Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escòcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escòcia. Mostrar tots els missatges

20161126

[1574] La volta al món al segle XIX (vii): vistes europees

1827. Mont Orgueil /Gorey Castle (Illa de Jersey),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).

El magne castellot fortificat de la capital de l'illa de Jersey, dependència de la Corona britànica a tocar de la costa de Normandia, que ha vigilat les costes de l'illa des del segle XIII. És digna d'encomi son autogovern secular, tot i que modernament s'hagi erigit en paradís fiscal per a l'evasió d'impostos empresarials i dipòsits bancaris als mateixos nassos d'Europa. O potser són aquests mateixos dirigents polítics europeus, al servei de la classe econòmica privilegiada, els primers interessats que hi hagi forats en els sistemes fiscals dels diferents Estats.
1827. Pont d'Yvy (Devonshire, Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Un modern pont ferroviari, amb locomotora a vapor inclosa, contrasta amb la somereta dels pagerolets.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La Catedral de Sant Paul i els ponts sobre el Tàmesi londinenc, amb l'històric London Bridge en primer terme.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Detall del monument al Gran Incendi (Monument to the Great Fire) del 1666, i que marca el punt on el foc va iniciar-se. Fou construït entre 1671-77 al lloc de l'església de St. Margaret's, la primera que fou devorada per les flames.

1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Trafalgar Square, construïda per homenatjar l'armada britànica que derrotà la flota hispanonapoleònica al 1805 davant la costa gaditana.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La Catedral de Sant Pau, construïda després del Gran Incendi, entre el 1676 i 1710, sobre les cendres de l'antiga catedral medieval.


1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'edifici històric de la Borsa londinenca, amb l'estàtura eqüestre de Wellington al centre de la plaça, i tota l'animació de la burgesia local.
1827. Carnarvonshire (Gal·les), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Paisatge amb cascada al país gal·lès.
1827. Edimburg /Edinburgh (Escòcia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Dalt del turó, l'antic castell medieval, i als peus la ciutat vella.
1827. Dublín (Irlanda), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La capital irlandesa, Baile Átha Cliath, a banda i banda del riu Liffey.

20160813

[1494] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (ii)

1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Edenburgum, Scotia metropolis»: Edimburg, la capital d'Escòcia. Plànol de la ciutat, tota emmurallada, als peus de l'antic castell, edificat sobre un gran rocam que domina tota la ciutat vella. L'avui anomenada Royal Mile, amb els principals carrers que travessen la ciutat antiga fins a l'eixample, és un dels grans centres comercials de l'Edimburg actual. Al damunt de la muralla, l'antic llac que tancava la ciutat, fa temps dessecat.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La ciutat del «pont sobre el riu», un dels ports anglesos més importants en aquell segle, car recollia el tràfec del comerç amb Irlanda, Islàndia i la costa atlàntica francesa. Amb el descobriment d'Amèrica i els viatges a través de l'Atlàntic, la ciutat portuària encara veié més crescuda la seua importància comercial. La ciutat medieval era encaixonada entre els rius Avon i Frome, i al gravat es pot apreciar bé el característic pont medieval construït de cases a tots dos costats.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«La ciutat fou fundada pels anglosaxons cap al segle VII i esdevingué cap al segle XI la segona ciutat més gran d'Anglaterra després de Londres. Fins a la revolució industrial, fou la capital del comtat més poblat del país. 
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La capital valona era en en segle XVI una possessió dels Països Baixos sota dominació espanyola, emplaçada a la confluència dels rius Mosa i Sambre. S'aprecien els ponts i el fossat amb un portal llevadís en una de les portes de la ciutat, i el tràfec de barquetes al riu.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«Nemeasus, Nismes civitas Nabonensis Gallie, vetustissima civitas». Les famoses restes romanes de la ciutat són ben visibles en el gravat: l'aqüeducte a l'angle superior dret, l'amfiteatre a la banda esquerra de la població, una columna i fins i tot la Maison Carrée, a la part superior. La ciutat era al costat de la Via Domitia i al peu de la Torre Magna romana, que presidia tota la ciutat i des d'on baixava l'antiga muralla romana.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

20160713

[1470] Edinburgh, segle XVI

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Vista de la capital escocesa al segle XVI als peus del Castrum Puellarum, 
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Els carrets de la ciutat envoltats de la muralla amb ses cinc portes emmarcades entre altes torres. 
El primer volum del Civitates Orbis Terrarum es va publicar a Colònia en 1572. El sisè i volum final va aparèixer en 1617. Aquest gran atles de les ciutats del món, editat per Georg Braun i en gran mesura gravat per Franz Hogenberg, finalment contenia 546 perspectives, entre vistes panoràmiques i mapes. Braun (1541-1622), un clergue de Colònia, va ser l'editor principal de l'obra, i va ser assistit en gran mesura per Abraham Ortelius. El Theatrum Orbis Terrarum de 1570 va ésser completat amb aquesta sistemàtica i completa col·lecció de mapes d'estil uniforme, el primer atles veritable.

