Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadilla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadilla. Mostrar tots els missatges

20170309

[1654] Estampes urgellenques de Ciutadilla del XIX al XXI

1889. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MDC-AFCEC).

Probablement, la primera fotografia de la petita ciutat (< -ICULA) del senyoriu de Guimerà, datada del 10 d'abril. El castell domina la vall del Corb, amb un majestuós pont de pedra sobre el riuet.
1889. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MDC-AFCEC).

Detall del poble, encara tot emmurallat. S'hi aprecien ben bé les torres de la muralla, després de la successió de bancals que esglaonen el turó. A la dreta, l'antic monestir dominic del Roser amb l'esvelt campanar que guaitava sobre la vall. 
1889. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MDC-AFCEC).
Detall del monestir del Roser, prop del pont de pedra sobre el riu Corb i del camí de carro tot ple de mollons de pedra. 
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
El castell de Ciutadilla a final del segle XIX.
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
L'austera i esvelta torre militar que presidia el magne castell, amb els finestrals gòtics. Resum d'història a l'enciclopèdia.cat:
«Com altres pobles d’aquestes terres, el poblament s’inicià al voltant de la torre-castell i va créixer de dalt a baix, com Guimerà, Rocafort i d’altres. El castell de Ciutadilla és ja esmentat l’any 1165, en el testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla i feudatari de Guillem de Cervera, el qual, trobant-se mortalment ferit, féu una deixade suo dominico a Santa Maria de Ciutadilla, amb l’objecte que tothora un clergue hi pogués residir i servir Déu; en el testament s’anomena també el castro de Ciutadilla . En el segle XIII es coneixen plets entre els homes del castell de Ciutadilla i els del veí castell de Nalec, sobre les aigües del Riu Corb vers els anys 1265-80. A la Cort de Barcelona i Girona del 1358 es fa al·lusió a Gispert de Guimerà com a senyor de Ciutadilla. 
«El domini de Ciutadilla sempre fou dels Guimerà fins a la fusió d’aquesta família amb el llinatge dels Meca, barons de Castellar del Vallès, a la fi del segle XVII. En la guerra de la generalitat contra el rei Joan II, l’onze d’octubre de 1462 Guerau de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou declarat enemic del Principat i donada l’ordre que li fossin confiscats els béns, que 10 anys després ja se li havien retornat.
«El segle XVI fou l’època daurada de Ciutadilla, tant per la reconstrucció del castell, un magnífic palau residencial, com per l’edificació del convent del Roser, per part dels Guimerà. Al segle XVII, Ramon de Guimerà va significar-se com a exponent del partit català durant la guerra dels Segadors i el setembre de 1640 fou nomenat plenipotenciari de la diputació del General per a concertar amb França un ajut militar.
«L’any 1702, Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, fou creat marquès de Ciutadilla per haver adquirit el domini de Ciutadilla per part de la seva muller Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori, títol que amb posterioritat li reconegué el rei-arxiduc Carles III. El títol de marquès de Ciutadilla el 1788 va passar als Cortés de Andrade, el 1824 als marquesos de Sentmenat i, finalment, el 1971 als Sagnier.
Entre els seus antics senyors cal destacar, per la incidència que tingueren en les lletres catalanes medievals, Isabel de Relat, filla de Berenguer de Relat, tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere el Cerimoniós, la qual es va casar amb Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadilla l’any 1372. Va conèixer Bernat Metge, que des del 1371 ocupava el càrrec d’ajudant de registre al Palau Reial Menor de Barcelona, i aquest li dedicà el 1388, després de passar moltes penes, la traducció de Griseldis , obra llatina de Petrarca: 'A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimerà'».
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
El pati d'armes del castell.
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
La porta d'entrada i els arcs ogivals visibles a l'interior del castell, renovat al segle XVI amb aires renaixentistes.
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
Una meravellosa imatge del poblet urgellenc, ja sense la muralla que el tancava. La vista és presa des de baix a la vall, entre els conreus de vinya. Sembla que les rabasses siguin mortes, ja que no s'hi aprecia brancam, potser per la incidència de la fil·loxera. 
1890 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
El castell senyorial encara era tot conservat. L'església parroquial, just al costat dels murs de la fortificació. Les terrasses fluvials, convertides en feixes de conreu, van pujant esglaonadament fins a tocar del poble mateix. 

1914. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Joan Roig i Font (MDC-BdC).
Una creu de terme emplaçada a la bassa d'abeurar els animals. 
1914. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Joan Roig i Font (MDC-BdC).
La intenció artística de la presa és notòria, car el retratista buscà el reflex del quadre sobre l'aigua de la bassa, amb la creu i els carros invertits. La creu, potser setcentista, es torcia ja sobre el fust. 
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
Una antiga creu de terme als afores de la població, ran de camí. 
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
La creu de la bassa des d'una altra perspectiva.
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
Detall dels figurants, amagats del sol a la portalada de la casa, amb la tartana aparcada al davant. El perill de caiguda de la creu era ben notori i el descalç del peu prou perillós.
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
El retrat del castell, obligat per al fotògraf que passa pel poble. 
1918. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Pere Rosselló (MDC-Món Agrari).
Dos estampes tradicionals de la vida rural urgellenca de mitjan segle XX, en plena misèria derivada de la dictadura (espanyola). Tota la família al tros, a plegar les trumfes, en un cabàs, i carregades en sacs als carros. La collita s'havia de fer a força de lloms amb el xapo, una eina desconeguda de les noves generacions. 
1942. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Germà Garcia Fernàndez (MDC-AFCEC).
Les restes del castell a mitjan segle XX.
Anys 1970. Ciutadilla, l'Urgell (fototeca.cat).
Les porxades de la muralla a l'interior de la vila. 
Anys 1970. Ciutadilla, l'Urgell (fototeca.cat).Les precioses vistes típiques del poble, ajaçat sota el castell. 
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Una bonica vista d'ocell. 
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Al fons de la vall, el riu Corb.
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Detalls del poblet urgellenc a l'entrada a la part mitjana de la Vall del Corb.
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre

20170307

[1653] L'incendi del Convent del Roser de Ciutadilla

1917. El Convent del Roser, Ciutadilla (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

L'austera façana de l'antic convent dominic de la vila urgellenca.

