Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer del Carme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer del Carme. Mostrar tots els missatges

20160604

[1432] «Guia Cicerone» a la Lleida de final del XIX

1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Portada de l'edició d'un dels primers resums d'història de la ciutat de Lleida en temps de la Renaixença, encara en castellà. A poc a poc, però, aquesta redescoberta de la pròpia història de part de joves historiadors com Lluís Florejacs o Josep Pleyan aniria despertant part de la classe dirigent local, sempre aferrada -encara avui- al negoci i al poder.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Vista de la part de la plaça de Sant Joan que toca amb els porxos de la Paeria. En aquest punt de la ciutat, s'estrenà l'enllumenat de gas de la ciutat l'any 1861. A la paret hi podem veure els fanals. L'antic edifici de finestrals gòtics desapareixeria amb els anys. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Els llargs títols descriptius de les obres de geografia humana del segle XIX.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Vista de la ciutat des de l'oest, en el camí que sortia de l'antiga porta de Sant Antoni en direcció a Fraga. La silueta de la Seu domina la ciutat, i a la dreta s'observen els meandres del riu, amb l'antic pont de pedra al fons.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Els pals telegràfics que resseguien la vella carretera. A la dreta, les torres de la catedral nova; elevat al seu darrere, el cimbori de l'església del Roser; al centre, la fumera de l'antic molí (olier, crec) emplaçat sota l'actual carrer Acadèmia. Al damunt, el gran primer embalum de l'edifici de l'Acadèmia Mariana; al darrere, difuminats, la Casa de Misericòrdia i el campanar de Sant Llorenç que hi trau el nas. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Les hortes de fruiters de Rufea en primer terme. Llavors, la ciutat no disposava de banquetes, i el Segre s'ajeia fins just al darrere de l'antic Hospital de Santa Maria. Al fons, el vell pont medieval de pedra, amb la caseta que tenia ben bé al mig. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Detall de la ciutat als peus de la Seu Vella, vista des del sud-oest.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Les antigues portes de la muralla de Lleida eren sis: la del Pont, la de Sant Antoni, la de Boters, la de Sant Martí, la de la Magdalena, i la de Ferran. «Hoy la mayor parte de los transeuntes penetran en la ciudad por la puerta del Príncipe Alfonso, recientemente construida, que la que comunica con la estación del ferrocarril». Els noms regis fan referència als Borbons, llavors altre cop malauradament regnants, en acabada l'època d'exilli a què els forçà la Revolució de 1868. 
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
La parafarnàlia gramatical del castellà desplegat per l'historiador i cronista de la ciutat.
1877. Lleida. «Guia Ciceroe de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Recordatori dels inicis del ferrocarril lleidatà: de la primera barraca que feia d'estació «un poco más allà del cementerio» (a la Vilanoveta), «para que sirviera de estación en tanto se construía la actual y el puente de hierro sobre el Segre», per on circulà el primer tren al 2 d'octubre de 1861. La nova estació també inaugurada llavors, se l'endugué «un huracán... la tarde del 28 de febrero siguiente [1862]».  A l'esplanada que hi havia entre l'estació i la ciutat vella, s'hi havien emplaçat al llarg dels segles el Convent de Carme, el dels Santjoanistes, el del Sant Esperit, el dels franciscans i les esglésies de Sant Pau i Sant Gil, «además de la extensa plaza del Mercadal y muchas fábricas de curtidos las más». La devastació de la zona era notòria, «contribuyendo... a su destrucción las avenidas del Noguerola y los muchos sitios [setges] puestos a la ciudad, cuyo punto más vulnerable ha sido siempre éste».

Al setge de 1412 hi hagué en aquest pany de muralla ús de bombardes de part dels lleidatans, durant les escaramusses entre els partidaris de Jaume d'Urgell contra els de Ferran d'Antequera, l'altre pretendent al tron de Martí I l'Humà: «Esta es la primera noticia que, por lo que respecte a Lérida, se tiene del uso de estos instrumentos de guerra, de los cuales entonces la ciudad tenía fábricas».

