Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra de Successió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra de Successió. Mostrar tots els missatges

20160924

[1526] La crema de Gerri durant la Guerra de Successió

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

Poc abans del setge de Cardona d'aquell anys, les tropes de Ses Majestats Borbòniques, francesa i espanyola, que Déu Nostre Sinyor tindrà ben tancades a l'infern de ben segur, en passant per la vila pallaresa, deixen la població cremada per tal de poder controlar-ne el pont. Sembla que hi havia 800 ànimes al poble, la majoria civils, que degueren quedar-se sense sostre ni possessions. 
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

El plànol és dibuixat amb ploma i tinta negra, il·luminat com a aquarel·la, amb marrons per a l'orografia, verds per a la hidrografia i carmesí per a les teulades dels edificis. En el detall, s'observa com els assaltants baixaren de les muntanyes per sorpendre els defensors.
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

La vila al costat de la Noguera Pallaresa amb el pont romànic com a objectiu. A la riba esquerra, aigua avall, el Monestir de Santa Maria. S'hi observa prou fidelment la distribució dels carrers i camins de la vila, i de les preuades salines, a nord i a sud. 
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

Les columnes de dragons i granaders descendeixen pel barranc d'Enseu per parapetar-se davant el pont. Dalt del tossal, algunes peces d'artilleria castigaven la vila. 
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

Els defensors també tenien alguna peça artillera al tossal de la banda dreta, però a la vista dels esdeveniments, els ennemies, o sigui els nostres, comencen a evacuar a corrua feta. A la part alta del poble hi hagué una gruixuda torre de defensa de planta quadrada, dita de la Presó. 
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

Detall magnífic dels salins o eres per a l'explotació de la sal, amb el canal de l'aigua salada i els tolls d'evaporació, cadascun amb el seu maset al costat per a la recollida de la producció. Des de la marge dreta, algunes peces d'artilleria proven de mantindre a ratlla als borbònics. S'hi observa ben bé el conjunt monacal benedictí. 
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

A la banda septentrional, els salins eren dins un areny de la Pallaresa, a tall d'illa salada dins el curs d'aigua dolça fluvial. El canal d'aigua salada baixava arran de riba i de les cases que donaven al riu fins a l'altra banda del poble. Els homes atrinxerats en parapets del Comte de Muret, preparats per a l'assalt del pont. 
1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).

La fumarada dels canons i dels fusells vol transmetre la fogositat dels combats. Crec que la Casa de la Sal, a la part alta de la vila, encara no s'hi havia construït; degué aixecar-se durant els ominosos anys de la pax borbònica. Al Reial Alfolí o magatzem, s'hi molia, ensacava i despatxava la producció de sal de la vila de manera unificada. Les cases s'agombolaven al voltant de l'església de Sant Feliu, algunes amb porxos, i sempre en costeruts carrers fins a la mateixa vora del riu.

20160220

[1322] «Environs de Balaguer» durant la Guerra de Successió

1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Plànol dels encontorns de la ciutat urgellenca durant la Guerra de Successió, on l'armada francesa va acampar el 4 de juny d'aquell any durant deu dies, aixecat pel serveis d'enginyers topògrafs militars que des del segle XVII acompanyaven sempre l'exèrcit gavatxo per proporcionar l'avantatge del coneixement del terreny als seus generals. Les diferents unitats de les tropes gavatxes eren acampades darrere la població, als plans d'Almatà i a tots dos costats del riu Sió des de la Sentiu fins a la Ràpita. La primera vegada (A) a la part de baix, i la segona (B), a partir del 24 de juny, que l'exèrcit hi tornà, a la part de damunt. 
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
La Plana d'Urgell en els seus confins balaguerins. A l'esquerra, el riu Segre baixa per avall amb ses diferents sèquies, i el Sió que hi desemboca per l'esquerra.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
La llegenda del plànol.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
La ciutat emmurallada de Balaguer, allargassa a peu de riu. A la riba esquerra, el Cappont abaluardat, per protegir el pont de pedra medieval que donava davant per davant de l'esbalç del Castell Formós, dalt del turó. A l'altre turó, l'església de Santa Maria. La muralla d'aquesta part també disposava de baluards defensius i fins i tot d'una segona línia, molt més exterior, que volia protegir la ciutat per la banda sempre mé vulnerable del pla. 
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Al turó previ al del castell, el Santuari del Sant Crist. El turó també s'havia fortificat, i el pla d'Almatà disposava d'un pany de muralla i d'un gran baluard per protegir l'entrada pel nord. Un petit llogaret o ermita als afores de Balaguer, «Les Pareilles», al camí de Castelló de Farfanya i Montsó. Poc més amunt de Balaguer, el desguàs del riu Scio, o sigui, Sió.

