Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camps Elisis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camps Elisis. Mostrar tots els missatges

20160502

[1399] Retrats de Lleida, segle XIX

1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Fotografia dins l'àlbum fotogràfic encomanat per la Diputació de Lleida amb motiu de la visita a la ciutat del rei Amadeu I, després que la revolució de Setembre de 1868 fes fora els Borbons del tron de la metròpoli espanyola. Tots dos retratistes, que eren cunyats, s'havien establert a Barcelona des del 1856 i gaudien de gran reconeixement en la seua feina de retratistes, van ésser escollits per fer un reportatge gràfic dels principals punts d'interès de la ciutat per tal de fer-ne present al jove rei italià recentment escollit per les corts (espanyoles) com a substitut de la dinastia dels Borbons. 


Aquesta primera vista ens mostra de la Seu Vella des de la plaça Sant Joan. Després de les quatre primeres fotografies de la ciutat preses per Charles Clifford feia onze anys amb motiu de la presència a la ciutat de la reina borbona Isabell II, llavors ja defenestrada i exiliada, ara amb motiu d'una altra visita reial, la ciutat torna a ésser retratada per a un àlbum de regal a Sa Majestat: prova del prestigi de què gaudia aquesta nova art fotogràfica.
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

S'observa el buit deixat per l'antiga església gòtica de Sant Joan i per l'edifici que tenia al davant amb porxos i que feia escaire amb el que encara s'hi veu, enderrocada feia tant sols tres anys (1868). La plaça medieval, de perímetre irregular, es reurbanitzarà tota quadrangular, però en la imatge encara no s'observa la nova església neogòtica que suplirà la medieval, i que s'iniciarà al 1977 i acabarà al 1900. 
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

S'observen els antics porxos, tapiats, dels edificis de la banda de muntanya de la plaça. Els balcons tenen les característiques persianes enrotllables de corda passades per damunt les baranes. S'hi observa una portalada neoclàssica de quatre columnes i tres estàtues al capdamunt, que potser donaven a la primitiva font de la plaça. El gran edifici, restaurat de finals del XVIII o començament del XIX, era el vell Almodí medieval que havia fet funcions de magatzem de gra. 
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall ampliat de l'antic solar de l'església medieval de Sant Joan. Davant de l'església, la plaça feia escaire amb un altre edifici de porxos d'un planta, que també fou enderrocat. Diversos figurants, homes i dones, apareixen en la imatge, i també algunes tartanes.  
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de la Seu Vella, amb els arcs tapiats i emblanquinats de calç, ocupada de la militarada espanyola des del 1707.  Al peu del turó, el vell i popular barri del Canyeret, amb les galeries de les cases obertes al sol de migdia. La posició estratègia de l'antiga catedral féu que el primer Borbó, usurpador de les nostres llibertats, la convertís en caserna, com si es tractés d'una ciutadella militar per a la submissió del poble lleidatà.
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Segona fotografia de l'àlbum preparat per aquests dos retratistes barcelonins per a la Diputació lleidatana com a regal al rei savoià. Una esplèndida perspectiva presa des dels altiplans entre de la Bordeta i la partida dels Mangraners. S'hi observa tot el Cappont, llavors una autèntica horta, plena d'horts, pallers i conreus. Al fons, la Seu Vella (i la Suda que trau el nas al seu damunt) amb tota sa dignitat i esplendor, malgrat la denigrant ocupació espanyola, amb la ciutat, blanca de la llum del sol estiuenc ponentí, ajaguda als peus del turó. 
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

La gran arbreda de plataners dels Camps Elisis de l'època de l'Alcalde Fuster és ben visible, i fa com de separació visual dels dos ambients de la imatge: a dalt, la ciutat i la Seu; a baix, els camps de conreu del Cappont, regats amb l'aigua de la sèquia de Fontanet i de Torres. Aquesta darrera és visible en el canyissar que en marca el curs tot al llarg dels Camps Elisis, a l'actual carrer de Santa Cecília, on actualment passa soterrada. Els masos i els típics pallers de l'època es distingeixen entremig d'alts conreus de panís. 
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Les cases de la banda de muntaya de la Rambla de Ferran, recent tombades les muralles, mostren innombrables balcons i galeries. Al seu damunt, les cases del barri del Canyeret, que havia sorgit al segle XVIII al voltant de la costa de Sant Joan amb motiu del reforç dels baluards de la Seu Vella. Era format per cases petites i senzilles, de tàpia, fang i canyes, i habitats per la classe més humil de la ciutat. Al 1971, a les acaballes del franquisme, se n'ordenà l'expropiació i enderroc de bona part dels carrers, en els quals havia sorgit el singular garrotín dels gitanos lleidatans. 

