Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castelló de Farfanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castelló de Farfanya. Mostrar tots els missatges

20150822

[1134] Balaguer i voltants al 1645

1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
L'exèrcit gavatxo, al servei de la República Catalana de Pau Claris, assetja les tropes ocupants espanyoles, aquarterades a Balaguer. Els espanyols havies ocupat Lleida, Balaguer i Agramunt al 1644. Philippe de La Mothe-Houdancourt, cap de les tropes franceses, va acabar essent rellevat cal capdavant de l'exèrcit, substituït per Henri Harcourt de Lorena, el qual de seguida va actuar per sorprendre les tropes espanyoles a Sant Llorenç de Montgai, al juny de 1645, on s'hi capturà el general Francisco de Orozco i cinc terços d'infanteria, mentre que el virrei espanyol a Catalunya es recloïa a Balaguer amb 3.000 homes. 

El setge començaria a l'agost i s'acabaria a mitjan octubre, amb l'ocupació de la plaça balaguerina per part de les nostres tropes aliades. S'escriu a la Viquipèdia que malgrat que els ocupants espanyols van intentar pactar la capitulació de la plaça i tindre pas lliure fins a Tarragona, el Comte d'Harcourt no ho va acceptar i finalment les tropes espanyoles van haver de marxar cap a Fuenterrabia, seguint un itinerari Catalunya-Rosselló-Languedoc-Guyena-Béarn. Aquest itinerari s'havia de fer en poc més de 2 mesos. L'objectiu d'aquest itinerari per França era que el nombre de desercions a l'exèrcit fos el màxim d'elevat. Les tropes italianes especialment eren molt propenses a desertar quan passaven per França.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
El teatre d'operacions del setge de Balaguer al llarg del Segre, amb el Montsec de decorat. L'antiga capital del Comtat d'Urgell sota setge francocatalà per alliberar-la de l'ocupació espanyola.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Balaguer amb el camp de l'exèrcit espanyol que l'ocupava dalt del planell d'Almatà, darrere del Sant Crist. A l'esquerra el riu de Farfanya, amb el Castelló ja ocupat per l'exèrcit francès amb 2.000 homes i 4oo cavalls. Damunt de Balaguer, un gran molí de vent fortificat, i la vila de Gerb riu amunt, ací dita de Montoliu, abans de Llorenç (Sant Llorenç de Montgai), teatre d'operacions de la batalla de 1644.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
La silueta murallada de Castelló de Farfanya, prou fidel a la realitat, amb les torres de la muralla que tanquen cap a dalt el castell.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Corbins del segle XVII, guardià de l'aiguabarreig de la Ribagorçana.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Detall del Montsec d'Ares, des de Castelló de Farfanya fins a Corbins, a la Noguera Ribagorçana. El camí vers ponent queda ben marcat per una corrua d'arbres, que el devien fer més suportable durant les seques jornades estiuenques.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
Detall del Segre a Camarasa, amb el pont de barques instal·lat per l'exèrcit assetjant, una mica més amunt que el vell pont de pedra medieval. A la vila, s'hi veu la muralla des del poble, amb l'església, fins dalt al castell, i un incipient barri extramurs.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
Detall de la vila de Camarasa. Just a la corba del gran meandre de sota, un casino o hostal, i un castell enrunat a l'antic camí de Balaguer.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
La petita vila de Llorenç, quatre cases al costat del riu i sense el pantà del segle XX. Destaquen els camps de conreu de la cubeta del Segre en aquesta part fins baix a Gerb. 
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
Gerb, inconfusible i protegida dalt del turó, ací anomenada Montoliu. S'aprecia el magne molí de vent i hostal fortificat de què disposava Balaguer dalt de tot del pla al camí de Castelló: la torre de Noguers.

