Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bellvís. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bellvís. Mostrar tots els missatges

20150222

[980] La treta de la Mare de Déu de les Sogues

Segle XIX. Goigs de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís, el Pla d'Urgell.
La treta de la Mare de Déu per reclamar-li la pluja necessària per al cereal de la plana foren habituals fins que arribà l'aigua del Canal d'Urgell. Els goigs de la Mare de Déu, en reconeixement d'aquesta funció, començaven recordant-li-ho:
Puix sou refugi sagrát,
ampáro segur, y guia:
aygua enviaunos Maria
en esta gran sequedát.

Atenent al desconsuelo,
y als lamentos de Amorós
ab vostre Fill preciós
acudiu per son consuelo;
del Urgéll, y Vehinát
ohiu los ays, Verge pia.

Vos sou la Raquél Divina,
que ab las Sogas, que aplicáu
del pou de Jacob pujáu
aygua pura, y cristallina;
miránt tant atribulát
al Poble, que en Vos confía.

Mare pues sou de pietát
en tot treball, y agonía,
aygua enviaunos Maria
en esta gran sequedát.
1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 34 (12 nov. 1899), (MDC).

Amb ortografia prefabriana i pur accent lleidatà: «Quan els camps de l'Urgell se trovavewn aixarrahits y les ventades acabaven de ressecarlos amenassant malmetre la cullita, ja de molt antich se precehía a la Treta de la Santa Imatge. Avuy que'l Canla fertilisa tot l'Urgell no hi ha lloch a ferla, mes no per això deixa de venerarse com avans a la Mare de Déu». S'explica com se sol·licitava la Treta pel síndic de Linyola o del Palau d'Anglesola i es comunicava als religiosos del Miracle,«y ells mateixos se cuidaven de participar als pobles lo dia que devien acudir en professó». Durant el vuitavari, processó fins al miracle i sermons repetits, a dins i a fora, «pels que no hi cavien. Això de tenir que predicar dos sermons en romeries... ho hem vist a dotzenes de vegades a l'Urgell. En la festa anyal del Sant Crist de Balaguer, succeeix aixís, y això que l'iglésia no té res de petita».
1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC).
La petita imatge de la Mare de Déu.
1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 34 (12 nov. 1899), (MDC).

Es comenta la treta del 1798: primer dia 18 d'abril, Bellvís i Sidamon;  segon, Térmens, Vilanova de la Barca, Menàrguens i Vallfogona; tercer, Mollerussa, Vilanova de Bellpuig i Juneda; quart, Bellcaire, Castellnou, els Arcs i Artesa; cinquè, Palau, Fondarella i Palau; sisè, Golmés, Torregrossa, Bell-lloc, els Alamús i Bellmunt; en la narració falta un dia, potser el de Lleida i els seus carrers, com ara Alcoletge. El darrer dia, Linyola. Es descriu l'ordre de la professó, segons el Pare Torrentó.
Amb la Guerra del Francès, la imatge anà a parar a Mallorca, on se n'anaren els pares trinitaris, fins al 1815, quan la imatge retornà a l'església de Linyola, fins que el santuari estigués preparat per rebre-la novament i digna. Els del Poal no s'ho prengueren gens de bé i organitzaren un tiroteig al pont del reguer del camí de Lleida, el mateix dia que la imatge era transportada en processó fins a Bellvís.
1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC).
Detall de la verge moreneta de Bellvís.
1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 35 (19 nov. 1899), (MDC).

La desamortització del 1835 retornà la imatge a la parròquia de Bellvís. Els pares trinitaris abandonaren el convent que «al passar-hi els revolucionaris deixaren pelades ses dependències i se n'emportaren l'arxiu... quedant-hi avuy no més que unes inaprofitables i venerandes runes...» Llavors, a Bellvís s'afanyaren a acabar l'església actual, per rebre dignament els pelegrins de la Mare de Déu. Fou consagrada al 1853, i s'hi iniciaren les obres del cambril de la imatge, acabades al 1869: «les músiques de la Catedral i Ajuntament de Lleida acabaren de donar solemnitat a les variades classes de festeigs que ab tal motiu s'organisaren y a pesar d'haberse celebrat quinze dies després de la batalla entre les tropes del gobern i les de la força republicana, se calcula que acudiren a la benedicció del Camaril de la Mare de Déu de les Sogues, unes deu mil persones, xifra exhorbitant si es té en compte que els pobles del voltant són tots molt petits».
1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC).
La Mare de Déu de les Sogues coronada. Les fotos molt probablement són de l'església parroquial de Bellvís. 
1899. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Recull de Valeri Serra i Boldú, a La Creu del Montseny, any I, núm. 35 (19 nov. 1899), (MDC).

