Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Essera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Essera. Mostrar tots els missatges

20130420

[333] Lleida - Roda (1149 -1999)

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General de Catalunya. Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort
Mapa complet del secular Bisbat lleidatà amb els territoris de l'antic Bisbat de Roda de Ribagorça o d'Isàvena. Ni el Pallars ni la Ribagorça aconseguiren de sostindre bisbats propis, que foren efímers. El de Roda tot just arribà als 150 anys, i el 1101 fou transferit al de Barbastre. En el moment de la conquesta de Lleida, tant el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, com el d'Urgell, Ermengol VI, decidiren de desmembrar aquell bisbat, i passaren el de Barbastre a Osca, i el de Roda al de Lleida, on romandria fins al 1998, quan el govern espanyol i l'Opus Dei conspiraren per usurpar-lo. Esperem que només per uns pocs segles.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Llegenda del mapa, amb la classificació de parròquies segons la classe.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Detall de la zona sud, amb les parròquies classificades pels símbols segons categoria eclesiàstica.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Detall del Baix Cinca: el bisbat arribava fins a Mequinesa i Faió, Candasnos i Peñalba, i pel riu Alcanadre amunt fins al monestir de Sixena.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Detall de la Llitera i fins a Berbegal i La Perdiguera, el Bisbat s'estenia per ambdós costats del Cinca mitjà.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Detall de la frontera amb el totpoderós Bisbat d'Urgell, dins del qual hi ha encara dos illes territorials del bisbat lleidatà: Artesa de Segre i Sant Ramon.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Al nord, per la Noguera Ribagorçana amunt, fins al mateix túnel de Vielha.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
Els antics dominis del Bisbat de Roda, de la Noguera Ribagorçana fins a l'Isàvena i l'Éssera.
1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort
La Ribagorça episcopal.

20130223

[290] L'Exposició de la «Confederación», 1928

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Vista de la Seu Vella des de Cappont amb el preciós pont de ferro «modernista» en primer pla.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fotografia de l'antiga banqueta entre el pont i la plaça Cabrinetty (Plaça de la Pau) tota mossegada per la força del Segre.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
La nova il·luminació elèctrica de la Lleida dels anys 1920, amb son reflex a les aigües del Segre.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fantàstica vista aèria de la ciutat dels anys 1920, amb els Camps Elisis en primer terme, i la zona alta encara per construir.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Detall de Cappont i dels Camps Elisis, que s'acabaven a la sèquia de Torres, actualment colgada sota el Carrer Sta. Cecília, amb l'antic teatre en primer terme, i el xalet just al darrere.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
El xalet dels Camps Elisis.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fotografia de l'antiga presa de la sèquia de Fontanet al terme de Térmens al riu Segre.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fotografia del congost de Mont-rebei, a Corçà, amb la força de la Noguera Ribagorçana.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Els «Encantats» des de Cabdella.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Camí vell de Mequinensa, a l'aiguabarreig.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
La regulació de les aigües del Pirineu fou un tema cabdal al primer terç del segle XX, tant per a l'explotació hidràulica com per a l'abastament dels canals de reg, com el d'Aragó i Catalunya. El pantà de Barassona al riu Éssera, que colgà aquest poble entre Graus i La Puebla de Castro, a les nostres comarques veïnes del Somontano, en fou d'aquests llargs episodis, ja que la seua construcció s'allargà per vint anys, fins als anys 1930.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Construcció del pantà de Barassona, sortint l'Éssera de Graus.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Els estudis per al pantà del Grado, en l'estret pas del Cinca per Torreciutat.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
El pantà de Pena, petit riu que baixa dels Ports de Beseit per abeurar el Matarranya poc abans d'arribar a Vall-de-roures.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
El pantà de Pena (Beseit) tot ple.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Pena (Beseit, Matarranya) durant els anys 1910.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Pena (Beseit, Matarranya) durant els ansy 1910.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Pena (Beseit, Matarranya) durant els ansy 1910.
1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Sotonera al riu Gàllego, començades el 1915. La «Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro», predecessora de l'actual, fou creada el 1926 per a la gestió mancomunada de la política hidràulica.

[283] Lleida, diari de l'exposició de 1928