20140405

[680] Els Urgell a Nova York

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
El comte urgellenc Ermengol VII visqué de la meitat ençà del segle XII, quan les conquestes a ponent, tant de Balaguer (1105) com de Lleida (1149) ja s'havien esdevingut. Per això, decidí de guerrejar bona part de la seua vida per a l'expansió dels seus feus al Regne de Lleó, que havia heretat de la seua àvia. Casat amb Dolça de Foix (1157), fundà el cenobi de Bellpuig de les Avellanes (1166), on fou enterrat. Al segle XIV, li fou agençat un bell monument funerari, que actualment és exposat a la seu de l'art medieval del Metropolitan Museum of Art novaiorquès, que el comprà l'any 1906.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
L'exposició del monument funerari a Nova York. El conjunt és format per diferents peces d'estil gòtic, sustentat sobre tres petris lleons, símbol de poder. L'escultor no en devia haver vist gaires en la seua vida, de lleons, si hem de jutjar per llur fesomia. 
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
El comte jau amb els ulls tancats, i amb les mans creuades sobre el pom de sa espasa. El cap, de llarga cabellera, descansa sobre un coixí brodat amb l'escaquer, les armes dels Urgell.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
La beina de l'espasa també mostra les armes comtals urgellenques. Els peus descansen sobre un gos (amb el cap decapitat) en senyal de fidelitat amb la terra i els vassalls.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall del grup de ploraires, que acompanyen un noble (decapitat) amb l'espasa cenyida. Resten traces de la policromia original.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Un altre detall de les ploraires esculpides rere l'estàtua jacent del comte, amb un altre noble amb espasa, a l'esquerra, i un monjo llegint les Escriptures, a la dreta. Probablement, una representació de funeral.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
En el frontal del sarcòfag, amb restes de pintura original, els dotze apòstols acompanyen Jesús, majestàtic en son setial, tots sota sengles arcs ogivals, dobles i molt treballats.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels primers sis apòstols, alguns decapitats, tots amb un llibre a les mans.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall de la figura de Jesús.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels altres sis apòstols. Les decapitacions degueren produir-se després de la desamortització, quan el convent quedà en desús.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Jesús en son setial.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels lleons que sostenen el conjunt funerari, tots tres amb una presa a la boca. Un símbol important per a un conqueridor com ell, mort en camp de batalla (1184). El comtat fou heretat per son fill Ermengol VIII, mort al seu torn l'any 1209, i deixant com a hereva del comtat la seua única filla, Aurembiaix d'Urgell, la qual morí sense descendència (1231) després del pacte de concubinatge amb el mateix Jaume I (1228) i del seu matrimoni amb Pere de Portugal (1229). Aquests foren, doncs, els dos darrers comtes i la darrera comtessa de la casa d'Urgell sorgida de la línia de Guifré I.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Els drets successoris de Pere de Portugal, vidu de la comtessa Aurembiaix, foren bescanviats a favor de Jaume I per unes possessions mallorquines. Al seu torn, el Conqueridor, per calmar els ànims dels nobles catalans i aragonesos, que recelaven de la unió dels dos grans comtats, el barceloní i l'urgellenc, cedí aquests drets a la casa de Cabrera, tot i reservant-se la jurisdicció sobre les ciutats de Lleida i Balaguer. Ponç I d'Urgell i IV de Cabrera (mort al 1243), fou el primer comte intrús del comtat urgellenc. El succeïren els seus dos fills, Ermengol IX, de mort prematura al mateix any que son pare (1243), i Àlvar I d'Urgell.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Detall de l'estàtua jacent del comte Ermengol IX, que només sobrevisqué uns mesos al seu pare al capdavant del comtat urgellenc. La figura representa un comte molt jove, gairebé un noi, amb notòries restes del color original de la túnica, d'un blau lluent en què destaca la sanefa daurada.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Detall del comte Ermengol IX, amb el cap sobre un coixí brodat, amb llarga cabellera, els ulls tancats, les mans creuades sobre l'empunyadura de l'espasa, trencada.
Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'UrgellThe Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Detall dels peus de l'estàtua jacent, sobre el gos, senyal de fidelitat. Segons m'aclareix Joan Estany Farradellas, els Comtes d'Urgell tenien Castelló de Farfanya com a segona residència, i Ermengol IX hi fou enterrat perquè hi morí, encara nen, mentre hi passava una temporada.

20130622

[382] Santa Maria de Castelló de Farfanya

1918. Castelló de Farfanya, Josep Salvany (BdC).
L'església gòtica de Santa Maria dalt la fortalesa del turó (s.XIV-XV).
1918. Castelló de Farfanya, J. Salvany .
L'església fou dessacralitzada al segle XVI, tot i que hi restà una comunitat de monjos.
1918. Castelló de Farfanya, J. Salvany (BdC).
Porta gòtica de l'església de Santa Maria.
1918. Castelló de Farfanya, J. Salvany.
El retaule gòtic de l'altar major de Santa Maria.
1918. Castelló de Farfanya, J.Salvany.
Retaule pintat sobre fusta a Santa Maria.
1918. Castelló de Farfanya, Josep Salvany (BdC).
La trona i un altar lateral de pedra.
1918. Castelló de Farfanya, J. Salvany.
La trona a l'altre costat i un altre retaule lateral.
1918. Castelló de Farfanya, Josep Salvany (BdC).
Vista des del cor de la nau gòtica de Santa Maria, una església de nau única.
1918. Castelló de Farfanya, Josep Salvany (BdC).
Vista des del castell, amb les torres de la muralla en primer terme i la vall al fons.
1918. Castelló de Farfanya, Josep Salvany (BdC).
Les torres rodones, que encara avui se serven, amb el poble vell als peus del turó fortificat.


[378] Castelló de Farfanya, més

20130620

[380] Terres de Lleida (iii), 1913

1913. Agramunt. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
1913. Agramunt. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada a la vila, amb les tradicionals parets de tàpia que tancaven els horts ran de camí.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església vella de Sant Pere, d'origen romànic però contra-reformada al segle XVIII.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada divuitesca, amb els carrers de terra, sense urbanitzar.
1913. Barbens. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Antic carrer de terra.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estret carrer, amb la padrina al balcó.
1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El tren entre Mollerussa i Balaguer ran de poble.
1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estació.
1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Esplèndida vista aèria des de l'altre costat de Segre, amb el vell pont ara enrunat, i tota la disposició secular de la vila del castell a l'església.
1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a tocar del Segre i de com la vila s'agombolava dalt del turó, lluny de la carretera.
1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església de Santa Maria dalt del castell.
1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La magnífica portalada del segle XIII.
1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada romànica.
1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'esplèndida església de Sant Sebastià, del segle XIII.
1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada al poble pel costat de l'església.