Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costumari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costumari. Mostrar tots els missatges

20170219

[1640] Folklore de la plana urgellenca, més

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de costums «són per a mi les més hermoses per sa espontaneïtat i gràcia. Són les que més vives resten en la memòria del poble»... fins que els costums, les feines i els oficis varen sofrir un canvi radical a la segona meitat del passat segle. 

La cançó de la Francisca Farrera retrata un enamorament no desitjat pel pare de la noia, que és apunyalat pel jove pretendent en el seu intent d'endur-se-la per la força.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó de la Francisca Farrera «és una de les més cantades collint aulives i és de les que es canten a ple sol per la seua airosa música, no gens desproveïda de l'agredolç de la terra».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les ninetes de Cervera «és una de les cançons pròpies de les nostres comarques... que va acompanyada d'una música que si sola honraria les cançons urgellenques». Tres noies cerverines se'n van a nadar la matinada de Sant Joan i mentre són dins l'aigua els prenen la roba. 

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Gandofla» és una cançó sobre una ciutat de fantasia:

«...que les parets són de sucre 
i les bigues de canyella,
los envans de pinyonets
i los trebols són de neula,
les teulades de torrons
perquè allí no s'hi fa teula.
Los carrers de cotó fi
perquè ningú hi ensopega,
les muralles de cristall
tota la ciutat clareja...»

«Se veu que la idea d'una ciutat imaginària a on se pot o es pogués ser feliç en aquesta vida, se l'han forjada los hòmens de totes les èpoques».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo nostre poble, religiós per excel·lència, no podia deixar de cantar temes religiosos, i així la Mare de Déu, los Dolors, lo Naixement, la Passió, les virtuts, l'horror al pecat, exemples morals, punts de doctrina, tot ho glossa i ho parafraseja».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Algunes de les melodies populars de tema religiós, com la Cançó de valença fou incorporada per Lluís Millet al repertori de l'Orfeó Català, «i amb això està fet tot l'elogi d'aquesta melodia urgellenca que per les seues delicades o inspirades notes s'ha obert les portes del temple de l'Art».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Los sentits corporals, que repassa cadascun dels sentits del cos a honor de Nostre Senyor, «sense altre mèrit literari que una bona intenció, viu i perdura perquè s'acostuma a cantar collint aulives, dient-hi parenostres intercalats. És música a propòsit per la feina».

La lira popular també ha cantat cançonetes de tema històric: «Los fets llegendaris, les cançons de lladres i d'històries comarcals han inspirat també la musa popular. Don Joan de Serrallonga, Bac de Roda, lo Serraller, lo Genaro d'Artesa, Prim i molts d'altres que en podria citar, han sigut tema de cançons que guarda el poble».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Los quadrillers», famosa cançoneta de l'expedició a Sant Cugat, amb descripció inclosa de Barcelona i son panorama des des Collserola. Recollida per l'autor a... Sant Martí de Maldà!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo soldat i la donzella», amb tema amorós.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons cavalleresques: «Blancaflor». Escriu l'autor: «És una de les cançons més xamoses del romancer popular de Catalunya».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Mariner, bon mariner,
mariner de la bona aigua,
haveu vist lo meu marit
que per 'queix mar navegava?
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les variants diverses del cançoner popular i els detalls de llengua arcaica, prova de la seua antigor:

No us fasseu [feu] mongeta, no,
no us fasseu mongeta encara;
no us fasseu mongeta, no,
que en fórau malaguanyada.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Versions recollides a Artesa de Segre i Àger.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La filla del Carmesí», cançoneta amorosa popular, que Josep Maria de Sagarra dramatitzaria en tres actes, i estrenaria al 1929.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa». Diu en Valeri Serra: «Quan vaig trobar la lletra i música d'aqueixa cançó vaig tenir una alegria d'aquelles que no s'expliquen».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa».

En sortint de casa
los infants ja diuen:
que guapa la dama!
que guapa la viuda!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Aquesta cançó és de totes les literatures, encara que està per descobrir-se l'origen... Tothom hi ha dit la seua: és una cançó estudiada en tots sos detalls per homes de totes aptituds, poetes, músics, crítics i folkloristes».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Per acabar: hem tingut la sort de nàixer en una terra a on abunden tant les tradicions orals com escassegen les cròniques escrites: la seua ciència, lo secret del seu ahir, les notícies que resten de sa civilització antiga, tot està quasibé en mans del poble». De les gents, hòmens i dones, de la plana urgellenca.

