Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estudi General. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estudi General. Mostrar tots els missatges

20151212

[1245] La Lleida assetjada de 1644, més vistes

1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674), (BDH).
A Ponent de la ciutat, el turó de Gardeny, ben fortificat i dotat d'artilleria. Per això els atacs es concentraven a l'altra banda de la ciutat, lluny del poder defensiu de la guarnició dels imponents baluards, col·locats sobre l'alt i vertical esbalç. Un caminet hi pujava des de la ciutat.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
Entre la ciutat i Gardeny, s'escolava el barranc de la Mariola, i a penes si hi havia cap edificació. Només un molí, i el camí arbrat que portava del de Fraga, ran de riu, al de Montsó, al nord-oest de la ciutat. 
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El barri universitari de la Suda es trobava a l'esplanada del Pla dels Gramàtics, a ponent del turó de la Seu Vella. Un baluard amb artilleria el protegia. Un caminoi ascendia de la ciutat baixa cap a la Porta de Boters, a la part de darrere de la muralla.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El barri universitari de l'Estudi General conformava la ciutat alta lleidatana, amb tots els grans edificis dels col·legis i administradors.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El gravat presenta fidelment l'amuntegament d'edificis dins la ciutat emmurallada, però els dibuixa tots iguals, sense diferències. Ni tan sols hi va destacar el campanar de l'església de Sant Joan, a tocar de la primera muralla, que el separava del barri medieval de la Magdalena. S'observa entre les cases, en canvi, la Porta Ferrissa, que tancava l'accés entre aquests barris per la muralla, i encara una altra porta més amunt en la muralla, que tancava el camí que pujava des del carrer Magdalena fins a la Seu, un pas que existí fins a la postguerra del segle XX, segons que m'ha explicat la meua mare, que hi solia anar.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El barri menestral de la Magdalena era presidit per l'esvelta església gòtica, magnífica. La muralla tenia una porta que, per una passera sobre el Noguerola, donava al baluard del Carme, arrodonit que defensava la ciutat per aquesta banda.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El castell de la Suda, més imponent del que les restes modernes deixen entreveure, ben fortificat i amb l'artilleria dalt del terrat. Tapant la nau de la Seu Vella, les dependències de la casa del bisbe.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
Les muralles exteriors que baixaven de Sant Martí i la interior que baixava cap a la partió dels barris de Sant Joan i la Magdalena. Els soldats fan guàrdia pel camí que pujava cap a l'esplanada de la Seu.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El magnífic campanar de la Seu Vella era un punt perfecta per a l'emplaçament de l'artilleria. La proporció del arcs del claustre no fa justícia a la realitat, i l'edifici de quatre portes entre el claustre i la nau, que presenta com una filera d'arbres al damunt, no sembla que sigui versemblant. Potser fruit d'una mala interpretació dels apunts presos del natural en el moment de procedir a la impressió.