El Civitates, de fet, va ser concebut com un company per al Theatrum, com dictamina la similitud dels títols i de referències de complementarietat entre totes dues obres. No obstant això, el Civitates era destinat a ser més popular en l'enfocament, sens dubte a causa de la novetat d'una col·lecció de plànols i perspectives de ciutats i representa una empresa comercial més agosarada que un atles del món, del qual ja n'existien precedents reeixits. Franz Hogenberg (1535-1590) era el fill d'un gravador de Munic que es va establir a la ciutat belga de Malines. Ell va gravar la major part de les plaques del Theatrum d'Ortelius i la majoria de les que hi ha al Civitates, i pot haver estat responsable d'originar el projecte.

Més d'un centenar de diferents artistes i cartògrafs, el més important dels quals fou l'artista Georg Hoefnagel (1542-1600), veieren gravades en plaques de coure els seus dibuixos. Ell no només va contribuir major part del material original per als pobles de les penínsules hispànica i itàlica, sinó que també va reelaborar les d'altres col·laboradors. Després de sa mort, el seu fill Jakob Hoefnagel va continuar la feina dels Civitates. L'origen de les vistes era divers, inspirades en les obres dels principals cartògrafs renaixentistes, com ara Jacob Roelofszof, Münster, o Heinrich van Rantzau. El Civitates proporciona una visió única integral de la vida urbana a la fi del segle XVI. 

Braun va afegir als mapes figures de persones amb el típic vestit local, que aportaven encara més autenticitat a les vistes. Els motius de Braun per afegir figurants als punts de vista, però, van anar més lluny: com s'indica en la seva introducció al llibre, creia, potser amb optimisme, que no serien examinades i usades pels estrategs militars turcs, els grans enemics de l'Europa de l'època. ja que la seva religió els prohibia de mirar les representacions de la forma humana.

Cadascun dels plànols s'acompanya de breus impresos de Braun sobre la història, la situació de la ciutat i l'economia, i constitueixen el compendi d'un veritable viatger de butaca. Gràcies al Renaixement, la curiositat de les classes nobiliàries i burgeses pel món cresqué de manera exponencial, i aquests llibres iniciaven la nova i insaciable curiositat de descoberta de l'esperit europeu de l'Edat Moderna (Historic Cities).


1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Vista dels carrers de l'antiga ciutat medieval, segles abans que la Royal Mile els fes famosos per als turistes que la visiten.
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Detall de les dos esglésies gòtiques de la ciutat vella; a sota, l'antiga catedral de Sant Giles.
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Diferents detalls de la muralla i les portes de la ciutat. 
Tot i la destrucció total reportada pels contemporanis en el moment de la incursió d'Hertford al 1544, la ciutat es va recuperar lentament amb una població de burgesos comerciants i artesans que florien per servir les necessitats de la cort reial i la noblesa. Oficis florents foren els sabaters, barreters, teixidors, carnissers, forners, assaonadors, sastres, barbers-cirurgians, mestres de cases, de bótes, fabricants de veles... Al 1560, en un moment en què la població total d'Escòcia arribava cap al milió de persones, la població d'Edimburg en tenia cap a 12.000, amb 4.000 en jurisdiccions separades com Canongate i el port de Leith. Un cens parroquial el 1592 va registrar 8.000 adults distribuïts uniformement sud i nord del carrer principal, el 45% per cent dels quals treballaven en el servei domèstic a les llars dels professionals liberals, mercaders o en cases de la classe terratinent. Malgrat els brots periòdics de pesta amb altes taxes de mortalitat, sobretot al 1568, 1584-1588 i 1645, la població va seguir creixent de manera constant (Viquipèdia).

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

La trama urbana de la ciutat, d'uns 8.000 habitants cap a la fi del Cinc-cents. S'hi observa un cert esponjament urbanístic, amb grans horts i jardins interiors. 
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

La verdor feridora dels turons escocesos queda ben explícita en l'acoloriment del gravat. 
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

El castell d'Edinburg, damunt del Castle Rock, la roca del castell, un prominent turó de 130 m d'alçada, des del qual ha dominadot la ciutat durant centúries.

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Els figurants escocesos, amb la vestimenta típica de les classes altes.