Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervera. Mostrar tots els missatges

20161227

[1607] La gàbia del sacríleg i altres apunts cerverins

1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Una gran fotografia panoràmica amb vista general de la ciutat de Cervera encapçala l'article.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Pàgina sencera dedicada a la ciutat cerverina.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Vista del magne edifici del Sindicat de la Farinera.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

«Si la prosperitat de la Cervera medieval fou l'estratègia del camí, així mateix fou causa de sa decadència» per causa de les guerres de l'Edat Moderna. «Convertida durant el segle XVIII en ciutat universitària, començà una nova vida. La població es veié doblada sobtadament i els guanys eren fàcils. La institució felipista, desproporcionada a les activitats locals, l'absorbí de tal manera que, arribat l'any 1830 i essent-li rellevada la Universitat, Cervera es trobà òrfena i esmaperduda... Guardà només una distinció senyorívola que encara perdura. Ara la pagesia de la terra la torna a prendre per centre natural dels seus interessos».

L'article s'esplaia en el romànic de planta rodona de Sant Pere el Gros, i sobre la casa de la ciutat o Paeria cerverina, l'església gòtica de Santa Maria i la talla medieval de la Marededéu del Coll de les Savines, els sepulcres historiats del temple...
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

La gran fotografia central, amb la vila allargassada dalt del turó, des del racó de l'església gòtica de Santa Maria fins al grandiós edifici universitari.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Detall de l'edifici de la Universitat de Cervera, vists des de darrere, allà on ara hi ha el passeig i el teatre de la Passió, que ens en tapa la vista.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Anuncis d'algunes indústries cerverines de fa cent anys.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

L'article continua amb ressenyes de la Capella del Santíssim Misteri de l'església de Santa Maria, construïda al segle XVII, «durant l'abrivada que prengué la devoció... després del primer robatori del 1619», fruit dels vents contrareformistes al sud d'Europa. El reliquiari fou objecte d'un segon robatori al 1915.

S'hi explica la història de «la gàbia del sacríleg», emplaçada a sota del ràfec de la teulada de la Paeria: «una gàbia sinistra penja d'un ferro clavat a la paret. Aquesta gàbia, que el vent fa giravoltar i grinyolar, tenia presoner el cap de Joan Balaguer,en el qual el poble volgué venjar tot el crim del robatori sacríleg comès al 1619 per un fill seu a qui el reliquiari del Sant Misteri i les presentalles que l'enriquien mogueren a desmesurada cobejança». El lladre en muntà l'altaret a casa seua, envoltat de ciris, «mentre la vila celebrava tota mena de pregàries implorant la restitució. Confessada la culpa i restituït el furt, el lladre fugí. Damunt dels seus familiars caigué la ira popular. La muller, exiliada; el pare, esquarterat. El cap del miserable balancejà dia i nit, anys i més anys, dins la gàbia fatídica.

«En la solemnitat de la restitució diu que la gent cantava:
-Dones de Cervera,
quina festa feu?
-La del Sant Misteri
de la Vera Creu.
-Si l'haveu perdut,
si l'haveu trobat,
-A dalt de l'església
trobareu lo cap». 
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Encara altres referències artístiques i socials de la ciutat: la creu de Sant Nicolau, que presidia des de feia cinc-cents anys les processons més assenyalades, com a la diada de Corpus; el retaule quatrecentista de la Mare de Déu de la Llet, llavors ja al Museu de Barcelona; el Crist de Sant Antoni: «l'obra escultòrica, molt atansada a la del Sant Crist de Balaguer, acusa l'art expressiu i sobri de les primeries del segle XIV».

No podia faltar-hi la ressenya històrica de la Universitat borbònica divuitesca, fins que acabada «la primera guerra carlina, l'edifici fou vexat i espoliat fins a fer imminent sa ruïna».

El Sindicat de la Pagesia: «Res no hi ha tan clarament representatiu de la Cervera moderna que aquesta fàbrica de farines que té una història tan breu com plena d'exemplaritats». Sorgida de la iniciativa pagesa comarcana a l'agost del 1918, dos anys després se'n col·locava la primera pedra, i «dos anys després, ja molia», amb maquinària d'últim crit i sitges de dos mil tones de blat de capacitat. Al cap d'un any d'iniciat el funcionament, al 1923, «un incendi sobtat destruí en poques hores el castell de tantes esperances. Vuit dies després, fumejant encara les runes, els socis del Sindicat prengueren l'acord de plantar cara a l'atzar malastruc i de refer, amb el sacrifici de tots, l'obra destruïda». Al 8 de maig de 1924, les màquines tornaven a moldre.

