de la mañana, fue solemnizado este acontecimiento con una corrida de toros en la plaza de Sant Joan por la tarde, e iluminación general por la noche». O sia, que els carrers eren il·luminats de manera extraordinària amb teies i fogueres, per tal com la gent pogués voltar i fer-hi festa més estona, ja que en caure el sol, si no es feia així, els carrers esdevenien en aquells temps foscos i intransitables. 
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Encara foren necessaris nous tributs per sufragar la "sanitat" lleidatana quatrecentesca, sobre la venda de carn en gran quantitat i sobre els forasters que transitessin per la ciutat. Ara en donem les culpes a les retallades del govern de torn, però allò cert és que en tots temps, el finançament de la beneficència (modernament, sanitat) ha anat sempre per darrere de les necessitats reals, aquí, a Europa i a tot el món. És un fenomen estructural del sistema de vida conjunta dels humans anomenat societat.

Els festejos per la col·locació de la primera pedra de l'hospital, aviat deixaren pas a l'escepticisme: les obres se suspengueren poc temps després de començades. No en va trobar el nostre autor la causa, però no degué d'ésser pas menor, atès que la suspensió «duró más de cincuenta años, o sea, hasta el 1º de febrero de 1509, en cuyo día volvieron a emprenderse y continuaron sin interrupción, hasta 1512 que quedó terminado el edificio», ara fa doncs poc més de 500 anys.
Anys 1940. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Vista aèria de la banqueta del Segre abans de l'ampliació de postguerra, un cop aixecat l'edifici del Montepio. S'hi veu amb totes ses proporcions els magne cub medieval de l'edifici de l'Hospital davant per davant de la Catedral nova divuitesca.
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Mentre durà l'aturada de les obres, l'edifici rebé autorització papal per tindre església amb rector i campanar amb campana, o per tal que els visitants en certs dies senyalats rebessin indulgències. Alguns personatges importants, com ara l'abat de Poblet o l'Ardiaca major de la catedral, foren nomenats per butlla papal com a conservadors i protectors de l'Hospital, tot i que encara no s'havien reprès les obres! Tot plegat, no fa gaire bona olor...
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Acabat l'edifici, s'hi construïren annexos alguns altres establiments. La vista del magne cub petri de l'edifici de l'Hospital és una vista moderna, que mai no havia existit abans. Algunes d'aquestes construccions adjacents eren destinades a proporcionar ingressos per al seu manteniment.

D'entre aquests afegits, en destaca, a la dreta, un teatre, el pati de les comèdies, com recorda la plaça posterior de l'edifici actual, que llavors donava ja al riu, ja que no hi existia el carrer de Blondel. Hi hagué també «habitaciones para empleados y sirvientes, asilo de peregrinos, y horno de cocer pan para el establecimiento». A l'esquerra, o sia, costat de l'actual carrer Vila de Foix, «un cementerio, en el que se enterró hasta 1797 a los enfermos que fallecían en el hospital». O sigui, que quan passegem per aquell carrer o seiem en alguna de les terrasses a fer una cerveseta, els nostres avantpassats ens hi acompanyen des del recer de son descans etern.

Al darrere de l'edifici, limitant amb l'areny del riu, «corrales para ganado y un juego de pelota, cuyo frontón era la misma pared del Hospital»

La tàpia que delimitava l'Hospital fou motiu de disputa amb el governador Blondel, que eixamplà una mica la primitiva banqueta i hi féu passar la carretera o camí ral que de sempre passava pel carrer Major, per dins de la ciutat.
1929. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Gaspar i Serra (1892-1970) (ANC).

Encara als anys 1920, quan l'hospital deixà de fer ses funcions assistencials, hi havia als costats del vell edifici altres edificacions adjacents. Al darrere de l'Hospital, s'hi aprecia la gran esplanada tapiada on hi hagué el Joc de la Pilota lleidatà.
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Sembla que el Joc de la Pilota era prou popular a la Lleida setcentesca, segons l'anunci que l'autor transcriu per a la subhasta de l'arrendament de les instal·lacions: «Se trau a subast públic per quatre anys tot aquell joc de pilota que consisteix en pati circuït de tàpies i mig voltat de bancs, que es propi de l'Hospital i trau porta al riu Segre, situat entre la paret de detràs de l'Hospital i el dit riu Segre». L'arrendament proporcionava calerons per al manteniment de la beneficència, però quin mal de cap, pobres malalts, tot el sant dia sentit el sorolls dels rebots de la pilota a la paret! Els bancs que hi havia de segur servien perquè les dames contemplessin el joc ben assegudetes. L'arrendament es pagà a 150 lliures barcelonines pels quatre anys per Josep Artigues, teixidor de la ciutat. Probablement, una de les més antigues referències al joc de la pilota de tot el nostre país.

