Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer Cavallers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer Cavallers. Mostrar tots els missatges

20160505

[1401] Detalls de la Lleida divuitesca

1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La Porta de Sant Antoni (1) al costat del convent i l'església. Sortint del baluard, calia saltar amb un pont de fusta el rierol que baixava de la Mariola i que s'havia unit amb el que venia de Boters, i al costat del qual hi havia un gran hort, potser a tocar de les runes de l'antic convent dels Mercedaris de Santa Eulàlia.

Dins la muralla hi havia parcel·les sense edificar que restaven com a places. Cap a boters, els immensos jardins del nou Palau Episcopal, i més a la dreta els del Convent de Santa Clara (5). A sota d'aquests, l'església desapareguda de Santa Maria (44) al costat de la Catedral Nova (Z), «que se está construyendo», davant per davant de l'antic Hospital de Santa Maria (Y), del qual se'n veu bé el pati quadrat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La llegenda del mapa, amb indicació dels principals edificis, portals, esglésies de la ciutat, i dels punts per on s'efectuà la conducció d'aigua des de Pinyana a les fonts de la ciutat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La muralla que pujava fins a Boters es convertiria en la futura Rambla d'Aragó en enderrocar-se les muralles cap a mitjan segle XIX. Intramurs, hi havia el Palau Episcopal llavors recent construït amb una capella al costat, després que el bisbe fos foragitat per Felip V del seu antic palau adossat a la Seu Vella, quan el Borbó ocupant la transformà en caserna-ciutadella per al sotmetiment dels lleidatans. Els jardins i horts circumdants, tots dins la muralla, eren exuberants i arribaven fins al convents dels Carmelites Descalços (3), amb claustre i capella, i de les Carmelites Descalces (4), al davant de l'església gòtica de Sant Llorenç (3), en funcions de catedral durant gairebé tot el segle XVIII fins a la consagració de la nova al 1781. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
Detall de la porta de Boters (14), on hi hagué un rierol que entrava a la muralla una mica més amunt i en sortia just a tocar de la porta. En el pla entre aquesta porta i Sant Martí, dit Pla de Boters, a la banda de més tocant al Pla dels Gramàtics, s'hi féu el gran dipòsit d'aigües de la ciutat. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
El Pla dels Gramàtics tenia els quarters militars espanyols a la dret, el d'infanteria (T) i el de cavalleria (V), des d'on començava a baixar l'antic carrer de Cavallers. Al capdamunt del carrer de la Palma, la casa de Malet (33), la de Romeu (34) i la plaça de l'Aixeta (35), que continuava la plaça de l'Ereta al costat esquerre de la qual hi hagué l'església de l'Ensenyança (36). En aquesta plaça hi hagué la pila de distribució d'aigües cap a la plaça de la Palma (38) i la font dita de l'Ensenyança (39). 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'antic castell de la Suda (F), on es veu bé el pati i la capella amb què comunicava, a la part més alta del turó que domina la ciutat, convertida en polvorí de la guarnició ocupant espanyola. Les explosions durant la Guerra del Francès i en la darrera Guerra Civil, la danyaren profundament. A la dreta, el baluard de Louvigny. A mitja costa, tocant al camí, hi hagueren els dos pous de gel de la ciutat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La Seu Vella (E) amb el jardí del claustre, amb els baluards de l'Assumpció (B) davant el campanar i la Porta dels Apòstols, i de la Reina (C). A la dreta, el caminet, molt dret, tal com testimonien les giragonses pronunciades, que pujava des de darrere del carrer Magdalena.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'imponent baluard de la Llengua de Serp (G), construït per tal que els canons poguessin atemorir tots els racons de la ciutat. L'ampla costa del seu davant havia estat part del barri universitari de la ciutat, ple d'edificis i palauets, però que fou enderrocat pel rei espanyol en ocupar la ciutat al 1707, per tal de castigar l'honor dels derrotats lleidatans, donar seguretat a l'aquarterament i aprofitar els carreus per als baluards. A la banda dins de la Porta del Lleó, continuava la costa fins al peu del baluard, una costa actualment enjardinada i on els vehicles fan una forta corba ascendent per arribar fins dalt, a trobar l'antiga porta llevadissa que dóna accés ja al recinte superior.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La conducció d'aigua baixava del ramal dret baixava per l'antic Col·legi Episcopal (49), davant del qual hi havia hagut l'església i casa dels Jesuïtes (9), ordenada pel rei espanyol Carles III al 1767. Darrere aquesta casa hi havia un important hort tancat, darrere del qual la conducció es tornava a partir, per una banda, entre la que baixava de dret pel carreró de Turull (50) i casa Lleonard (51) fins a la font de la plaça Sant Francesc (52), al costat mateix del Portal de la Barca, petita porta que s'obria al riu, i, per l'altra banda, la conducció que continuava cap a la plaça Sant Joan. 

