Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catedral Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catedral Nova. Mostrar tots els missatges

20170217

[1638] Estampes lleidatanes de Laborde, 1800

1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

La ciutat de Lleida sota poder napoleònic, vista des del peu dels alts segats de Gardeny. Hi destaquen, a banda del campanar de la Seu i el castell de la Suda dalt del turó lleidatà, els campanars de la nova catedral i el de Sant Llorenç. A la dreta, les hortes i el Segre, que hi discorre a tocar plàcidament. La ciutat és encara del tot emmurallada, i l'entrada, per aquesta banda meridional,es feia per la porta de Sant Antoni. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Les bords de la Segre sont plantés de hautes peupliers». El Cappont, doncs, era ple de xops, i encara no hi havia crescut el burg, el qual, desaparegut al segle XVII, tornarà a créixer a partir de 1860. Quan les aigües del Segre eren baixes, «on découvre encore les piles de l'ancien pont romain sur lequel le nouveau a été bâti». El nou vol dir ací el medieval, o sigui, el vell en temps moderns, que la riuada de 1907 s'emportarà.

La plana ufanosa al voltant de la ciutat, que «les  belles campagnes des environs embellissent encore. Sa situation est parfaitement décrite par Lucain, est n'a point changé depuis ce point reculé». Escrigué Lucà, el nebot de Sèneca, al segle primer de nostra era:

«Collet tumet modico, lenique excrevit in altum,
Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta
surgit Ilerda manu: placidis praelabitur undis
Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,
Saxeus ingenti quem pont amplectitur arcu,
Hybernas passurus aquas».

Sobre una fèrtil plana, s'eleva un modest tossal, de dolça pendent. Aquí hi ha emplaçada Ilerda, als peus de la qual el riu Segre passeja tranquil ses aigües. Un pont de pedra abraça el riu amb son arc d'immensa amplitud i resisteix els embats torrencials de les aigües de l'Hivern. Per tant, segons el lletrat testimoni clàssic, el primer pont de pedra de la ciutat, en temps d'Ilerda, tingué un gran, fort, regi arc solitari, capaç d'aguantar les avingudes traïdores del Segre.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un rierol baixava per la falda de Gardeny fins al riu poc abans que el camí de Fraga enfilés ja la porta de Sant Antoni a la muralla de la ciutat. El portal era vigilat de dos grans torres a banda i banda, i la muralla continuava amunt cap al portal de Boters. Dominant la ciutat, des de dalt del turó, la Suda i la Seu. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Portal de Sant Antoni. Al darrerem les torres de l'aleshores nova catedral, i davant seu més cap al riu, el gran embalum de l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, darrere el qual ja hi baixaven les aigües del riu. A l'altra riba, un gran xoperal al Cappont, i al fons el gran vell pont medieval, encara amb la caseta de guàrdia al damunt. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Rere la muralla de Boters amunt, s'entreveuen algunes cases de la ciutat, i sobretot destaca l'esvelt campanar de Sant Llorenç. El turó de la Seu Vella era del tot fortificat, el barri universitari medieval ja desaparegut per aquesta causa, i el del Canyeret, que havia començat a créixer a mig aire del turó precisament per acollir part dels desallotjats per la destrucció de la Lleida del Pla dels Gramàtics en amunt.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
En primer terme, uns figurants, un pagès i dos dones amb una somera carregada amb les sàrries, arriben a la ciutat. Alguns tancats marquen els límits dels horts i trossos al voltant d'alguns masos. Altres figurants donen vida al gravat tot passejant pel camí d'entrada a la ciutat pel Portal de Sant Antoni.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Darrere la ciutat, les hortes continuen fins a les elevacions que tanquen la plana per l'est. La caseta de guàrdia i dels burots, allà on el municipi cobrava drets per l'entrada de certs productes a la ciutat, destaca damunt del pont, amb tota la gran albereda a la marge esquerra.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran edifici que sobresortia cap al capdamunt del carrer Cavallers, podria ben bé ésser el del Convent dels dominics, o Roser. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els diversos nivells de fortificació del turó s'aprecien clarament, i les portes del recinte murallat, amb la del Lleó en primer lloc, que tancava l'esplanada costeruda als peus del baluard de la Llengua de Serp. A la Suda, s'hi veu encara el cimbori de l'església del palau i la gran torre d'homenatge que tenia a la banda de dalt. Darrere la muralla de Boters, els jardins del bisbe, que des de la desfeta de 1707 havia hagut d'abandonar el palau episcopal de davant la Porta dels Fillols de la Seu per un nou palau en aquesta banda de la ciutat.

