Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges

20140201

[598] Cinema a la Lleida republicana

1934. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
La cartellera de l'època: cinema parlat... en espanyol. L'anomalia històrica de pertànyer a un Estat que no és el propi, fins i tot en l'època de llibertats republicanes. Noms de les sales: Teatre Victòria, Saló Catalunya, Rambla...
1934. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
... i la Tasseta de Plata o Cinema Vinyes, a Blondel.
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
Tipologia de totes les pel·lis: diguem-ne de gran consum i entreteniment fàcil, per no ferir l'audiència. 
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
També el teatre era present a la cartellera com a mitjà d'entreteniment, fins i tot més freqüent que en l'actualitat.
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
L'èxit dels programes sonors fou definitiu per a l'afermament del mitjà cinematogràfic.
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
Drames, comèdies d'embolic, romanticisme... El cinema fou una mena de Tele cinc de l'època, sense complicacions ni altres interessos culturals ni històrics ni existencials.
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
King-Kong, una superproducció del moment publicitada en català: «monstres antidiluvians. Illes perdudes en la immensitat de la mar. Lluita imponent de l'home amb éssers prehistòrics. La major demostració de tècnica i mecànica fins avui coneguda». I sense efectes especials digitals!
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
Extraordinari programa sonor...,
Estrena de l'Espectacle Immens, Majestuós, Emocionant...
1933. Lleida, La Veu del Segre, Diari de la nit.
Els noticiaris previs a les projeccions, essencials per a la informació ciutadana de masses, que en aquesta ocasió «copsa l'imponent manifestació de condol nacional pel traspàs de l'Honorabe President de la Generalitat En Francesc Macià».

20120415

[131] «Benvingut Mr. Anderson» o som lo que invertim

Som lo que invertim, o sigui, quin model de societat volem. Aquest precisament no és de futur: té més de 50 anys! Per dir-ho amb circumloquis: més projectes d'obra nova, joc i apostes de tota mena, beguda alcohòlica i fum de tabac, dones de peatge, hotels i profilàctics, consum de substàncies nocives per a la salut, ciutat refugi del crim organitzat, destrucció mediambiental... i pocs (o gens) impostos. Tot de manera legal amb la permissivitat dels nostres (?) dirigents. Tant omplir-se la boca que volem ser la «Massachussets d'Europa» per acabar abaixant-nos-ho tot fins més avall del turmell. Aquesta és l'herència que volem deixar com a testimoni de la nostra generació? Com deia aquell que ho cantava: No és això companys, no és això...


1956. «Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas)». 
Us imagineu l'impacte d'aquesta pel·lícula sobre aquella generació en plena dictadura, racionament i estraperlo?
1956. Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas). 
Per no haver arribat encara a la meitat de la dictadura, déu n'hi doret de l'escot!
1956. Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas). 
Ah, però el cartell original amb més cuixa que el franquista.
1956. Meet me in Las Vegas (Viva Las Vegas). 
Un temple del joc ens traurà de la misèria? Potser hi veurem consellers apostant, a veure si així redrecem les finances... mentre acceptem que ens ho fotin per un altre costat!
1953. «Bienvenido Mr. Marshall».
 La magistral cinta de Berlanga, que retratava tota la pobresa, sobretot d'esperit, d'una gent i d'una època... que pensàvem que no érem nosaltres...
1953. «Bienvenido Mr. Marshall». 
Cartell del cinquantenari del film, quan crèiem que aquests temps ja eren prehistòria. Igual que a la pel·li, els catalans ens disfressarem al més pur estil andalús per causar-li una bona impressió al senyor Mr. Anderson?

1964. «Viva las Vegas».
 Amb el rei del rock. Més «model» per als nostres joves: música, festa, ball, esquí aquàtic... Doncs que ens regalin aquestes pel·lis amb el preu del diari del dia de Sant Jordi...
1964. «Viva las Vegas».
 Fotograma en blanc i negre dels protagonistes.
1964. «Viva las Vegas».
Ara en fotograma acolorit.
1964. «Viva las Vegas».
Un altre d'acolorit.
1964. «Viva las Vegas», discografia.

20120310

[112] «La tasseta de plata»

1899. Lleida exhibeix un cinematògraf com un dels actes de la festa major, quatre anys després de la primera projecció dels Lumière a París. 
Una projecció pública a les nou de la nit, ja fosc, a la Plaça Sant Joan. Quina pel·li devien fer? (fons IEI).

L'homenatge esplèndid de «The Artist» als inicis muts d'aquesta art, que ha triomfat en el regne holliwoodià d'aquesta indústria, és una magnífica notícia. Sempre és bo que l'art triomfi per sobre la indústria. També és remarcable l'esforç pedagògic d'Scorsese a «Hugo» per recuperar la memòria de Méliés. Ara fa cent anys, l'expansió del cinema, també a Lleida, era ràpida i exitosa. Entremig dels espectacles de l'època, dominats per les clàssiques sarsueles i algunes representacions teatrals, el cinema arribava i arrasava amb el seu realisme, la seua vivacitat, la recreació del món i la recuperació del relat sentimental més veraç i apassionat que mai. De seguida, les companyies ambulants deixen pas a les representacions cinematogràfiques en salons i cafès, però ben aviat ja en teatres i en sales construïdes expressament a tal fi.

1921. Revista «Lleida». 
Breu article que es desfà en improperis contra aquesta moda: «els nostres ulls no veuen més que cintes poca solta d'amors i de vici, de luxe desenfrenat i de refinament de pecat». Què no diria ara, pobre home!
[598] Cinema a la Lleida republicana

1935. Teatre Viñes, Lleida. 
Llavors era el primer edifici de Blondel, mentre que després el Montepío li pendria el xamfrà. Edifici modernista de l'arquitecte Francesc Morera Gatell (1915), el Viñes, on també s'hi feien exhibicions cinematogràfiques, fou conegut entre els lleidatans com «la tasseta de plata».
1921. Propaganda del Teatre Viñes a la revista «Lleida».
La boca de l'escenari amb les mateixes proporcions que encara avui podem veure a la sala de Caixafòrum. Tapís grec de l'escenari «pintat per l'intel·ligent artista lleidatà i reputat escenògraf en Lluís Botines».
1912. Propaganda de projeccions de «cinematògraf» al Cafè Suizo de Lleida, a la revista humorística local «Calínez».
1912. Propaganda a la revista «Calínez» de Lleida.
 Les projeccions cinematogràfiques de l'època: al cine Porfoliograf, al cine Moderno i al Cafè Suizo.
1907. Ricardo Baños, un dels pioners del cinema català, filmant la destrucció de la riuada de Lleida del 22 d'octubre. 
Potser la data de la primera pel·li lleidatana del món mundial (de «Los quince primeros años del cine en Cataluña, Palmira González», 2001. La mateixa autora a «El cine en Barcelona. Una generación histórica: 1906-1923», assigna aquest documental al director Albert Marro, producció d'Hispano Films).