Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bellpuig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bellpuig. Mostrar tots els missatges

20161031

[1555] Tres vistes ponentines dinovesques

1842. Seu Vella de Lleida.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El creuer de la Seu Vella vist de de l'interior i des del segon pis llavors existent a tot el recinte, claustre inclòs, per tal com l'exèrcit (espanyol) s'hi aquarterava des de 1707. Començava en aquells temps l'apreciació artística de la catedral antiga de la ciutat, tot i que encara costaria més d'un segle de foragitar-ne la soldadesca i començar-ne la restauració. 
1842. Seu Vella de Lleida.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El gravat era dibuixat per A. Fayó i gravat per Antoni Roca. 
1842. Seu Vella de Lleida.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalla de les columnes i de les arcades.
1842. «España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
L'obra incorpora tota una col·lecció de vistes acolorides «ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj [boix]»
1842. Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (l'Urgell).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Les doble galeria porxada del convent renaixentista, edificat tot al llarg del segle XVI per l'almirall i virrei de Sicília, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig, allà on hi havia hagut el convent de framenorets de la localitat durant els segles baixmedievals. El noble bellputxenc volia assegurar així la salvació de la seua ànima, i allà hi construí son mausoleu, traslladat a l'església parroquial després de l'exclaustració, per tal de retre tribut a l'honor i glòria propis de cara a la posteritat.
1842. Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (l'Urgell).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detall de les admirables columnes helicoïdals. El jove figurant que les contempla compon una escena d'aires arromanticats. 
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La capital segarrenca encara del tot tancada dins les muralles medievals.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La vista és presa des de llevant, arribant pel camí ral de Barcelona.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

L'església gòtica de Santa Maria destacava sobre la vila. L'altre gran edifici, que per la part de davant dóna al carrer Major, fou l'església i col·legi dels jesuïtes, expulsats de l'Estat (espanyol) al 1767.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detall de la muralla i de les cases de teula rogenca.
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Un dels dos claustres del gran edifici de la universitat borbònica cerverina, aixecat entre 1718 i 1740. 
1842. Cervera (la Segarra).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

L'imponent edifici neoclàssic, de façana barroca a l'exterior, però de línies angulades i rectilínies en tots dos patis interiors. 

20151118

[1215] Del Conflent i el Vallespir al Ripollès, 1700

1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
El Vallespir és una comarca nordcatalana vertebrada d'oest a est als costats del riu Tec, i tancada pel nord pel massís del Canigó. 
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
La hidrografia i l'orografia acolorides d'aquest mapa anònim són prou detallades. La toponímia, malgrat la francesització incipient, encara conserva l'arrel catalana de pobles i viles. La representació d'aquest mapa físic travessa les noves i artificials fronteres del Tractat dels Pirineus, i considera la unitat física de les terres catalanes com des de feia tants segles era sentida pels habitants d'una i altra banda.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
La Tet de Prats de Molló fins a Arles.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
Prats de Molló i encontorns.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
Detall de Prats de Molló, fortificada, i del poble extramurs. Dalt del turó, a més de 1.500 m d'alçada, la Torre de Mir, una torre de guaita del segle XIII, en ple domini dels Reis de Mallorca.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
La Tec i els petits llogarets de població al seu voltant.

1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
La població d'Arles, amb el Banys al seu costat, que tenien el seu origen en les termes romanes que ja hi hagué a l'Antiguitat. El Fort dels Banys ja és citada al segle XIV.

Vileta d'Arles diumenge a la tarda 
Joan Salvat-Papasseit (1925).

Vileta d'Arles diumenge a la tarda 
—tot de padrines amb còfies de neu— 
sota el cloquer inmortal que s'aguanta 
canta el mainatge cançons d'altre temps.

A cada porta és escrit: serenada,
amb guix tan blanc com la calç de bell fresc.
I una fadrina que passa us esguarda,
i ja sou d'Arles, perquè en sou corprès.

Una fadrina
i una altra i una altra;

vileta d'Arles, que guarnida que ets!
Els teus minyons que a la guerra marxaven
sols tornarien per fer de promès.

I una velleta que puja a l'església
i un estranger sempre bocabadat;
tota la plaça amb banderols de festa
i un xocolata com no n'heu tastat.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
Detall de Sant Llorenç de Cerdà i Montalbà, a la dreta de la Tec.
1700. Prats de Molló, el Vallespir,
 «Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
Detall de Vila-roja i Costoja. Geogràficament pertanyen a l'Alta Garrotxa i a la conca de la Muga. El nom de Costoja prové del llatí Custodia, ja que era un lloc de vigilància de la vall.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
Les Torres de Cabrenç que restaven de l'antiga fortificació dalt de l'abrupta cresta que fa de partió entre els termes de Serrallonga i la Menera. El castell principal fou l'origen de la Baronia de Cabrenys, de gran extensió i que donaria nom al poblet alt-empordanès de Maçanet. Segons que llegim (viquipèdia):

El conjunt fortificat de Cabrenç, de grans dimensions i el més important de la regió, s'alçava al damunt d'un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa de frontera entre el Vallespir i l'Alt Empordà. Del castell, del segle IX, es conserva un clos emmurallat que comprèn la torre de l'homenatge i l'església de Sant Miquel de Cabrenç en el cim més al sud, de 1.326 metres d'altitud. 