El llarg carrer Major (46), autèntic eix de la ciutat. Les cases de la part inferior tancaven ja al riu. A mig camí, el carrer Cavallers no tenia sortida fins baix, i moria davant la cantonada de la capella del Romeu. A l'esquerra de tot, s'afigura bé el pati de l'Hospital de Santa Maria, edifici que llavors tancava també al riu per darrere i tenia edificacions als costats, i no pas com ara, que apareix tot aïllat pels quatre cantons. Just a la cruïlla del carrer Almodí Vell i Caldereries, on comença el carrer de la Palma, allà hi hagué la font de la Catedral (42). 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
Detall del carrer Major arribant a l'escaire o queixal que feia la cantonada tot just arribar a l'edifici de la Paeria, on a la  banda superior ja hi havia els porxos de dalt, fins a l'alçada de l'Arc del Pont, tal i com encara avui es mantenen. La font de Sant Joan (56) era darrere del magatzem de l'antic Almodí, i no pas al mig, com la magnificent font de les Sirenes que ben aviat, cap al 1800, el Marquès de Blondel hi faria construir al mig amb els rajos d'aigua que manaven del mamellam de les quatre mitològiques dones-peix, i que tan va escandalitzar el bisbe de la ciutat.
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'antiga església gòtica de Sant Joan (10), desapareguda amb la revolució Gloriosa espanyola de 1868. Tot al llarg de la part de baix del carrer Major no hi hagué mai cap carreró obert ni baixada que donés al riu. Només a mig carrer, per dins d'algun dels edificis de les adoberies, es pogué accedir a unes passeres de fusta extramurs que permetien salvar el Noguerola per dos cops, ajudats per l'areny que s'hi formava. El tuf derivat de les activitats dels adobers tampoc no hi devia faltar.

Més endavant, on el carrer es tanca (aprox a la banda est de l'actual plaça de la Sal), hi hagué la primitiva porta ferrissa de la ciutat, que ja als inicis dels segles baixmedievals deixà d'ésser operativa pel gran creixement del barri de la Magdalena. Just al costat hi hagué l'antic convent del Carme (11) amb els seus horts i jardins. Allà sí que hi hagué un portell que permetia baixar fins al Noguerola. S'aprecia com un ramal del riu surt per sota de la muralla a trobar-se amb el ramal exterior. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
L'angle que des de fa segles, més de mil anys, probablement ja en temps de la ciutat sarraïna de Larida, fan els carrers Magdalena, per dalt, i del Carme, per baix. En la placeta triangular, una línia detalla el rectangle que ocupaven els antics Porxos del Massot. 
El plànol permet apreciar a la perfecció l'encarament de la magnífica església gòtica de la Magdalena, que la Guerra del Francès s'emportà, ja que l'assalt a la ciutat tingué lloc per aquesta banda de la muralla. L'església tenia uns grans horts i jardins fins a la punxa del propi baluard. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
Detalls dels baluards del Carme i de la Magdalena, pràcticament als peus de la mateixa antiga església. Encara deixaven fins a la vella muralla una zona d'horts travessada per ramals del Noguerola, i on hi hagué l'antic convent dels Santjoanistes, aprox. on avui hi ha l'estació de trens de la ciutat. 
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»
Francesc Llobet (Europeana).
La porta de la Magdalena al capdamunt del carrer. D'allà, per la banda interior, s'agafava el costerut camí que pujava fins dalt la Seu. Fora del baluard, el camí continuava fins a la porta exterior de la Magdalena.

