Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canyeret. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canyeret. Mostrar tots els missatges

20161115

[1567] Lleida durant el setge de la Guerra del Francès

1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El setge a la ciutat durant la Guerra del Francès en un manuscrit de 1835, amb la relació de les principals forticacions i edificis de la ciutat. Les tropes gavatxes napoleòniques, comanades pel mariscal Suchet castiguen la ciutat amb l'artilleria.

El 10 de maig de 1810, l'exèrcit francès establí setge a Lleida amb 13.000 homes. La ciutat només resistí quatre dies, i l'ocupació es produí pel Raval de la Magdalena, igual que al 1707, lluny de l'abast de les defenses de Gardeny. «Segons testimoni de Francesc Pinós, veí de Lleida, la ciutat, convertida en cap del departament de les Boques de l’Ebre de l’Imperi Francès, sofrí a la primeria saqueigs, violacions, assassinats i afusellaments en massa, i culminà la seva dissort el 15 de juliol de 1812, quan féu explosió el polvorí, situat al soterrani de la Suda. Una de les voltes del castell medieval i les de la capella reial caigueren com una allau sobre el barri de Magdalena i n'enfonsaren moltes cases. El pedruscall afectà també l’església parroquial, que s’enderrocà, i la Seu Vella, que en sortí molt danyada.

«La sotragada va commoure tota la ciutat. Sota els murs enderrocats moriren soterrades més de 500 persones. Després de l’explosió, el comandament francès va emprendre la rectificació dels murs i baluards, obra que fou una de les darreres realitzades sota inspiració de Vauban. A corre-cuita es bastí una muralla que, des del Balcó de Pilat (solar de l’antic Palau del Bisbe), baixava fins al carrer del Carme per darrere Santa Magdalena. La ciutat restà disminuïda, ja que el dit mur deixà fora algunes cases de l’antic raval» (enciclopèdia.cat).

La fulminant caiguda de Lleida s’explica per l’estratègia de Suchet de danyar la població civil com a mesura de pressió dirigida als responsables de la defensa. Suchet, en el seu informe del setge adreçat al príncep de Bethier, reconeix haver bombardejat civils indefensos com a mesura de pressió per forçar la capitulació de la plaça. En aquest document, no només no mostra cap penediment pel fet, sinó que presenta «l’enginyosa» tàctica que li va donar la victòria en el setge d’una plaça tan ben defensada com la de Lleida.

El general O’Donnell va intentar trencar el setge i alliberar la ciutat. Així, va partir amb les seves forces de Tarragona, però va cometre l’error d’estirar massa les seves línies, de manera que, arribats al pla de Margalef, l'avantguarda fou aniquilada per una demolidora càrrega de cavalleria del 13è Regiment de Cuirassers, mentre que la resta de l’exèrcit era massa lluny per reaccionar a temps. La derrota de Margalef va significar l’abandó de Lleida a la seua sort (veg. El pla de Lleida en guerra).
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
«Plano de la ciudad de Lérida y sus castillos».
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El tossal i castell de Gardeny, amb la fortificació i dependències: (48) Entrada principal. (49) Magatzems i cos de guàrdia. (50) El pou al mig del pati. Més apartats: (50) Magatzem de pólvora. (51) Cos de guàrdia. S'hi aprecien també els regs que vorejaven la falda de Gardeny, i la distribució d'aigües que es feia a l'antiga pala templera. A sota, el camí de Fraga, i a tocar del riu el de Rufea i Butsènit, més o menys encara com avui. 

A mig camí de la muralla, el molí de la Mariola, aprox. a on en el futur s'hi aixecarà l'edifici de l'escorxador, al peu del tossalet del Balcó de la Mariola, dit així perquè des d'allí s'hi divisava tota la partida, tot i que ara ja no sigui així per causa dels alts edificis que té al costat, que li tapen tota la vista. Allà a sota, hi hagué una gran bassa, ben visible al mapa, que alimentava la roda del molí fariner.  
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
Detalls del Molí de la Mariola, i del riu Segre aigües avall de la ciutat, al començament de la partida de Rufea, aprox. a la zona on actualment hi ha el Camp escolar.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El plànol de la ciutat lleidatana encara tota tancada dins les muralles medievals, que no començarien a caure fins cinquanta anys després. Les línies figuren els bombardejos de l'artilleria gavatxa, al pont, al baluard de la Magdalena i al castell.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
L'antiga banqueta del riu, que al segle XX serà ampliada gràcies al gran areny que hi havia.
(s) baixada al riu. El llarg carrer Major des de l'església de Sant Francesc (39) i l'antic seminari (40) fins a l'Hospital de Santa Maria (28) i la Catedral Nova (27).

