Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grist. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grist. Mostrar tots els missatges

20151018

[1190] Entre l'Aran, Boí i Benasc, 1876

1876. Grist, Vall de Benasc, la Ribagorça.
Clixé de Maurice Gourdon, Club Alpin Français (CAF).
La ressenya s'acompanya d'una vista ribagorçana: «Grist, la forma és l'única viva en la llengua oral, i l'oïda per mi unànimement en les enquestes de 1965, a Grist mateix, a Saünc, a Ancils, a Benasc i als altres pobles de la vall», escriu Coromines a l'Onomasticon, que rebla: «Grist és la única usada entre la gent planera, vilatana i camperola», mentre que Eriste és la forma que apareix en la documentació antiga més propera a la noblesa acastellanada local.
1876. «La Vallée d'Aran», Maurice Gourdon, 
«Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 Montgarri només era habitable quatre mesos l'any per causa de l'hivern siberià que hi deixa de dos a tres metres de neu. El viatger hi fa nit, i l'endemà reprèn el camí cap al Montarto. El dia ha començat boirós, però «les nuages se déchirant soudain nous laissent voir la chaine festonée des pics de Colomers, de Bisberri (Besiberri), de Viella et de la Maladetta». Amb cinc horetes són baixats fins a Arties, i poc després una forta tempesta descarrega sobre la vall: «nous venions à peine d'entrer a l'hotel de France que la tempête déchainée sévit dans la toute sa fureur, et des torrent d'eau inondent les rues de la ville».
1876. «La Vallée d'Aran», Maurice Gourdon, 
«Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 De tornada cap a Luishon, es detenen a la Vall de Toran. Una acurada descripció de la bellesa natural del paratge, i deixant el caminet de Canejan, s'atansen fins a l'ermita de Sant Joan de Toran i mig hora després «nous arrivons dans un cirque entouré de hautes montagnes. Dans cette clairière s'élève la fonderie des mines de Cap de Guerri. Mais depuis d'un an tout travail est suspendu». Continua la descripció de la ruta fins al campament de les mines de la Vall de Liat.
1876. «La Vallée d'Aran», Maurice Gourdon, 
«Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 Fan nit en una de les cabanes del campament, i l'endemà s'enfilen cap al Mauberne. Les vistes des de dalt són immensurables. El viatge, emocionat, «pendant plus de 2h j'admire ce splendide panorama»
1876. «La Vallée d'Aran», Maurice Gourdon, 
«Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 De retorn al campament després de l'ascensió, fa visita a alguns dels llacs de la zona: «dans cette immense cirque s'étage une constellation de huit a dix lacs. Pleusieurs d'entre eux perdent leurs eaux dans des failles». A la tarda, emprenen camí de retorn cap a Luishon. 
1876. «La Vallée d'Aran», Maurice Gourdon, 
«Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
La ruta des d'Arròs, travessant el pont de la Garona cap a Sant Joan i l'Artiga d'Arròs, on hi passen la nit. No hi troben gaire bon temps. Descripció dels paratges visitats.
1876. Ressurgència del Joèu, «Le Goueil de Joueou, La Vallée d'Aran»,
 Maurice Gourdon, «Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 Excursió als Uèlhs del Joèu i Artigues de Lin.
1876. Ressurgència del Joèu, «Le Goueil de Joueou, La Vallée d'Aran»
Maurice Gourdon, «Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 El paratge paradisíac dels Ulls: «pendant plus d'une heure je ne puis m'arracher à la contemplation de ce site splendide: je voudrais graver en moi les innombrables détails».
1876. Vall de Boí, Port de Vielha, Coll de Toro. «La Vallée d'Aran», 
Maurice Gourdon, «Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
 Ressenya del tomb pres de d'Arties cap al Port de Caldes, «il serait trop long d'en retracer ici toutes les sites grandioses, les lacs entourés de montagnes majestueuses, les belles forêts». L'endemà fan l'ascenció als magnes pics de Comalestorres i Comaloformo. Pels coll de damunt Erill-la-Vall travessen fins a Senet, per arribar a l'Hospital de Viella. «Les noveaux fermiers s'esforcent de faire oublier la triste réputation de l'ancien hospice». L'endemà, pujada al Port de Viella, i com és costum encara avui entre els excursionistes: «avant d'arriver au port de Viella, nous appuyuons à gauche pour nous rendre sur le plateau qui forme le Col du Toro». Les nuvolades no els deixen apreciar Le Néthou, l'Aneto.
1876. Grist, Vall de Benasc, la Ribagorça.
Clixé de Maurice Gourdon, Club Alpin Français (CAF).
Detall meravellós de l'antic poblet ribagorçà, amb l'esplèndid pont romànic de pedra sobre l'Éssera.
1876. Vall de Boí, Port de Vielha, Coll de Toro. «La Vallée d'Aran»
Maurice Gourdon, «Bulletin du Club Alpin Français» (CAF).
Descens del Port cap a la vall d'Aran, i resum de les sortides: «La vallée d'Aran, se peu visitée encore par les touristes, mérite cependant à plus d'un titre d'êstre explorée. Mais la mode, cette capricieuse maîtress, n'à pas encore porté le courant clubisitique dans ces régions. Et pourtant que de charmantes promenades n'y a-t-il pas à faire!».