20160505

[1401] Detalls de la Lleida divuitesca

1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La Porta de Sant Antoni (1) al costat del convent i l'església. Sortint del baluard, calia saltar amb un pont de fusta el rierol que baixava de la Mariola i que s'havia unit amb el que venia de Boters, i al costat del qual hi havia un gran hort, potser a tocar de les runes de l'antic convent dels Mercedaris de Santa Eulàlia.

Dins la muralla hi havia parcel·les sense edificar que restaven com a places. Cap a boters, els immensos jardins del nou Palau Episcopal, i més a la dreta els del Convent de Santa Clara (5). A sota d'aquests, l'església desapareguda de Santa Maria (44) al costat de la Catedral Nova (Z), «que se está construyendo», davant per davant de l'antic Hospital de Santa Maria (Y), del qual se'n veu bé el pati quadrat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La llegenda del mapa, amb indicació dels principals edificis, portals, esglésies de la ciutat, i dels punts per on s'efectuà la conducció d'aigua des de Pinyana a les fonts de la ciutat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La muralla que pujava fins a Boters es convertiria en la futura Rambla d'Aragó en enderrocar-se les muralles cap a mitjan segle XIX. Intramurs, hi havia el Palau Episcopal llavors recent construït amb una capella al costat, després que el bisbe fos foragitat per Felip V del seu antic palau adossat a la Seu Vella, quan el Borbó ocupant la transformà en caserna-ciutadella per al sotmetiment dels lleidatans. Els jardins i horts circumdants, tots dins la muralla, eren exuberants i arribaven fins al convents dels Carmelites Descalços (3), amb claustre i capella, i de les Carmelites Descalces (4), al davant de l'església gòtica de Sant Llorenç (3), en funcions de catedral durant gairebé tot el segle XVIII fins a la consagració de la nova al 1781. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
Detall de la porta de Boters (14), on hi hagué un rierol que entrava a la muralla una mica més amunt i en sortia just a tocar de la porta. En el pla entre aquesta porta i Sant Martí, dit Pla de Boters, a la banda de més tocant al Pla dels Gramàtics, s'hi féu el gran dipòsit d'aigües de la ciutat. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
El Pla dels Gramàtics tenia els quarters militars espanyols a la dret, el d'infanteria (T) i el de cavalleria (V), des d'on començava a baixar l'antic carrer de Cavallers. Al capdamunt del carrer de la Palma, la casa de Malet (33), la de Romeu (34) i la plaça de l'Aixeta (35), que continuava la plaça de l'Ereta al costat esquerre de la qual hi hagué l'església de l'Ensenyança (36). En aquesta plaça hi hagué la pila de distribució d'aigües cap a la plaça de la Palma (38) i la font dita de l'Ensenyança (39). 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'antic castell de la Suda (F), on es veu bé el pati i la capella amb què comunicava, a la part més alta del turó que domina la ciutat, convertida en polvorí de la guarnició ocupant espanyola. Les explosions durant la Guerra del Francès i en la darrera Guerra Civil, la danyaren profundament. A la dreta, el baluard de Louvigny. A mitja costa, tocant al camí, hi hagueren els dos pous de gel de la ciutat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La Seu Vella (E) amb el jardí del claustre, amb els baluards de l'Assumpció (B) davant el campanar i la Porta dels Apòstols, i de la Reina (C). A la dreta, el caminet, molt dret, tal com testimonien les giragonses pronunciades, que pujava des de darrere del carrer Magdalena.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'imponent baluard de la Llengua de Serp (G), construït per tal que els canons poguessin atemorir tots els racons de la ciutat. L'ampla costa del seu davant havia estat part del barri universitari de la ciutat, ple d'edificis i palauets, però que fou enderrocat pel rei espanyol en ocupar la ciutat al 1707, per tal de castigar l'honor dels derrotats lleidatans, donar seguretat a l'aquarterament i aprofitar els carreus per als baluards. A la banda dins de la Porta del Lleó, continuava la costa fins al peu del baluard, una costa actualment enjardinada i on els vehicles fan una forta corba ascendent per arribar fins dalt, a trobar l'antiga porta llevadissa que dóna accés ja al recinte superior.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La conducció d'aigua baixava del ramal dret baixava per l'antic Col·legi Episcopal (49), davant del qual hi havia hagut l'església i casa dels Jesuïtes (9), ordenada pel rei espanyol Carles III al 1767. Darrere aquesta casa hi havia un important hort tancat, darrere del qual la conducció es tornava a partir, per una banda, entre la que baixava de dret pel carreró de Turull (50) i casa Lleonard (51) fins a la font de la plaça Sant Francesc (52), al costat mateix del Portal de la Barca, petita porta que s'obria al riu, i, per l'altra banda, la conducció que continuava cap a la plaça Sant Joan. 