1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

La degradació de l'edifici i de l'atenció que s'hi feia entre els lleidatans una repugnància a ingressar-hi, «debida exclusivamente a la falta de enfermeros y sirvientes que se dedicasen con esmero al cuidado de los enfermos». Per aquest motiu, hom pensà d'establir-hi les monges de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül. L'any 1792 obtingueren llicència reial per tal que l'orde es fes càrrec del funcionament de l'Hospital. Fins aleshores, la majoria d'infermers havies estat homes, i a partir de llavors, ho foren les monges. 
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Les quatre primeres monges hi foren acompanyades des de la Catedral Nova «en procesión, saliendo de la catedral acompañadas del clero, cabildo y obispo y fueron recibidas en la puerta de la iglesia del Hospital por el ayuntamiento y gobernador». La ciutat de Lleida fou la primera de l'estat on les Filles de la Caritat, orde d'origen francès, s'instal·là.

Al 1793, el bisbe de Lleida dedicà una de les sales de l'Hospital «para recoger y criar los niños expósitos... a cuyo efecto costeó las cunas, ropas y demás necesario para su instalación, y asignó un haber mensual de 9 pesetas a las nodrizas [dides] de la casa y dies a las de fuera», tot sota administració de les germanes paüles. 
1948. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
(foto: blog espaiurbà
).
Les propostes de tombar l'edifici de l'Hospital daten dels anys 1915-1920, quan es començà a remenar la construcció d'un nou hospital. Per pagar-lo, algú proposà l'enderrocament de l'Hospital gòtic, amb l'obertura d'una gran plaça davant la Catedral Nova, i la urbanització i venda de patis per a la construcció de cases dels voltants. Amb aquests diners, la Diputació hauria pagat el nou hospital. La pressió ciutadana, una de les primeres mostres de resistència veïnal de la ciutat al segle XX, ho aturà.

Després de la guerra, arribà un altre moment propici a les barrabassades urbanístiques, que proporcionaven grans guanys als manifassers locals franquistes. Un projecte dit 'Proyecto de urbanización de la plaza de la catedral en la ciudad de Lérida', de Pere Domènech Roura i Lluís Domènec Torres provà novament d'obrir una gran plaça davant la catedral nova, on sempre s'hi ha trobat a faltar perspectiva i un gran espai obert. En aquesta ocasió, però, la idea ja no fou enderrocar el vell Hospital medieval... sinó traslladar-lo a la Plaça de l'Ensenyança. Quins bemolls!
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

L'atenció als petits orfes de la ciutat es féu a l'Hospital fins al 1819, que es traslladà la sala a la nova casa hospici. 
Anys 1940-50. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
L'antic Marraco passant per davant de la Catedral i de l'antic Hospital medieval, testimoni des del tombant del segle XV al XVI de totes les manifestacions, festives o tràgiques, dels lleidatans.
Anys 2000-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
(foto: blog el blog del senyor i).

La font de l'interior del pati gòtic tenia un aire neoclàssic, amb dos caps de tritó que sostenen la làpida commemorativa, que n'indica l'any que fou feta, 1802. Per a les tasques mèdiques de l'Hospital, l'arribada de l'aigua hagué d'ésser un fet transcendental.

Després de la guerra, la font fou traslladada a l'exterior, quan ja els edificis adjacents de l'Hospital havien desaparegut, i fou aplacada a la paret de l'edifici de la Joventut Republicana de Lleida, llavors espoliat pel franquisme (espanyol) i encara no retornat als seus propietaris legítims per la (pseudo)democràcia de la transició (espanyola). En aquests solars a la dreta del vell edifici de l'Hospital hi hagué des d'antic, probablement des del segle XVII, quan la moda dels patis de comèdies s'esbarrià per tot Europa, el primer local de teatre lleidatà. 


