Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitates. Mostrar tots els missatges

20170324

[1661] Heidelberg al temps del Cinc-cents

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista de la ciutat alemanya medieval, ajaguda sobre el riu Neckar, al costat del qual hi ha les grans ciutats del tercer land més poblat d'Alemanya actualment. Fou la capital del Palatinat (Pfalz) des del segle XIII i Rupert I hi fundà la primera universitat alemanya al 1386 . 


La Universitat de Heidelberg tingué un paper destacat en l'era de l'Humanisme i de la Reforma protestant, i en el conflicte entre luteranisme i calvinisme. La Biblioteca hi fou fundada al 1421, i és la més antiga de tota Alemanya. L'abril de 1518, pocs mesos després de la proclamació de ses 95 tesis, Martí Luter fou rebut a Heidelberg per defensar-les a la Universitat.

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista des del turó de l'altre costat del riu, cap al sud. En aquesta imatge, doncs, el riu flueix cap a la dreta. A la marge septentrional, modernament s'hi transita per l'anomenat 'Philosophenweg', o Passeig dels filòsofs, des del qual hi ha les característiques vistes a la ciutat vella i el castell.

La ciutat medieval s'allargassava al peu d'aquest l'antic castell, i s'agombolava al voltant de la magnífica catedral gòtica. Riu avall, els ravals i els magatzems del port. Un preciós pont de pedra, cobert, donava accés a la ciutat.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del pont i de l'entrada a la ciutat, senyorejada per la catedral. La poca fondària del riu, en certes èpoques, devia permetre de remuntar les barcasses fluvials a força de mules, dins l'aigua!, tal com l'operació és dibuixada en el gravat. Tant degué sorprendre'l. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

«Florentissima civitatis Heidelbergensis, Palatinatus metropolis, iuxta Neccarum posita».
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

El magne castell, reconstruït com a palau en aquell segle després que un incendi destruís l'edifici medieval. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del ferreny pont de pedra medieval, amb una gran i alta torre de defensa, i tot cobert de fusta. La porta principal de la ciutat era protegida de dos grans torres blanques amb teulada cònica negra, encara existents. Els bombardejos aliats de la II Guerra Mundial van respectar la ciutat, que ha pogut conservar ses monuments més característics. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de les muntanyes i del raval de la ciutat, cap a l'oest, cap a on creixerà la ciutat modernament.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall dels magatzems del port fluvial, i del raval extramurs. És curiós el detall de les teulades pintades totes de verd, potser perquè eren de pissarra negra reverdida de molsa.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

La part oriental de la ciutat, per on el Neckar arriba a la vila, al peu del castell. En aquesta banda del riu, hi trobem un camp de vinya, que devien abundar en les terrasses fluvials a tocar del riu.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de la ciutat, amb les agulles de les esglésies menors que sobresurten entre els teulats. Fora pont, una ermita rebia els viatgers. 

20161213

[1593] Calecut, segle XVI

1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 
La ciutat hindú de Calcuta, capital de la Bengala històrica, actualment una de les deu megaurbs més grans del món, de prop de cinc milions de persones, i l'aglomeració més gran de tota l'Índia. Però com que tot i tothom tenim un passat, fa cinc segles era només un petit poble a la vora del riu Hugli, en una zona freqüentada pels exploradors i mercaders portuguesos. Ben a prop de l'antic poblat, els homes de la Companyia Anglesa de les Índies Orientals hi establirien cap a final del segle XVII l'assentament de la moderna ciutat de Calcuta. 

Georg Braun, Civitates Orbis Terrarum.
«The first volume of the Civitates Orbis Terrarum was published in Cologne in 1572. The sixth and the final volume appeared in 1617. This great city atlas, edited by Georg Braun and largely engraved by Franz Hogenberg, eventually contained 546 prospects, bird-eye views and map views of cities from all over the world. Braun (1541-1622), a cleric of Cologne, was the principal editor of the work, and was greatly assisted in his project by the close, and continued interest of Abraham Ortelius, whose Theatrum Orbis Terrarum of 1570 was, as a systematic and comprehensive collection of maps of uniform style, the first true atlas.

«The Civitates, indeed, was intended as a companion for the Theatrum, as indicated by the similarity in the titles and by contemporary references regarding the complementary nature of two works. Nevertheless, the Civitates was designs to be more popular in approach, no doubt because the novelty of a collection of city plans and views represented a more hazardous commercial undertaking than a world atlas, for which there had been a number of successful precedents. Franz Hogenberg (1535-1590) was the son of a Munich engraves who settled in Malines. He engraved most of the plates for Ortelius's Theatrum and the majority of those in the Civitates, and may have been responsible for originating the project.

