Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Crous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Crous. Mostrar tots els missatges

20130814

[422] Per la Lleida de 1927

1927. Revista «Lleida», núm. 60 (fons Sol-Torres, UdL). 
Portada del núm. 60 de la revista lleidatana, una de les més destacades, potser la que més, dels anys 20 a la ciutat, sota censura militar per la dictadura primera dictadura espanyola del segle XX. L'editorial de la revista celebrava la fi de l'anarquia gramatical. Però encara avui, a Lleida, trobem casos de botigues, empreses i particulars locals que manquen «al deure moral i lògic d'expressar-se en la nostra llengua».
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Anuncis de la impremta Joventut, d'una companyia «de segurs contra incendis», i dels celebrats licors de Pere Mor, fins i tot de xampany, que encara no existia el cava. Extraordinària gran varietat de producció de «La Industrial Leridana»: licors, xarops, sabó. olis d'oliva i de brisa (residus restants del premsat del raïm, dels quals se n'extreia un aiguardent).
1927. Revista «Lleida», núm. 60
La traducció catalana de la Psicometria de Bozzano. Humbert Torres, pare del poeta, fundador de la Joventut Republicana de Lleida i alcalde entre el 1917-20 de la ciutat, fou metge a més de polític, profundament interessat per les teories metapsíquiques. 
1927. Revista «Lleida», núm. 60 
La pàgina filològica dialectal.
1927. Revista «Lleida», núm. 60 
Caricatura del cèlebre dibuixant de l'època Shum, sovint censurat per les autoritats dictatorials espanyoles, finalment empresonat.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Títol de secció d'Enric Crous. En uns anys difícils, l'aire avantguardista surava suaument per tota la publicació, prova del mèrit de la revista, i del canvi sociològic d'una ciutat tancada de segles.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Impagable anunci del «Cerebrino Mandri», que prometia curar el dolor i els reumatismes: aspirina per al dolor, reforçada amb paracetamol per a la febrer i cafeïna per estimular el sistema nerviós. Un còctel d'èxit durant cent anys, fins que fou retirat al 2008 del mercat.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Altres anuncis de l'època
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Els tallers i les botigues i els professionals recomanats de la revista, algun encara existent actualment.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
La botiga de materials per a la construcció de Joaquim Simó, avui prou coneguda, llavors situada davant del Museu Morera. I la competència de Josep Pujol, a la carretera de Barcelona, a la plaça dels Murmuradors, nom popular del lloc a tocar dels Camps Elisis, anomenat així per ésser el lloc de reunió dels conspiradors romàntics de la ciutat al segle XIX.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Sabateria a la «Rambla de Fernando». Damunt, un autèntic anunci «buit», de marcada tendència racionalista, típics dels anys 20, per oposició al recarregament modernista omnipresent del principi de segle XX.


20120225

[107] Anís Infernal, de cada dia és més dolent

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Destil·leria de Miquel Serra, a la Bordeta: «vista general posterior de las fábricas de licores y aceites».
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Cartell publicitari d'Anís Infernal, «marca acreditada desde el año 1888».

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Etiqueta d'Anís Infernal, «elaborado con los peores vinos del Priorato», quan el Priorat no era gens conegut tret de les quatre comarques on arribava aquest vi.
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Ampolleta d'Anís Infernal, a l'època que s'anava als cafès a fer un «sol i sombra» (una copeta d'anís amb conyac).
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Detall de l'ampolla gravada d'Anís Infernal.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.12. Els anys 20 marquen l'arribada de les noves composicions tipogràfiques a les impremtes lleidatanes, allunyades ja del tot de les reminiscències modernistes.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.15. Les lletres van perdent les recargolamentes antigues i apareixen les diagonals. 
1926. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.20. Els buits i la simplicitat es contraposen a la recarregamenta modernista, ja passada de moda.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.26. Sobrietat, senzillesa per contrarestar els excessos passats del cartellisme modernista.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida» núm.27. A veure si trobarem una etiqueta «d'Oli Infernal, el pitjor oli de les Garrigues».
1928. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Lo Rampill» núm.132, de Lleida: «De cada dia és més dolent», fidel als principis.
 
1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.70-71. Amb alineació vertical i simplicitat màxima.
1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.77. La disposició dels mots recorda un cal·ligrama de l'època.
1932. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de contraportada d'Anís Infernal, a la revista «ART», núm.1, de l'artista lleidatà Enric Crous. La publicitat de Miquel Serra reflecteix l'evolució de l'art publicitari des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil, època d'avantguarda i d'art deco.
Anys 2010. Anís Infernal, Lleida.
Per comprar una tassa amb el més famós cartell d'Anís Infernal a www.postershoplive.com

[104] Anís Infernal, lo pitjor del món