20161021

[1547] Detalls del vell Hospital de Santa Maria lleidatà

Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una magnífica col·lecció de detalls arquitectònics del vell edifici quatrecentista que la Paeria féu construir per a l'atenció de malalts, obra d'un dels grans pioners del fotoperiodisme català. Brangulí era originari de l'Hospitalet de Llobregat, i amb la seua càmera deixà testimoni de la Catalunya en transformació de la primera meitat del segle XX.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
A partir de la dècada de 1920, salvat de l'enderroc a què la Diputació el volgué condemnar per poder fer una àmplia plaça al davant de la Catedral nova, el vell edifici fou destinat a museu arqueològic.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Al mig del pati s'hi plantà una creu de terme lleidatana, enjardinada amb un petit parterre amb una fonteta. 
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Detall de la creu de terme, potser la de Butsènit, la Creu del Batlle, que hi hagué a la partida Gensana (Rufea) de l'horta lleidatana, en el vell camí de Fraga, després esdevingut carretera N-II. Davant la benzinera Jamaica s'hi van veure molt de temps les restes. 
(L'amic Santi Campo ja m'ho desmenteix segons les fotos conservades. Com que les partides i termes de la ciutat eren -i són encara- tantes, crec que d'alguna d'aquestes la devien traure).
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Un altre costat de la creu gòtica dipositada al pati de l'Hospital vell, i que fou abatuda per escamots anticlericals al 1936. Després de la guerra, se'n veia el pilar, però no pas la creu.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).

La porta interior al costat oposat al de l'entrada principal.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
L'agençament de l'espai comportà el trasllat de la monumental font interior que des de començament de segle XIX abastia l'edifici de ses necessitats d'aigua, durant segles pouada directament del Segre. Amb la inauguració de la font (1802), l'aigua arribava del gran dipòsit enterrat sota l'antiga Plaça dels Gramàtics (avui dita precisament del Dipòsit), des d'on arribava de la Noguera Pallaresa per mitjà del Canal de Pinyana. Ironies de la vida, Lleida, a la riba del vell Sícoris, fa servir aigua ribagorçana per a l'abastament de boca.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Detall de la plaça fundacional de l'Hospital. 
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
L'escala del gran pati, ornada amb una escultura del museu.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Detalls de l'escala del llavors nou espai del museu arqueològic de la ciutat.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Detall arquitectònic de l'escala.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Detall de l'escala, d'encantadora senzillesa
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
Un altre angle. A la cantonada, un escut de pedra guardat al museu, provinent d'algun antic palau de la ciutat.
Anys 1930 ca. L'antic Hospital gòtic de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945).
El pati agençat amb la creu gòtica d'alguna partida de l'horta lleidatana presidint l'espai.

20161003

[1532] L'antic hospital, «refugi pietós de Santa Maria»

1926. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 16.

Un esplèndid gravat de Francesc Oltra, amb el pati gòtic de l'edifici de l'antic hospital, llavors ja desocupat de ses antigues funcions assistencials.
1926. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 16.

L'entrada al pati era protegida amb una reixa i al fons encara s'hi aprecia la font que hi hagué des del 1802. Després de la guerra, fou trasllada a fora de l'edifici, adossada a la paret lateral del Casal de la Joventut Republicana de Lleida, en una nova plaça, un cop tombats els edificis adjacents al gran edifici medieval, dita Plaça del Pati de les Comèdies, per ésser situada en l'emplaçament d'un antic pati de representacions teatrals populars en els segles de l'Edat Moderna. 
1926. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 16.

Detall de l'escala gòtica amb els esvelts arcs apuntats.
1926. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 16.

El sonet del poeta lleidatà Josep Estadella i Arnó (1880-1951) dedidat a l'antic edifici quatrecentista:

«Refugi pietós de Santa Maria
que esguardes les reixes de la Catedral
i tens una verge damunt del portal
que a sol i serena te fa companyia».
Anys 1900-10. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Una de les sales assistencials de l'Hospital, sota les voltes gòtiques, en una autèntica fotografia històrica.
Anys 1920 ca. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Una vista estereoscòpica de la sèria «El turismo práctico», de l'editorial barcelonina d'Alberto Martín. Hi veiem la gran font de 1802 que s'instal·là al pati per millorar les condicions assistencials de l'edifici.
Anys 1920 ca. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
El pati de l'Hospital amb la font.
Anys 1920 ca. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Vista del pati des de la portalada d'entrada, en una imatge de la col·lecció «España monumental de Mi Papel (de fumar)», sèrie J núm. 29.
1927. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 26-27.

Fotografia de la façana de l'edifici, llavors un monument salvat per a l'ús ciutadà i convertit en una nova senya de recuperació de la identitat històrica de la ciutat. Quan la Paeria en vengué l'edifici a la Diputació, cap al 1915, el primer pensament fou d'enderrocar-lo per fer-hi una gran plaça davant la Catedral i especular amb els patis adjacents amb l'obertura de nous carrers, i poder pagar amb aquestes plusvàlues la construcció de l'Hospital nou de Santa Maria a la carretera d'Osca. La pressió popular, liderada pels intel·lectuals republicans i catalanistes de l'època, impedí aquest atemptat urbanístic.
1927. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 26-27.

