Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gravats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gravats. Mostrar tots els missatges

20170128

[1627] El fort de Sant Felip, Maó

1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Menorca pertanyia a la corona britànica des de la Pau d'Utrecht. La puixança cultural i econòmica de l'illa durant aquest període foren destacades, pel fet d'exercir de port de proveïment de la flota britànica a la Mediterrània. Precisament és aquest tràfec comercial el tema principal que s'ha volgut destacar en el gravat, mentre que la vista del castell és més colateral.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Es tracta d'un gravat acolorit destinat a ésser visionat per mitjà d'aparell òptic, com ara un zograscop, molt de moda entre les classes benestants del segle XVIII. Per això, la línia superior del títol apareix invertida. A partir del joc de miralls de la vista òptica, l'usuari ja ho llegia de manera correcta. Aquests tipus d'aparells, tancats en grans caixes de fusta, es feren molt populars en les fires al llarg del segle XIX. El fet que no es tractés de gravats per a obres de divulgació de la geografia mundial, fets per experts del moment, sinó obres destinades a públic poc exigent, desconeixedor dels topants del món, fa possible que els gravats només siguin aproximats o verídics en l'aire i disposició general, però potser no en els detalls concrets.

Per tant, les vistes del gravat cal mirar-les del revés per obtindre'n la perspectiva real, amb el castell a la banda sud de la badia. 
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
En primer terme, diversos figurants i objectes (bótes, fustes, barils de pólvora, canons) al moll i a les barques aporten sensació de moviment i tragí incessants. Els macips i bastaixos del port hi apareixen seminus.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Destaca en especial la representació de la tasca d'un calafatador, amb la nau tombada sobre un embigat de fustes. El mestre treballa des d'una plataforma dins de l'aigua, amb la barqueta de materials a la vora. Damunt la fusta, probablement amb poc onatge, hi fa bullir l'olla amb la brea que es feia anar per tapar les esquerdes i segellar les juntes del buc, feia primordial en un calafat. 
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Vista d'una de les grans torres rodones del castell de Sant Felip, i de la porta principal d'entrada. El castell prengué el nom del seu impulsor, el rei hispànic Felip II, que assegurà la definitiva empenta per aixecar-lo i poder defensar la ciutat i l'illa dels repetits atacs de l'almirall otomà Barba-rossa, al 1535 i al 1558. Emplaçat a la banda sud de la boca del gran port natural de Maó, hi féu ses funcions defensives fins que fou enderrocat al 1783 per ordre del rei (espanyol) Carles III.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Darrere el fort, hi cresqué el barri popular de Sa Raval. La imatge mostra les barquetes dels pescadors, i alguns figurants sobre la platja, i fins i tot un altre amb canya de pescar. Diu la resumida ressenya de l'enciclopèdia.cat:

«Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608. Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls. El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852».

20161206

[1587] La volta al món al segle XIX (ix): les nostres ciutats

1827. Girona (Catalunya),
 «Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'Onyar gironí amb Sant Feliu al fons en la tradicional vista del riu al seu pas per la ciutat.
1827. Girona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El campanar de Sant Feliu al fons, i el Pont de Pedra de 1856 en primer terme.
1827. Barcelona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El port de la ciutat barcelonina des del camí dels penya-segats de Montjuïc, amb la ciutat encara tota tancada dintre ses muralles. 
1827. Barcelona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La porta de Santa Madrona a la muralla de l'actual Paral·lel. Llavors, els campanars eren els únics edificis que conformaven l'horitzó de la ciutat.
1827. Barcelona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'antic port, ple de velers, ancorats en filera l'un al costat de l'altre. L'edifici dels Porxos d'en Xifré ja era construït (1840). 
1827. Alacant (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'església alacantina més antiga, aixecada en estil gòtic sobre l'antiga mesquita major al segle XIII.
1827. Alacant (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La portalada barroca sobre l'auster gòtic original. 
1827. Elx (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El riu Vinalopó tancant la ciutat vella per llevant.
1827. Elx (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'antic Pont de Santa Teresa a la Porta d'Oriola, amb les palmeres en primer terme afegint el característic aire meridional a la ciutat. 

20161126

[1574] La volta al món al segle XIX (vii): vistes europees

1827. Mont Orgueil /Gorey Castle (Illa de Jersey),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).

El magne castellot fortificat de la capital de l'illa de Jersey, dependència de la Corona britànica a tocar de la costa de Normandia, que ha vigilat les costes de l'illa des del segle XIII. És digna d'encomi son autogovern secular, tot i que modernament s'hagi erigit en paradís fiscal per a l'evasió d'impostos empresarials i dipòsits bancaris als mateixos nassos d'Europa. O potser són aquests mateixos dirigents polítics europeus, al servei de la classe econòmica privilegiada, els primers interessats que hi hagi forats en els sistemes fiscals dels diferents Estats.
1827. Pont d'Yvy (Devonshire, Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Un modern pont ferroviari, amb locomotora a vapor inclosa, contrasta amb la somereta dels pagerolets.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La Catedral de Sant Paul i els ponts sobre el Tàmesi londinenc, amb l'històric London Bridge en primer terme.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Detall del monument al Gran Incendi (Monument to the Great Fire) del 1666, i que marca el punt on el foc va iniciar-se. Fou construït entre 1671-77 al lloc de l'església de St. Margaret's, la primera que fou devorada per les flames.

1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Trafalgar Square, construïda per homenatjar l'armada britànica que derrotà la flota hispanonapoleònica al 1805 davant la costa gaditana.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La Catedral de Sant Pau, construïda després del Gran Incendi, entre el 1676 i 1710, sobre les cendres de l'antiga catedral medieval.


1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'edifici històric de la Borsa londinenca, amb l'estàtura eqüestre de Wellington al centre de la plaça, i tota l'animació de la burgesia local.
1827. Carnarvonshire (Gal·les), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Paisatge amb cascada al país gal·lès.
1827. Edimburg /Edinburgh (Escòcia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Dalt del turó, l'antic castell medieval, i als peus la ciutat vella.
1827. Dublín (Irlanda), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La capital irlandesa, Baile Átha Cliath, a banda i banda del riu Liffey.

[1573] La volta al món al segle XIX (vi): vistes europees

1827. Ginebra /Genève (Suïssa), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 La segona ciutat més gran del país helvètic, de zona francòfona, i un dels centres polítics i financers mundials, emplaçada a la vora del llac Léman, d'on el Roine continua son recorregut, a la riba del qual els burgesos de l'època s'hi esbargien.


1827. Berlín (Alemanya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Plànol del centre històric de la capital germànica a començament del segle XIX.
1827. Sebastopol (Crimea), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 «La ciutat altament respectable», segons sa etimologia, actualment de facto integrada a la Federació Russa, i que ha degut el seu desenvolupament a la instal·lació de la magna base naval russa a la Mar Negra, que es remunta a final del segle XVIII. La badia hi constituïa un autèntic port natural on les flotes podien arrecerar-se amb seguretat.
1827. Moscou (Rússia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 
La «ciutat del riu Moksvà» i capital de la Federació Russa, amb l'històric palau i muralles tardomedievals del Kremlin en primer terme.
1827. Sant Petersburg (Rússia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
 L'antiga Petrograd i Leningrad de l'època soviètica del segle XX, a la desembocadura del riu Neva a la Mar Bàltica, fundada pel tsar Pere el Gran just al començament del segle XVIII com a capital de la Rússia imperial durant més de dos-cents anys, fins que la Revolució Russa retornà la capitalitat a la ciutat de Moscou. El centre històrics de la ciutat és considerat Patrimoni de la Humanitat per sa gran monumentalitat.
1827. Sant Petersburg (Rússia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Un dels històrics ponts que unia el Palau d'Hivern amb l'illa, lloc de passeig i d'esbarjo de la classe dirigent de l'època, sota decoració imperial.
1827. Estocolm /Stokholm (Suècia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Una esplèndida vista de la capital sueca, actualment estesa per tot un conjunt d'illes (dita per això la Venècia del nord), la més coneguda de les quals és la de la ciutat vella o Gamla Stan, entre el llac Mälaren i la Mar Bàltica, plàcid racó de navegació fluvial a l'època, on destaquen les altes torres civils i religioses. La torre quadrangular i massissa correspon a l'ajuntament, on cada any s'hi fa lliurament dels premis Nobel.