«Over a hundred of different artists and cartographers, the most significant of whom was Antwerp artist Georg (Joris) Hoefnagel (1542-1600), engraved the cooper-plates of the Civitates from drawings. He not only contributed most of the original material for the Spanish and Italian towns but also reworked and modified those of other contributors. After Hoefnagel's death his son Jakob continued the work for the Civitates. A large number of Jacob van Deventer (1505-1575), also known as Jacob Roelofszof, unpublished works, plans of towns of the Netherlands were copied, as were Stumpf's woodcuts from the Schweizer Chronik of 1548, and Munster's German views from the 1550 and 1572 editions of his Cosmographia. Another important source for maps was the Danish cartographer Heinrich van Rantzau (1526-1599), beter known under his Latin name Rantzovius, who provided maps of Northern Europe, specially of Danish cities. The Civitates provided a uniquely comprehensive view of urban life at the turn of the sixteenth century. Other sources were the maps of Sebastian Munster from around 1550.

«Braun added to the maps figures in local dress. This feature was anticipated in Hans Lautensack's etched view of Nuremberg, 1552, those groups of citizens in the rural foreground add further authenticity to the highly accurate topographical details of what was effectively Germany's cultural capital at that time. Braun's motives for adding figures to the views, however, went further: as stated in his introduction to book 1, he believed, perhaps optimistically, that his plans would not in consequence be scrutinized for military secrets by the Turks, as their religion forbade them from looking on representations of the human form.

«The plans, each accompanies by Braun's printed account of the town's history, situation and commerce, form an armchair traveler's compendium, which the scholar Robert Burton in The Anatomy of Melancholy of 1621 asserted would not only provide instructions but would uplift the spirit as well» (Historic Cities).



1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

«Calechut celeberrimun indiae emporium», el cèlebre port hindú de Calcuta al costat del riu Hugli. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

«Ditissimi et innumeri sunt in hac urbe mercatores, quorum commercia sunt aromata omnis generis undequaq. importata. Ibi sunt panni ex ferico omnium genero, et auro intertexti plurifariam, aera autem fabrefacta et stannca vasa plurima comperies. Et ut tandem finiam, nihil ibi desiderant, quod at humanum cultum pertineat».


1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

La ciutat marítima estesa al llarg de la platja, i amb les palmeres a tocar dels carrers. La gran quantitat de vaixells és prova definitiva de la importància del comerç d'espècies, teles i ceràmica que hi havia. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

La desembocadura del riu Hugli, amb els grans galions de comerç ancorats. Una missió comercial desembarca en un petit bot fins a la platja, on uns pescadors amb xarxa s'esforcen a extraure la pesca del mar. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

El rei local passejat a espatlles humanes, revisa la concurrència de naus, amb el decorat monumental de la ciutat al darrere. Un pont de fusta salta la riera. La dona amb l'infant amb el cove de cocos portat al cap. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

Els calafats o constructors de vaixells treballen a la platja en la construcció de naus tradicionals. La fusta els era proveïda des dels boscos per mitjà de tracció d'elefants, amb els especialistes conductors fent equilibris sobre el llom. Probablement, l'obra descobria com eren els elefants a la majoria dels lectors burgesos de l'Europa de final del Cinc-cents. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

Detall de les petites naus de vela tradicionals índies, amb els pavellons de proa per als passatgers. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

Detall dels calafats i d'un pescador amb son típic caiac, que navegava al més autèntic estil del paddle-surf actual. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

Detall de la ciutat, plena de grans torres de defensa, encara que sense muralla. El reietó del lloc es fa protegir del sol amb una ombrel·la. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

El gran bosc de palmeres a tocar de la ciutat, barreja de cases humils i grans palaus. 
1572. Calecut /Calcuta, l'Índia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. I. 

Detall d'un gran palau, probablement del rei local, a primera línia de mar.

20160713

[1470] Edinburgh, segle XVI

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Vista de la capital escocesa al segle XVI als peus del Castrum Puellarum, 
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Els carrets de la ciutat envoltats de la muralla amb ses cinc portes emmarcades entre altes torres. 
El primer volum del Civitates Orbis Terrarum es va publicar a Colònia en 1572. El sisè i volum final va aparèixer en 1617. Aquest gran atles de les ciutats del món, editat per Georg Braun i en gran mesura gravat per Franz Hogenberg, finalment contenia 546 perspectives, entre vistes panoràmiques i mapes. Braun (1541-1622), un clergue de Colònia, va ser l'editor principal de l'obra, i va ser assistit en gran mesura per Abraham Ortelius. El Theatrum Orbis Terrarum de 1570 va ésser completat amb aquesta sistemàtica i completa col·lecció de mapes d'estil uniforme, el primer atles veritable.