Detall de la portalada amb la Mare de Déu al damunt. Encara s'hi observen les finestres i altres obertures, que foren tancades amb la remodelació feta per la Diputació durant la postguerra en esdevindre l'edifici la seu perpètua de l'IEI.
1927. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 17.

Espectacular imatge de la façana en perspectiva cap al carrer Major des de dalt de l'escala de la Catedral Nova. S'hi veu ben bé el bullici ciutadà de la principal via de la ciutat, i a dalt de l'edifici l'espadanya que hi hagué durant segles.
Anys 1910 ca. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 17.

La mateixa imatge en una edició de postal. A la porta d'entrada secundària a l'esquerra de la principal, uns quants soldadets (espanyols) de guàrdia, ateses les funcions d'hospital militar que féu la institució en ses darreres dècades de funcionament. 
1927. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 21.

Vista interior del pati i escala gòtics de l'Hospital, que passà a dir-se Vell perquè la Diputació estava ja construint el nou Hospital als afores de la ciutat.
1927. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 22.

Una vista poc freqüent: la nau gòtica de l'església de l'antic hospital.
1928. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Diario de la Exposición» de la Confederación Hidrográfica del Ebro.

Erigit en monument històric, ja no faltarà mai més en cap de les ressenyes monumentals de la ciutat, com aquesta de l'exposició agrícola d'aquell any.
1928. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Vida Lleidatana», núm. 51.

Retrat de l'esplèndida galeria porxada del pati gòtic.
1928. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Diario de la Exposición» de la Confederación Hidrográfica del Ebro.

Detalls de la Mare de Déu i el Jesuset de l'estàtua del nínxol de la façana.
1928. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
«Diario de la Exposición» de la Confederación Hidrográfica del Ebro.

L'elegant escalinata gòtica d'accés a la planta superior amb els airosos arcs de gràcils columnes.
1930. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
La façana de l'Hospital a l'inici de la dècada republicana del segle XX.
1930. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
L'estàtua de la Mare de Déu en una postal de l'època, amb els tres lliris sobre l'escut quadribarrat de la ciutat a banda i banda, en senyal de la propietat que la Paeria tingué de l'Hospital durant segles.
1933. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Notícia de la història de l'Hospital en un diari dels temps republicans, amb la imatge de la façana i una magnífica fotografia de la galeria porxada, amb motiu de la seua conversió en seu de les col·leccions arqueològiques de la ciutat.
Any 1935. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Postal amb la vista del pati gòtic amb segell de l'època republicana.
Any 1935. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Detall dels arcs i de la font.
1951. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Gravat del pati gòtic de la postguerra, seu ja de l'IEI, creat l'any 1942 en plena dictadura franquista per promoure la cultura i investigació de les comarques lleidatanes, sempre -però- dins d'un ordre (dictatorial i espanyol). Aquesta designació com a seu d'una institució que es considerava cultural afavorí la rehabilitació de l'edifici.
1966. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Durant dècades, la biblioteca de l'IEI fou la gran biblioteca de la ciutat. La imatge del «Diario de Lérida» ens mostra una panoràmica de la gran sala de consulta.
1966. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
La inauguració de la sala d'exposicions, a l'entrada a la dreta, amb una moderna porta de vidre per a l'època, segons que comenta el peu de la foto publicada al «Diario de Lérida».

1966. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Una publicació de l'IEI amb un magnífic gravat del pati i escala gòtics de cara a la portalada d'entrada per la banda interior.
Anys 1960-70. Lleida. Antic Hospital de Santa Maria.
Dos aspectes de l'Hospital en sengles postals d'aquells anys.
1563. Lleida, Hospital de Santa Maria, Wyngaerde.
Vista de l'edifici de l'Hospital en un gravat al cap de poc més d'un segle de sa construcció. Llavors, la muralla fluvial de la ciutat passava ran de fonaments, i les mateixes cases del carrer Major feien de tancament de la ciutat davant del Segre. D'allà en avall, la muralla s'allargava fins al portal de Sant Antoni. 
1707. Lleida, Hospital de Santa Maria, 
«Belagerung von Leira durch die Franzosen».
L'emplaçament de l'edifici de l'Hospital, al final del carrer Major lleidatà. 
1884. Lleida, Hospital de Santa Maria.
Un gravat de la façana de l'Hospital, llavors també d'assistència a la militarada (espanyola) aquarterada a la ciutat , amb un soldat de guàrdia, assegut, a l'entrada.
F. Llorens i Riu, «La Ilustració Catalana».