Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estació de tren. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estació de tren. Mostrar tots els missatges

20160604

[1432] «Guia Cicerone» a la Lleida de final del XIX

1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Portada de l'edició d'un dels primers resums d'història de la ciutat de Lleida en temps de la Renaixença, encara en castellà. A poc a poc, però, aquesta redescoberta de la pròpia història de part de joves historiadors com Lluís Florejacs o Josep Pleyan aniria despertant part de la classe dirigent local, sempre aferrada -encara avui- al negoci i al poder.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Vista de la part de la plaça de Sant Joan que toca amb els porxos de la Paeria. En aquest punt de la ciutat, s'estrenà l'enllumenat de gas de la ciutat l'any 1861. A la paret hi podem veure els fanals. L'antic edifici de finestrals gòtics desapareixeria amb els anys. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Els llargs títols descriptius de les obres de geografia humana del segle XIX.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Vista de la ciutat des de l'oest, en el camí que sortia de l'antiga porta de Sant Antoni en direcció a Fraga. La silueta de la Seu domina la ciutat, i a la dreta s'observen els meandres del riu, amb l'antic pont de pedra al fons.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Els pals telegràfics que resseguien la vella carretera. A la dreta, les torres de la catedral nova; elevat al seu darrere, el cimbori de l'església del Roser; al centre, la fumera de l'antic molí (olier, crec) emplaçat sota l'actual carrer Acadèmia. Al damunt, el gran primer embalum de l'edifici de l'Acadèmia Mariana; al darrere, difuminats, la Casa de Misericòrdia i el campanar de Sant Llorenç que hi trau el nas. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Les hortes de fruiters de Rufea en primer terme. Llavors, la ciutat no disposava de banquetes, i el Segre s'ajeia fins just al darrere de l'antic Hospital de Santa Maria. Al fons, el vell pont medieval de pedra, amb la caseta que tenia ben bé al mig. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Detall de la ciutat als peus de la Seu Vella, vista des del sud-oest.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Les antigues portes de la muralla de Lleida eren sis: la del Pont, la de Sant Antoni, la de Boters, la de Sant Martí, la de la Magdalena, i la de Ferran. «Hoy la mayor parte de los transeuntes penetran en la ciudad por la puerta del Príncipe Alfonso, recientemente construida, que la que comunica con la estación del ferrocarril». Els noms regis fan referència als Borbons, llavors altre cop malauradament regnants, en acabada l'època d'exilli a què els forçà la Revolució de 1868. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
La parafarnàlia gramatical del castellà desplegat per l'historiador i cronista de la ciutat.
1877. Lleida. «Guia Ciceroe de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Recordatori dels inicis del ferrocarril lleidatà: de la primera barraca que feia d'estació «un poco más allà del cementerio» (a la Vilanoveta), «para que sirviera de estación en tanto se construía la actual y el puente de hierro sobre el Segre», per on circulà el primer tren al 2 d'octubre de 1861. La nova estació també inaugurada llavors, se l'endugué «un huracán... la tarde del 28 de febrero siguiente [1862]».  A l'esplanada que hi havia entre l'estació i la ciutat vella, s'hi havien emplaçat al llarg dels segles el Convent de Carme, el dels Santjoanistes, el del Sant Esperit, el dels franciscans i les esglésies de Sant Pau i Sant Gil, «además de la extensa plaza del Mercadal y muchas fábricas de curtidos las más». La devastació de la zona era notòria, «contribuyendo... a su destrucción las avenidas del Noguerola y los muchos sitios [setges] puestos a la ciudad, cuyo punto más vulnerable ha sido siempre éste».

Al setge de 1412 hi hagué en aquest pany de muralla ús de bombardes de part dels lleidatans, durant les escaramusses entre els partidaris de Jaume d'Urgell contra els de Ferran d'Antequera, l'altre pretendent al tron de Martí I l'Humà: «Esta es la primera noticia que, por lo que respecte a Lérida, se tiene del uso de estos instrumentos de guerra, de los cuales entonces la ciudad tenía fábricas».

