Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bovera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bovera. Mostrar tots els missatges

20150717

[1097] Granadella, capital de la Garriga

Anys 1960. La Granadella (les Garrigues).
Dos precioses vistes de la capital de les Garrigues altes, envoltada d'aulivers i ametllers per totes bandes, menys per la del blau cel.
1783. La Granadella (les Garrigues). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VII (BNE). 
A vuit llegües de Lleida i trenta-sis de Barcelona, «está situada... al principio de la Sierra de Lleina, confinante con el Monte Santo, llamado así por estar en él la Cartuja de Scala Dei». Afegeix l'autor que «su terreno es muy alegre, pues desde un collado proporcionado que dista medio quarto de hora de la Villa, se ve a Aragón y Catalunya y parte del Reino de Valencia». A final del segle XVIII encara servava el castell des del qual s'havia regit la baronia creada al 1313: «conserva esta Villa un Castillo con quatro Torres muy altas y fuertes, con una grande plaza en su centro. Está murada por varias partes con sus Almenas y Torreones. Se entra en ella por quatro parages».
1783. La Granadella (les Garrigues). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VII (BNE). 
«Hay tres iglesias: su parroquial es la del Santo Cristo de Gracia, de mucha devoción... La otra iglesia es la Parroquia antigua igualmente que las muralles, y una Hermita de Sant Antonio Abad». Llavors tenia 150 veïns, o sigui, cap als 600 o 700 habitants, i és «Capital del territorio que llaman La Garriga, y tiene por anexos los lugares de Bovera y La Puebla», és a dir, Bovera i Bellaguarda, «que aunque de corto vecindario cada uno tiene su iglesia perteneciente al cura de Granadella».
Anys 1940. Escut de la Granadella (les Garrigues).
L'escut de la població segons l'Auxilio Social espanyol de postguerra franquista. La presència de la mangrana demostra que es tracta d'unes armes parlants, és a dir, de falsos orígens a causa de la relació del dibuix amb alguna paraula de la llengua. En aquest cas, a més a més, en relació a la llengua castellana (del mot granada, mangrana), ja que Granadella en català no pot remetre mai al fruit del mangraner, sinó que, com observa Coromines, té a veure amb granat, que ha fet gra, en relació a la rica producció agrària de la vall. Probablement la relació entre el nom de la població i la mangrana (granada en castellà) degué sorgir amb els primers ajuntaments constitucionalistes espanyols, que seguint la tradició dels Borbons continuaren bandejant l'ús de la llengua pròpia després de la fi de l'Antic Règim per la seva Constitució de Cadis i totes les que seguiren.
Anys 1900. La Granadella (les Garrigues).
Una antiga foto de la plaça, amb l'antiga creu de terme, i la padrina amb el fardo al cap. A la dreta, hi havia la gran bassa on s'abeuraven els animals.
Anys 1940-50. La Granadella (les Garrigues).
Els arbres encara jovenets de la nova plaça sobre l'antiga bassa.
Anys 1940-50. La Granadella (les Garrigues).
El campanar vist des de la plaça.
Anys 1940-50. La Granadella (les Garrigues).
La plaça vista des del campanar.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Una postal acolorida amb vista a l'església barroca des d'un carreró del davant. Santa Maria de Gràcia és coneguda com la catedral de les Garrigues.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
L'antiga creu de pedra se substituí per una altra de ferro després de la destrossa de la guerra.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Els horts tancats amb espones de pedra  i les antigues cases amb les galeries obertes al sol, on s'hi assecaven tota mena de fruits.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Els ruquets amb què s'atansaven als horts de la vall. Al mig, el pou medieval, i al fons l'ermita de Sant Antoni, originària del segle XIV, on hagué un retaule del sant del Mestre d'Albatàrrec, del segle XV, destruït durant la guerra juntament amb dos retaules més. La riquesa ornamental de l'ermita és prova de la puixança de la baronia en aquells segles.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Vista de la població des del pou de la Vila, amb un gran arc gòtic que sostenia la corriola del poal de l'aigua. Se li sol posar data reculada al segle XIII.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Enquadrament artístic del campanar des de l'arc del pou.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Un 600 a la plaça.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Vista de l'entrada de la població per la carretera de Lleida arribant de Bovera.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
La benzinera i l'Hostal Nou (crec que se'n deia així), a la sortida de la carretera en la cruïlla cap a Bovera i Bellaguarda. Tornant del tros, potser carros de mules o potser ja tractors amb carreta. Durant molt de temps, convisqueren totes dos èpoques, fins a la definitiva desaparició de l'agricultura tradicional als anys 1980s.
Anys 1960-70. La Granadella (les Garrigues).
Vista de l'edifici de l'Ajuntament des de la plaça, amb els plataners que oferien ja una generosa ombra.