Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartògrafs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartògrafs. Mostrar tots els missatges

20160813

[1494] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (ii)

1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Edenburgum, Scotia metropolis»: Edimburg, la capital d'Escòcia. Plànol de la ciutat, tota emmurallada, als peus de l'antic castell, edificat sobre un gran rocam que domina tota la ciutat vella. L'avui anomenada Royal Mile, amb els principals carrers que travessen la ciutat antiga fins a l'eixample, és un dels grans centres comercials de l'Edimburg actual. Al damunt de la muralla, l'antic llac que tancava la ciutat, fa temps dessecat.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La ciutat del «pont sobre el riu», un dels ports anglesos més importants en aquell segle, car recollia el tràfec del comerç amb Irlanda, Islàndia i la costa atlàntica francesa. Amb el descobriment d'Amèrica i els viatges a través de l'Atlàntic, la ciutat portuària encara veié més crescuda la seua importància comercial. La ciutat medieval era encaixonada entre els rius Avon i Frome, i al gravat es pot apreciar bé el característic pont medieval construït de cases a tots dos costats.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«La ciutat fou fundada pels anglosaxons cap al segle VII i esdevingué cap al segle XI la segona ciutat més gran d'Anglaterra després de Londres. Fins a la revolució industrial, fou la capital del comtat més poblat del país. 
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La capital valona era en en segle XVI una possessió dels Països Baixos sota dominació espanyola, emplaçada a la confluència dels rius Mosa i Sambre. S'aprecien els ponts i el fossat amb un portal llevadís en una de les portes de la ciutat, i el tràfec de barquetes al riu.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«Nemeasus, Nismes civitas Nabonensis Gallie, vetustissima civitas». Les famoses restes romanes de la ciutat són ben visibles en el gravat: l'aqüeducte a l'angle superior dret, l'amfiteatre a la banda esquerra de la població, una columna i fins i tot la Maison Carrée, a la part superior. La ciutat era al costat de la Via Domitia i al peu de la Torre Magna romana, que presidia tota la ciutat i des d'on baixava l'antiga muralla romana.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

20160802

[1483] La taula geogràfica del món al segle XVII

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Un dels més preciosos mapes de l'edat d'or de la cartografia neerlandesa, que esdevingué un dels més famosos del seu segle. La introducció de les graella rectangular de la latitud i la longitud s'inspira en la que ja féu anar Mercator al 1569 i, com en les projeccions d'aquest, hi trobem unes exagerades masses polars. El mapa esdevingué molt apreciat per la informació geogràfica, però també pel seu acoloriment i embelliment: monstres marins, vaixells, roses dels vents, a més del marc ornamentat. Reflectia també algunes de les equivocacions cartogràfiques més comunes del segle XVII, com l'allargament de la costa NW de Nord-Amèrica o la gran massa terrestre antàrtica, amb les nostres antípodes encara per explorar.
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Europa i Àfrica, amb el cercle polar austral enormement gran.
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

La Terra Australis Incognita.
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Les Amèriques del nord i del sud, i el cercle polar àrtic sense explorar de Groenlàndia per amunt. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Detall del cercle polar àrtic. L'Amèrica més septentrional encara ignota.
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Detall de la informació cartogràfica general del mapa. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Escandinàvia i el Mar Glacial del Pol Nord, ple d'animals marins. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

La línia equatorial i les terres tropicals. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Detalls dels monstres marins: la navegació oceànica encara era una empresa dificultosa i plena de perills. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

Detall dels tròpics al Pacífic i al Mar del Sud.
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

L'estreta i poc coneguda separació a l'estret de Magallanes entre l'Amèrica del Sud i la terra austral. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

L'Amèrica central i les illes del Carib.
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

La costa nord de l'est americà fins a Islàndia, i l'allargassada costa oest fins a la península californiana. 
1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).

El cartutx amb l'autoria de la carta cartogràfica.  

20160716

[1473] Les 7 meravelles del món antic

1635. Les 7 meravelles del món antic: els Murs de Babilònia.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

Es tracta del famós llistat de les construccions més grandioses de la humanitat en època clàssica. La llista original aparegué en un poema de l'autor grec d'Antípater de Tessalònica, que visqué just al canvi de la nostra era cristiana. Totes les meravelloses construccions arquitectòniques se situaven al voltant de la Mediterrània, l'únic espai cultural conegut del moment. Amb el pas dels segles, alguns dels monuments van anar canviant i en sorgiren nombroses versions. Sembla que les restes arqueològiques proven l'existència de la majoria d'aquestes grans obres.