El Civitates, de fet, va ser concebut com un company per al Theatrum, com dictamina la similitud dels títols i de referències de complementarietat entre totes dues obres. No obstant això, el Civitates era destinat a ser més popular en l'enfocament, sens dubte a causa de la novetat d'una col·lecció de plànols i perspectives de ciutats i representa una empresa comercial més agosarada que un atles del món, del qual ja n'existien precedents reeixits. Franz Hogenberg (1535-1590) era el fill d'un gravador de Munic que es va establir a la ciutat belga de Malines. Ell va gravar la major part de les plaques del Theatrum d'Ortelius i la majoria de les que hi ha al Civitates, i pot haver estat responsable d'originar el projecte.

Més d'un centenar de diferents artistes i cartògrafs, el més important dels quals fou l'artista Georg Hoefnagel (1542-1600), veieren gravades en plaques de coure els seus dibuixos. Ell no només va contribuir major part del material original per als pobles de les penínsules hispànica i itàlica, sinó que també va reelaborar les d'altres col·laboradors. Després de sa mort, el seu fill Jakob Hoefnagel va continuar la feina dels Civitates. L'origen de les vistes era divers, inspirades en les obres dels principals cartògrafs renaixentistes, com ara Jacob Roelofszof, Münster, o Heinrich van Rantzau. El Civitates proporciona una visió única integral de la vida urbana a la fi del segle XVI. 

Braun va afegir als mapes figures de persones amb el típic vestit local, que aportaven encara més autenticitat a les vistes. Els motius de Braun per afegir figurants als punts de vista, però, van anar més lluny: com s'indica en la seva introducció al llibre, creia, potser amb optimisme, que no serien examinades i usades pels estrategs militars turcs, els grans enemics de l'Europa de l'època. ja que la seva religió els prohibia de mirar les representacions de la forma humana.

Cadascun dels plànols s'acompanya de breus impresos de Braun sobre la història, la situació de la ciutat i l'economia, i constitueixen el compendi d'un veritable viatger de butaca. Gràcies al Renaixement, la curiositat de les classes nobiliàries i burgeses pel món cresqué de manera exponencial, i aquests llibres iniciaven la nova i insaciable curiositat de descoberta de l'esperit europeu de l'Edat Moderna (Historic Cities).


1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Vista dels carrers de l'antiga ciutat medieval, segles abans que la Royal Mile els fes famosos per als turistes que la visiten.
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Detall de les dos esglésies gòtiques de la ciutat vella; a sota, l'antiga catedral de Sant Giles.
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Diferents detalls de la muralla i les portes de la ciutat. 
Tot i la destrucció total reportada pels contemporanis en el moment de la incursió d'Hertford al 1544, la ciutat es va recuperar lentament amb una població de burgesos comerciants i artesans que florien per servir les necessitats de la cort reial i la noblesa. Oficis florents foren els sabaters, barreters, teixidors, carnissers, forners, assaonadors, sastres, barbers-cirurgians, mestres de cases, de bótes, fabricants de veles... Al 1560, en un moment en què la població total d'Escòcia arribava cap al milió de persones, la població d'Edimburg en tenia cap a 12.000, amb 4.000 en jurisdiccions separades com Canongate i el port de Leith. Un cens parroquial el 1592 va registrar 8.000 adults distribuïts uniformement sud i nord del carrer principal, el 45% per cent dels quals treballaven en el servei domèstic a les llars dels professionals liberals, mercaders o en cases de la classe terratinent. Malgrat els brots periòdics de pesta amb altes taxes de mortalitat, sobretot al 1568, 1584-1588 i 1645, la població va seguir creixent de manera constant (Viquipèdia).

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

La trama urbana de la ciutat, d'uns 8.000 habitants cap a la fi del Cinc-cents. S'hi observa un cert esponjament urbanístic, amb grans horts i jardins interiors. 
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

La verdor feridora dels turons escocesos queda ben explícita en l'acoloriment del gravat. 
1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

El castell d'Edinburg, damunt del Castle Rock, la roca del castell, un prominent turó de 130 m d'alçada, des del qual ha dominadot la ciutat durant centúries.

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III. 

Els figurants escocesos, amb la vestimenta típica de les classes altes.