Explica la nota a peu de pàgina que al 12 de setembre de 1869 s'expedí el decret que autoritzà l'enderroc de les antigues muralles d'aquesta part de la ciutat i de les dels caputxins, «con motivo de venir a Lérida la Real Familia» (de l'Estat veí i metròpoli colonial nostrada). Llavors «se derribó un trozo de muro improvisando el camino que conduce a la estación, por el que entraron a la ciudad SSMM y Príncipes el día 5 de octubre del propio año de 1860». Al 1875, s'hi construí definitivament la porta, que anomenaren del «Príncipe Alfonso» (espanyol).
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Del Passeig de Cabrinety se n'explica que «este paseo, o más propiamente esta rambla se comenzó a construir en 1860 sobre el que desde 1833 y con el nombre de paseo o plaza de Fenando VII existía en el espacio que ahora abarca el actual y la manzana de la izquierda», amb els jardins del General a la punta, més o menys a l'actual plaça de la Pau. Aquells jardins del General Cabrinety eren un lloc «de pasatiempo y reunión de los leridanos en los días festivos»

Cinc o sis anys enrere, cap als inicis dels 1870s encara no hi havia cap casa a l'esquerra de Ferran. «A un lado resta en pié todavía la puerta de Fernando, sencillo monumento... Frent casi... está el establecimiento de baños, pequeño, pero limpio y bien surtido de aguas, construido por los años 1843 en la huerta del Convento de Carmelitas». Ben a prop, l'hospici i la Fonda España, «donde debe dirigirse el viajero que guste hospedarse holgadamente»

Malgrat tot, la continuació de la rambla de Ferran fins a l'estació, «el predilecto alguun día de los ilerdenses, no se ve ahora tan concurrido como antes, por disputarle el puesto el magnífico de los Campos Elíseos».

Carrer de la Democràcia: format sobre el baluard del Carme i de l'antiga església i cementiri de la Magdalena. Les runes de l'antiga església gòtica foren definitivament enderrocades al 1835, «aprovechandose la piedra en la construcción de los muros del paseo de Fernando». Ben a prop, hi hagué l'Hospital de nens òrfens, fundat extramurs per Sant Vicent Ferrer segons la tradició. 

La porta de la Magdalena havia tingut una gran importància en èpoques passades: «En ella prestaban los Reyes su juramento de guardar los fueros de la ciudad cuando a la misma venían por vez primera y en la cual no podían penetrar sin haber cumplido antes este requisito». Acaba Pleyan d'explicar tota la cerimònia del jurament feta pels nostres reis medievals en honor de la ciutat de Lleida.  
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Els hostes reials de segles pretèrits solien hostatjar-se en algun palau de la Plaça Sant Joan, on tenien lloc les festes que se la ciutat li dedicava: «Consistían estas en encender por la noche grandes fogatas, profusión de blandones por las ventanas y las parrillas de la calles y de la torre de la catedral; además se aventavan las campanas, los juglares recorrían las calles y plazas...», a més de justes i tornejos i curses de braus. 

Fins i tot, davant la porta de la Magdalena hi féu jurament Felip V, al 24 de setembre de 1701, amb tanta festa que i lluminària «que no se hallaba de menos la luz del día». Al dia 30 el primer Borbó jurava les Constitucions de Catalunya a Barcelona. El joc de les potències europees faria canviar el destí del nou rei, quan a partir de 1705 Carles d'Àustria també s'ofereix com a pretendent i esclata la pugna successòria, en què els aragonesos i catalans preferiran la Casa d'Àustria com a millor garant del seus drets seculars. 

L'església de la Magdalena quedà molt danyada al 1812 quan explotà el polvorí que hi havia, amb grans desgràcies personals. Al número 22 del Carrer Magdalena hi visqué, segons la tradició, el Sant Patró de la ciutat. Recull l'autor el miracle del pou, «en el que el memorable ilergeta verificicó el milagro de hacer subir las aguas hasta el borde». El pou era als afores, «al lado del huerto de Biscarri en donde antes había el baluarte de San Anastasio, construido por los tiempos de la guerras de los segadores... y en cuyas murallas había la imagen del Santo, que tal vez sea la misma que se halla hoy en el molino de Vilanoveta»
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
El carrer del Carme s'acabava antigament a l'Hospici que hi havia, tot i que després s'hi afegí el convent del Carme. S'hi resum la història del convent del Carme i també de l'Hospici o «inclusa», en què s'hi acollien els nounats desemparats de la ciutat, des del 1787, amb els béns testamentaris de Gaspar de Portolà. Aquell anys de 1877 les Germanes de la Caritat hi acollien 82 nenes i 65 nens.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
El carrer de «Curtidores Alto», o carrer dels Blanquers, havia passat a formar part del carrer del Carme. Afirma l'autor que «la costumbre observada de unos años a la fecha de cambiar los nombres de la calles es censurable a todas luces». Els assaonadors lleidatans fabricaven «riquísimas suelas y cordobanes, hermosos dantes y marroquíes además de los finisimos pergaminos en donde se escribían aquellos códices y libros corales sembrados de miniaturas que tanto hoy admiramos». Pel que fa als guants, eren tan fins que «un par de aquellos podían y solían ser encerrados en cajitas formadas de una cáscara de nuez». Els productes s'exportaven per tota la Mediterrània, i fins i tot a Campània «tenía Lérida un cónsul y departamento en la Lonja».

