Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cellers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cellers. Mostrar tots els missatges

20150518

[1041] Pujant la Noguera Pallaresa fins a Cellers

1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Segre es troba amb la Noguera Pallaresa. Gairebé ningú no recorda amb claredat com era tot això abans, perquè l'embassament de Camarasa és força antic, llunyà. Fou a començaments de segle que foren iniciades les obres. Camarasa és un embassament llarg, que arriba des del cingle nord de la serra del Mont-roig, davant per davant de l'esfereïdora paret del Mu, fins endins del congost de Terradets, ultrapassada l'altitud de la Vall d'Àger».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Central de Camarasa, a la Pallaresa, des de la paret de resclosa, roca viva, brogit quasi visible, fredor laboriosa de les sales de màquines. Al fons esquerre, el riu troba el Segre».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Tram final del pantà de Camarasa, vora la central. El pantà és una llarga i sinuosa cinta amb profundes indentacions que formen cales, i assenyala els indrets dels antics barrancs».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
La carretera antiga de Balaguer a França per Tremp resseguia el riu per l'esquerra i quedà submergida sota les aigües. Caldrà esperar la construcció del Doll per recuperar el pas ancestral, a molta més alçada. A la cua del pantà és «on hi ha l'aiguabarreig amb el riu Fred, o torrent que travessa la vall d'Àger, i que la gent d'allí anomena torrent del Pui. Aquest torrent davalla de la divisòria d'aigües prop d'Agulló i travessa per davant la històrica vila d'Àger». 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Fent el tomb per l'embassament de Camarasa, hom no troba, a part les ruïnes dels Oroners i la Baronia de Sant Oïsme, altre poblat que la Maçana, precursor d'un turisme futur».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'espectacle esclatant d'Àger, capital del vescomtat del seu nom, tal com s'ofereix a la mirada des dels més baixos repetges del Montsec. Al fons, la serreta que travessa el Coll d'Àger».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Explica en Vallverdú «l'existència dins la vall de tres entitats diguem-ne territorials: la vall com a unitat geogràfica, el vescontat d'Àger com a entitat històrica, i la col·legiata d'Àger, que vingué a ésser l'hereva de la força política i la influència del vescomtat. Quan tot se n'anà en orri, en començar la decadència de l'abadia, que havia perviscut i sobreviscut com a abadia independent (nullius), fou el 1592, que el papa Climent VIII la convertí en col·legiata merament arxiprestal, encara que exempta, i conservà aquesta condició exactament fins a 1874, que passava al bisbat de Lleida».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La 'banyera' romana és un sepulcre del segle II, amb alegres figures mitològiques, que servia de pica baptismal a Àger. Per a compensar el paganisme dels relleus, estampeta».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Atenció a l'adjectivació: «Romàntic, esquarterat, decoratiu, desolat i excessiu, el torricó de la Baronia de Sant Oïsme domina l'embassament de Camarasa en el seu terç superior. Al fons, vers el nord, el Montsec».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detalls de la base i de la torre: «La Baronia és tota una escenografia. Una torre del castell, rodona, força entera, domina el morrot que cau a plom sobre l'aigua. Ben a prop, l'església, dedicada a Sant Bartomeu, amb un campanaret quadrat, caigut en un costat, però conservant els finestrals partits en mainells ben treballats als altres tres».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Geologia, hidroelectricitat, lleures i motorisme de muntanya es donen cita al primer ter de l'embassament de Camarasa. Al fons, els túnels del ferrocarril a la Pobla i el començament de Terradets».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El túnel del tren que salva l'estretiment dels Terradets. A dalt, «el pont a l'entrada de Terradets, un pont ridícul que, encara avui, sosté tot el pas de vehicles. D'aquest pont, estretíssim, col·locat a la cua del pantà de Camarasa, de sempre se n'ha dit la Passarel·la».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'entrada de la Pallaresa, és a dir, l'indret on abandona, per al viatger que puja, la forma d'embassament i adopta la de riu. Exactament al capdavall del congost dels Terradets».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El congost de Terradets té molts indrets espectaculars, on la roca viva juga amb el tall profund obrat per l'aigua, la vegetació a clapes de la riba i el pas de vehicles en cerca del Pallars». 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detalls de les parets del congost de Terradets. «Tornats a la carretera, observareu que, mentre remunteu el riu, un parell de ponts dels antics, enderrocats, semblen encara saltar el curs d'aigua, indiquen els indrets des d'on en èpoques reculades hom podia franquejar l'esverador barranc. Us torna a sorprendre a la riba dreta, literalment formant un constant balconet d'amplada minúscula, el camí de bast antic, visible en molts indrets».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Al fons de la cova anomenada Forat de l'Or, a Terradets, la parella de muricecs dormien, ingràvids, arrapats a la roca. Hi són a milers, silenciosos, quasi immaterials». I aclareix l'homenot garriguenc: «Les compactes formacions calcàries han deixat cavernes que l'aigua omple, però que, en temporades eixutes, tenen, al fons, arena molt grossa».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Un cop hem travessat, pujant, Terradets, se'ns obre la safata de la Conca de Tremp. Prop del poble de Cellers, aquest establiment d'hoteleria inicia una projecció turística d'acord amb el nostre temps».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
L'Hostal del Llac, a tocar de la vella carretera i de la via de la Pobla, en construcció. Llavors, destinació típica de berenades de diumenge a la tarda, que hi pujàvem amb el 4L de casa, se'n deia irremissibliment Hostal del Lago.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A la Guàrdia de Tremp ens saluda aquesta casa, bastida amb elements d'un casalot anterior, balcons amb mènsules i petxines renaixentistes, i l'esclat de flors al sòl de la Conca de Tremp».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Guàrdia, nom plenament dels temps de la Reconquesta: la Guàrdia de Tremp ací, la Guàrdia d'Ares a l'altra riba».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Claustre de l'antic cenobi de Mur, Pallars Jussà. Només amb uns inicis de reconstrucció, el conjunt del castell i església dominen, a gran altura, l'embassament de Cellers».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Claustre està ben conservat, i hom hi ha fet recentment algunes obres de consolidació de l'església... Un cop més gosaríem demanar que aquests monuments que no estan enderrocats del tot fossin objecte de restauració acurada i consolidació definitiva». Un prec que s'ha fet realitat, en aquest cas.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A la Noguera Pallaresa, les aigües d'una central són aprofitades per a una altra, situada en una cota més baixa. Tubs de la central de Gavet, prop de Tremp».