20160227

[1330] La Lleida de Felip V

1742. Plànol de Lleida al Set-cents (CCBAE).
La llengua de serp o pujada al castell des del carrer Cavallers al centre del dibuix. L'antic barri universitari, arrasat per les tropes espanyoles després del 1707, ja ha desaparegut del mapa. Al seu lloc, un descampat, fins al començament de la baixada del carrer Cavallers (cap dalt, al mapa) al Pla dels Gramàtics. En línia recta, horitzontal, el carrer Tallada. A la part inferior, encara s'hi veu l'antiga muralla medieval, amb la Porta de Boters, que no serà demolida fins al 1860. 
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
La fortificació de la Seu Vella després del 1707. L'anti pont llevadís (A) d'accés al recinte superior del castell lleidatà, l'antiga catedral ocupada pels soldats espanyols. Al recinte murallat exterior, cap a la part de dalt, als peus del baluard de la Llengua de Serp (E), la Porta del Lleó, construïda per les tropes borbòniques ocupants, tal com explica encara avui el gran escut que Felip V hi féu esculpir rematat per un lleó. 
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
La muralla (F) que pujava de Boters i tancava per Sant Martí, que tenia nombroses torres de fortificació.
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
Detall del baluard de la Llengua de Serp, amb el descampat que pujava de la porta exterior del Lleó fins al pont llevadís. Tots els edificis i petits palaus que omplien el burg universitari havies estat enrunats per tal d'aprofitar els carreus per a les noves fortificacions. Gràcies al primer Borbó, doncs, Lleida va veure desaparèixer bona part de la seua fesomia medieval i no disposa del pintoresc barri medieval residencial com sí que veiem p.ex. a Girona.
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
Detall de l'església romànica de Sant Martí (I), convertida en quarter militar, igual que la Seu Vella, per la soldadesca espanyola ocupant. Més amunt, la Panera (H) o «Granero del Cabildo», o sigui, de l'influent i aleshores acastellanat Capítol catedralici de la Catedral. 
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
Detall de la punta de dalt del Carrer Cavallers, on començava el descampat del Pla dels Gramàtics. Allà, en antics edificis, hi hagué els quarters militars espanyols (G) dits de la Universitat, que encara es podien veure en alguna de les primeres fotos de la ciutat, aprox al lloc que s'aixecaria cap als anys 192o el Mercat del Pla.
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
Detall de l'antic convent dels Dominics, dit del Roser, amb l'església (en groc) i el claustre ben visible. El 12 d'octubre de 1707, el convent fou incendiat per les tropes francoespanyoles borbòniques, amb 700 persones a dins refugiades. La més gran carnisseria mai portada a terme a la ciutat (juntament amb el gairebé diaris afusellaments dels primers anys de la postguerra, en època de l'alcalde Areny. Per què ha de costar tant traure el seu nom de la guia de carrers de la ciutat?).