1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall ampliat de l'entrada a la ciutat pel Pont Vell. Entaforada entre els alts edificis de les vores, es pot distingir l'antiga porta d'accés a la ciutat, renovada en estil neoclàssic a final del segle XVIII. Al seu davant, en primer terme i ja en el costat de Cappont, s'aixeca una característica fumera quadrada del molí que hi hagué a tocar del camí, la futura avinguda de les Garrigues que enllaça amb el Pont Vell. 
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Els camps de conreu del Cappont, plens d'arbres fruiters i de panís. La foto havia de ser de mig estiu, perquè en alguns trossos s'hi veuen els petits pallerets en què s'amuntegaven les garbes durant la sega, i en d'altres els grans, tradicionals i ancestrals pallers per guardar la palla per al bestiar després de batre el gra a les eres.
1871. Lleida. Seu Vella i Cappont.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Preciós detall ampliat del Canyeret als peus de la Seu Vella i de la banda més oriental de la ciutat, al barri de la Magdalena i del Carme, sota el poderós baluard de la Reina de la fortalesa lleidatana.

20150111

[931] Els Camps Elisis de fa cent anys

1919. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Carles Fargas i Bonell (MDC).

Preciosa imatge de la Seu Vella des dels Camps Elisis, quan els plataners encara no tenien fulla i la deixaven a la vista dels qui s'hi passejaven.
1919. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Carles Fargas i Bonell.

Detalls de la fotografia, amb un carro de triple tracció animal, la qual cosa fa suposar una pesant càrrega o una llarga distància. També s'hi observa la doble columna de l'entrada lateral, que donava a la carretera de Barcelona.
1919. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Carles Fargas i Bonell (MDC-AFCEC).

L'àmplia entrada del parc entre les dues columnes modernistes.
1919. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Carles Fargas i Bonell (MDC-AFCEC).

Una perspectiva de la baixada cap a l'entrada des de la sortida del Pont Vell. 
1919. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Carles Fargas i Bonell (MDC-AFCEC).

La canalla jugant disfressada amb sacs a manera de capa. El petaner també ha passat a la posteritat ben retratat.
1913. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-AFCEC).

Una colla jugant al parc nevat. 
1913. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-AFCEC).

I els nens llançant-se boles a l'entrada. Més enllà de les columnes l'accés als Camps des del Pont Vell.
1915. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-AFCEC).

El passeig central entre les columnes modernistes. La minyona ha portat a jugar els nens al parc, mentre les parelles hi passegen.
1915. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-AFCEC).

Una colleta de nens i un parell d'homes asseguts en el banc de davant del monument a l'Alcalde Fuster, inaugurat l'any 1914.
1922. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-AFCEC).

El peu de foto de l'arxiu AFCEC dóna la data de 1915, però la primera vinguda de l'Orfeó Català a Lleida tingué lloc l'any 1922 i creà una grandíssima expectació, com es pot comprovar a la foto. L'Orfeó actuà a la Plaça de la Paeria i oferí un concert al Teatre dels Camps Elisis. Es féu durant l'exposició de maquinària agrícola d'aquell any 1922.
1922. Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-AFCEC).

Detalls de l'entrada als Camps i de la gentada que s'hi dirigia. 
1919 Camps Elisis. Lleida.
Fotografia de Josep Salvany (MDC-AFCEC).

L'antiga brollador del parc.

20150110

[929] Velles vistes dels Camps Elisis, més

1928. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 57.