20150725

[1108] La Lleida siscentista de Baldi, més

1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall de la Seu Vella, on destaca la sensació d'esveltesa i verticalitat del campanar i la majestuositat del conjunt. Davant la porta sud del creuer, la de l'Anunciació, el Palau del Bisbe, on també hi hagué una capella, ocupava l'angle de l'esplanada des de la Porta dels Fillols fins al caient del penya-segat. S'hi observa la fortificació del turó iniciada al segle anterior, però encara sense els baluards del segle posterior. La línia de muralla primitiva baixava de la Seu Vella fins a la Porta Ferrissa. A mig aire, una petita ermita, en un senderol que permetia l'accés a peu pel dret fins a la catedral de la ciutat des del carrer Magdalena.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Gardeny era una fortalesa gens menyspreable i oferia segura protecció a la part occidental de la ciutat. A l'angle, una gran torre defensiva de la muralla i al darrere l'hospital i el convent de Sant Antoni.  
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els alts fonaments de la muralla fluvial de les cases del Carrer Major, que evitaven així les avingudes constants del Segre. Les cases presenten àmplies galeries obertes al sol de migdia, tal com les primeres fotos del segle XIX encara van mostrar. Al fons l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, llavors amb cases a costat i costat, i que tenia accés directe a peu de riu. La torre del campanar de Sant Llorenç sobresurt per damunt de les taulades, llavors acabat amb punxa.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del campanar de Sant Llorenç per damunt les teulades de la ciutat. Al fons, l'espadanya de l'església de Sant Martí, a tocar de la muralla d'aquella part de la ciutat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La parròquia de Sant Andreu fou la parròquia del burg universitari. La de la confraria o col·legi de Sant Salvador era al límit del burg universitari, que s'estenia per tot el pla occidental de la Seu Vella, fins a Sant Martí. Se l'anomenà dels Gramàtics perquè s'hi establiren totes les diverses escoles de l'Estudi General. La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del burg de l'Estudi General de Lleida dalt del Pla dels Gramàtics amb els edificis de les escoles universitàries i sos rectors. Després de la seua destrucció per part de Felip V, que n'aprofità les pedres per abaluardar el turó de la Seu acasernada, entre la ciutat i el pla s'erigí un barri de carrers estrets i costeruts, amb les cases totes amuntegades i insalubres, fetes al començament de canyes i fang. D'on que li escaigués el nom de Canyeret. A Lleida fou habitual encara fins a finals de segle XX la barreja de la frase feta anar-se'n al canyet per anar-se'n al Canyeret (morir-se).
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'església de Sant Andreu s'emplaçava sota la Llengua de Serp, al costat del Portal de Sant Andreu, al cap de la costa del mateix nom, que donava accés a la universitat. L'església quedà destrossada pel bombardeig de 1707. Al llarg de la costa, hi hagué la Cuirassa o call jueu, que baixava fins al carrer Major per la Costa del Jan. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior, sostinguda per bigues de fusta. Fins i tot, sembla que l'artista volgué subratllar una gran esquerda a la paret, des del balcó fins a terra. Sens dubte, la humitat del riu devia apoderar-se de les masmorres dels soterranis de la Paeria. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arc del pont medieval era una altíssima torre defensiva que donava accés a dins la ciutat emmurallada. Al seu darrere, algunes cases adjacents potser en construcció deixen veure tot el seu embigat de fustes i taulons.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els pilans del Pont Vell, de l'únic pont de la ciutat durant vint segles eren molt reforçats i tots eren acabats en punxa, per rompre la força de les aigües pirinenques quan baixaven desbocades. Les cases del carrer Major d'abans del pont continuaven formant la muralla fluvial, amb alts murs de fonaments, i alguna casa amb balconada coberta, com si d'una moderna tribuna es tractés. Potser només n'era la comuna o cagatori.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arribada a la ciutat pel camí ral de Barcelona, com en altres ciutats, posava a la vista dels viatgers el patíbul d'ajusticiaments. Els habitants de la ciutat, quan de dia sortien a fer les labors agrícoles, també tenien present aquesta admonitòria visió. Un petit cos de guàrdia protegia l'entrada del pont, amb una petita construcció on hi havia el mecanisme que apujava i abaixava la porta, decorat amb un parell de boles al capdamunt.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Des de l'elevació del cap del pont podia apreciar-se amb perfecció el desguàs del Noguerola al Segre. Des de la cantonada de la muralla del Carme semblava que fos el fossat de la muralla, tot i que amb més probabilitat pareixia una claveguera amb tots els abocaments de les adoberies. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
El desguàs del Noguerola paral·lel a la línia de cases de la muralla deixava una estreta llengua de terra fins al riu, que en el futur serà urbanitzada amb la Rambla de Ferran i tots els carrers d'aquell costat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Esplèndida vista de la desapareguda església gòtica de la Magdalena. Molt malmesa en l'assalt espanyol del 1707 i acabada de fer malbé en l'assalt francès de 1810, en mala hora s'enderrocà dos anys després enlloc de recuperar-la. Tenia una agulla gòtica esplendorosa, que ara faria les nostres delícies. La llengua de terra que restava entre el Noguerola i el Segre era farcit de bosc de ribera.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
De la plaça Sant Joan hi havia passatge al riu a través d'un petit portal d'alguna de les cases que hi donaven. El campanar de la vella església enderrocada al 1868 sobresortia en aquesta part de la ciutat, on hi hagué el Carrer del General, o residència des del 1499 del diputat de la Generalitat de Catalunya a Lleida.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
A l'un extrem i a l'altre del gravat, els detalls d'uns viatgers arribant a la ciutat amb les mules, i la cinta amb el nom, en castellà, de la ciutat.