Explica la nota a peu de pàgina que al 12 de setembre de 1869 s'expedí el decret que autoritzà l'enderroc de les antigues muralles d'aquesta part de la ciutat i de les dels caputxins, «con motivo de venir a Lérida la Real Familia» (de l'Estat veí i metròpoli colonial nostrada). Llavors «se derribó un trozo de muro improvisando el camino que conduce a la estación, por el que entraron a la ciudad SSMM y Príncipes el día 5 de octubre del propio año de 1860». Al 1875, s'hi construí definitivament la porta, que anomenaren del «Príncipe Alfonso» (espanyol).
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Del Passeig de Cabrinety se n'explica que «este paseo, o más propiamente esta rambla se comenzó a construir en 1860 sobre el que desde 1833 y con el nombre de paseo o plaza de Fenando VII existía en el espacio que ahora abarca el actual y la manzana de la izquierda», amb els jardins del General a la punta, més o menys a l'actual plaça de la Pau. Aquells jardins del General Cabrinety eren un lloc «de pasatiempo y reunión de los leridanos en los días festivos»

Cinc o sis anys enrere, cap als inicis dels 1870s encara no hi havia cap casa a l'esquerra de Ferran. «A un lado resta en pié todavía la puerta de Fernando, sencillo monumento... Frent casi... está el establecimiento de baños, pequeño, pero limpio y bien surtido de aguas, construido por los años 1843 en la huerta del Convento de Carmelitas». Ben a prop, l'hospici i la Fonda España, «donde debe dirigirse el viajero que guste hospedarse holgadamente»

Malgrat tot, la continuació de la rambla de Ferran fins a l'estació, «el predilecto alguun día de los ilerdenses, no se ve ahora tan concurrido como antes, por disputarle el puesto el magnífico de los Campos Elíseos».

Carrer de la Democràcia: format sobre el baluard del Carme i de l'antiga església i cementiri de la Magdalena. Les runes de l'antiga església gòtica foren definitivament enderrocades al 1835, «aprovechandose la piedra en la construcción de los muros del paseo de Fernando». Ben a prop, hi hagué l'Hospital de nens òrfens, fundat extramurs per Sant Vicent Ferrer segons la tradició. 

La porta de la Magdalena havia tingut una gran importància en èpoques passades: «En ella prestaban los Reyes su juramento de guardar los fueros de la ciudad cuando a la misma venían por vez primera y en la cual no podían penetrar sin haber cumplido antes este requisito». Acaba Pleyan d'explicar tota la cerimònia del jurament feta pels nostres reis medievals en honor de la ciutat de Lleida.  
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Els hostes reials de segles pretèrits solien hostatjar-se en algun palau de la Plaça Sant Joan, on tenien lloc les festes que se la ciutat li dedicava: «Consistían estas en encender por la noche grandes fogatas, profusión de blandones por las ventanas y las parrillas de la calles y de la torre de la catedral; además se aventavan las campanas, los juglares recorrían las calles y plazas...», a més de justes i tornejos i curses de braus. 

Fins i tot, davant la porta de la Magdalena hi féu jurament Felip V, al 24 de setembre de 1701, amb tanta festa que i lluminària «que no se hallaba de menos la luz del día». Al dia 30 el primer Borbó jurava les Constitucions de Catalunya a Barcelona. El joc de les potències europees faria canviar el destí del nou rei, quan a partir de 1705 Carles d'Àustria també s'ofereix com a pretendent i esclata la pugna successòria, en què els aragonesos i catalans preferiran la Casa d'Àustria com a millor garant del seus drets seculars. 

