Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges

20141008

[839] Pedal Antifeixista, més

1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La sortida de l'etapa des de Lleida (15 d'abril), en passar pel Pont Vell enllambordat. Al fons, les façanes amb les tribunes vidriades de l'època i els llençols blancs estesos al sol de primavera. 
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Bicicletes i carros al Pont Vell, amb una magnífica imatge de l'Arc del Pont guarnida amb una pancarta.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La sortida de l'etapa a la Rambla de Ferran
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
L'arribada de l'etapa el dia abans, 14 d'abril, a la Rambla d'Aragó, davant l'antic seminari, que no es veu a la imatge, i de la Maternitat a l'altre costat. 
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
El Pont Vell de cara a Cappont, amb el pilot de ciclistes en començar la jornada, mentre un pagès amb un ruc i les sàrries se'n va cap al tros.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Les carreteres mal asfaltades provocaven més d'una punxada. Llavors no es canviava tota la roda com avui, sinó que calia desmuntar-ne el pneumàtic, que els corredors portaven entrellaçat a l'espatlla i l'esquena.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
També les caigudes devien ser doloroses, amb molts genolls pelats...
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La cursa es disputà en 5 etapes, de 14 al 18 d'abril, entre el Somontano aragonès i Barcelona, organitzada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i el diari republicanista El Diluvio.

20140908

[819] Pedal Antifeixista

1936. Lleida, III Cursa ciclista Jaca - BCN (ANC).
El diari El Diluvio organitzà aquells anys de la II República una clàssica ciclista catalanoaragonesa. Aquell mateix any de la revolta espanyola feixista la cursa passà per Lleida el dia 14 d'abril. La foto mostra els corredors al final del Pont Vell tombant cap a l'esquerra, on llavors s'enfilava la carretera de Barcelona pel costat dels Camps Elisis. I tot sempre sota l'atent esguard de la Seu Vella.
1936. Lleida, III Cursa ciclista Jaca - BCN.
El Diluvio fou un dels diaris en castellà editats a Barcelona des de finals del segle XIX més venuts, d'ideologia republicana i popular. Sa portada del 25 de juliol es féu justament famosa pels ànims davant l'aixecament militar dels feixistes espanyols.
1936. Lleida, III Cursa ciclista Jaca - BCN (ANC).
Ciclistes, carros i cotxes amb el públic a les voreres del Pont Vell de Lleida. Al fons la primitiva banqueta de Blondel.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Un cop encetada la guerra, la cursa es transformà en el primer Trofeu Pedal Antifeixista, una cursa ciclista entre el Front d'Aragó i Barcelona, a càrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat juntament amb el diari El Diluvio. Se celebrà del 14 al 18 d'abril de 1937, amb cinc etapes: Peraltilla-Lleida, Lleida-Tarragona, Tarragona-Manresa, Manresa-Girona, Girona-Barcelona. Hi participaren els ciclistes més coneguts del moment, com ara Gimeno, Sancho, Izquierdo, Campamà, Casamada i Olmos.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La cursa en una arriba a Lleida. Sembla que la Rambla d'Aragó ja era el carrer escollit per a tal ocasió, com més modernament quan una volta a aterrat a la ciutat.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
L'arribada d'un altre corredor amb el públic a les vores de la Rambla d'Aragó.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
S'hi observa una bona quantitat de públic animant els ciclistes. 
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els guanyadors de l'etapa a la meta lleidatana, amb sengles rams de flors. Darrere el micro de Ràdio Associació de Catalunya EAJ 15 transmetent l'esdeveniment esportiu.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Fotografia d'un dels corredors, anys enrere en dèiem biciclistes.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Fotografia d'un dels corredors, anys enrere en dèiem biciclistes.