A la punta d'aquest carrer, hi hagué una petita obertura als murs de la ciutat, coneguda com el Portal Pintat, que comunicava amb l'areny del riu i, més modernament, amb la Plaça Cabrinety.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Al barri del Carme, hi hagué també el carrer de Bafart, una potentada família nobiliària de la ciutat, propietària del molí de prop de Sant Ruf. També el carrer de la Botera, per on s'escolava l'aigua de pluja de bona part del barri cap al Noguerola.

20160526

[1421] Lleida, 1871

1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.

Una esplèndida imatge de la plana lleidatana des de dalt de la Seu Vella, envers l'est de la ciutat, amb els descampats que hi havia des de l'actual carrer Democràcia fins a la primera estació de ferrocarril, i el Segre entre la Mitjana al fons. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Les velles teulades rogenques dels carrers de Magdalena i del Carme al peu del turó de la Seu Vella. A la dreta, l'antic campanaret de l'església del Carme, just on s'acabava la ciutat poc després que els murs medievals fossin enderrocats. Encara és visible una part del baluard, molt deteriorat. A l'horta, torres i horts envoltats de tanques de tàpia impedeixen encara la futura obertura de la Rambla de Ferran fins a l'estació. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detalls dels trossos i horts (de fruiters i panís) que ocupaven els afores de la ciutat, rere les antigues muralles i fins a l'estació de tren. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

La primera estació de ferrocarril de la ciutat, del 1860, amb els magatzems que hi havia en primer terme. La pèrgola de l'estació, en segon terme, entre els dos edificis idèntics que tenien pintat el nom LÉRIDA (en espanyol obligat a l'època, és clar) a la façana. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de les instal·lacions de la primera estació de ferrocarril lleidatana.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Darrere l'estació, més magatzems i més hortes fins a la Mitjana, on s'aprecien els dos braços del Segre. Just al punt on es retroben, s'hi faria la presa als anys 1920. Rere el Segre, l'horta de la partida de Granyena, el tossal dels Mangraners i la silueta del de Moredilla al fons de tot. A la foto de dalt, s'hi distingeix l'edifici del Molí de Cervià; a la de sota, una enorme masia amb gran galeries. L'estació del Pla de Vilanoveta no es va fer fins al 1924. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del Molí de Cervià, a tocar de la sèquia de Fontanet, i alguns masos al davant.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del primer pont de ferro de l'aleshores nova via de tren sobre el Segre.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de torres i hortes davant l'estació, on s'hi observa l'edifici semicircular d'estacionament de màquines i canvi de sentit de les locomotores.  
1871. Lleida. El Pont del ferrocarril sobre el Segre.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu entre el pont de ferro de la via del tren, al fons, i el pont medieval d'accés a la ciutat. La fotografia sembla presa des del terrat d'algun edifici del Cappont.  
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del pont del ferrocarril, que fou volat a la guerra d'Espanya del 1936.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu i dels grans arenys. Probablement, és una fotografia d'estiu. Alguns animals s'abeuren a l'aigua, i moltes dones, a l'un i l'altre costat, hi fan la bugada. En èpoques més primaverals, el Segre encara rebia a Lleida els rais del Pirineu. 