L'església de la Magdalena quedà molt danyada al 1812 quan explotà el polvorí que hi havia, amb grans desgràcies personals. Al número 22 del Carrer Magdalena hi visqué, segons la tradició, el Sant Patró de la ciutat. Recull l'autor el miracle del pou, «en el que el memorable ilergeta verificicó el milagro de hacer subir las aguas hasta el borde». El pou era als afores, «al lado del huerto de Biscarri en donde antes había el baluarte de San Anastasio, construido por los tiempos de la guerras de los segadores... y en cuyas murallas había la imagen del Santo, que tal vez sea la misma que se halla hoy en el molino de Vilanoveta»
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
El carrer del Carme s'acabava antigament a l'Hospici que hi havia, tot i que després s'hi afegí el convent del Carme. S'hi resum la història del convent del Carme i també de l'Hospici o «inclusa», en què s'hi acollien els nounats desemparats de la ciutat, des del 1787, amb els béns testamentaris de Gaspar de Portolà. Aquell anys de 1877 les Germanes de la Caritat hi acollien 82 nenes i 65 nens.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
El carrer de «Curtidores Alto», o carrer dels Blanquers, havia passat a formar part del carrer del Carme. Afirma l'autor que «la costumbre observada de unos años a la fecha de cambiar los nombres de la calles es censurable a todas luces». Els assaonadors lleidatans fabricaven «riquísimas suelas y cordobanes, hermosos dantes y marroquíes además de los finisimos pergaminos en donde se escribían aquellos códices y libros corales sembrados de miniaturas que tanto hoy admiramos». Pel que fa als guants, eren tan fins que «un par de aquellos podían y solían ser encerrados en cajitas formadas de una cáscara de nuez». Els productes s'exportaven per tota la Mediterrània, i fins i tot a Campània «tenía Lérida un cónsul y departamento en la Lonja».

A la punta d'aquest carrer, hi hagué una petita obertura als murs de la ciutat, coneguda com el Portal Pintat, que comunicava amb l'areny del riu i, més modernament, amb la Plaça Cabrinety.
1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).
Al barri del Carme, hi hagué també el carrer de Bafart, una potentada família nobiliària de la ciutat, propietària del molí de prop de Sant Ruf. També el carrer de la Botera, per on s'escolava l'aigua de pluja de bona part del barri cap al Noguerola.

20160530

[1426] Vistes de Lleida, 1871

1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Meravellosa imatge de la ciutat lleidatana amb la Seu Vella al fons. La presa és feta des de damunt la teulada de l'antiga primera estació de ferrocarril de la ciutat. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
El turó pelat de la Seu Vella amb el vell Canyeret als peus. S'aprecien bé els baluards defensius de la fortalesa, amb el de la Reina en primer terme. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'estat de degradació de la Seu Vella era notori, fruit dels avatars històrics i empitjorat per l'ocupació militar espanyola, que a punt estigué de tombar l'antiga catedral i tot, per reemplaçar-la per una ciutadella militar a l'estil de la barcelonina. S'hi veuen bé les parets murallades que pujaven des de la Magdalena per tancar el turó.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
S'observa a mig aire del turó com el caminet que des del darrere del carrer Magdalena pujava a la Seu des de temps molt reculats va zigzaguejant. Aquest pas existí fins als anys 1950 i potser fins al decenni posterior i tot: la meua mare l'havia fet algunes vegades. 

El barri de la Magdalena i del Carme havia estat molt castigat, primer pel setge de 1707, després pel de 1810. Molts edificis desaparegueren sota els bombardejos i assalts, com la magnífica església gòtica de la Magdalena, amb un preciós i esvelt campanar d'agulla. La ciutat emmurallada s'acabava aprox. a l'alçada de l'actual carrer Democràcia.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les velles cases de tàpia del Canyeret, sorgit de l'enderroc del barri universitari lleidatà perpretat pel primer Borbó (espanyol). Allà s'hi refugiaren les famílies més pobres i marginals de la ciutat, gitanos majorment, i allà nasqué el Garrotín lleidatà, amb aquelles cobles procaces i obscenes, que alegraven la festa popular:

AI Garrotín, al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
Encara que tu me posis
tres olives en un plat,
A tu ja no et vull per dona
perquè tens el cul cagat.