En els dos pics més septentrionals, cent i tres-cents metres més enllà, hi ha, respectivament, les ruïnes d'una torre de defensa dins un espai emmurallat (segle XIII) i una torre hexagonal (segle XIV). Fins al segle desè va ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir. Els barons de Cabrenys, que visqueren al castell fins al segle XIV, tenien extenses possessions als pobles nord-catalans de Vallespir, Serrallonga, Costoja, Vilaroja, els Horts, Fontanills, Ribelles, Montalbà i Reiners. Encara que la residència de la baronia es traslladà a Maçanet al segle XIV, al mateix poble de Serrallonga hi van bastir al segle XVI un segon castell.
1700. Camprodon, el Ripollès
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
La comunicació del Vallespir amb el sud ripollenc per mitjà del Coll d'Ares, del de l'Agulla, del Bernardell i de la Marrana. De Molló a Camprodon, el Riutort baixa a trobar-hi el Ter. Molló, actualment al Ripollès, i Prats de Molló al Vallespir. Dos estats polítics separen una mateixa realitat geogràfica, històrica, social i lingüística. Un (de tants) punts de la vella Europa que testimonien que les fronteres actuals no s'han resolt bé i que, tard o d'hora, tornaran a variar irremeiablement.
1700. Camprodon, el Ripollès, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
Detall de Camprodon i de l'antic castell de la Roca.
1700. Prats de Molló, el Vallespir, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
El nord-oest de la comarca vallespirenca, cap a la Torre medieval de Goà, a tocar del llogaret del Pi, la qual formava part del sistema de més de vint torres de guaita i vigilància que establiren els Reis de Mallorca. És situada sobre un replà rocós d'una gran visibilitat, a 1.268 m. i feia d'enllaç, per una banda, entre la zona de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà i la zona del Capcir (Matamala, els Angles...), i per la torre de Rabastanys comunicava amb Vilafranca de Conflent, al fons de la vall.
1700. Sant Martí del Canigó, el Conflent, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
El Castell i l'Abadia de Sant Martí del Canigó. 
1700. Sant Martí del Canigó, el Conflent, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
El Canigó, la muntanya que simbolitza l'origen de la nació catalana.
1700. Sant Martí del Canigó, el Conflent, 
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica).
El Castell i el poblet de Bellpuig, al Vallespir. Les ruïnes estan situades a 772 m. d'altitud, a la carena que separa les valls del riu Ample (tributari del Tec) i del riu de les Bules (tributari de la Tet). Hom hi pot accedir per un camí que surt del santuari de la Trinitat, a uns quinze minuts a peu. La seva estratègica situació dalt d'un penyal li dóna una extensa vista sobre les muntanyes del massís del Canigó, les Alberes, les Corberes i la costa del Rosselló i el Llenguadoc. Molt poques viles de les terres de parla catalana porten el nom de Bellpuig, com la nostra vila de la Plana urgellenca. 
Una anècdota d'aquest darrer tombant de segle, hi fou viscuda per Josep Pont, alcalde de Bellpuig, a l'Urgell, en aquelles dates. Decidit el municipi a fer una trobada de pobles anomenats Bellpuig, es dirigiren a la Catalunya Nord a visitar el llogaret de Bellpuig. Perduts entre carreteres i camins per tal de trobar-lo, es decidiren a preguntar a un pastor. Se li dirigiren en un rudimentari francès per demanar-li on trobarien el poble de Belpui, i aquest els contestà en perfecte català rossellonès: Que collons de Belpui! Bellpuig!

Una anècdota digna de les grans epopeies clàssiques, en què les arrels i autenticitat, la fidelitat i lleialtat són mantingudes per simples servents o gent senzilla del poble pla. Pla i català.