Sobre l'etimologia d'aquest l'hidrònim escriu Coromines que «l'ètimon ja havia de tenir una forma CIONE, sens dubte un hidrònim pre-romà, com ho són la major part dels nostres noms de rius: Ter, Tec, Tet, Gavarresa, Merlès, Segre, Ebre, etc. És probable que sigui la recucció de *CEIONE, derivat del pre-romà KEIA 'avenc, sitja, fondal', d'on el català sitja... Origen adequat com a base semàntica de la idea de solc, ben aplicable a una ribera estreta, que servia de trinxera entre moros i cristians, encara en el segle XI».
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall de la Sentiu, a la dreta del Sió, amb el castell o guàrdia dalt del turó, i d'un torricó o molí riu avall, al camí de Balaguer.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
El Segre de Balaguer en avall. Igual que avui, hi hagué dos camins de Lleida, un per cada costat de riu. I també a cada banda, una sèquia de reg. A la de la banda esquerra, s'hi emplaçava el Molí del Comte, mentre que riu avall per la banda dreta s'hi aixecava el monestir cistercenc femení de les Franqueses, fundat al 1186 per donació del comte Ermengol VIII d'Urgell a la seua mare, la comtessa Dolça de Foix, vídua d'Ermengol VII. Només se'n manté dempeus l'església, dedicada a la Mare de Déu, i algunes restes d'estances del voltant de l'antic claustre romànic. 
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Les tropes acampades a la Plana d'Urgell. Entremig, els camins d'Agramunt, de Bellunt o de Linyola i Bellpuig. L'antic poblet del Pedrís, amb església i cementiri propis, avui només un conjunt de masies amb ermita.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall de Gerb, dalt de la serra i amb el gual del pas de Sauló al Segre, que portava a la partida d'aquest nom, a l'altra banda del riu.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall del pont de barques sobre el Segre, al costat dels llogarets de Bunyol i Navarra (no en tinc cap més informació) al camí de Camarasa.
1710. «Environs de Balaguer», Guerra de Successió, anònim (Gallica).
Detall del campament gavatxo i de la «Casa de D. Juan» o castell de la Ràpita usat com a quarter general, amb l'antiga ermita de Santa Margarida al costadet. 

20160212

[1314] L'artilleria francoespanyola contra Lleida, 1707

1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.
 (BDH).
El plànol de la ciutat fins a Gardeny amb l'emplaçament de les bateries d'artilleria que castigaren la ciutat l'estiu i tardor d'aquell nefand any. Diu la llegenda, que el mapa fou fet pel Duc d'Orléans, Felip, que poc després de finida la guerra fou regent del nostre regne veí del nord durant la minoria d'edat de Lluís XV.

