Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dénia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dénia. Mostrar tots els missatges

20161107

[1561] Petites viles aquarel·lades, 1926

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La tradicional vista de Balaguer des de la marge esquerra del Segre, amb el vell pont de pedra medieval, desaparegut durant la guerra, i el santuari del Sant Crist presidint la part septentrional de la ciutat.

Edició de 24 aquarel·les i 43 dibuixos de viles poc conegudes, entre les quals algunes ciutats catalanes i valencianes, llavors encara sota l'etiqueta Spain. L'any següent es reedità a Grenoble sota el títol de «Visions d'Espagne. Les cités trop peu connues». Fou un pintor i dibuixant nord-americà, molt conegut per les vistes dels gratacels novaiorquesos. Després de la Gran Guerra es passejà per Europa per captar-ne nombroses vistes i paisatges. Sembla que el viatge que efectuà al llarg i ample de la Península Ibèrica tingué lloc de març o octubre de 1921, majorment fet amb carro i mules per poder arribar als pobles menys coneguts i mal comunicats. Retornà cap al 1925 per recórrer quaranta viles més, i fruit d'aquest viatge foren els dibuixos i aquarel·les d'aquest llibre.
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall del majestuós Segre i del magne pont de cinc ulls. Al cappont de la marge dreta, començaven a créixer-hi les cases. 
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

L'altra gran vista tradicional de la ciutat, ara des d'abans del pont i encarada a l'antiga església gòtica de Santa Maria. La vista és presa des de la mateixa marge esquerra del riu, i la perspectiva del pont en primer terme i de l'església a dalt és del tot impressionant.
1926. Barcelona. Claustre de la Catedral.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Vista del cimbori gòtic des de sota un arc del claustre, una imatge que encara podem reviure gairebé cent anys després, amb la palmera al mateix lloc. 
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La vila de Cardona, tota arraulida sota l'imponent castell d'una de les famílies nobiliàries més decisives en la història del país, i últim reducte de la dignitat nacional, rendit al 18 de setembre de 1714 als exèrcits ocupants (borbònics i francoespanyols).
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detalls de la petita vila, amb poc més de quatre mil habitants, als peus de l'església gòtica de Sant Miquel.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila de Manresa, coronada per la magnífica Seu gòtica, amb el Cardener a ponent.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont de pedra medieval i la passera més amunt del riu. L'acoloriment de les aquarel·les dona [sic, a partir de la reforma dels diacrítics, octubre 2016 (ja n'era hora!)] una gran vida i força a les imatges.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la façana principal o de ponent de la Seu manresana, amb la porxada antiga enderrocada, però però sense els tres arcs que la substituirien als anys 1930.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la vila al voltant de la catedral gòtica.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Els porxos gòtics de la Plaça Major amb son inconfusible caràcter tradicional.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La Plaça Major solsonenca i ses antigues cases medievals. 
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La seu catedralícia solsonenca presideix l'antiga vila closa.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
El pont de pedra sobre el Riner o Riu Negre, afluent del Cardener, amb l'antic portal de la ciutat i la catedral al fons. 

1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila al costat del Cinca mitjà, sota el castell dels Templers, on es crià Jaume I. Després esdevingué comanda hospitalera de la castellania d'Amposta d'aquest ordre. S'hi celebraren nombroses reunions de corts, tant del Regne com de la Corona d'Aragó fins al segle XVIII.
1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La catedral de Santa Maria del Romeral, de planta romànica, i el Castell de Montsó, d'origen àrab, en són els edificis més destacats. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Emplaçada a la cruïlla entre els rius Cinca i Vero, fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell al 1064, després que un any abans Ramir I fos mort a la batalla de Graus. Un parell d'anys després, els sarraïns reconqueriren la ciutat, i en aquesta ocasió hi morí Ermengol III, les restes del qual foren retornades a casa pel seu vassall Arnau Mir de Tost. L'any 1101 fou definitivament conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, nét de Ramir I, i germanastre d'Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo, pare de Peronella.