Aire, aire, aire,
la festa major d'Alguaire.
I també la de Serós
que les noies d'aquest poble
totes tenen el cul gros.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les galeries obertes destaquen damunt les teulades rogenques de la ciutat, eminentment agrícola encara a final del segle XIX. El segle següent anirà expulsant la pagesia de dins la ciutat moderna fins al punt d'arribar a oblidar-la amb un elevat punt d'autoodi i tot. I com ja deien els nostres clàssics medievals: qui oblida el passat, oblida a si mateix. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Entre el Carme i l'estació només hortes i trossos. Una albereda a la vora del riu feia de passeig, de terra, perquè els carruatges arribessin fins a l'estació i, així. la burgesia local i l'alta oficialitat de la militarada (espanyola) destacada a Lleida poguessin passejar-hi amb sensació de seguretat.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Una vista de la ciutat cap a l'oest, amb Sant Llorenç en primer terme i el turó de Gardeny al fons. Al fons, l'horta de Rufea i Butsènit, amb una fugissera vista del meandre del riu. La presa sembla feta des del baluard de la Llengua de Serp.  
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'antiga fortificació templera lleidatana, molt abaluardada en segles posteriors, malgrat que anà perdent la seua posició militar determinant en els segles del desenvolupament de l'artilleria i dels setges amb trinxeres i mines, que tantes vides costaven entre la soldadesca. S'hi aprecien bé els antics camins que pujaven fins a la porta superior, quan encara cap carrer ni carretera passava als seus peus, i només hi havia camps conreats.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Darrere el campanar original de Sant Llorenç (molt refet després de la Guerra d'Espanya del 1936), la gran mola de l'edifici de la Maternitat, actual Biblioteca pública. Consta de dos claustres i fou aixecat a la línia de muralla del passeig de Boters a partir del 1860, època en què la reina (espanyola) Isabel II va autoritzar l'enderroc dels murs. L'edifici del Seminari Conciliar, el primer a l'altra banda de la muralla, futura rambla d'Aragó, encara no estava aixecat.

Amb motiu de la visita de la dita Borbona a la ciutat, el fotògraf de la cort, Charles Clifford, va retratar Lleida per primera vegada. Onze anys després, els cunyats Moliné i Albareda, la tornaren a retratar amb motiu de la visita d'Amadeu I, després que la Revolució de 1868 hagués portada la nefasta dinastia (espanyola) a l'exili. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Per damunt les teulades del barri de Sant Llorenç veiem un trosset del carrer que sorgia de la cantonada de la Rambla d'Aragó cap a Gardeny, actualment carrer Lluís Companys. També hi veiem la façana i claustre posterior de l'antic Convent de Sant Josep dels carmelites descalços. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall del primer cos de l'edifici de l'Acadèmia Mariana, del 1862, amb el campanaret de què disposava al capdamunt. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall dels edificis i teulades de la ciutat vella lleidatana al voltant de Sant Llorenç. 

20160212

[1314] L'artilleria francoespanyola contra Lleida, 1707

1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.
 (BDH).
El plànol de la ciutat fins a Gardeny amb l'emplaçament de les bateries d'artilleria que castigaren la ciutat l'estiu i tardor d'aquell nefand any. Diu la llegenda, que el mapa fou fet pel Duc d'Orléans, Felip, que poc després de finida la guerra fou regent del nostre regne veí del nord durant la minoria d'edat de Lluís XV.