20170218

[1639] Folklore de la plana urgellenca

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
L'autor fa una defensa aferrissada del recull folklorista i de la perseverança en el recull de «la dita popular del pagés, la cançó de la dida, lo qüento que es conta a la canalla, la tradició que ens conserva la fe, la superstició que ens l'emboira, los usos i costums observats en nostres viatges, los jocs de la infantesa, les endevinalles, los traballengües [embarbussaments], en una paraula, tots els elements constitutius del geni, del saber i de l'idioma».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de ronda urgellenques, «que en alguns llocs de Catalunya anomenem corrandes o follies, forma mètrica la més senzilla, una quarteta, sempre quatre versos tancant un sospir, una queixa, una finesa, una frisança, una amenaça, una burla, tota la gamma de l'estat anímic del nostre poble».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Mostres de corrandes populars urgellenques, entenent el Pla d'Urgell no pas com l'esquifida comarca moderna, sinó com l'àmplia plana ponentina que comparteix la mateixa boira:

«Un Joan a la balança,
un Ramon al contrapès,
i un Josep a l'escaiguda,
qui pogués triar dels tres!

Fadrinets que festegeu,
que festegeu i no en sabeu:
festegeu primer a la mare,
que a la filla ja l'haureu».

«Aquestes cançons lo poble les canta amb totes les feines: los pagesos rondant, batent, llaurant, amb tonada trista o alegra segons ho demana el sentiment i la intenció del cantar. Queden en la memòria de les dones perquè les canten bressant o fent altres feines».

«Quan passo pel teu costat 
sempre et penses que no et miro,
i l'aire que et ve a la cara
són sospirs que jo t'envio».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de pandero foren vives encara no fa un segle a les comarques ponentines, urgellenques en sentit geogràfic ampli:

Compartiu-me l'hermosura
gran dama del cabell ros,
compartiu-me l'hermosura
que tota la teniu vós,
donau-ne a aquell qui no en té;
de la que a Vós us sobra
de mil n'anirien bé.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Més mostres de cançons de pandero:

Clavellet de nou mil fulles,
 de cinquanta mil colors,
a cada fulla una lletra
tinc escrit lo nom de vós.
clavellet de nou mil fulles
més altes del claveller,
allí hi porto l'amor ferma,
l'hi porto i l'hi portaré.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cobles eren «cançons de més moderna factura i sense la volada dels romanç, però esdevingudes populars i algun dia haurem de dir clàssiques... Les cobles o la cançó del pagés dictada pensant en les angúnies d'una collita de cereals que sempre té als pagesos amb l'ai al cor. Totes dues són molt populars a l'Urgell».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Un consell de corranda:

Fadrins, si us caseu
amb una pagesa,
que no us enganyo el dot
ni la boniquesa;
que la boniquesa
no us donarà pa,
feu que sigui bona
per a treballar.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Una cançó de pagès, que repassa les tasques principals de cadascun dels mesos de l'any pagerol.

Si ploia [plovia] bastant
al mes de Gener,
colliríem oli,
ordi i blat també;
si al Gener no plou
i pegar en gelar
l'un dia a l'altre,
quin mal temps nos fa!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Si lo Març marceja,
no us fieu d'ell,
castiga l'auvella
i mata l'anyell;
com és tan caín,
sempre va de boig,
fa calamarsades,
vents i gambariots.

Un gambariot o gambairot és el mot lleidatà en altres contrades dit gambirot, un home poca.solta, que es fica en tot sense que li demanin. Com a nom satíric és aplicat sovint als habitant d'algun poble veí. També, i aquest n'és el significat a la cobla, es referia a un «núvol escabellat o que apareix amb prolongacions a manera de cames llargues» (DCVB, amb citació d'aquest poema recollit de Valeri Serra i Boldú).
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Ja n'entrem al juny 
amb molta tristor:
les falçs ja reposen,
també els segadors,
los porrons no ragen
i està sec lo bot,
tupins i paelles 
no veuen lo foc.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó és feta a partir de la saviesa popular i plena d'«aforismes i ditxos [dites] populars del Pla d'Urgell». Valeri Serra va anotant alguns altres refranys referents als mesos de l'any.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo distret», una cançó arromançada, una fantasia poètica o dansa popular, de to juganer i festiu, «de les que abunden en lo Romancer de les comarques de Lleida». 
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Raimundeta», cançó arromançada sobre la fadrina que no para de plorar la vigília de son casori, recollida a Artesa de Segre, cançó que solia acompanyar el ball rodó.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Tots los que en les festes d'hivern prenien lo sol en los recers, esperaven amb ànsia el dia de Sant Antoni abat, que l'escollit per les nois per anar-se'n a una era i fer lo ball rodó, una espècia de sardana que no es puntejava al so de matemàtica música, sinó al compàs de les tonades més airoses de cançons populars, ja de costums o cavalleresques».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
El ball rodó es ballava de Sant Antoni fins a Canestoltes, quan s'acabava amb un altre costum urgellenc destacable, viu fins després de la guerra: la vigília del Carnestoltes els joves omplien tot un carro de troncs i feixos de llenya. «Quan tenien lo carro ple, guarnien la càrrega amb una rama que fes bona patxoca i posada al cim de tot a tall de bandera, l'engarlandaven amb cintes i mocadors de seda penjats de les rames.