Plànol dels Camps Elisis en l'any que s'hi celebrà la famosa exposició agrícola de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. A la dreta, l'entrada al passeig central a través de les famoses dues columnes modernistes, el rectangle de l'edifici del Cafè o xalet, la glorieta davant la terrassa, i l'edifici del teatre nou de 1902 dins un cercle d'arbres. A l'angle superior, l'escola-jardí a la cantonada entre Av. Garrigues i Santa Cecília.
1928. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 57.

Plànol dels Camps Elisis en l'any que s'hi celebrà la famosa exposició agrícola de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. La Font de les Granotes a la cruïlla de l'entrada lateral, per la carretera de Madrid a França, i el final del passeig central. En l'espai rectangular inferior dret de la imatge és on hi ha avui el desusat i decadent Palau de Vidre, construït l'any 1964 per Josep M. Cots en època de l'alcalde franquista Francisco Pons, que impulsà també la construcció de les Basses. El pavelló es construí sobre un anterior estany, obra de Lluís Domènech del 1947.

Anys 1910. Camps Elisis, Lleida.Vista de l'entrada del teatre, amb el primer edifici del Cafè a la dreta i l'antiga glorieta o templet a l'esquerra. Sorgí com un simple entarimat per a les actuacions musicals, però va adquirir més cos amb la moda d'escoltar la banda de música tot prenent un cafè o una xocolata a la terrassa del Cafè. Posteriorment, potser a començament dels anys 1920 o una mica abans, es construí l'actual glorieta circular de vuit columnes dòriques, decorades amb instruments musicals. 

Anys 1910. Camps Elisis, Lleida.Una altra edició postal amb una perspectiva similar de la façana del teatre.
1926. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Lleida», juny, núm. 28.

Vista de la terrassa del Cafè, avui dit xalet, amb les taules parades davant el Quiosc o glorieta nova. El Cafè era molt freqüentat a la temporada estiuenca i sobretot quan hi havia funció teatral, preferentment sarsueles. Durant els entreactes el distingit públic lleidatà hi sortia a fer un cafetó o una copeta. Amb un toc de campaneta s'indicava la imminència de la represa de la funció.
 
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.Vistes diverses del magnífic Cafè-Teatre, aixecat segons projecte de Joaquim Porqueres i F. Morera i Gatell, acabat al 1926. Té dos pisos, amb accés per escalinata, i destaca la seua terrassa posterior i un esplèndid belvedere o porxo columnat als laterals.


Anys 1900. Camps Elisis, Lleida.
Fotografia del tombant del segle XIX al XX del retratista lleidatà Victorià Muñoz, en una sèrie d'imatges preses per a l'editorial Hauser y Menet de Madrid. Hi veiem les primeres columnes de l'entrada, llises i llases amb una jardinera plena de motius florals i fruites a dalt. No hi havia porta central, però sí reixat del perímetre del parc, seguint la tendència dels parcs urbans de l'època que protegien els i les benestants passejants de possibles ensurts i disgustos pel tracte amb gent no pertinent al seu nivell social que s'hi pogués colar.
Anys 1900. Camps Elisis, Lleida.
Una altra perspectiva de l'entrada amb les columnes originals, amb gran expectació popular.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
L'entrada principal dels Camps Elisis lleidatans, amb les famoses columnes modernistes de Francesc Morera i Granell, fetes després de la riuada de 1907, que s'emportà les primeres que hi hagué. Tant les unes com les altres no tenien reixa ni porta central, només als laterals, i deixaven pas a peu pla al llarg passeig central. Les fotografies amb l'envelat lateral potser corresponent a la celebració de l'exposició de la Confederació de 1928.
1928. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 42.
La Seu Vella enquadrada entre les columnes modernistes de l'entrada dels Camps.



1928. Camps Elisis, Lleida.
Més edicions d'aquest clàssic quadre.
1930. Camps Elisis, Lleida.
Magnífica presa en la qual poden apreciar-se els detalls de les columnes i de l'entrada, que no tenia escales i feia baixada. Al lateral exterior, la torre de l'aigua -dedueixo- que donava pressió a l'abastiment d'aigua de l'incipient Cappont i al parc.
1928. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 58.
Un estand de l'exposició imitava les columnes d'entrada per cridar l'atenció dels visitants. Era la casa de materials de construcció de Pau Aguiló.