Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal Auxiliar d'Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal Auxiliar d'Urgell. Mostrar tots els missatges

20130615

[375] Per la banqueta de Vinatesa

2012. Vinatesa.
Del Tossal de Pedrós per la banqueta de Vinatesa fins arribar a tocar d'Artesa de Lleida, on s'ajunten el Canal gran i el Canal petit d'Urgell. Un esplèndid matí sota el magnífic sol de juliol. La Seu Vella sempre vigilant els termes lleidatans. El Comtat de Vinatesa és un títol nobiliari modern, creat el 1912 pel Borbó espanyol Alfons XII, per regraciar el polític Miquel Agelet, cap del partit liberal (espanyol) a Lleida, i senador vitalici del Regne veí en el règim caciquil de l'etapa anomenada de la Restauració (borbònica).
2012. Vinatesa. 
La banqueta de Vinatesa, ubèrrima, solitària i desconeguda, res no té a envejar a altres banquetes dels Canals d'Urgell, excepte que el Canal, que ja s'acosta a la fi del seu recorregut, cada cop és més estret.
2012. Vinatesa. 
El Canal d'Urgell parteix el terme en dos meitats oposades, molt notòries a l'estiu: la grogosa del secà, i la més verdosa del reg. El camp d'aviació d'Alfés (Aufés per als coneguts), s'estén en la plana de secà de damunt del canal.
2012. Vinatesa. 
Els pouets de rec i les «fasseres», cada cop menys oberts i més entubats. A l'hora d'esmorzar res millor que una pera llimonera, granullosa, madurada a l'arbre, ni que sigui de cap de brot.
2012. Vinatesa. 
L'horta lleidatana de la banda de l'Urgell en estat pur: granges de porcs, sindriars, maquinària treballada... 
2012. Vinatesa. 
Arribem a la confluència del Canal Auxiliar o Subcanal amb el Canal d'Urgell. Per dalt, arriba el principal, amb una majestuosa banqueta de plataners, i per sota el seu germà petit (el republicà, podríem dir, ja que si bé fou projectat a les acaballes de la primera dictadura espanyola del segle XX, s'acabà al juliol del 1932, en època del President Macià). A causa del desnivell, sembla que sigui el principal el que mori, ja que cau en un sifó, al qual arriba plàcidament el subcanal. Som a propet ja d'Artesa de Lleida.
2012. Vinatesa. 
Uns taulons fan parada al canal principal i aturen la brossa vegetal que hi baixa. El Canal d'Urgell arriba apuradet d'aigua, i és gràcies a l'aportació del Subcanal que aquestes terres baixes de la Plana d'Urgell s'asseguren l'aigua de rec. Aquí, doncs, l'auxiliar és principal. Un altre motiu per creure que és el principal el que realment mor. Asseguts per esmorzar, amb el Canal Principal a l'esquena, i el Canal Auxiliar als peus.
2012. Vinatesa. 
La tècnica moderna per controlar el cabal amb un sensor alimentat per una placa solar, i la tècnica antiga per reforçar amb les arrels dels plataners el talús del canal.

2012. Vinatesa. 
Ens acomiadem dels dos Canals d'Urgell per retornar. L'horta de Vinatesa s'estén fins a les portes de Lleida, amb la imatge de la Seu Vella amatent als nostres passos al fons, malgrat la calitja estival.
2012. Vinatesa. 
Els trams de banqueta sense arbres són realment asfixiants a l'estiu, sense oblidar-nos de l'oloreta de les granges. Entre el verd de l'horta lleidatana, sobresurten les torres i les piles de palots.
2012. Vinatesa. 
Per sort, retrobem de nou la banqueta d'exuberants plataners, a l'estil tradicional: una fila pel costat esquerre, i dos files d'arbres pel costat dret, el costat per on els canalistes caminaven dia rere dia per controlar les fuites i l'estat general del canal.
2012. Vinatesa. 
Els ponts centenaris del canal (de 150 anys ja!) s'haurien de protegir abans que desapareguin. Trobem als peus del Tossal de Pedrós la imatge que resumeix la importància del Canal d'Urgell per a la plana lleidatana. Si no el tinguéssim, el verd dels peus del tossal tindria el mateix aspecte que l'àrid tossal, i la manera de viure d'aquest darrer segle hauria sigut una simple manera de sobreviure, com ha passat a la veïna comarca de les Garrigues.
2012. Vinatesa. 
Els dos canals arriben en paral·lel i gairebé es toquen a l'entrada sud d'Artesa de Lleida, a la carretera d'Aspa. Però no s'ajunten fins una mica més avall de l'ermita de Sant Ramon. La línia divisòria del canal és clara: verd damunt, groc davall. Del rec al secà simplement travessant el canal, l'autèntica artèria de la plana lleidatana, i deixem-nos estar de polígons i de naus industrials!