L'establiment del santuari de Torreciutat al seu bisbat des del 1975, promogut per la secta ultracristiana de l'Opus Dei de José M. Escrivá de Balaguer, nascut a Barbastre, és a l'arrel de la radicalització de les noves classes dirigents aragoneses, hàbilment manipulades cap a l'anticatalanisme espanyolista que les allunya de l'aragonesisme que els fóra propi després de la derrota de 1707 davant els Borbons francoespanyols. Aquestes actituds, al capdavall, portaren al desmembrament de l'històric bisbat de Lleida-Roda i a l'inici del conflicte per les obres d'art que el bisbat lleidatà salvà de la desaparició. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont sobre el Cinca al costat de la catedral, amb les dones rentant la roba al riu. 
1926. Alcanyís (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Capital del Baix Aragó, seu de la comanda major de l'Orde de Catalatrava a la Corona d'Aragó, de gran esplendor durant l'època del Renaixement. La vila antiga, amb el portal d'entrada a la dreta, s'ajeia sota l'imponent tossal del castell dels Calatravos, contra el qual haurà de defensar secularment la seua autoritat, i que esdevingué Parador de Turisme des dels anys 60.
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La petita vila castellonenca amb l'esplèndida plaça porxada a tocar del portal d'entrada a la vila closa. 
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la plaça, amb el banc del si no fos comentant la jugada.
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la població, envoltata de la gran muralla de 14 torres defensives i als peus de l'alt turó de poc més de mil metres, a on hi hagué el castell musulmà originari, que conformà una fortalesa inexpugnable durant segles. 
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de l'accés a la vila per la riera de la vall, i de la inconfusible silueta de la fortalesa morellana.
1926. Alcoi (l'Alcoià, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Situada a la pregona vall de la foia d'Alcoi i envoltada de muntanyes de més de mil metres, i arremolinada sota l'església arxiprestal de Santa Maria. 
1926. Xàtiva (la Costera, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La inexpugnable fortalesa del Castell de Xàtiva, històricament tan important durant segles, atès que controlova el camí cap a Ponent i Castella. La fortificació restava protegida per les cingleres de la Serra Vernisa per una banda, mentre que per la part de la població, les muralles descendien per tal de protegir-la.
1926. Dénia (la Marina Alta, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La porxada d'entrada a un antic Hostal del Peix, plena de sabor popular.  
1926. La Vila Joiosa (la Marina Baixa, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
L'animada plaça de la vila en un dia de mercat, a tocar de l'església de l'Assumpció.
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La fortalesa de la vila castellana, origen de tots els mals des del 1707: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança 
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Des de la plana manxega, el castell s'enfila imponent i dominador.

20151019

[1191] L'expulsió dels moriscos des del Port de Dénia

1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
Sota la vigilància del majestuós castell denier, a la platja té lloc l'embarcament dels expulsats. Però en comptes de plors i tibantor, hi ha festa, balls i confraternització i tot. Sembla documentat que molts dels moriscos, alliberats de la repressió, s'animaren a casar-se i mostrar els seus costums propis, tot allò que els havia estat negat de practicar de manera oberta durant segles: la parla, els càntics, els jocs, les danses, les cerimònies, els vestits... L'últim desafiament abans de l'embarcament: exhibir-se tal com eren, tal com havien sigut d'amagat, per evitar la secular repressió dels bons cristians. És probable que la intenció dels pintors, que treballaven des de la perspectiva (i sou) reial, fos denunciar aquest desafiament d'autoafirmació musulmana, que als seus ulls justificava encara més la duresa de la mesura presa.