El carrer Cavallers no tenia sortida a la banqueta, i acabava al Peu del Romeu. Amunt del carrer, a la dreta el Convent dels Dolors (46), i a l'esquerra el Convent dels Dominics (29), a punt de convertir-se en parador nacional (espanyol).
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
L'extrem del carrer de Sant Antoni, amb l'església (36) a tocar de la porta (n) i el gran Convent de la Mercè (37) i la plaça de Sant Lluís (q), on a començament del segle XX s'hi faria el mercat i després l'edifici clàssic amb columnes del Museu Morera, per acabar finalment com a estacio d'autobusos. 
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La muralla de Boters (k) per avall, amb els famosos horts del bisbe, el de dalt a tocar del Palau Episcopal (45), Sant Llorenç (31) i el Convent de Sant Josep (32). Darrere la catedral, el Convent de Santa Clara (22) i dels Carmelites Calçats (42) amb son gran hort.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
A la Porta de Boters (k) hi arribava un rierolet que feia les funcions de fossat d'allà per avall. De la porta en sortia el camí de Montsó. A la dreta, l'església de Sant Martí (44), convertida en magatzem reial; carrer amunt, diferents quarters de la tropa d'ocupació (espanyola) de la ciutat des del 1707.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La cruïlla de camins poc després de la sortida de la porta de Boters, davant d'una de les grans torres de la muralla, amb el camí de Vallcalent que trenca cap a l'esquerra. 
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La ciutat, sempre arraulida als peus de la Seu Vella i ajaguda a la marge dreta del Segre.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La Seu Vella abaluardada, amb els diferents nivells de fortificació, que la convertien en un autèntic laberint per a la protecció contra l'assalt.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El Canyeret als peus del baluard de la Llengua de Serp, amb la irregular Plaça de Sant Joan (21) ben reconeixible, i l'antiga església a la dreta (41). Davant del vell pont medieval, l'Arc del Pont (a), la immemorial porta d'entrada a la ciutat. Carrer Major avall, s'hi observa el pati de l'edifici de la Paeria. A la llera del Segre, gairebé arribant al pont vell, hi desguassava el Noguerola entremig d'un gran areny.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El carrer Major des de Sant Joan (42) i la Plaça de la Sal (25), on el carrer es troba tancat pel l'antiga Porta Ferrissa, a partir de la qual es desenvoluparen els ravals baixmedievals del Carme i la Magdalena. La cruïlla angular que formen tots dos carrers al costat dels vells Porxos del Massot ha esta ben visible durant gairebé mil anys. El gran baluard del Carme (c), que procurava defensar la ciutat per aquesta banda més plana a tocar del riu.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (43), que hagué de ser enderrocada després de l'assalt de 1810 pels danys causats en la contesa. El baluard de la Magdalena, per on es produí l'assalt, fou durament castigat per l'artilleria gavatxa, tal i com mostres les línies de tir. El Noguerola feia les funcions de fossat, tot i que una mica allunyat de la muralla fins arribar a la punxa del baluard. Just al començament del carrer, l'església del Carme (42).
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
Els afores de la ciutat, plens de sembrats a partir de la desembocadura principal del Noguerola, cap allà on creixeria al llarg d'aquell segle XIX la ciutat, amb la Rambla de Ferran i l'estació de ferrocarril. 
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El Cappont de començament del segle XIX, protegit per un baluard fortificat, sense cases. Només els camins de la Garriga (les Garrigues) cap al sud i el de Barcelona cap a l'est. Al mig, el camí de Montblanc (al text potser hi diu Arbec, Arbeca), amb el monestir dels Trinitaris.

20160530

[1426] Vistes de Lleida, 1871

1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Meravellosa imatge de la ciutat lleidatana amb la Seu Vella al fons. La presa és feta des de damunt la teulada de l'antiga primera estació de ferrocarril de la ciutat. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
El turó pelat de la Seu Vella amb el vell Canyeret als peus. S'aprecien bé els baluards defensius de la fortalesa, amb el de la Reina en primer terme. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'estat de degradació de la Seu Vella era notori, fruit dels avatars històrics i empitjorat per l'ocupació militar espanyola, que a punt estigué de tombar l'antiga catedral i tot, per reemplaçar-la per una ciutadella militar a l'estil de la barcelonina. S'hi veuen bé les parets murallades que pujaven des de la Magdalena per tancar el turó.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
S'observa a mig aire del turó com el caminet que des del darrere del carrer Magdalena pujava a la Seu des de temps molt reculats va zigzaguejant. Aquest pas existí fins als anys 1950 i potser fins al decenni posterior i tot: la meua mare l'havia fet algunes vegades. 