Després de l'exclaustració del 1835, l'edifici fóra aprofitat com a seu del primer institut de secundària. Entre els anys 1970-80 fou la seu del recuperat Estudi General de Lleida, llavors dependent de la UB, on un servidor i tota la resta de la quadrilla vàrem fer la nostra llicenciatura en filologia. Encara hi recordem els exàmens a l'antiga capella amb el Dr. Murgades, o les classes de Llatí, amb el Sr. Cerezo. L'església era tota plena de cadires de pala. Sota el creuer hi havia la taula del professor. L'edifici estava partit, i a l'altra part hi havia la incipient biblioteca universitària.
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
La part de la ciutat que anava de la porta de Boters (F), damunt de la llegenda, fins al convent dels dominics, el Roser (P). Al centre, dos grans siluetes retallades de projectes de nova catedral, ben a tocar de l'església de Sant Llorenç (L) i del nou palau episcopal (M), del qual se n'intueixen els horts i jardins del seu darrere. Hom s'adona que no hi havia miraments a l'hora de planificar sobre antics carrers i cases. Finalment, però, la Catedral Nova es farà un pèl més avall, a prop de la muralla del riu davant per davant de l'antic Hospital de Santa Maria. Es començarà al 1761 i serà aixecada amb només vint anys: tal era la potència econòmica dels canonges lleidatans. 
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
La part de la ciutat setcentista que anava de Sant Llorenç fins al Roser. Una mica més avall de Sant Llorenç, el convent dels Carmelites Descalços (N) i el de Santa Clara (O). A l'esquerra, a mig aire de la pujada del carrer Cavallers, just a la redola, l'església de Sant Andreu (Q, pintada de groc). Ací hi havia la Porta de Sant Andreu, d'accés al burg universitari, i a sota hi hagué la Cuirassa o antic call jueu medieval. L'església medieval fou destruïda pel setge francoespanyol i fou reconstruïda en estil barroc pel bisbe Galindo, que la reconsagrà al 1754. 
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
La llarga muralla ben fortificada de torres defensives de Boters (F), amb la Porta ben protegida per dues grans torres. Els horts del senyor Bisbe (K), enveja de mitja ciutat. En tombar-se la muralla al segle XIX, s'hi obriria un ampli passeig dit Rambla d'Aragó.
1742. Plànol de Lleida al Set-cents.
Detall de la Porta de Boters, aprox al cap de l'actual Rambla d'Aragó. Una mica més amunt (aprox al carrer de Balmes direcció plaça Ricard Vinyes) hi hagué una font, que rebia l'aigua d'una sequieta que entrava per la muralla, seguia pel costat de dins fins a la Porta de Boters i allà tornava a sortir per enfilar rambla avall. 

20120721

[167] Lleida per Roisin

Anys 1920-30. Lleida. 
Bloc de postals amb imatges de la ciutat captades per Lucien Roisin, un dels fotògrafs més destacats i prolífics del primer terç del segle XX a Catalunya.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista clàssica de la Seu des de la riba esquerra del Segre, quan encara es deixaven llençols estesos als balcons.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista des de la Mitjana, amb el primer pont del tren al fons.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista de Blondel cantonada Cavallers. La banqueta encara estreta fins al pont vell.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista de la Plaça Sant Joan, llavors «de la Constitución», en un dia de mercat.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista de la Plaça Sant Joan, ara des del costat de la Paeria. Al fons a la dreta, encara s'observa l'antic carrer de l'Estereria obert.
Anys 1920-30. Lleida. 
Carrer Major, sempre animat.
Anys 1920-30. Lleida. 
La Seu Nova, amb el cor barroc que acabarà cremat al 1936.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista del Carrer Cavallers, amb detall de mare i filla amb un poal d'aigua carrer amunt.
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista de la Rambla de Ferran de cara a l'estació, encara amb l'edifici vell.

[161] BCN, Roisin panoràmic

20120427

[135] Els carrers de Lleida, 1910

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
d'Alberto Martín Editor, BCN (ICC).
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
  Detall de Cappont, barri encara incipient de poques edificacions, on s'observa a l'esquerra el camí d'Albatàrrec i el gran areny que era encara la marge esquerra del riu. El Pont Vell s'estava reconstruint després de la riuada de 1907, segons projecte de Josep Bores, enginyer a qui es dedicà la plaça d'entrada al pont. La «Carretera de les Garrigues», després avinguda, donava un tomb marcadíssim a l'arribar al pont, ja que els Camps Elisis, on destaca els gran requades del Teatre que hi havia, arribaven a les escales de la plaça Josep Bores.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de Cappont,  amb la carretera de Madrid a França per la Jonquera (que anys després s'anomenarà Av. Tarradelles) al costat dels Camps Elisis,  i el camí de Granyena encara com avui en dia. El primer pont del tren, al mateix lloc on fou refet per dos cops, al voltant dels anys 30 i després de la Guerra Civil.