Per als urgellencs, la veneració de la Mare de Déu de les Sogues és paral·lela a la del Sant Crist de Balaguer, i així ens ho mostren les cançonetes populars que es cantaven a les rondes o tot feinejant:
Mare de Déu de les Sogues,
Sant Cristo de Balaguer,
guardeu-me la meua xica,
d'aquí que jo tornaré.
1922. Mare de Déu de les Sogues, Bellvís.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC).
La imatge en son cambril.
Més detalls sobre la treta, en l'article del pare Parramón (1957). En documenta 20 tretes, entre 1733 i 1817.
1922. L'ermita del Miracle, Bellvís.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC).
L'ermita fou aixecada al 1528, quan hom va creure que unes algues vermelloses i unes clapes de salnitre en aquell lloc eren remembrances del vi de la bóta de Joan Amorós i de farina de la saca que duia la mura. Així ho van signar, a petició del rector Anton Despés, el vicari de Bellvís, Antoni Roselló; el vicari de les Sogues, Andreu Soler; i el vicari del Poal, Joan Falcó. El fet referma la forta devoció popular a la Mare de Déu, que motivà l'ampliació dels llocs de culte i veneració. És un edifici senzill, de planta rectangular, precedit per un atri porticat, restaurat l'any 1968 (www.poblesdecatalunya.cat).
1922. L'ermita del Miracle, Bellvís.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (MDC).
Detalls de l'ermita del Miracle.