D'aqueixos troncs ne deien falles, i falla en deien  al fogueral immens que tal llenya produïa a la nit quan la cremaven a la plaça».


1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo frare i la pastora», cançó popular d'aire tràgic, per la feroid d'ell a mans de la innocent donzella i la penitència impossible. 

20161231

[1609] Remix 1966

1966. Remix.
La dècada prodigiosa al seu màxim apogeu... tot i que encara anéssim en carro. Ben just els primers motocultors i tractors començaven a fer soroll per les hortes del país.
1966. Remix.
País sota dictadura franquista (espanyola). Els prodigis de la dècada no poden fer-nos oblidar la continuada repressió contra la llengua i la cultura, i la nul·la obertura política i social que exercia la 'casta' de la nostra estimada metròpoli, els avis de la casta político-econòmica actual, vaja. La imatge d'època mostra la capital barcelonina des del castell de Montjuïc, un dels feus de l'opressió, juntament amb la comissaria de Via Laietana.
1966. Remix.
La cruïlla de la carretera de Barcelona, quan encara passava pel Pont Vell i Blondel, perquè encara no hi havia feta la variant del pont de l'institut (llavors només un).
1966. Remix.
La grisa ciutat de Lleida de l'època, acolorida de postal.
1966. Remix.
Les Basses d'Alpicat, en plena efervescència dels 60s.
1966. Remix.
Encara amb Caixa d'Estalvis pròpia, que perduraria pràcticament un segle, des del 1880 fins al 1979. Una estructura d'estat que el gobierno s'ha encarregat de carregar-se.
1966. Remix.
Així era l'entrada al vell túnel de Viella per la boca sud. Un Seat-1500 hi dona la nota d'època. L'estat de les carreteres pirinenques era pèssim de debò.

1966. Remix.
Una gran iniciativa cultural mollerussenca que va quallar i encara perdura.
1966. Remix.
El preu d'un èxit, el del turisme de masses, sempre mal explicat, només amb dades macroeconòmiques, de beneficis, d'ocupació d'establiments... sense apreciar l'impacte real sobre el territori, la manera de fer i de ser, la insostenibilitat del model. Malgrat que alguns ho intentaven. Va ser en va: massificació i destrucció... i encara avui. 
1966. Remix.
Un botó de mostra. Salou, platja del llatzeret o dels capellans. El principi de la fi.

1966. Remix.
El Pirineu se'n salvà... però només uns vint anys més. I sobretot la darrera bombolla urbanística de començament de segle XXI l'ha deixat molt tocat. A la imatge, la palanca de Tavascan, amb el pont romànic al darrere. 
1966. Remix.
A la capçalera del Pamano, a la part alta de la Vall d'Àssua, l'estació d'esquí de Llessui, ara abandonada, fou la primera d'obrir al Pallars Sobirà. Aguantà una vintena d'anys.
1966. Remix.
A poc a poc, el lent renaixement de les cendres de la cultura i literatura sota domini dictatorial (espanyol).
1966. Remix.
Un cop païda l'època de resistència interior i de producció cultural a l'exili, úniques alternatives a la sanguinària repressió franquista, el país recomençava altre cop (un altre cop, i tants com calgui!) a bategar, encara feblement, però amb ganes, empenta i qualitat, com ara aquest llibre excepcional d'en Sorribes, text, i Pilarín Bayés, il·lustradora.
1966. Remix.
També en l'àmbit musical, amb Raimon musicant Espriu i altres poetes contemporanis.
1966. Remix.
Llavors, Serrat tenia, literalment, 20 anys. Bé, aprox, perquè en devia tindre 23 o 24 quan la gravà. Els Setze Jutges de la Nova Cançó, amb Espinàs al capdavant, començaven a fer-se escoltar de valent. 
1966. Remix.
Els hits internacionals es complementaven amb la música de guateque d'ús intern. Oh, la gauche divine!  Malauradament, no va servir per canviar res, al capdavall eren part del sistema. Més o menys com el PSC, vaja. 
1966. Remix.
Època d'esperança en el futur i de contradiccions en el present, com totes les èpoques, si fa no fa. Començava la ficció de l'Enterprise, nau interestel·lar multiracial, però la integració racial era encara una quimera més llunyana. 

Actualement i després de vuit anys de President Obama, continuem igual. Algú ha entès mai per què li van concedir el Premi Nobel?
1966. Remix.
La Declaració de Drets de la Nació Catalana d'aquell any, promoguda pel Consell Nacional Català a Mèxic, i presentada a l'ONU com a testimoni de voluntat d'ésser i d'exercir de subjecte polític en democràcia i llibertat. Cinquanta anys després, bregant per alliberar-nos del règim (espanyol) del 78, encara reclamem els mateixos drets. Fins quan? Fins l'any que ve, 2017, que esperem que sigui l'any de la República Catalana.