El barri de la Magdalena i del Carme havia estat molt castigat, primer pel setge de 1707, després pel de 1810. Molts edificis desaparegueren sota els bombardejos i assalts, com la magnífica església gòtica de la Magdalena, amb un preciós i esvelt campanar d'agulla. La ciutat emmurallada s'acabava aprox. a l'alçada de l'actual carrer Democràcia.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les velles cases de tàpia del Canyeret, sorgit de l'enderroc del barri universitari lleidatà perpretat pel primer Borbó (espanyol). Allà s'hi refugiaren les famílies més pobres i marginals de la ciutat, gitanos majorment, i allà nasqué el Garrotín lleidatà, amb aquelles cobles procaces i obscenes, que alegraven la festa popular:

AI Garrotín, al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
Encara que tu me posis
tres olives en un plat,
A tu ja no et vull per dona
perquè tens el cul cagat.

Aire, aire, aire,
la festa major d'Alguaire.
I també la de Serós
que les noies d'aquest poble
totes tenen el cul gros.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les galeries obertes destaquen damunt les teulades rogenques de la ciutat, eminentment agrícola encara a final del segle XIX. El segle següent anirà expulsant la pagesia de dins la ciutat moderna fins al punt d'arribar a oblidar-la amb un elevat punt d'autoodi i tot. I com ja deien els nostres clàssics medievals: qui oblida el passat, oblida a si mateix. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Entre el Carme i l'estació només hortes i trossos. Una albereda a la vora del riu feia de passeig, de terra, perquè els carruatges arribessin fins a l'estació i, així. la burgesia local i l'alta oficialitat de la militarada (espanyola) destacada a Lleida poguessin passejar-hi amb sensació de seguretat.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Una vista de la ciutat cap a l'oest, amb Sant Llorenç en primer terme i el turó de Gardeny al fons. Al fons, l'horta de Rufea i Butsènit, amb una fugissera vista del meandre del riu. La presa sembla feta des del baluard de la Llengua de Serp.  
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'antiga fortificació templera lleidatana, molt abaluardada en segles posteriors, malgrat que anà perdent la seua posició militar determinant en els segles del desenvolupament de l'artilleria i dels setges amb trinxeres i mines, que tantes vides costaven entre la soldadesca. S'hi aprecien bé els antics camins que pujaven fins a la porta superior, quan encara cap carrer ni carretera passava als seus peus, i només hi havia camps conreats.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Darrere el campanar original de Sant Llorenç (molt refet després de la Guerra d'Espanya del 1936), la gran mola de l'edifici de la Maternitat, actual Biblioteca pública. Consta de dos claustres i fou aixecat a la línia de muralla del passeig de Boters a partir del 1860, època en què la reina (espanyola) Isabel II va autoritzar l'enderroc dels murs. L'edifici del Seminari Conciliar, el primer a l'altra banda de la muralla, futura rambla d'Aragó, encara no estava aixecat.

Amb motiu de la visita de la dita Borbona a la ciutat, el fotògraf de la cort, Charles Clifford, va retratar Lleida per primera vegada. Onze anys després, els cunyats Moliné i Albareda, la tornaren a retratar amb motiu de la visita d'Amadeu I, després que la Revolució de 1868 hagués portada la nefasta dinastia (espanyola) a l'exili. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Per damunt les teulades del barri de Sant Llorenç veiem un trosset del carrer que sorgia de la cantonada de la Rambla d'Aragó cap a Gardeny, actualment carrer Lluís Companys. També hi veiem la façana i claustre posterior de l'antic Convent de Sant Josep dels carmelites descalços. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall del primer cos de l'edifici de l'Acadèmia Mariana, del 1862, amb el campanaret de què disposava al capdamunt. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall dels edificis i teulades de la ciutat vella lleidatana al voltant de Sant Llorenç. 

20160502

[1399] Retrats de Lleida, segle XIX

1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Fotografia dins l'àlbum fotogràfic encomanat per la Diputació de Lleida amb motiu de la visita a la ciutat del rei Amadeu I, després que la revolució de Setembre de 1868 fes fora els Borbons del tron de la metròpoli espanyola. Tots dos retratistes, que eren cunyats, s'havien establert a Barcelona des del 1856 i gaudien de gran reconeixement en la seua feina de retratistes, van ésser escollits per fer un reportatge gràfic dels principals punts d'interès de la ciutat per tal de fer-ne present al jove rei italià recentment escollit per les corts (espanyoles) com a substitut de la dinastia dels Borbons. 