Si fa no fa com encara avui, quan una autoafirmació democràtica amb urnes i vots, és satanitzada i constituïda en prova del delicte per la justícia i el govern espanyols.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
Al peu del castell, els soldats del terç espanyol es repleguen cap a dins la fortificació, mentre l'armada espera que l'embarcament s'acompleixi. Cap soldat no resta al port per a vigilància del procés: com si se'ns volgués dir que s'embarcaven de bon grat, amb la intenció de demostrar que no pertanyien al país. Al port de Dénia, entre altres, s'hi embarcaren els moriscos valencians del Duc de Gandia. Els nobles submisos que acataren i col·laboraren amb les reials ordres espanyoles, foren ben untats amb les suculentes comissions d'embarcament que els moriscos s'havien de pagar per poder embarcar, com a últim acte d'escarni.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
«Los moriscos embarcados en Dénia, asistiendo don Christóbal Sedeño, procurador general del Marquesado de Dénia, fueron entre grandes i pequeños, fueron quarenta siete mil i seiscientos». A Dénia, doncs, 47.600 valencians deportats. 
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'esplèndida fortificació de Dénia, enturonada i emmurallada damunt del port i de la vila antiga, d'origen islàmic, cap als segles X-XI, i que amb la destrucció de la Guerra de Successió entrarà en declivi definitiu. A l'esquerra, s'hi aprecia ben bé l'església de la vila vella. En aquells anys de l'expulsió, el Duc de Lerma, fill del Marquès de Dénia i nét de Sant Francesc de Borja, que havia arribat a valido (primer ministre) de Felip III, l'havia transformat en un autèntic palau renaixentista.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
La capital del marquesat denier, amb les dames a les finestres, balcons i muralles per guaitar aquest darrer espectacle morisc, amb les acolorides teulades de teula rogenca.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
La rítmica melodia de flauta i timbals de tres músics acompanya les danses de les dames morisques, abillades amb llargues faldilles de tots els colors, i llarg vel blanc des del barret, embolicat al coll, i fins a les mànigues. Més enllà, s'hi veu un músic assegut que acompanya  amb la cítara unes parelles de dones dansaries.

En primer terme, les nobles dames cristianes s'han unit a la dansa, sense que els caigui cap anell, com si la coneguessin de sempre, sota l'esguard dels marits. En contrast, a sota, a la platja, una família embarca amb tots els seus farcells.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
Damunt l'arena de la platja, quatre parelles d'homes moriscos practiquen la lluita, amb nombrosos espectadors asseguts. Al centre, un parell de capons penjats d'un pal esperen el guanyador del concurs esportiu. Mentrestant, les dones i vells van embarcant. 
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'armada va carregant els exiliats forçosos, amb la galera del Marquès de Santa Cruz, amb ell mateix palplantat a la proa, en primer terme. Més enrere, el procurador Cristóbal Sedeño, sembla interessar-se per la marxa del procés. Les tropes i vaixells encarregats del desterrament dels moriscos a Dénia vingueren del Regne de Nàpols i lluïen la bandera de la marina catalanoaragonesa de dos barres, que al cap de poc més d'un segle fóra adoptada com a bandera de la marina espanyola amb l'eixamplament de la banda central.
2009. «El puerto de Dénia y el destierro morisco»
Acurat i imprescindible treball de Manuel Lomas (UV, 2009) sobre l'expulsió morisca a Dénia. La descripció de les motivacions de la Corona espanyola per a l'impuls de la ignominiosa mesura són, ai las!, ben actuals: dissimular la vergonya que suposava a la casta dirigent espanyola els tractats de pau per a la independència de Flandes. Calia ensenyar múscul, per no citar altres parts del cos, per creure's els propis deliris de grandesa imperialista.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'arrodonida i vertical torre de guaita de la platja, ja que no hi havia pròpiament port, destaca sobre l'horitzontalitat de l'arena i del mar. Un estol inacabable de vaixells de guerra amb passatge de personal civil emprenen la ruta d'Orà, barrejats entre les barques de vela llatina dels pescadors.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'exposició de les pintures durant el 4t centenari d'aquest vergonyant i oprobiós episodi de la història del Imperio espanyol, permeté d'apreciar la proporció real dels llenços.