20120808

[174] De Grealó a Margalef per la 4a Sèquia

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Detall de Google Maps del terme de Grealó: els colors i les formes de la Plana de Lleida.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Encreuament de la 4a Sèquia amb el Canal Auxiliar. Obra d'enginyeria al seu temps a base de mines i sifons, amb sorprenent resultat: tots dos canals marxen corrent més o menys paral·lels un bon tros, però amb el sentit invers del curs de l'aigua. L'Auxiliar arriba per dalt a la dreta i marxa per baix, per on arriba la Sèquia Quarta (ben arbrada) que surt per l'esquerra, on se li afegeix el sobreixidor de la sortida del Canal.


2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Cases abandonades del canalista a Grealó, l'original i la més recent: un lloc de comandament de tanta responsabilitat com aquest encreuament d'aigües bé valia un bon sou.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia a l'arribada al sifó d'encreuament, amb les cases del canalista rere els arbres. Ben aviat arribarem al repetidor de Grealó.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Una petita «fassera» de pedra per saltar la Sèquia, i una filera de xops més que centenària, potser dels primers que s'hi van plantar i tot. «Fassera» és un mot del lleidatà, i és el rec que porta l'aigua des d'un braçal o «secla» al tros o bancal.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia és un hàbitat natural destacat: de tant en tant, un conill amb les orelles estirades, una corrua d'aneguets, les granotes que salten a l'aigua al nostre pas, les cigales que ens avisen ric-ric que el dia serà calent, les sangartilles que travessent rabents i s'amaguen...
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Plana de Lleida en contrast absolut de colors a l'estiu: del groc marronós de rostolls i cards al verd de les fulles dels plataners.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
«Aufals» segat per assecar-se, panís remullat per aspersió. Sense l'aigua del Segre i del Pirineu, la Plana fóra un desert, i la pobresa i l'emigració ens haurien colpejat sense pietat al llarg del segle XX.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
El palau de Margaleg és un gran casal residencial documentat des del segle XII, tot i que l'edifici actual és del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1772. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Va pertànyer a la noble família dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Anton de Fivaller i Bru va obtenir el títol de duc d'Almenara alta l'any 1829. Actualment funciona com a restaurant especialitzat en celebracions (font: Pobles de Catalunya).
 
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Foto de Sant Bartomeu de Margalef de començament del segle XX. El poblet medieval de Margalef està documentat des de l'any 1161 i sembla que té un origen musulmà. A mitjan segle XIV comptava amb 34 focs però als inicis del segle següent es va despoblar. Ara resten només unes quantes pedres i diverses sitges, al costat de l'església romànica de Sant Bartomeu.
Només se'n manté dempeus la façana, coronada amb una doble espadanya de dos pisos. La portada és d'arc apuntat, feta amb dovelles motllurades i embellida amb un guardapols també apuntat, datada cap a la fi del segle XIII (font: Pobles de Catalunya).
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Hem pujat cinquanta metres de desnivell des dels Mangraners. A Margalef s'acaba el festeig de la 4a Sèquia, a tocar de la carretera, amb el Canal Auxiliar, l'un a contradirecció de l'altre. Ací el Subcanal comença a virar per tal d'anar a parar  ben aviat a les aigües del seu germà gran, al terme d'Artesa de Lleida. La Sèquia ens promet una altra aventura: de Margalef fins al seu naixement a Borges. Per avui, però, ja n'hi ha prou. Cal girar cua i no perdre detall: a final de juliol les mores dels esbarzers ja comencen a negrejar.

part 1:

[173] Dels Mangraners a Margalef per la 4a Sèquia