Aquesta primera vista ens mostra de la Seu Vella des de la plaça Sant Joan. Després de les quatre primeres fotografies de la ciutat preses per Charles Clifford feia onze anys amb motiu de la presència a la ciutat de la reina borbona Isabell II, llavors ja defenestrada i exiliada, ara amb motiu d'una altra visita reial, la ciutat torna a ésser retratada per a un àlbum de regal a Sa Majestat: prova del prestigi de què gaudia aquesta nova art fotogràfica.
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

S'observa el buit deixat per l'antiga església gòtica de Sant Joan i per l'edifici que tenia al davant amb porxos i que feia escaire amb el que encara s'hi veu, enderrocada feia tant sols tres anys (1868). La plaça medieval, de perímetre irregular, es reurbanitzarà tota quadrangular, però en la imatge encara no s'observa la nova església neogòtica que suplirà la medieval, i que s'iniciarà al 1977 i acabarà al 1900. 
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

S'observen els antics porxos, tapiats, dels edificis de la banda de muntanya de la plaça. Els balcons tenen les característiques persianes enrotllables de corda passades per damunt les baranes. S'hi observa una portalada neoclàssica de quatre columnes i tres estàtues al capdamunt, que potser donaven a la primitiva font de la plaça. El gran edifici, restaurat de finals del XVIII o començament del XIX, era el vell Almodí medieval que havia fet funcions de magatzem de gra. 
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall ampliat de l'antic solar de l'església medieval de Sant Joan. Davant de l'església, la plaça feia escaire amb un altre edifici de porxos d'un planta, que també fou enderrocat. Diversos figurants, homes i dones, apareixen en la imatge, i també algunes tartanes.  
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de la Seu Vella, amb els arcs tapiats i emblanquinats de calç, ocupada de la militarada espanyola des del 1707.  Al peu del turó, el vell i popular barri del Canyeret, amb les galeries de les cases obertes al sol de migdia. La posició estratègia de l'antiga catedral féu que el primer Borbó, usurpador de les nostres llibertats, la convertís en caserna, com si es tractés d'una ciutadella militar per a la submissió del poble lleidatà.
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Segona fotografia de l'àlbum preparat per aquests dos retratistes barcelonins per a la Diputació lleidatana com a regal al rei savoià. Una esplèndida perspectiva presa des dels altiplans entre de la Bordeta i la partida dels Mangraners. S'hi observa tot el Cappont, llavors una autèntica horta, plena d'horts, pallers i conreus. Al fons, la Seu Vella (i la Suda que trau el nas al seu damunt) amb tota sa dignitat i esplendor, malgrat la denigrant ocupació espanyola, amb la ciutat, blanca de la llum del sol estiuenc ponentí, ajaguda als peus del turó. 
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

La gran arbreda de plataners dels Camps Elisis de l'època de l'Alcalde Fuster és ben visible, i fa com de separació visual dels dos ambients de la imatge: a dalt, la ciutat i la Seu; a baix, els camps de conreu del Cappont, regats amb l'aigua de la sèquia de Fontanet i de Torres. Aquesta darrera és visible en el canyissar que en marca el curs tot al llarg dels Camps Elisis, a l'actual carrer de Santa Cecília, on actualment passa soterrada. Els masos i els típics pallers de l'època es distingeixen entremig d'alts conreus de panís. 
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Les cases de la banda de muntaya de la Rambla de Ferran, recent tombades les muralles, mostren innombrables balcons i galeries. Al seu damunt, les cases del barri del Canyeret, que havia sorgit al segle XVIII al voltant de la costa de Sant Joan amb motiu del reforç dels baluards de la Seu Vella. Era format per cases petites i senzilles, de tàpia, fang i canyes, i habitats per la classe més humil de la ciutat. Al 1971, a les acaballes del franquisme, se n'ordenà l'expropiació i enderroc de bona part dels carrers, en els quals havia sorgit el singular garrotín dels gitanos lleidatans. 

1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall ampliat de l'entrada a la ciutat pel Pont Vell. Entaforada entre els alts edificis de les vores, es pot distingir l'antiga porta d'accés a la ciutat, renovada en estil neoclàssic a final del segle XVIII. Al seu davant, en primer terme i ja en el costat de Cappont, s'aixeca una característica fumera quadrada del molí que hi hagué a tocar del camí, la futura avinguda de les Garrigues que enllaça amb el Pont Vell. 
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Els camps de conreu del Cappont, plens d'arbres fruiters i de panís. La foto havia de ser de mig estiu, perquè en alguns trossos s'hi veuen els petits pallerets en què s'amuntegaven les garbes durant la sega, i en d'altres els grans, tradicionals i ancestrals pallers per guardar la palla per al bestiar després de batre el gra a les eres.
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Preciós detall ampliat del Canyeret als peus de la Seu Vella i de la banda més oriental de la ciutat, al barri de la Magdalena i del Carme, sota el poderós baluard de la Reina de la fortalesa lleidatana.