Finalment, l'article fa esment de la importància de l'Arxiu Històric municipal.
1926. Ciutats de Catalunya: Cervera,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Capçalera de la publicació.

20161031

[1555] Tres vistes ponentines dinovesques

1842. Seu Vella de Lleida.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El creuer de la Seu Vella vist de de l'interior i des del segon pis llavors existent a tot el recinte, claustre inclòs, per tal com l'exèrcit (espanyol) s'hi aquarterava des de 1707. Començava en aquells temps l'apreciació artística de la catedral antiga de la ciutat, tot i que encara costaria més d'un segle de foragitar-ne la soldadesca i començar-ne la restauració. 
1842. Seu Vella de Lleida.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El gravat era dibuixat per A. Fayó i gravat per Antoni Roca. 
1842. Seu Vella de Lleida.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalla de les columnes i de les arcades.
1842. «España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
L'obra incorpora tota una col·lecció de vistes acolorides «ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj [boix]»
1842. Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (l'Urgell).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Les doble galeria porxada del convent renaixentista, edificat tot al llarg del segle XVI per l'almirall i virrei de Sicília, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig, allà on hi havia hagut el convent de framenorets de la localitat durant els segles baixmedievals. El noble bellputxenc volia assegurar així la salvació de la seua ànima, i allà hi construí son mausoleu, traslladat a l'església parroquial després de l'exclaustració, per tal de retre tribut a l'honor i glòria propis de cara a la posteritat.
1842. Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (l'Urgell).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detall de les admirables columnes helicoïdals. El jove figurant que les contempla compon una escena d'aires arromanticats. 
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La capital segarrenca encara del tot tancada dins les muralles medievals.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La vista és presa des de llevant, arribant pel camí ral de Barcelona.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

L'església gòtica de Santa Maria destacava sobre la vila. L'altre gran edifici, que per la part de davant dóna al carrer Major, fou l'església i col·legi dels jesuïtes, expulsats de l'Estat (espanyol) al 1767.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detall de la muralla i de les cases de teula rogenca.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Un dels dos claustres del gran edifici de la universitat borbònica cerverina, aixecat entre 1718 i 1740. 
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

L'imponent edifici neoclàssic, de façana barroca a l'exterior, però de línies angulades i rectilínies en tots dos patis interiors. 

20160515

[1410] Cervera, vista general, segle XIX

1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Una espectacular i magnífica vista de la Cervera de final del segle XIX, del mateix any que una part de les muralles, majorment a l'altra banda de la vila, foren enderrocades per al creixement de la ciutat (cliqueu a la foto per veure-la expandida, formida!).
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
L'entrada arbrada a la vila pel portal per la costa de Sant Francesc fins al Portal de Sant Cristòfol. Al darrere, l'elegància i majestuositat gòtiques del campanar de Santa Maria presideixen l'allargassada vila.
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
A les cases, s'hi destaquen les gran galeries obertes. En aquells anys eren essencials en la construcció de les cases, ja que donaven ombra i deixaven passar la marinada a l'estiu, i feien de protecció de pluges, vent i freds tardorals i hivernals. Servien per penjar-hi aquells enormes llançols de cotó dels aixovars, per estendre-hi canyissos per assecar-hi préssecs i tomates... Un aprofitament ecosostenible de la llum i l'escalfor solars, molt abans del segle XXI. Que n'hem de reaprendre, de coses del passat, i tan sobrats que anem de tecnologia!
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
L'Església i convent del Col·legi de la Companyia de Jesús destaca imponent sobre la muralla i l'esbalç. Un xiprer creixia altiu a la façana.

En l'edifici medieval que hi hagué en aquest lloc abans de la construcció del col·legi jesuïta entre els segles XVII i XVIII, l'any 1452 s'hi signaren els Capítols matrimonials de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, que els nostres veïns carpetovetònics consideren fundacionals de la seua España unida. Allà mateix, just un segle abans, al 1359, Pere III el Cerimoniós hi celebrà les Corts Catalanes que crearen la Diputació del General o govern de Catalunya, la Generalitat.