El murs de Babilònia amb els jardins penjants de Nabucodonosor II (Mesopotàmia, segle VII-VI aC) és probablement l'única que cal considerar com a llegendària. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: els Murs de Babilònia.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

Detall de l'antiga Babilònia, on destaquen les altes torres dels temples, el riu que voreja la ciutat amb el gran tràfec del pont, i la verdor dels jardins que sobresurten per damunt dels grandiosos murs, si els comparem amb la mida de les naus. En primer terme, una lluita d'un genet amb un lleó, un toc sens dubte de gran sabor oriental.
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Colós de Rodes.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

El Colós de Rodes, de començament del s. III aC, obra en bronze de l'escultor grec Cares de Lindos, que com la moderna Estàtua de la Llibertat novaiorquesa, donava la benvinguda a l'intrèpid viatger o comerciant. De fet, sembla que tenia unes proporcions similars. La gegantina escultura representava el déu Hèlios i fou aixecada en commemoració d'una victòria militar, pocs anys després de la mort d'Alexandre el Gran. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Colós de Rodes.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

La proporció de l'enorme nau que passa per entre les cames del Colós, vol indicar la grandària de la peça escultòrica. Al fons, el port i la ciutat, òbviament idealitzada pel gravador.
1635. Les 7 meravelles del món antic: les Piràmides d'Egipte.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

Les piràmides de la cultura egípcia exerciren sempre, i exerceixen encara, gran fascinació sobre la humanitat. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: les Piràmides d'Egipte.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

Detalls del gravat, amb el faraó al capdavant dels treballs de construcció. Els textos antics especifiquen que es tractava de la piràmide de Kheops, la més gran de les tres piràmides de Gizeh, de cap al començament del III mil·leni aC. La piràmide del gravat, però, no té pas cap semblança amb l'original. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Mausoleu d'Halicarnàs.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou construït cap a mitjan segle IV aC. El mot mausoleu és, doncs, un epònim. O sigui: un nom propi que ha passat a denominar un segon objecte, ciutat, època, etc. El rei Mausol fou un sàtrapa del món persa, i el meravellós edifici li fou dedicat per la reina vídua.
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Mausoleu d'Halicarnàs.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

El Mausoleu, igual que les piràmides, era un monument funerari. Els diferents mestres d'obres foren grans artistes dels ordes arquitectònics jònic i àtic. En el detall, la reina contempla l'enorme edifici mentre els escultors n'esculpeixen encara alguns ornaments. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Temple de Diana.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

El Temple de Diana o d'Àrtemis fou aixecat a mitjan segle VI aC a Efes, llavors sota govern d'una dinastia persa. Plini el Vell el descriu amb una llargada de 115 metres per 55 d'amplada, amb 127 columnes jòniques d'un 20 m d'alçària. Diu la llegenda que el temple fou incendiat per un pastor, Heròstat d'Efes, al mateix dia del naixement d'Alexandre el Gran perquè volia ésser recordat.
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Temple de Diana.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

Detall del temple i dels artistes encara treballant. Sembla que fou d'especial devoció per a Antípater de Sidó, que n'escrigué:
«He vist amb els meus ulls la muralla de la dolça Babilònia, que és una calçada per als carruatges, i l'estàtua de Zeus dels alfeus, i els jardins penjants, i el colós del Sol, i l'enorme obra de les altes piràmides, i la vasta tomba de Mausol; però quan vaig veure la casa d'Artemisa, allà enfilada als núvols, els altres marbres van perdre la seva brillantor, i vaig dir: enlloc més que des de l'Olimp, el Sol mai ha semblat tan gran».
1635. Les 7 meravelles del món antic: l'estàtua de Zeus a l'Olimp.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

El famós escultor grec Fídies (segle V aC) esculpí la gran estàtua sedent del primer dels déus grecs. Després de 800 anys a Olímpia, a final del segle IV dC, fou traslladada a Constantinoble. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: l'estàtua de Zeus a l'Olimp.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

L'estàtua feia uns 12 m d'alçària. Zeus sosté a la mà dreta una estatueta de Nike, és a dir, de la deessa Atena, portadora de la victòria. Als seus peus, els lluitadors s'exerciten en els jocs olímpics. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Far d'Alexandria.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

El famós far de la ciutat portuària egípcia d'època hel·lenística, construït al segle III aC i enderrocat per un seguit de terratrèmols al segle XIV. 
1635. Les 7 meravelles del món antic: el Far d'Alexandria.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).

De dia, uns espills reflectien la llum del sol, i de nit una grandiosa foguera podia veure's des de cinquanta quilòmetres de llunyania. En el detall s'aprecia la illeta sobre la qual es construí l'enorme torre, que sembla que era quadrada més que no pas arrodonida.