Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De La Feuille. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De La Feuille. Mostrar tots els missatges

20121212

[236] Catalunya emmurallada

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille (MDC). 
Lleida als peus de la Noguera Pallaresa: el perfil general de la ciutat és ben delimitat, amb la fortificació de Gardeny riu avall. Però és clar: el riu que banya Lleida és el Segre.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Perpinyà presidida per la fortificació del Palau Reial. Les ciutats nordcatalanes són encara incloses en el mapa de Catalunya, malgrat el desenllaç de la Guerra dels Segadors del segle anterior.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Vic, també amb el riu errat.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Plànol de la ciutadella de Roses.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La Seu d'Urgell, aquesta sí als peus del Segre.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Cotlliure, i en un angle diminut del plànol, Tortosa.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Tarragona, no gaire ben delimitada però ben emplaçada.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Barcelona, la capital, al centre del mapa. Les futures Rambles, primera muralla, ben visibles en el dibuix.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall de la muralla de Llevant, des del baluard i la Torre de Sant Joan (futur Passeig) fins al Portal de l'Àngel i baluard de Sant Pere, passant per la Porta de Sant Daniel i la Porta Nova.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall d'extramurs de la ciutat per la Porta de Sant Antoni, amb el Monestir de Valldonzelles i la fortificació de Montjuïc.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall de la falda de Montjuïc, amb l'ermita de Sant Bernat.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall del port de la ciutat, on s'ubica la Torre del Moll siscentista.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Cardona, l'última resistent de la Guerra de Successió.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Puigcerdà i, en el petit angle, Vilafranca de Conflent, els altres bastions a banda i banda de la plana ceretana.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Camprodon, aquesta sí als peus del Ter.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Girona a banda i banda del riu Ter, tot i que la ciutat vella és travessada per l'Onyar.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Palamós, el gran port natural al nord de la capital del país.

[225] «Kaart van Catalonien»

20121125

[225] «Kaart van Catalonien»

Sovint es diu, i per això se li ha posat aquesta etiqueta, que els segles de l'«Edat Moderna» són a la base del progrés europeu i del món.  Uns avanços fets a cops de guerres de religió i d'estats colonials regentats per monarques absolutistes (dictatorials). Una d'aquestes persecucions religioses, la dels hugonots gavatxos (membres de l'Església Protestant Reformada) va portar Daniel de La Feuille, natural de les Ardenes franceses, a l'exili. El xicot prometia com a rellotger, però arribat a Amsterdam i un cop instal·lat com a burgès (ciutadà) va canviar la precisió del temps per la de l'espai, i obrí taller de gravador i editor de mapes. L'èxit de l'empresa familiar féu que els seus fills Jacob i Paul continuessin el treball del pare, els preciosos i acolorits mapes del qual han estat editats i reeditats sense parar des de d'aquells tombants del segle XVII al XVIII, quan els mapes encara eren, com les fotografies modernes, la manera d'ensenyar les terres llunyanes als ulls de l'admirador (rei, general o ciutadà) i encara no tenien ni camins ni carreteres en un món encara verge, a punt per a la industrialització i l'acceleració del «progrés» (mot que algun dia els diccionaris donaran com a sinònim de calamitat).

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille, publicat a «Oorlogs tabletten», Amsterdam.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa central catalana.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La Plana de Lleida. amb l'Estany d'Ivars dibuixat.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa sud, des del Delta fina a «Barra» (Torredembarra).
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Les Nogueres i el Segre, amb els ponts marcats.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
El Pirineu, des de la Ribagorça a la Cerdanya.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa central catalana, amb la capital encara lluny dels límits del Besòs i el Llobregat.
1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa nord, el Cap de Creus i el Rosselló encara sense la frontera, tot i que ja feia uns cinquanta anys de la Guerra dels Segadors.