Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Fer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Fer. Mostrar tots els missatges

20130428

[339] BCN 1696

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone, Capitale de Catalogne», 
de Nicolas de Fer (ICC).
Una esplèndida perspectiva acolorida de la ciutat des de la façana marítima. Sempre penso que el dibuixant, per agafar la perspectiva, devia emparrar-se al pal major d'alguna nau. Nicolas de Fer fou cartògraf del rei Lluís XIV de França, i del Borbó Felip V. Malgrat la bellesa dels seus mapes, plànols i vistes, gavatxos i espanyols en farien en mala hora ús militar, que bàsicament era el propòsit pel qual es feien. Igual que ha passat amb internet o altres avanços tecnològics, la guerra esperona el desenvolupament científic. Una prova més de l'estupidesa de la nostra espècie. 
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Des de Montjuïc (1) fins a la Catedral de Santa Eulàlia (12), la façana litoral del port de Barcelona. 
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Des de la Catedral fins als molins del rec comtal, fora vila, amb un primer pla de la Barceloneta encara incipient.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
El bastió de les Drassanes (2) i les Drassanes darrere (4), llavors destinades a arsenal. A la dreta, la basílica de la Mercè (8).
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Perfil secular de torres de la BCN: Nostra Senyora del Pi (9), Convent del Carme (10), Sant Just (11), la Catedral (12), Palau Reial Major, seu de la Inquisició (13), Santa Maria de la Mar (16), Santa Caterina (17).
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
La Porta de Mar, d'accés al moll (20), amb l'edifici de la duana (18) i la plaça d'armes darrere (19), i una església de Montserrat (21) a la Ribera. 
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall dels vaixells del port, davant les Drassanes. Al fons, a mig aire de Montjuïc, l'antic convent de Santa Madrona (3), patrona de la ciutat, amb la torre i l'entrada de la Rambla (5) a la dreta.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall de la muntanya de Montjuïc vers la ciutat.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del monestir de Sant Francesc (cordeliers) (6), el palau del virrei (7) i la Mercè (8) darrere la muralla de mar.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall d'un vaixell descarregant la tripulació, davant l'sky-line de la ciutat: l'església del Pi (9), l'església del Carme (10), l'església de Sant Just i sant Pastor (11), les torres de la Catedral (12) i la torre del Palau Reial Major (13). Entremig d'aquestes dues una cúpula blavosa que potser que fos la del Palau de la Generalitat.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del fanal del port (23) en primer terme. Amb les teulades blavoses, segons la llegenda del mapa, la Gallerie (14) i le Barreau o presó (15) al barri del Born.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del baluard de Llevant, amb el rec comtal eixint de la muralla per desguassar al mar, i els molins que hi havia abans d'entrar a la ciutat.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
La Barceloneta encara no existia, ni tampoc la Ciutadella borbònica, però el Moll i l'esplanada que hi havia eren lloc de tràfec de tota mena, i segurament en les barraques que hi havia s'hi concentrava bona part del joc i la depravació de la ciutat, fora del control de les autoritats.
1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del Far del moll (23) i dels mollons d'amarrament dels vaixells.

20130421

[334] BCN 1711

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs Tres Exactement Levés sur les Lieux en 1711», de Nicolas de Fer.
En  plena Guerra de Successió la ciutat rondava els 40.000 habitants, tancats dins les muralles, amb nou portes que donaven pas a la ubèrrima plana, des de Sants a Sant Martí.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Còpia esplèndidament acolorida a mà de l'original (Gallica), detalla els camins, els masos i els poblets de la plana barcelonina.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La façana litoral fins als aiguamolls del Llobregat, el castell de Montjuïc preparat per a la defensa de la ciutat i d'un port ampli i abrigat, sempre clau per a la secular tradició comercial del país.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La vila nova i la vella, separades per la muralla de la Rambla.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La platja de llevant, amb un parell de reductes defensius fins a les maresmes, que temps a vindre donarien nom la comarca limítrofa. 
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Un port majestuós i ben protegit, amb la torre del far a l'extrem del moll. La muralla de mar, des de les antigues Drassanes, llavors arsenal, fins a la Porta de Mar i el bastió de Llevant. Fora muralla, a l'esplanada sorrenca de la futura Barceloneta, unes desenes de barraques de pescadors, jocs i prostitució.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La Creu Coberta a la carretera de Sants sortint per la Porta de Sant Antoni. Era l'anomenat camí del Llobregat, que portafa també a la pedrera de darrere Montjuïc, amb molins, i horts per tot arreu.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de la sortida de la ciutat per la Porta de Sant Antoni.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de Montjuïc, des de la ciutat fins a l'ermita de Sant Bertran a la part de ponent.
1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Els aiguamolls del Llobregat, rere Montjuïc.

20121001

[192] Mallorca 1715

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, 
Nicolas de Fer (1646-1720), París.  
Un dels més prolífics i influents cartògrafs gavatxos d'aquell canvi de segle (Gallica).
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer.  
Detall del preciós mapa acolorit de la fortificació de Ciutat de Palma a la fi de la Guerra de Successió. Després d'ocupada Barcelona, els darrers territoris que resistiren a caure sota el domini felipista foren Mallorca i Eivissa, per mor de la tenacitat del darrer virrei austriacista Marquès de Rubí, les quals no es rendiren completament fins que l'esquadra comandada pel cavaller d'Aspheld va provocar-ne la rendició a l'estiu de l'any 1715.
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detall del port i de la doble fortificació: la línia de la muralla medieval i la moderna línea de baluards.
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detalls: el Port (13), el bastió del moll (12), la Llotja, la plataforma del Rosari (14), el Palau Reial, la Catedral, el Palau del Bisbe (18), el Palau del Marquès de la Torre (19), el Palau de la Comtessa de Formiguera (20), el bastió de Berar (11).
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer.
Detalls: el bastió del Príncep (10), el bastió de la Porta del Camp (9), amb el camí cap a Llucmajor.
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer.
Detalls: la Porta de Sant Antoni, al camí de Manacor, entre el bastió de Sant Antoni (7) i el bastió de Sant Jeroni (9), amb el potent baluard defensiu del «fauburg» o raval.
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detalls: el jardí dels Caputxins (22) al camí de Jesús, la «fontaine» que portava aigua a la vila i el camí de Sóller (23). El bastió del Sitjar (3), el bastió de la Piqueria (4), el bastió de la Torre de Santa Margarida (5), i el tram de l'aqueducte medieval entre la porta de Jesús i la porta Pintada.
1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detalls: Geògraf de Sa Majestat Catòlica francesa, a l'infern sigui.