20140429

[706] Charles Clifford, 1860: les primeres quatre fotografies lleidatanes

1860. Lleida, Charles Clifford (BNE).
Primeres fotografies de Lleida durant la visita de la borbona espanyola Isabel II a Catalunya aquell any, a càrrec del fotògraf gal·lès establert a la corte y villa. En la imatge, l'arc de triomf construït per a la benvinguda de la reina a la futura rambla de Ferran. 
1860. Lleida, Charles Clifford.
La dedicatòria de l'arc és un vot públic dels dirigents locals: siempre españoles. Ui, quan hom ha de lluir alguna cosa, ja que sol ser senyal d'allò que no s'és. Els manaires jo ho tenen això: botiflers i llepaculs, a cabassos!
1860. Lleida, Charles Clifford.
Al fons del passeig, un altre arc, aquell a peu de la primitiva estació de ferrocarril, inaugurada precisament amb aquest viatge. El passeig fou ornat amb nombrosos fanals, segurament de gas, a tocar de la filera d'arbres que hi havia al costat del riu.
1860. Lleida, Charles Clifford (BNE).
Una altra de les famoses primerenques fotografies lleidatanes de la història, amb una esplèndida vista de la ciutat des de l'altre costat del Segre, amb la Seu Vella a la presidència.
1860. Lleida, Charles Clifford.
A l'esquerra de tot, observerm l'arc vist des de darrere i la filera d'abres que anava des d'aquest punt, més o menys a mitja rambla de Ferran actual, fins a la nova estació de tren.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Un altre detall de l'arc triomfal, que obria el passeig cap a l'estació. Les antigues muralles van començar a obrir-se. Bona part eren les mateixes cases, que en tombar parets i obrir portes, finestres, balconades, van enterrar en el passat els murs de Lleida, alguns dels quals existents des de l'època romana.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Detall de la Seu Vella, amb els arcs tapiats, amb doble obertura de finestres, corresponents als dos pisos en què tant el claustre com l'església fou migpartida per l'exèrcit d'ocupació espanyol per a l'aquarterament de la tropa.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Detall de la ciutat, que s'acabava a la banda de dalt de la rambla de Ferran. Per sobre de les cases, encara s'hi observava el vell i robust campanar de l'església de Sant Joan, que fóra derruïda l'any 1868.
1860. Lleida, Charles Clifford (BNE).
La fotografia del Pont Vell de la ciutat des de l'època medieval. Aviat, cap a finals d'aquella dècada, una riuada s'emportaria els dos darrers ulls de la banda de la ciutat. 
1860. Lleida, Charles Clifford.
Fora el pont, encara no existia res de res. Aviat l'alcalde Fuster hi començaria els Camps Elisis i s'hi instal·larien les primeres cases i molins. El pont tenia una gran caseta al damunt del primer ull, on segurament s'hi albergava un destacament militar, i un parell de casetes més als laterals del dos següents ulls, probablement per al cobrament del pas. Destaquen les dos torres de la Catedral Nova, i Gardeny al fons.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Detall de la banda de ciutat del Pont Vell, amb l'arc setcentista, que ha pervingut fins als nostres dies. Llavors, les cases no eren pas d'oficines, com demostren els llençols penjats de bona part dels balcons i galeries.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Un altre detall de petri pont lleidatà.
1860. Lleida, Charles Clifford (BNE).
La quarta instantània del reial fotògraf: el flamant pont de ferro del ferrocarril sobre el Segre, de quatre llargueruts trams, sobre un riu de grans arenys, on encara la Mitjana tal com és avui no existia perquè no estava fet l'assut per a la presa del Canal de Seròs.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Detall del pont llavors estrenat. Una barca de pas, ancorada sobre l'areny.
1860. Lleida, Charles Clifford.
Detall del pont a l'entrada de l'estació.

20140207

[608] L'Orfeó Català visita Lleida

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Arribada de l'expedició a la primitiva estació de tren de la ciutat, abans de la construcció l'any 1927 de l'edifici actual. Màxima expectació a l'andana: els xicots cofats amb barretina, i les xicotes ben vestides de fadrines, totes blanques de dalt a baix i amb mantellina.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Gran expectació. Potser era la primera vegada que la cèlebre societat coral venia a cantar a la nostra ciutat.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Presentació i primers cants a la Plaça de la Paeria, de gom a gom.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Les cantaires en plena actuació.  
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
La gentada als carrers i als balcons. Just al començament dels porxos de baix, l'antic quiosc que hi hagué.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Una altra perspectiva de la Plaça de la Paeria. Encara no s'havia reformat l'edifici municipal, i a la dreta, una casa tapava una part de la façana.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
La senyera de l'Orfeó presidint els cants sota l'escut de la ciutat a la porta de la Paeria.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Visita a la Seu Vella, llavors ocupada militarment pels espanyols.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall de la Porta dels Apòstols, tota tapiada, sense les estàtues, caserna del «2º Batallón». Al timpà, dues finestres per donar llum al pis de dalt dels dos en què es van dividir les galeries del claustre i les naus de dins la catedral.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Cantaires catalans i soldadets espanyols barrejats dins el pati del claustre de la caserna de la Seu Vella, amb els arcs tapiats i amb finestres per donar llum als coberts.
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Espectacular, meravellosa imatge d'alguns cantaires, acompanyats d'un militar, retratats dalt del campanar. Segurament, la primera fotografia de la història en què s'aprecia el sostre del gegant lleidatà. 
1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Les cantaires de l'Orfeó, totes mudades, de passeig per la ciutat, a punt d'empendre la baixada del Carrer Cavallers. Al darrere, el recent estrenat Mercat del Pla (1920).