El llarg carrer Major (46), autèntic eix de la ciutat. Les cases de la part inferior tancaven ja al riu. A mig camí, el carrer Cavallers no tenia sortida fins baix, i moria davant la cantonada de la capella del Romeu. A l'esquerra de tot, s'afigura bé el pati de l'Hospital de Santa Maria, edifici que llavors tancava també al riu per darrere i tenia edificacions als costats, i no pas com ara, que apareix tot aïllat pels quatre cantons. Just a la cruïlla del carrer Almodí Vell i Caldereries, on comença el carrer de la Palma, allà hi hagué la font de la Catedral (42). 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
Detall del carrer Major arribant a l'escaire o queixal que feia la cantonada tot just arribar a l'edifici de la Paeria, on a la  banda superior ja hi havia els porxos de dalt, fins a l'alçada de l'Arc del Pont, tal i com encara avui es mantenen. La font de Sant Joan (56) era darrere del magatzem de l'antic Almodí, i no pas al mig, com la magnificent font de les Sirenes que ben aviat, cap al 1800, el Marquès de Blondel hi faria construir al mig amb els rajos d'aigua que manaven del mamellam de les quatre mitològiques dones-peix, i que tan va escandalitzar el bisbe de la ciutat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'antiga església gòtica de Sant Joan (10), desapareguda amb la revolució Gloriosa espanyola de 1868. Tot al llarg de la part de baix del carrer Major no hi hagué mai cap carreró obert ni baixada que donés al riu. Només a mig carrer, per dins d'algun dels edificis de les adoberies, es pogué accedir a unes passeres de fusta extramurs que permetien salvar el Noguerola per dos cops, ajudats per l'areny que s'hi formava. El tuf derivat de les activitats dels adobers tampoc no hi devia faltar.

Més endavant, on el carrer es tanca (aprox a la banda est de l'actual plaça de la Sal), hi hagué la primitiva porta ferrissa de la ciutat, que ja als inicis dels segles baixmedievals deixà d'ésser operativa pel gran creixement del barri de la Magdalena. Just al costat hi hagué l'antic convent del Carme (11) amb els seus horts i jardins. Allà sí que hi hagué un portell que permetia baixar fins al Noguerola. S'aprecia com un ramal del riu surt per sota de la muralla a trobar-se amb el ramal exterior. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'angle que des de fa segles, més de mil anys, probablement ja en temps de la ciutat sarraïna de Larida, fan els carrers Magdalena, per dalt, i del Carme, per baix. En la placeta triangular, una línia detalla el rectangle que ocupaven els antics Porxos del Massot. 
El plànol permet apreciar a la perfecció l'encarament de la magnífica església gòtica de la Magdalena, que la Guerra del Francès s'emportà, ja que l'assalt a la ciutat tingué lloc per aquesta banda de la muralla. L'església tenia uns grans horts i jardins fins a la punxa del propi baluard. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
Detalls dels baluards del Carme i de la Magdalena, pràcticament als peus de la mateixa antiga església. Encara deixaven fins a la vella muralla una zona d'horts travessada per ramals del Noguerola, i on hi hagué l'antic convent dels Santjoanistes, aprox. on avui hi ha l'estació de trens de la ciutat. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La porta de la Magdalena al capdamunt del carrer. D'allà, per la banda interior, s'agafava el costerut camí que pujava fins dalt la Seu. Fora del baluard, el camí continuava fins a la porta exterior de la Magdalena.