Els plànols i mapes de Nicolas de Fer (1646-1720), cartògraf molt prolífic i de gran influència a la cort francesa en aquell tombant de segle, tenien un estil molt propi, que encara avui exerceix forta fascinació per la simplicitat del traç, per la forta coloració, per l'elegància del resultat. Des del 1690, rebé el suport del Delfí de la corona francesa, i amb l'arribada per via militar dels Borbons al tron del nostre regne veí de l'oest, esdevingué també geògraf oficial de Felip V. D'aquesta manera, els mapes que edità es convertiren en una mena de 'mapes oficials' de les dos corts borbòniques europees del moment.
1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709
(BDH).El volum recollit per Nicolas de Fer, «géographe de sa Majesté Catholique et de Monseigneur le Dauphin» sobre Les noves observacions dels membres de l'Académie Royale des Sciences francesa.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La ciutat emmurallada, a la marge dreta del Segre, al peu de la Seu Vella, i amb la fortificació de Gardeny riu avall, a l'altre costat de la riera de la Mariola, que desguassava al riu. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La riera de la Femosa desguassant al Segre per la marge esquerra, amb els camins que partien des dels convents dels Agustins i dels Trinitaris als afores del cappont. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El setge de la ciutat s'efectuà per la nord-est, lluny de l'abast defensiu de Gardeny. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La catedral vella i el castell de la Suda foren sotmesos a un fort bombardeig des de diversos angles i punts d'artilleria, protegits per les trinxeres d'atac excavades pels assetjants des de l'altra banda del Noguerola i de la muralla nord, que anava de Sant Martí a Sant Andreu, en l'actual Camp de Mart, llavors despoblat.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Detall del fort de Gardeny, sense cap feina ni paper en el setge artiller. S'aprecia com entre els dos turons principals de la ciutat, la petita vall de la riera de la Mariola baixava dreta cap al Segre, davant per davant de la muralla de Sant Antoni. D'aquest portal sortia el camí de Fraga que travessava aquesta riera per un pontet i continuava cap al camí de Butsènit.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Més enllà del baluard de Cappont, hi havia el convent dels Agustins i el dels Trinitaris. Probablement també alguna posada per als viatgers que, arribats tard o de nit a la ciutat, se'n trobaven les portes tancades. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El secular perfil emmurallat de la capital lleidatana des de l'Edat Mitjana: la muralla del riu, en bona part formada per les mateixes cases del carrer Major, la de Sant Antoni, la que pujava per Boters, amb el camí de Montsó, i la que partia la ciutat del burg de la Magadalena, desenvolupat ja durant la baixa Edat Mitjana, amb la primitiva porta ferrissa de la ciutat a l'actual plaça de la Sal.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El creixement i afermament del barri de la Magdalena obligà a la construcció d'una segona muralla que tancava fins al turó de la Seu, i una tercera que revoltava el turó fins al Camp de Mart per tancar amb la que arribava de Sant Martí. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El riu Noguerola féu les funcions de fossat i s'observa com fou derivat en dos per cobrir el baluard del Carme, que tancava la ciutat a tocar del Segre. A la dreta, l'antic convent del Carme extramurs. Més amunt, l'antiga església de Sant Ruf, enrunada des dels anteriors setges de la Guerra dels Segadors. L'emplaçament de les trinxeres en ziga-zaga és prou evident. 
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Detall del turó de la Seu amb totes les línies de tir dels canons francesos que hi queien.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

La fortalesa de la Suda i la catedral, amb el claustre ben visible. A la dreta, l'església de Sant Andreu, «laquelle on a fait sauter». Ara bé, l'església de Sant Andreu era a l'altra banda de la Seu, just a la fi del burg universitari a la frontera amb el call jueu de la Cuirassa. Potser més aviat es tracta de la de Sant Martí, que feia funcions de caserna militar des de la Guerra dels Segadors, però que tampoc no era ben bé emplaçada en aquests rodals, sinó a la part oposada. De fet, aquesta part de la muralla passava molt més propera al turó i no era tan ampla com en el mapa és mostrada. Els errors de transcripció entre els apunts presos del natural pels enginyers militars i el treball final fet al taller de l'impressor eren normals i fins i tot freqüents en la cartografia del moment.

Al fals fossat de la falda nord del turó, s'aprecia un quadrat que potser representa els pous de gel de la ciutat.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Els morters tenien un angle de tir molt més elevat i podien emplaçar-se molt més lluny de la muralla, sense tant perill d'esdevindre blanc de l'artilleria defensiva.
1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

Detall de les trinxeres a la banda nord de la muralla, a l'actual zona alta de la ciutat.
1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió,
dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709.

El planisferi mundial a la portada de l'edició, amb el continent americà encara poc afinat (p.ex. amb Califòrnia representada com una illa) i sense l'Antàrtida.