Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conca de Barberà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conca de Barberà. Mostrar tots els missatges

20160920

[1523] Vistes del Monestir de Poblet exclaustrat

1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre (BDH).

El pati del claustre del monestir pobletà, gairebé quaranta anys després de l'exclaustració. L'herbassar s'havia apoderat del jardí i la decrepitud de les pedres era manifesta.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

El monestir fou saquejat pels llogarrencs necessitats de fusta, ferro o pedra. Finestres, portes, lloses, carreus, balustrades... tot allò que pogués ésser arrancat va ésser espoliat. 
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

Detalls de la galeria superior del claustre
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

Detalls del claustre gòtic del segle XIV amb les heures conquerint les pedres.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

Els figurants que intenten donar vida al conjunt abandonat, al costat del templet de la font del claustre, on antigament els monjos s'hi rentaven en tornant de les tasques pageses i abans d'entrar al refetor a dinar o sopar.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol (BDH).

El majestuós claustre del monestir benedictí durant l'època d'abandó forçada per la desamortització dels béns eclesiàstics de 1835. 
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

Detall d'un dels arcs gòtics, mig trencat, que deixa entreveure carreus caiguts i l'herbassar que s'havia apoderat del jardí.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

L'autor posa un parell de figurants, un mossèn passejant i un pagès assgut, sota les altes voltes gòtiques de la galeria per humanitzar-ne la vista.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

Detall del pati del claustre sota l'imperi de l'herba.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

Detall de les voltes de la galeria del claustre.

20150109

[927] Montblanquines

Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Fotografies Baldrich.
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).

20140705

[769] El Montblanc de Beaulieu

1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (
Europeana).
Entre la Serra de Prades i els rius Francolí i Anguera, al voltant d'un tossal pelat o blanc, hi cresqué la vila de Montblanc, del tot emmurallada pels quatre cantons, en un emplaçament estratègic en el camí de l'interior a la costa catalana. Cap al 1170 hi ha documentats el castell al cim del pla de Santa Bàrbara, l’església romànica de Santa Maria, el carrer de les Grasses de Santa Maria (ara dels Hortolans), del Solà  i el Mercadal (la plaça Major). Fora d’aquest antic perímetre només hi havia l’església de Sant Miquel i el Pont Vell sobre el Francolí.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El perímetre de la vila fortament emmurallada fa 1,500 km., amb murs de cinc a sis metres d'alçada. La muralla que coneixem fou manada construir sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. Actualment, s'hi aprecien 25 torres de defensa, d'entre 15 i 20 m. d'alçada, mentre que el gravat només n'hi dibuixa una quinzena. Un camí de ronda travessava les torres per ses portes laterals. Sí que sembla que s'hi dibuixi el fossat que circumdava els murs, fet que encara els feia més inabastables.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Les muntanyes de Prades darrere la vila. El portal de Sant Jordi era la sortida que hi duia. Segons la llegenda, ací el sant matà el drac.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del camí cap a Prades, amb l'ermita dalt de tot, potser l'anomenada ermita de Sant Joan de la Muntanya, on  des del 1414 fins que morí al 1430, la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell el Dissortat, va fer vida eremítica durant setze anys, en una cova propera, anomenada des de llavors Cova de Nialó (contracció de N'Elionor).
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El portal de Sant Francesc protegia l'entrada a la vila pel camí ral de Tarragona, i davant mateix extramurs tenia el Convent de Sant Francesc.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El portal de Sant Antoni, o també dit de Santa Anna, era l'entrada a la vila des del camí ral de Poblet i Lleida, on entre la muralla i el pont del Francolí, protegit per dues torres a banda i banda, hi cresqué un petit raval. Fou derruït al 1863.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall ampliat del raval del portal de Sant Antoni i de les torres de protecció del pont vell del Francolí.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Més enllà del pont del Francolí, una ermita i un un petit llogarret amb un mas amb torre fortificada en el camí ral en direcció a l'Espluga, Poblet i Lleida.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El portal de Bover era la porta que donava a l'horta del riu, i per on passaven els pagesos amb bous i ases cap al tros. Protegia l'entrada des de la plana que s'estén als peus del Turó Pla de Santa Bàrbara, que donà nom a la vila. Pla en el sentit de blanc o pelat, sense que hi cresqués res.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del portal Bover, amb el Convent de la Mercè extramurs, a tocar del Francolí. Els mercedaris van arribar a la vila cap a final del segle XIII. Al darrer terç del segle XX, s'hi adossà una escola, després institut, on vaig caminar els meus primers passos docents. L'emplaçament del convent, també dit Santuari del Miracle, a l'esquerra del Francolí i més a tramuntana, no es correspon amb la del gravat. El claustre és d'aquell mateix segle XVII, potser en construcció en el moment del dibuix, fet que probablement en despistà l'autor.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del centre ciutat, potser no del tot ben fidedigne, però amb la intenció de representar-hi l'església amb son campanar i la plaça de la vila amb un pou central.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall encara més ampliat de la plaça major. L'edifici civil podria correspondre al Palau del Castlà, al costat de l'església gòtica de Sant Miquel. En aquesta església s'hi celebraren corts catalanes al 1307 i al 1370. A l'esquerra, sembla distingir-se la torre dels Cinc Cantons, pentagonal i, per tant, amb un costat més que la resta de torres, totes quadrangulars.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del portal de Sant Francesc, la via d'entrada a la ciutat venint de Tarragona, amb dos grans torres protegint la porta i el pont llevadís sobre el fossat. Fou derruït al 1907. 
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del convent de Sant Francesc, del qual actualment només en resta l'església. Segons s'escriu a la Viquipèdia: «La vida de la comunitat franciscana va tenir una continuïtat de prop de sis segles i va constituir un focus cultural important, especialment durant els segles XIV i XV, com ho va palesar que Jaume II enviés els seus fills a educar-se al convent montblanquí. A finals del segle XIV, el frare poeta i teòleg Anselm Turmeda hi va vestir els hàbits abans de marxar cap Tunísia per convertir-se a l'Islam, i el 1414 s'hi van celebrar les Corts Catalanes que va presidir el rei Ferran I d'Aragó».
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall dels camps al sud de la vila, amb petits masos, grans masies i alguna ermita.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.

Detall dels camps al damunt de la vila. Entre aquesta i la serra, hi hagué el convent o santuari de la Mare de Déu de la Serra, de les clarisses, que cap al segle XV fou el santuari català amb més peregrins rere el de Montserrat.