20140706

[770] Mare de Déu de les Sogues

Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell).
Gravat del segle XIX que representa l'aparició de la Mare de Déu davant d'en Joan Amorós, pagès i veí de Sidamunt, que tornant de fer farina...
 «Juan Amorós, que así se llamaba el campesino [de Sidamón], en 1190 regresaba del molino de Balaguer a su casa con una mula cargada con un saco de harina. Al pasar por cerca del lugar donde después hubo el convento, sorprendióle de noche una deshecha tempestad. A la luz del relampaguear vió Amorós que la caballería, dejado el camino, estaba atollada en un lodazal, que por momentos iba llenando el agua de la tempestad. En tan apretados apuros el campesino acudió con fervorosa oración a la Virgen. De súbito, cesó la tormenta, el cielo se serenó y de nuevo la luna iluminó el campo. Aparece por aquel camino una venerable mujer con un niño, la que consuela a Juan y acercándose a la bestia manda al campesino cortar la sogas que ataban el saco a la caballería, y luego, sacada ésta del lodazal, la mujer ayuda a Amorós a cargar de nuevo su saco enjuto como antes de llover. Toma la mujer las sogas cortada y éstas, al pasar por sus manos, quedan unidas como antes. Ata Juan su saco, y dadas las gracias a la caritativa mujer, sigue su camino. Mas muy pronto, vuelto en sí del estupor que hasta entonces le ocultara quién fuera aquella mujer, reconoce los prodigios obrados y abandonando la mula corre tras de la que tanto le favoreció. Alcanzada, reverente coge la punta de su mano, e hincadas las rodillas en tierra, le suplica revelarle quién es. La mujer le manifiesta que la Madre de Dios, y el niño su Hijo divino, y le manda que vaya al vecino Bellvís y anuncie y publique la visión y su voluntad de ser allí venerada para dispensar favores a sus devotos. Para testigo perenne de la misión de Amorós, la Virgen tocó la mejilla izquierda del campesino y en ella dejó marcada en impresión resplandeciente la forma de sus dedos, impresión que duró por cuánto la vida de Amorós.
Divulgóse la nueva muy presto por la comarca, y los pueblos acudieron a porfía a venerar el lugar de la aparición, y a elevar desde allí oraciones fervientes a la Madre de Dios. Mediante otros prodigios, esta Señora manifestó a Amorós su deseo que en el cerrito próximo al indicado lugar se levantara un templo, y al llegar a este lugar en procesión el pueblo halló una hermosa imagen de María, que no es otra que la venerada hasta hoy con el título de les Sogues, en memoria de las cortadas que con su solo contacto unió aquella divina Señora». 
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
«...inmediato al sitio por donde corre el mencionado arroyo Regué, hay un santuario y convento de los Padres Trinitarios llamado las Sogas, donde se venera con la mayor devoción a la Virgen María, bajo esta invocación.»
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
Els Trinitaris hi instal·laren un convent al segle XVI, i potser fou durant la Contrareforma que la llegenda es refregí i divulgà. El Santuari fou el lloc de peregrinació per demanar l'aigua de la pluja, abans que el Canal d'Urgell fos construït, esclar:
«...levantóse la iglesia y en 1191 la imagen indicada fue puesta en su altar mayor. Desde entonces brilló devoción de todos los pueblos del Urgel  hacia esta Virgen, a la que en particular, y en grandes y ordenadas procesiones, acuden éstos en sus privadas y públicas necesidades, especialmente en los días de pertinaces sequías».
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
Descripció arquitectònica del destacable conjunt gòtic, del qual no ens en queda res: «...puede el curioso certificarse de la igualdad de su gusto con el de Santa Ana de Barcelona... La planta total del claustro medía 23 m. de largo... por 14 de anchura...» 
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
Plànol del Santuari i convent bellvisenc.
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
Referència al retaule de l'altar major, de començament del segle XVII, «muy bonito, dorado, y de relieve, en el cual está esculpida su invención (de la Virgen), y como la fueron a buscar con procesión, con el señor Obispo de Lérida...»
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
Descripció, de l'any 1799, de la Mare de Déu: de marbre i de 28 cm. d'alçada. «Sin embargo, no en el templo, sinó en el claustro, había otra capilla, en la que se colocaba a la Virgen en los tiempos de calamidades públicas para que allí en mayor número y con mayor comodidad pudiesen acudir los numerosísimos fieles y ordenadas peregrinaciones de todos los pueblos vecinos, que corrían a implorar el favor de la Virgen».
1906. Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Las casas de religiosos en Cataluña, Gaietà Barraquer.
«...pues el punto de la aparición se marcó con una piedra o mojón labrado; y unos 200 pasos más allá una pequeña capilla (llamada Lo Miracle), con su altar y una fuente, indican el punto donde se cree que la Señora puso al bajar del cielo su pie en tierra... y  a cuyo lado... hay una grande cruz de piedra».
Santuari de la Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Goigs del segle XIX, que recullen la intenció última de la veneració popular de la imatge:
«...Tot lo Urgell sens Vós, Senyora,
No collint, gemega, i plora, 
per seca llarga, i horrible;
Mes des que us ha cobrada,
espera abundància bona...»
Mare de Déu de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell). 
Ceràmica existent al camí dels Degotalls a Montserrat.
Aquesta Mare de Déu és considerada patrona de Bellvís i de tota la Plana d'Urgell, com escriu Barrraquer: «La Virgen de Les Sogues no sin motivo es considerada Patrona del Urgel, y en todos los siglos que han seguido a su aparición, su santuario ha sido centro de acendrada y general devoción, así privada como pública, de la que daban en él perenne testimonio los innumerables exvotos y objetos regalados, que cubrían no solo la escalera del camarín, sinó las puertas, los muros y verjas de la capilla mayor y las paredes del templo».

20130620

[380] Terres de Lleida (iii), 1913

1913. Agramunt. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
1913. Agramunt. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada a la vila, amb les tradicionals parets de tàpia que tancaven els horts ran de camí.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església vella de Sant Pere, d'origen romànic però contra-reformada al segle XVIII.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada divuitesca, amb els carrers de terra, sense urbanitzar.
1913. Barbens. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Antic carrer de terra.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estret carrer, amb la padrina al balcó.
1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El tren entre Mollerussa i Balaguer ran de poble.
1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estació.
1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Esplèndida vista aèria des de l'altre costat de Segre, amb el vell pont ara enrunat, i tota la disposició secular de la vila del castell a l'església.
1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a tocar del Segre i de com la vila s'agombolava dalt del turó, lluny de la carretera.
1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església de Santa Maria dalt del castell.
1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La magnífica portalada del segle XIII.
1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada romànica.
1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'esplèndida església de Sant Sebastià, del segle XIII.
1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada al poble pel costat de l'església.