20140715

[776] Postals lleidatanes de Sol i Benet

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Vista del pont vell modernista, inaugurat al 1911, després de la riuada de 1907.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Catedral Nova, amb l'antiga església que tenia al costat.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La façana de la Paeria abans de la remodelació de final dels anys 1920. Desaparegueren el pis superior, que era un afegit a l'edifici original, i també el gran rellotge.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Rambla de Ferran, sempre popularment dita de Fernando. L'origen del nom, a l'època isabelina en què s'obrí el passeig, remet al Borbó espanyol Ferran VII. Sortosament, la memòria popular se n'ha oblidat. 
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La nova Església i Plaça de Sant Joan, dita de la Constitución a l'època de la Restauració monàrquica espanyola. Aquests espanyols sempre han tingut una fixació amb la seua Constitución. Com ells mateixos solen dir: dime de qué presumes i te diré de qué careces.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La banda de riu de la Plaça Sant Joan. Fins a la guerra encara existí l'antic carrer Estereries, al fons. Després, s'hi faria un edifici amb porxades, que encara és el que hi ha, i que tanca l'angle de la plaça.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El carrer Major, nervi mil·lenari de la ciutat.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El carrer Major davant de la plaça de Sant Francesc.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Rambla d'Aragó, l'altre gran carrer del primer eixample lleidatà de l'últim quart del segle XIX. Al fons, sobresurt per damunt de la presó, l'espadanya de Sant Martí.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Sant Llorenç original abans de la reconstrucció franquista de la postguerra.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Plaça de la Llibertat, o Plaça de Sant Francesc, encara sense l'actual portalada, baixada des de l'Ereta.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El mercat de Lleida, a la plaça Sant Joan, amb les venedores al costat de panistres i cabassos plens de fato de l'horta lleidatana.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'antic edifici del Montepío lleidatà, a la Rambla d'Aragó, modernament seu del Departament de Cultura del Govern.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Al costat, tirant amunt, l'edifici de l'antiga Maternitat, de final del segle XIX, actualment Biblioteca de Lleida. Se'n deia Casa Inclusa, i s'hi acollien els nens expòsits, o sigui, abandonats o bé donats pels propis pares perquè no se'n podien fer càrrec.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Davant per davant, l'edifici del Seminari Conciliar, llavors destinat als usos religiosos originals, la formació de capellans. Actualment, seu del rectorat, destinat als usos acadèmics i docents. De la religió a la ciència: una metàfora de l'avanç cultural d'una societat al llarg d'un segle.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'entrada al Seminari, amb la l'alta paret que circumdava el grandiós edifici. Els arbres de banda i banda, fins a la Rambla d'Aragó, s'hi han conservat. Ara potser són plataners.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El final del carrer Sant Antoni i cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Llavors s'hi destacava el campanar de l'església i convent de Sant Antoni.
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La vella i cantada presó de Lleida. Desapareguda als anys 60-70, d'infausta memòria com a lloc de repressió de presoners polítics durant la postguerra franquista, és actualment seu d'una altra presó: la dels nostres calés per part de la hisenda espanyola. Potser per poc temps (creuem els dits!).
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Plaça de la Panera, llavors dita dels Cuarteles, perquè al peu de la Seu Vella, seu militar de l'ocupació espanyola, hi continuava aquesta presència aquarterada. 
Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La popular font de la Costa del Jan, un dels llocs més castissos de la vella ciutat.