Els plànols i mapes de Nicolas de Fer (1646-1720), cartògraf molt prolífic i de gran influència a la cort francesa en aquell tombant de segle, tenien un estil molt propi, que encara avui exerceix forta fascinació per la simplicitat del traç, per la forta coloració, per l'elegància del resultat. Des del 1690, rebé el suport del Delfí de la corona francesa, i amb l'arribada per via militar dels Borbons al tron del nostre regne veí de l'oest, esdevingué també geògraf oficial de Felip V. D'aquesta manera, els mapes que edità es convertiren en una mena de 'mapes oficials' de les dos corts borbòniques europees del moment.
1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709
(BDH).El volum recollit per Nicolas de Fer, «géographe de sa Majesté Catholique et de Monseigneur le Dauphin» sobre Les noves observacions dels membres de l'Académie Royale des Sciences francesa.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La ciutat emmurallada, a la marge dreta del Segre, al peu de la Seu Vella, i amb la fortificació de Gardeny riu avall, a l'altre costat de la riera de la Mariola, que desguassava al riu. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La riera de la Femosa desguassant al Segre per la marge esquerra, amb els camins que partien des dels convents dels Agustins i dels Trinitaris als afores del cappont. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El setge de la ciutat s'efectuà per la nord-est, lluny de l'abast defensiu de Gardeny. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La catedral vella i el castell de la Suda foren sotmesos a un fort bombardeig des de diversos angles i punts d'artilleria, protegits per les trinxeres d'atac excavades pels assetjants des de l'altra banda del Noguerola i de la muralla nord, que anava de Sant Martí a Sant Andreu, en l'actual Camp de Mart, llavors despoblat.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Detall del fort de Gardeny, sense cap feina ni paper en el setge artiller. S'aprecia com entre els dos turons principals de la ciutat, la petita vall de la riera de la Mariola baixava dreta cap al Segre, davant per davant de la muralla de Sant Antoni. D'aquest portal sortia el camí de Fraga que travessava aquesta riera per un pontet i continuava cap al camí de Butsènit.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Més enllà del baluard de Cappont, hi havia el convent dels Agustins i el dels Trinitaris. Probablement també alguna posada per als viatgers que, arribats tard o de nit a la ciutat, se'n trobaven les portes tancades. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El secular perfil emmurallat de la capital lleidatana des de l'Edat Mitjana: la muralla del riu, en bona part formada per les mateixes cases del carrer Major, la de Sant Antoni, la que pujava per Boters, amb el camí de Montsó, i la que partia la ciutat del burg de la Magadalena, desenvolupat ja durant la baixa Edat Mitjana, amb la primitiva porta ferrissa de la ciutat a l'actual plaça de la Sal.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El creixement i afermament del barri de la Magdalena obligà a la construcció d'una segona muralla que tancava fins al turó de la Seu, i una tercera que revoltava el turó fins al Camp de Mart per tancar amb la que arribava de Sant Martí. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El riu Noguerola féu les funcions de fossat i s'observa com fou derivat en dos per cobrir el baluard del Carme, que tancava la ciutat a tocar del Segre. A la dreta, l'antic convent del Carme extramurs. Més amunt, l'antiga església de Sant Ruf, enrunada des dels anteriors setges de la Guerra dels Segadors. L'emplaçament de les trinxeres en ziga-zaga és prou evident. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Detall del turó de la Seu amb totes les línies de tir dels canons francesos que hi queien.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La fortalesa de la Suda i la catedral, amb el claustre ben visible. A la dreta, l'església de Sant Andreu, «laquelle on a fait sauter». Ara bé, l'església de Sant Andreu era a l'altra banda de la Seu, just a la fi del burg universitari a la frontera amb el call jueu de la Cuirassa. Potser més aviat es tracta de la de Sant Martí, que feia funcions de caserna militar des de la Guerra dels Segadors, però que tampoc no era ben bé emplaçada en aquests rodals, sinó a la part oposada. De fet, aquesta part de la muralla passava molt més propera al turó i no era tan ampla com en el mapa és mostrada. Els errors de transcripció entre els apunts presos del natural pels enginyers militars i el treball final fet al taller de l'impressor eren normals i fins i tot freqüents en la cartografia del moment.

Al fals fossat de la falda nord del turó, s'aprecia un quadrat que potser representa els pous de gel de la ciutat.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Els morters tenien un angle de tir molt més elevat i podien emplaçar-se molt més lluny de la muralla, sense tant perill d'esdevindre blanc de l'artilleria defensiva.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Detall de les trinxeres a la banda nord de la muralla, a l'actual zona alta de la ciutat.
1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El planisferi mundial a la portada de l'edició, amb el continent americà encara poc afinat (p.ex. amb Califòrnia representada com una illa) i sense l'Antàrtida.