Entre 1690 i 1727, s'hi erigí el conjunt barroc on els jesuïtes s'hi instal·laren, amb entrada pel Carrer Major, pel vell i magnífic portal medieval. Només en pogueren gaudir 40 anys, fins a l'expulsió de l'orde al 1767 per ordre governamental (espanyola). Fou aprofitat després com a col·legi d'estudiants universitaris fins al tancament de la Universitat cap al 1835. Actualment fa funcions de teatre auditori.
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
La Universitat cerverina s'instal·là en l'extrem oposat de la vila, quan s'aixecà per ordre del primer Borbó (espanyol). Del camí ral, pujava un senderol fins a la muralla, probablement fins al Portalet.
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Destacava sobre l'horitzó de la vila per la grandiositat de l'edifici i per les tres torres de la façana exterior, que semblaven tres torres de muralla. Les vistes als sembrats primaverals de maig devien d'ésser realment insuperables. Al peu del turó, el camí reial continuava cap a l'est, cap a la capital barcelonina.
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Les muralles del segle XIV, fetes fer pel Cerimoniós, se salvaren de la destrucció aquell anys de 1891, que marca l'obertura de la ciutat a la modernitat. L'esbalç d'aquesta part de la ciutat, no feia ni necessari ni interessant l'enderrocament dels antics murs i torres, perquè tampoc no s'hi podia construir. L'especulació urbanística dirigí els seus tentacles cap a l'altra banda de la ciutat, més plana i accessible per a un bon eixample com el déu del progrés manava.

20160514

[1409] Vistes cerverines del XIX

1891. Cervera. Plaça de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Plaça de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Detall de la imponent façana de la Universitat cerverina, ja pràcticament tancada des del anys 1830-40, a la plaça dita llavors de Madoz, «antiguamente denominada del Olmo, después de Sant Miguel por razón de una capilla que se derribó, y últimamente de Madoz, para expresar la gratitud de Cervera a dicho hombre público». S'hi observa la font monumental de marbre blanc que hi hagué al bell mig, i les trilles dels carruatges en el fang dels carrers encara de terra. Potser fóra hora de recuperar-ne el nom antic.
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Una mica d'història de la vila, aleshores «la población más importante de la provincia de Lérida, después de la capital».
1891. Cervera. La Rambla.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. La Rambla.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
El passeig de la Rambla cerverina. Al fons, l'antic convent dels franciscans, ja desaparegut. «Cuando se edifició el grandioso edificio de la Universidad, para ensanche del solar donde se levanta, tuvieron que derribarse 22 casas, conducidos sus escombros al barranco que había desde la plaza de Santa Anna al convento de Sant Francesc de Paula, largo 800 palmos i 120 de ancho; para ornato de la ciudad fue terraplenado, convirtiéndose en una magnífica terraza o paseo, adornado con árboles y bancos de piedra. Frente al convento citado se ha construido recientemente la casa-cuartel de la Guardia Civil y la administración de correos y telégrafos».
1891. Cervera. Portal de Sant Cristòfol.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Portal de Sant Cristòfol.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
El Portal de Sant Cristòfol havia sigut una de les set portes de les muralles cerverines. Al costat hi havia l'antiga capella medieval, «afeada modernamente con mal dirigidos aditamentos». Era «una de las más notables y antiguas... de las más frecuentadas por hallarse junto a la carretera que conduce a Barcelona». S'hi cita que per aquesta porta va entrar triomfant Joan II després de la batalla de Rubinat, molt a prop de Cervera. Llatimosament, «como otras de sus compñeras, hase derribado este año».
1891. Cervera. Pati de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Pati de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Detall del pati de la Universitat de Cervera. La ressenya periodística en fa la descripció arquitectònica, presa de l'obra de Faust de Dalmases, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Cervera. Les dos imatges són còpia de fotografies de Joan Puiggarí de Cerveró.
1891. Cervera. Façana de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Façana de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Al peu de foto s'hi escriu: «Ex-Universidad». L'ambient rural de la vila es recull en el la imatge del carro aparcat davant la porta de la façana de l'antiga casa de saviesa. La grandiosa i desmesurada corona ens recorda el nefast origen reial (espanyol) de la casa. 
1891. Cervera. La Paeria. 
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. La Paeria.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
«Agradable sensación experimenta el viajero al desembocar por la calle Mayor en la plaza del mismo título», en què hi destaca les grans proporcions, la singularitat del conjunt, l'austeritat de la façana de la Paeria i la bella torre gòtica de l'església parroquial, «que por encima de su tejado se muestra». Referència obligada als balcons, embellits amb «unas grandes figuras toscas de medio cuerpo que les sirven de ménsulas, las cuales representan soldados, labradores, viejas, etc. con ademanes y expresion  los más grotescos y con el traje de la época, por lo cual son dignas de estudio».