20150331

[1002] «Durant los dies del bloqueig», Lleida, estiu de 1707

1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Vista de Gardeny al fons, de Sant Ruf en primer terme, i de Santa Maria de Jesús, ja en runes des del 1644, a la dreta. A l'esplanada, s'hi observen els moviments de tropes, ben ordenats en esquadrons d'infanteria i cavalleria, i el poder d'artilleria de les (remaleïdes) tropes borbòniques. Al peu del gravat, el nom de l'impressor. 
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Enric Arderiu recull l'oferta d'Orléans als lleidatans, un cop assetjada la ciutat: 
«Lleida bloquejada i allunyades les forces austríaques, començaren a fallir les confiances dels pobles, i Orléans aprofità l'ocasió i féu publicar una amnistia, per la que s'atorgava el perdó a tots los catalans que havien fet armes, amb que tornassen a casa seua en lo plaço determenat i no prenguessen part a les accions de guerra, i s'amenaçava de tractar com a rebels, traïdors i enemics de la pàtria al que aixís no ho fessen».  
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Pels borbònics, el cobrament d'impostos fou tasca principal: «es tractava de viure a despeses de Catalunya». Com encara ara, tres-cents anys després. Per això, la lluita contra els Borbons esdevingué obligada: «Sabien prou los catalans la resolució de subjectar-los, no a una llei comuna... sinó a les lleis de Castella, i aquest fou també motiu que lluitessen amb més braó, que no abandonessen la causa de l'Arxiduc, que era l'única que els garantia la pràctica del seu dret, l'ús de la seua llengua, la vida d'institucions venerades respectades fins a llavors pels temps i pels homes».
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Aquell estiu de 1707, Felip d'Anjou «publicà un decret abolint i derogant completament los furs, privilegis, pràctiques i costums de València i d'Aragó sotmetent-los... a Castella... I si això succeïa a Aragó, a on la resistència havia sigut molt feble i a on hi havia una munió de pobles que ni havien fet armes contra en Felip ni sisquera s'havien declarat a favor de l'Arxiduc, què podia esperar Catalunya?» La resposta és ben clara en aquests tres-cents darrers anys i fins avui.
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Dos detalls del setge al nord-oest de la ciutat, amb el descampat des de Balàfia fins a la Mariola, al peu de la fortificació de Gardeny. 
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Disquisicions al voltant del retard del setge. El Duc d'Orleans posà son exèrcit en «quarters de refresc» potser simplement per manca d'abastiment i pel cansament per les llargues marxes de les tropes i per les calors de l'estiu lleidatà.
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Potser també per l'escassedat d'artilleria, cabdal en aquesta mena d'operacions.
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Un magnífic detall de la canònica de Sant Ruf, probablement convertida en quarter.


1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Explicacions d'aquell estiu sense setge.
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Detall de la falda del turó de la Seu Vella per la banda de la muralla de Sant Martí, que s'acabava amb un petit baluard. S'hi observa l'església de Sant Martí, dibuixada amb campanar enlloc d'espadanya i els edificis de la parròquia que pujaven fins al barri universitari de la ciutat.


1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Continua amb més explicacions de les intrigues de palau i de la cort gavatxa...
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Detall de les muralles de Sant Martí.


1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Les suposades desavinences entre el Duc i el Mariscal airejades pels historiadors.
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

El baluard de Sant Martí, amb una torre de guaita sobre la plana segrianenca.
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
El quarter general del Duc d'Orléans es trasllada d'Alguaire a Balaguer a començaments d'agost.
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Provisió d'artilleria borbònica per al setge de la ciutat. En l'entretemps entre el bloqueig i el setge, i «durant tant de temps forçós de descans, cuiden los generals de l'organització de l'exèrcit, de reunir queviures i de fer efectiu lo bloqueig». Referència als arrossars d'Alguaire, per tal com un dels generals se n'havia hagut d'anar cap a Osca «per a curar-se d'unes febres malignes que havia agafat al campament d'Alguaire i que foren ocasionades pels arrossars, febres que caigueren com una pesta sobre l'exèrcit sitiador deumant-lo i acovardint-lo... foren més de 5.000 los atacats per les febres».
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Detall de les tropes borbòniques francoespanyoles assetjants.
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
Escaramusses entre els exèrcits enfrontats entre Bellcaire i Linyola. Al setembre, el Mariscal de Berwick retorna a terres lleidatanes.
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
La notícia d'un hereu per al Borbó, el nounat Príncep d'Astúries, és celebrada al quarter general del Duc d'Orleans, el qual «el dia 29 [d'agost] feia ja celebrar lo naixement amb demostracions de joia a tots los quarters i el dia 3o es cantava a Balaguer un Te Deum i l'Orléans complimentava Felip amb carta...»
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Detalls dels moviments i organització de les tropes assetjants al peu del turó de la Seu Vella.


1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans  (Sol-Torres, UdL).
«Orléans, que havia rebut reforços... i tenia ja bons els soldats atacats de febres, preparà un cop que el fes amo de les planes urgellenques, de les quals esperava treure'n grans rendiments no sols en farratges, sinó en grans i diners, perquè gaudien fama de riques. I va projectar una sorpresa al campament austríac, que estava junt a Bellpuig...»
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

L'oficialitat gavatxa observant les operacions del setge. Probablement, els dos cavalles amb arnès i plomall pretenen representar els dos capitostos de l'exèrcit borbònic.
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).

Detall dels oficials, i de les ulleres de llarga vista, que a l'esquerra serva un soldat, que es feien anar per observar els moviments de manera més acurada.