La sèquia de Torres encara era del tot descoberta (aprox. sota de l'actual Av. d'Alacant). Als anys 1950, el meu pare havia vingut a fer-hi les «llímpies» de la «secla», abans que fos colgada (per a vergonya de qui ho decidís). Les dites «llímpies» eren els treballs que es feien de manteniment, per traure'n el senill (els joncs que es feien dins l'aigua) i refer-ne els marges.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de la Banqueta i Blondel, amb el primer «muro de contensión» construït després de la desaparició de la muralla. Blondel és encara un passeig estret davant la Paeria. El Govern civil (espanyol) a la Plaça de la Llibertat (després de Sant Francesc) i el Govern militar (espanyol) a la cantonada del carrer Major amb Cavallers. L'antic Hospital de Santa Maria, encara hospital (civil i militar) davant per davant de la ben visible planta de la Seu Nova amb el Convent de les Descalces a l'esquerra. El Carrer de Cavallers puja fins a l'Església dels Dolors i el Roser, llavors l'institut de la ciutat. Al peu de la Seu, l'antic cementiri de Sant Andreu.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Al final de Blondel, el Mercat de Grans o de Sant Lluís, i el tomb que fa el carrer per encarar cap a la Plaça de Catalunya, just davant de l'església de Sant Antoni i Alcalde Costa. La Rambla d'Aragó començava a mitja Av. Catalunya, a partir del Carrer Acadèmia, el qual fins a l'obertura del pont dels instituts era per on passava la carretera «nacional». Una sèquia baixava cap al riu des de la Mariola, on hi havia el «Molino de Bartolo» amb la bassa d'aigua al costat, i els edificis de l'«Elèctrica del Cinca» i de l'«Elèctrica de Lleida».
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Els edificis de l'Escorxador municipal a l'anomenat llavors Carrer de Miquel Ferrer (actualment Lluís Companys). L'antic Montepio, a l'actual edifici de la Delegació de Cultura de la Generalitat, i la Casa de Caritat a l'actual Biblioteca pública. La Rambla d'Aragó construïda en el lloc de l'antiga muralla, encara ben deserta d'edificis a l'altre costat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de la Rambla d'Aragó, en el lloc de l'antiga muralla que pujava fins a la porta de Boters. Anant pujant hi trobem els Jardins del Palau del Bisbe i el palau, amb el nou i solitari edifici del Seminari a l'altre costat de rambla, per acabar a la ja llavors anomenada Plaça Cervantes amb l'edifici de la Presó (llavors dita «celular», i ara anomenada «Hacienda»). El carrer de Cavallers que acabava a la plaça de «los Cuarteles», encara sense el mercat del Pla.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de l'encapçalament del plànol de la ciutat d'ara fa cent anys.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall del carrer de Balmes fins a Ricard Vinyes, llavors simplement Carretera d'Osca, amb l'edifici de l'asil Borràs a l'actual plaça de Pau Casals. De Sant Martí per avall hi havia els dominis de l'anomenat Camp de Mart. El Passeig de Circumval·lació, construït per la banda posterior del turó de la Seu, és l'actual Av. de Prat de la Riba. La «zona alta» de Lleida era tan sols un descampat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de tota la Rambla d'Aragó.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de Boters. Hi veiem l'Església de Sant Llorenç, la Plaça de l'Ereta o la Plaça del Dipòsit.

[140] Carrers i places de 1910