«El convent dominic del Roser fou fundat el 1582 per Gispert de Guimerà, l’obra d’aquesta casa va començar aquell any i el 1587 ja s’havia acabat. Es tractava d’un convent de reduïdes dimensions tant pel que fa a l’església i espais conventuals com pel nombre de membres de la comunitat. No va patir especialment els efectes de la guerra del Francès i els frares només van abandonar la casa de manera puntual, salvant els béns. Durant el trienni Liberal la casa fou suprimida temporalment però s’hi va quedar un dominic al seu càrrec, tot i que secularitzat. La desamortització de 1835 va arribar amb una comunitat reduïda a només dos membres, el prior i un laic, el sacerdot es va quedar a la parròquia de Ciutadilla mentre que el convent quedava abandonat i anava caient en ruïna. El 1845 s’hi allotjaven obrers que treballaven en les carreteres i el 1896 l’església ja havia perdut la teulada. Es van poder salvar alguns elements de mobiliari i sarcòfags de la família dels fundadors. Finalment el convent fou arrasat i la portada de l’església es va portar a Reus» (monestirs.cat).
1917. El Convent del Roser, Ciutadilla (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Detalls de l'edifici ara fa cent anys, abandonat des de la desamortització dinovesca.
1906. El Convent del Roser (l'Urgell).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
A l'arribada de la desamortització tan sols hi havia dos monjos al petit recinte conventual, i el prior, el pare Gregori Oliva, passà a rector de la parròquia. El retaule major era dedicat a la Mare de Déu del Roser, mentre que «el retablo del brazo del crucero del lado del Evangelioestaba dedicado a Santo Domingo y el del lado de la Epístola a un Crucifijo con la Virgen de la Soledad, y no había más». A final del segle XIX, l'enrunament era evident. 

Desconeix l'autor què se'n féu de la tomba dels Guimerà, «que se alojaba bajo el pavimento del mismo presbiterio». La nova funció de l'edifici: «El convento fue arrendado para posada en 1845, cuando la construcción de la carretera de Tremp a Tarragona, y así continuó algunos de los años siguientes». S'hi copia l'anunci que l'Estat (llavors espanyol) publicà per a la venda d'aquest béns exclaustrats.
1906. El Convent del Roser (l'Urgell).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El preu de venda era de poc més de 80 mil rals, «por cuya cantidad sale a subasta, no habiéndose podido capitalizar porque no produze renta alguna». Per això, no hi hagué comprador, i fou cedit al municipi, «ya para casa cuartel de la Guardia Civil de este puesto, ya para escuela pública de niños, parando hoy en ser albergue de gitanos con sus acémilas, mujeres y niños de paso a las ferias de Verdú y otras de este país».

L'estat del claustre al 1894 era bastant llastimós: «apenas se sostiene, estando medio calcinadas y rotas sus piedras a causa de un formidable incendio que prendió al gran depósito de leña que allí hicieron algunos propietarios». Al 1896, segons testimoni fiable d'un amic de l'autor, la galeria baixa encara conservava el sostre, però no pas la superior, «y todo el convento se hallaba en tal estado, que casi solo quedaban las paredes maestras».

Conclou graciosament l'autor: «De todas las anteriores noticias deducirà el menos listo que, dentro de poco, del templo y convento de Ciutadilla sólo quedará el recuerdo».
1906. El Convent del Roser (l'Urgell).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els anuncis de subhasta dels horts del petit convent, al «Boletín Oficial de la Provincia de Lérida» dels anys 1840-41.
1896. El Convent del Roser (l'Urgell).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
A final de segle XIX no hi havia cap arbre davant el convent (monestirs.cat).
1917. El Convent del Roser, Ciutadilla (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

De l'antiga creu de terme del convent ja no en restava res, substituïda per una altra de ferro.
1917. Església parroquial, Ciutadilla (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

L'altre gran edifici religiós del poble és l'església parroquial de Sant Miquel, «situada gairebé al cim del poble, al peu del castell. L’edifici data del s.XVII, però hi ha documents de l’any 1165 que ja parlen d’una primitiva església dedicada a Santa Maria. L’interior es caracteritza per una gran sobrietat.

És interessant el sarcòfag gòtic del s.XVI de la família dels Guimerà. Encara que ha perdut la policromia original s’hi pot veure l’escut i l’espasa. El cap del senyor reposa sobre dos coixins amb els símbols de l’heràldica familiar. L’espasa és plena d’escuts dels Guimerà. Als peus hi ha el cos d’un lleó que significa valentia.

També hi destaquen les dues capelles laterals, el terra enllosat i les rosasses que donen llum a l’interior» (turisme.urgell.cat). Probablement el sarcòfag hi fou traslladat des del convent. 
1917. El Convent del Roser, Ciutadilla (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Una preciosa vista del camí al costat del convent, amb l'esvelt campanar de què disposava. 
1917. El Convent del Roser, Ciutadilla (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Els arbres, recent plantadets a començament de segle, ja eren ufanosos al costat de la vella creu de terme ja substituïda. Durant la darrera guerra, l'església s'esfondrà. Al 1956, s'acabà d'enderrocar. Llavors fou dinamitat i les pedres s'aprofitaren per restaurar el campanar de l'església de Sarral (pàgines.uab.cat).