20150131

[959] El burg universitari de la Lleida medieval

Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Plànol dels edificis de l'Estudi General medieval, a l'esplanada del Pla dels Gramàtics, a mitja alçada de la Seu Vella.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La construcció dels edificis de les quatre càtedres de l'Estudi General fou ordenada per privilegi d'Alfons III el Liberal al segle XIV a la parròquia de Sant Martí. Aquest rei és enterrat a la Seu Vella lleidatana. «L'Estudi Major, seu de les facultats de Cànons i Lleis, l'any 1429 era un vell casalot que tenia la façana principal en un carrer que ... anava a la Plaça de l'Almudí  ... vers l'església de Sant Martí...»
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«L'Estudi Major a la primera meitat del segle XV era un edifici romànico-gòtic, com la veïna caserna de la Panera, l'antic Almudí, una de les poques construccions de caràcter civil que ens han pervingut de l'Edat Mitjana». Hi hagué dues portes, una per a cada facultat, una de gòtica i una altra de més primitiva, romànica.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
L'antiga capella de sant Iu passà a formar part de la planta trapezoïdal de l'Estudi Major.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La façana de l'edifici, d'una sola planta, que donava al Pla dels Gramàtics era a tocar d'un antic mur, «vestigis d'una antiquíssima muralla de la ciutat», que «els estudiants aprofitaven per a jugar-hi a pilota, i que subsistí fins al segle XVII».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
L'edifici de les Escoles de Gramàtica era situat al darrere de l'Estudi Major, «instal·lades a les Saboneries de la Ciutat, edifici de què ja parlen els Capbreus de 1382...» i on es compartia la tasca docent amb la fabricació de sabó. La Casa del Rector hi era a tocar, a l'altra banda del carrer. «Una de les façanes ... afrontava amb el portal de la Suda, accés obligat per a pujar a la ciutat alta, residència de la Clerecia de la Seu i també d'algunes institucions universitàries: el Col·legi de Domènec Pons [Col·legi de Santa Maria o de l'Assumpta], i la Cancelleria de l'Estudi. Posteriorment, també, dels Col·legis de Poblet, dels Benets Claustrals, de la Cartoixa i de la Concepció, tots tres instituïts al segle XVI».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
A l'esquerra, el plànol de les Escoles de Gramàtica, que donaren nom al pla que hi havia al costat. Hi hagué les càtedres de Medicina, Lògica, Filosofia i Teologia, i Gramàtica, que ja eren de la parròquia de Sant Llorenç.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
El baluard divuitesc de la Llengua de Serp es construí sobre el barri de cases que hi hagué «damunt el turó allargassat que els homes del segle XVIII batejaren amb el nom de Llengua de Serp, però que al segle XV era anomenat simplement la Roqueta. Pel davant passava el carrer de Montcada, que es dirigia al Palau del Bisbe, i pel darrera, el Carrer d'Òdena, sobre la costa de Sant Andreu». La Universitat lleidatana, doncs, es repartia al vessant sud del turó, on confluïen els confins de les tres parròquies de la zona alta lleidatana del moment: Sant Andreu, Sant Martí i Sant Llorenç. Allà hi havia «els Límits de l'Estudi, territori que, segons privilegi reial de 1327, aixoplugà no només les aules escolars, ans encara les cases i els domicilis del personal universitari, on gaudien a pler d'immunitats i privilegis».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.«El Burg universitari comprenia tota la part alta de la Ciutat. La línia divisòria partia del Portal de Boters i seguint pel carrer del mateix nom ... no parant fins a trobar el Portal de Sant Andreu. D'ací seguia el Carrer d'Òdena, després per sota del Palau del Bisbe (el Balcó de Pilat) i tombant els murs del Castell de la Suda , anava fins als murs de Sant Martí a trobar l'expressat Portal de Boters». Es descriu la dura vida al barri durant el setge de Joan II a la ciutat al 1464.