20141219

[901] Lleidatanes, 1964

1964. Balaguer.
El regionalismo bien entendido  del franquisme espanyol: manifestacions folklòriques i en la lengua común. Igual que els defensors del bilingüismo actuals. Bilingüismo sí, però per als catalans, que ells són universales. Exemple d'avui: que després de 34 d'existència del Departament d'Ensenyament encara hi hagi professors que no tan sols no facin les classes en la llengua del país i dels alumnes, sinó que ni tan sols s'hi adrecin fora de classe només és marca de mentalitat colonial i de menyspreu a la gent i la terra. 
1964. Balaguer. Sant Crist.
1964. Balaguer. Plaça del Mercadal.
1964. Balaguer.
El pont nou, llavors dit de la Victoria, o sigui, de la dictadura espanyola.
1964. Balaguer.
La gòtica de Santa Maria, vista des de darrere.
1964. Balaguer. Pont Vell reconstruït.
Els carrers encara enllambordats i no pas enquitranats.
1964. Balaguer.
Detall del pont vell refeet després de la guerra, amb la típica vista del santuari del Sant Crist.
1964. Balaguer.
Ara a la inversa: vista del Segre i de l'eixample de la ciutat del començament del 1960 des de dalt del Sant Crist. Encara no hi havia el mamotrèto de l'hotel fora el pont.
1964. Lleida.
Banderí de la fira agrícola de Sant Miquel. Llavors s'encetava la transició cap al monocultiu de la fruita dolça.
1964. Lleida.
Commemoració del règim espanyol pel quart de segle de persecució i repressió sobre Catalunya.
1964. Lleida.
Matasegells amb la Seu Vella, amb motiu de l'Exposició Filatèlica d'aquell any. Sempre en l'única llengua de la dictadura.
1964. Lleida.
Segell amb l'escut de la ciutat.
1964. Lleida.
Commemoració de l'Esposició Filatèlica, amb segell típic de l'època amb l'efígie del dictador espanyol. 


1964. Lleida.
Commemoració de l'Esposició Filatèlica, amb l'escut provincial.
1964. Lleida.
Commemoració de l'Esposició Filatèlica, amb una altra versió de l'escut provincial.
1964. Lleida.
Commemoració de l'Esposició Filatèlica, amb l'escut de la ciutat.
1964. Lleida.
Commemoració de l'Esposició Filatèlica, amb l'escut de la ciutat.
1964. Lleida.
Segell amb l'escut de la ciutat.
1964. Lleida.
Postal de la Seu Vella lleidatana, tot un clàssic.
1964. Lleida.
Els Camps Elisis, encara amb l'antic estany.
1964. Lleida.
La Seu Vella des de l'entrada als Camps Elisis.
1964. Lleida.
La nova plaça urbanitzada davant el Gobierno Civil. El centre de poder de la política de repressió del règim espanyol en feia dir Plaza de la Paz. Diga'm de què presumeixes i et diré què et manca... Molt còmic, si no hagués estat tan tràgic.
1964. Lleida.
Seu Vella de dia.
1964. Lleida.
La Seu Vella de nit.
1964. Lleida.
El Segre de nit.
1964. Lleida.
El Segre de dia.
1964. Lleida.
El nou disseny de les postals dels 60s... més psicodèlic.
1964. Ponts, la Noguera.
La plaça porxada del Planell, llavors nomenada per les autoritats del Generalísimo com a acte de submissió forçada al dictador espanyol.
1964. Lleida.
El pantà de Cellers, amb la via fèrria de la Pobla al costat de la pobra carretera d'aquelles dates. Ara és a l'inrevés.
1964. La Torre de Capdella.
Vista idíl·lica de la població, mig empantanega al cap de 50 anys per la bombolla immobiliària.
1964. Collegats, el Pallars.
La Noguera Pallaresa en els límits entre el Jussà i el Sobirà. A la vella carretera, s'hi aprecien aquells mollons rectangulars discontinus que feien de protecció lateral, molt més senyorials que les esquifides tanques d'alumini que els jubilarien.
1964. Collegats, el Pallars.
La Noguera Pallaresa de primavera.
1964. Sort, el Pallars.
La població pallaresa, abans de la canalització de la Noguera.