Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costa Brava. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costa Brava. Mostrar tots els missatges

20160428

[1394] La Palamós siscentista de Borsano

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Antonio Borsano.
L'istme on s'assentava la vila vella, amb la ciutadella a Sa Punta.
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
Ambrosio Borsano fou un enginyer militar milanès que visqué al segle XVII. Llavors el Ducat de Milà era una possessió dels nostres estimats veïns de l'oest. Així doncs, des del 1648 treballà al servei de la corona espanyola, intervingué en la guerra de Portugal (1660) i fou incorporat a l'exèrcit que ocupava Catalunya (1672) després de la Guerra dels Segadors. La seua principal tasca fou l'elaboració de plànols de les diverses places fortes que calia atacar o mantindre. La cartografia s'havia convertit en aquells segles en una de les principals armes auxiliars de l'art (de la masculina i nobiliària casta governant) de guerrejar.  
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
«...a siete leguas de Hostalric se halla la Plaza de Palamós, que está situada a la orilla de la mar. Tiene la villa sus murallas a la antigua y fuera della a la parte de tierra... hay dos baluartes con su foso...»
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
«...a la parte de levante, tiene una Ciudadela irregular, formada de tres baluartes y otros dos medios; en el tercero más alto... la punta de la península... domina la villa. Esta península está rodeada de 3 lados de la mar... El Puerto lo tienen casi todo perdido, que si no lo remedian no podrá parar ninguna embarcación».

Sobre la part continental: «A la parte de tierra tiene muchas viñas, campos, bosques de encinas, robles y de pinos».


A la costa, «tiene muchas calas para desembarcar artillería y la mayor es la Cala de Sant Feliu de Guíxols, que está así a poniente a dos leguas de Palamós, donde se suelen hacer los almagacenes de trigo y cebada para proveher al ejército a la parte norte de Gerona... La villa sudicha de Sant Feliu de Guíxols está amurallada, pero no muy fuerte, sin terraplenes».
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
La vila fortificada de Palamós, amb el raval (I) del Port (H). La muralla (L) envoltava la població, que tapava l'entrada a la península. A la part meridional, destacava l'església parroquial. A la part de terra, s'hi recomana un reforçar de baluards:«fortificación que se ha de hacer» (S). A la part nord de la vila, l'Hospital (O) i el baluard de Sant Joan (P).

De la porta de terra (M) de la vila, al baluard del mig, partien dos camins en direccions oposades, el de Sant Joan (T) i el de Calonge (V). A l'altra banda, hi havia a porta de la vila (K) que donava al raval i enllaçava amb el port i la ciutadella. 
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
El castell de la ciutadella és «muy antiguo y de muchas centurias de años, que antiguamente se llamaba Castillo del Albrigs, que en él está fundado un convento de religiosos de la Orden de San Benito». No aconsegueixo trobar referències del nom antic del castell, potser simplement se'n deia castell de l'abric, per tal com feia de protecció del port. 
«Passada la costa de Pineda, a una legua de la Val de Aro, se halla unos campos de la Selva que están en terreno muy llano  y muy abundante de todo, puede campear un ejército donde quisera, siendo en qualquiera parte rico en forraxes, leñas y agua...» i tot això a només dos llegües de Girona.
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
Detall del Port i del moll, sota del raval de pescadors (I) i magatzems. L'esquerpa i elevada costa de Sa Punta conferia a la ciutadella un emplaçament immillorable per a la defensa de la badia. A l'extrem, el molí de vent (A) de què disposava la població. 
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
Referències a llocs propers,  vistos sempre des de la perspectiva militar: Torroella de Montgrí, amb bons recursos però «alguna poca de agua, pero alrededor hay muchos lugares muy ricos de pozos»els plans de Gualba, «donde hay dos molinos, que es tierra muy abundante de agua que sale del río» i la vila de Foixà, «que se puede en aquellos campos hacer qualquier plaza de armas...»
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
El molí de vent (A) al costat de la ciutadella defensiva o Fort de Sant Agustí (C), dins de la qual hi havia l'edifici de l'antic convent de Sant Agustí (E). Davant de mar, la ciutadella tenia una torre de guàrdia (B). S'accedia al port i a la vila per la porta (D) entre els bastions fortificats.
1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña»
Ambrosio Borsano.
Seguint en direcció nord, Bellcaire, «teniendo la sequia de los molinos que es muy abundante de agua... además este terreno es muy rico de viñas y de arroz», i un poc més amunt Albons i Vilademat.

20150328

[999] GR-92, d'Aiguablava a Cap-Roig

2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Últim cap de setmana d'hivern, i fa hivern: un matí fred i rúfol. Farem la quinzena de quilòmetres o poc més entre Aiguablava i Cap-Roig. 
Fins a Tamariu només urbanitzacions, després una de les zones més espectaculars i braves d'aquest tros de costa catalana. A veure si cremem l'arrosset caldós d'ahir a dinar i les costelletes d'anit a sopar. 
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
A la platja de Tamariu veiem els piragüistes que salpen. Això ens confirma que si més no, el temps aguantarà. La llum és ennuvolada, a estones ben esmorteïda, a estones més brillantosa.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Aigua, arrels, roca per tot arreu.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Les tres perles Pirles.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Caminem entre la bravesa de la costa. Malgrat el dia, la sensació és profunda...
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
...en contemplar que la força de la natura és espectacular de veritat.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
A cada retomb del sender, es descobreixen noves meravelles.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Per un moment sembla que vol sortir el solet. Ha fet un cap de setmana clavat a la predicció del Mauri, malgrat les queixes de l'hoteler. 
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
El sender és esplèndidament marcat. 
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
De cala en cala, de penya-segat a penya-segat.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
A peu de platja, amb l'horitzó infinit al davant.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Per uns moments, el sender transcorre per l'interior.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Aviat tornem a ser damunt del mar, mai tan ben dit.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Urbanitzacions i adossades, la plaga de la costa. Hi xafardegem. 
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
A les envistes de Sant Sebastià.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 El far de Sant Sebastià, a més de 160 m. d'alçada, il·lumina els navegants des de 1851. La torre de guaita, d'on el nom de Sant Sebastià de la Guarda, hi vigila des de fa segles.


2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 Baixem cap a Llafranc.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
L'antiga petita vila, ben cuidada. Més enllà, xalets i urbanitzacions pels quatre cantons.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 D'ací endavant, les escales no escassegen.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 Més que blau, avui el mar és blaugrisós.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 Els senderistes protagonistes.

2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
«...eren nascuts a Calella, Calella de Palafrugell».
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Comença la zona de túnels. 
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 Gavines i Formigues davant Calella.
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
 El far
2015. GR-92. d'Aiguablava a Cap-Roig.
Final a Cap-Roig. Tot i la llum esmorteïda d'avui, celebrem els colors d'aquest tros de la Costa Brava amb Joan Maragall:
Dues coses hi ha
que al mirar-les juntes
me fan el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.