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de la Casa del Rector, a la parròquia de Sant Andreu, a sota dels edificis escolars i tocant al Portal que donava accés a la Costa de Sant Andreu.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«A la darreria de juny començà a bellugar-se la gent exigint la rendició. Entre aquests naturalment no hi podien faltar els estudiants, que en gran part eren forasters, als quals hom no podia exigir un patriotisme que amb prou feines sentien tants lleidatans de nissaga burgesa». Gairebé un retrat de la Lleida contemporània, com si els segles no passessin.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
El curiós cas del físic Berenguer Gibert, «el qual no s'estava de fer prediccions astrològiques que a les orelles dels enteniments més ortodoxos sonaven a heretgia», i que motivà la intervenció de Pere IV, el Conestable de Portugal, el rei dels catalans en aquella guerra contra el Trastàmara.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de l'emplaçament de l'Estudi Major.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La fi de la guerra civil havia deixat l'Estudi General sota mínims i la Paeria sense recursos: «Les escoles, després de la caiguda de Lleida, romanien enrunades: les teulades, amb forats i goteres arreu; algunes aules es ressentien dels impactes de l'artilleria, i d'altres tenien descarnats els fonaments i els pilars que sostenien els sostres; el mobiliari havia desaparegut; les aules restaven sense bancs, sense càtedres i gairebé sense portes ni finestrons...»
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
La difícil represa de l'Estudi General, i de la ciutat de Lleida, a la fi del segle XV.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall del Pla dels Gramàtics medieval.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Calia a totes passades buscar una solució, sinó volien veure la ruïna definitiva de l'Estudi, amb l'emigració d'estudiants a d'altres centres docents, cosa que encara seria més de doldre pel desprestigi que comportaria a la Ciutat».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Obres i impostos.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de les Escoles de Gramàtica.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Per sortir del pas, la facultat de Teologia fou encabida a l'edifici de les Escoles de Gramàtica, «on des del 1427  es tornava a fabricar sabó». Un problema de difícil solució, ja que les saboneries no pertanyien a la Paeria ni a l'Estudi General, sinó a l'Hospital de Santa Maria: «De les rendes i els guanys que proporcionava la fàbrica de sabó, en gaudien els pobres, els malalts i els pelegrins acollits a l'Hospital». I en aquell moment, els paers «creien més útil per a la Ciutat de posseir un grandiós hospital, que no pas un edifici digne i capaç per a estudi del renom del de Lleida».
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Contra el tòpic secular que ha volgut vincular la Universitat de Lleida amb la parròquia de Sant Martí, hi ha la comprovació documental que en aquesta zona, amb prou feines hi trobem escolars residents... la parròquia era gairebé exclusivament habitada per pagesos... Això mateix podem afirmar de Sant Llorenç, ambdues parròquies secularment agrícoles. El nucli principal de la residència estudiantil era la parròquia de Sant Andreu, sobretot el carrer i la plaça del mateix nom, i a més la plaça de la Suda i el Bonaire». 
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de les Escoles de Gramàtica, a l'esquerra, i de l'Estudi Major, a la dreta.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Les reparacions dels albergs, residències i altres dependències dins els límits del burg universitari foren encara més dificultoses que les de les facultats.
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Els tractes per a la reparació de la Cancelleria, a la zona més castigada per l'artilleria assetjant de Joan II en la guerra civil.