1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Detall dels corredors, amb guants per al manillar i grosses ulleres de motorista per combatre la pols de les carreteres de l'època.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els corredors retratats amb una de ses màquines al costat d'un dels motoristes de la cursa. Com que no hi havia assistència tècnica als equips, els pneumàtics de recanvi es portaven enrotllats a l'espatlla, com s'aprecia ben bé a la imatge.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els corredors de l'equip Defensa Costa Tarragona.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
El canvi de roda no existia, ans calia fer un canvi de gomàtic, que és el mot lleidatà de dècades enrere.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els corredors en un alberg abans de l'inici d'una etapa. Totes les bicicletes amuntegades a la paret.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Preparats ja a la línia de sortida. Potser es tracta de la sortida des d'algun poble a prop del front, potser Peraltilla al Somontano aragonès.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Una etapa en ple desenvolupament, amb el campanar d'algun poble de la ruta al fons, en aquelles carreteres voltades d'arbres. Per què la moderna circulació no ha pogut ésser compatible amb els arbres al costat de la via? Pel perill no, ja que amb arbres o sense els accidents són majorment sempre per errada humana. 
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Imatge esplèndida del gruix dels corredors per davant...
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
...i des de la cua. L'ombra dels arbres devia d'ésser un aliat magnífic.

20140619

[756] La fi de la (darrera fins ara) república catalana

1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
Lluís Companys, President de Catalunya, en el moment d'entrar al nord de Catalunya (administrativament francès des de la Guerra dels Segadors) pel Pertús, rebut per l'autoritat militar francesa (Fotografies: Chauvin).
1939. Cap a l'exili. El Pertús.
La legitimitat republicana es guanyà un 14 d'abril en unes eleccions municipals. La legitimitat dels reis Borbons del segle XX i XXI arrenca de la força de les armes franquistes. El M.H. President de Catalunya, Lluís Companys, iniciant la diàspora. 
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
Els soldats gavatxos obligaven a deixar les armes amuntegades, però a més tingueren un comportament vergonyós en escorcollar els refugiats i regirar-los les pertinences per prendre'ls les poques coses de valors que portaven. 
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
El cartell amb el nom afrancesat de la població catalana del Vallespir.  Les condicions climàtiques del gener i febrer del 1939 foren molt dures, i se sumaren al mal estat d'un camí majorment fet a peu.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
El govern francès va tancar la frontera davant l'allau de refugiats. Davant la pressió del contingent humà, a partir del 28 de gener va deixar passar dones i nens, el 31 va autoritzar els ferits a creuar, i finalment per a tothom. L'exèrcit republicà va rebre ordres de creuar el pas al dia 5 de febrer.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
Els franquistes espanyols van arribar a la frontera al 13 de febrer. Darrere seu, la Catalunya del sud, restava sota l'infern d'un règim feixista, amb el suport de falangistes, requetès i borbònics. 
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
L'ostentació de la victòria amb tota la parafarnàlia militar i feixistoide de part de l'exèrcit espanyol.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
La rojigualda hissada com a símbol d'ocupació del nostre país.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
L'armament pesant requisat a la frontera.
1939. Cap a l'exili. Banyuls (el Rosselló).
La carretera de la ruta de Banyuls, com l'ànima que s'escola d'un país. 
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
La inacabable corrua de persones i vehicles: la Catalunya de la diàspora, que servà l'honor i la dignitat d'una nació mil·lenària.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
La carretera del Voló a Argelers, on els refugiats es convertirien en presoners.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
Els refugiats republicans catalans, convertits en presoners de camps de concentració.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
El drama humà dels refugiats, que acabaria tancat en un camp de concentració francès a les platges nord-catalanes d'Argelers i Sant Cebrià.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
L'amuntegament a l'estació. El govern francès tractà de retornar el màxim nombre de refugiats i de seguida va negociar amb el govern franquista espanyol les condicions del retorn, sense cap garantia contra la repressió i purgues posteriors.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
Dos milicians republicans en primer pla. La tristor de l'avui barrejada amb l'esperança del demà.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
Dos milicians ferits.
1939. Cap a l'exili. Sant Cebrià (el Rosselló).
Imatge del camp de refugiats instal·lat pel govern francès, però més aviat construït pels mateixos refugiats amb el que van poder trobar per arrecerar-se del fred de l'hivern. L'exili i la diàspora exteriors. La repressió i els afusellaments de matinada a casa. En paraules del president màrtir: «Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer».