Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garnier. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garnier. Mostrar tots els missatges

20140205

[606] La veritable història del primer vol sobre el cel lleidatà

1911. Lleida, el primer vol de Garnier.
Revista «Lleida», desembre 1929, núm. 109.

Meravellosa imatge de l'aparell de Garnier, del dia del seu primer intent de vol a Lleida. A la dreta, un altre fotògraf provant de captar el moment històric. L'hangar s'havia muntat a l'esplanada de Gardeny: «uns pals drets sostenien un cobert fet amb teles de vagons de ferrocarril». Els homes que aguanten la cua fan de fre: ho fan per evitar que l'aparell arrenqui a córrer un cop engegat el motor.
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Reportatge sobre els orígens de l'aviació lleidatana l'any 1911. Comença amb la descripció de l'arribada del camió de l'aeroplà de Garnier, un Blériot: «a dins, desarmada, la bèstia mecànica esperava sortir a la llum per creuar per primera vegada l'aire de Lleida». La festa costà 5000 pta de l'època, una veritable petita fortuna, ja que llavors el jornal d'un dia ben just devia arribar als dos dígits. Es descriu la figura del pilot: de «mirada trista, no no reia mai, i semblava que sempre estava pensant en la catàstrofe en què havia de morir».
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Descripció de l'aparell volador, una màquina «relligada amb milers de fils de ferro... Allò, el mateix podia ésser un aparell volador que una eina musical, una bandúrria immensa o bé una arpa de gegants». Entre els espectadors, part de la intel·lectualitat lleidatana del moment: Màrius Sol, Ton Agelet, Humbert Torres, l'arquitecte Morera.
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Una foto dels anys 1910 de Tixier i la seua màquina voladora, que també era un Bléirot com el de Garnier. S'observa com la cua s'aguanta sobre uns tronquets perquè no toqui a terra.
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Després de la prova del dia anterior, el dia 16 de maig fou la data del primer vol d'aviació a Lleida: «mai no s'havia vista tanta aglomeració de gent... Carros, tartanes, cotxes, cavalls, rucs, omplien totes les carretera, tots els camins que porten a la nostra ciutat, tot era ple de gom a gom... Moltíssimes ànimes, sis mil, deu mil, potser més, què em sé jo!». L'espectacle valgué la pena: l'avió només s'aixecà un parell d'instants, i en caure en un camp d'olivers l'avió féu un tomb de campana, i el pilot es torçà el canell en sortir llançat del seient. I, per postres, una gran tronada descarregà en aquell instant: «Trons i llamps i aigua, no en vulgueu més. La gent corria per tot arreu fugint a camps a través. La Serra de Gardeny tan plena i animada, quedà en uns segons solitària i xopa...»
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Una foto de 1912 dels pilots Garnier i Tixier.
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
El pilot, abatut, es compromet a tornar a Lleida per a oferir-los l'espectacle promès, esguerrat per culpa de la gasolina, perquè «el motor no feia les revolucions degudes». Per fi, arribà la vigília de Sant Joan d'aquell mateix 1911, i la segona temptativa tingué lloc, i ara sí, l'aparell féu el primer cop sobre el cel lleidatà de la història: «un vol recte, magnífic, sense oscil·lacions de cap mena».
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
«El vol durà uns vuit o deu minuts». Un cop aterrat, agafaren el pilot «i el portaren a coll com si fos un torero... s'havien trastocat d'entusiasme». S'hi explica el sopar que s'organitzà en honor del pilot. Prèviament, s'hi descriuen graciosament els cotxes que hi havia a Lleida al 1911, comptats amb els dits d'una mà: «D'autos a Lleida només n'hi havia quatre; el del Pallisó que va ésser el primer...; el d'en Màrius Sol que li deien el peligro amarillo...; el d'en Muñoz [el fotògraf] que sempre estava espatllat...; finalment un altre auto hi havia de més pretensió i era el d'en Tonet Vilalta...»
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
El sopar en honor a Garnier en una torre de l'horta de Lleida. Primer plat: esqueixada; segon plat: caragols a la brutesca, «...per fi, es decidí, amb certa repugnància, a menjar-ne dos o tres...» Darrer plat: granotes amb tomata. 
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
L'endemà a la tarda, dia de Sant Joan, un altre vol amb vol rasant sobre els plataners de la Rambla d'Aragó per arribar fins a l'esplanada de Gardeny.
Un esplèndid relat de Pere Castro, gairebé vint anys després d'ésser-ne testimoni, del primer intent, del primer vol i del primer (i darrer) sopar del pilot Garnier a la ciutat. O potser no. L'any 1912 ell mateix repetí el festival aeri al cel lleidatà.
1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Malgrat tot, el ruc continuà essent el mitjà de transport més usual a l'horta de Lleida fins passada la meitat del segle XX. Una vista de la ciutat i de la Seu Vella des de la secla de Fontanet, aprox. en el tram proper a la Bordeta, segons la perspectiva.