Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beaulieu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beaulieu. Mostrar tots els missatges

20170321

[1659] La Palamós de Beaulieu

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
60 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella a l'istme de Sa Punta, vista des de terra ferma. El poble emmurallat en primer terme, i el convent dels agustins i un molí fariner amb les aspes al vent, dalt del penya-segat.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del penya-segat de Sa Punta, amb els bastions que protegien la ciutadella. S'hi observa el gran edifici del convent dels Agustins, i el molí a tocar de l'esbalç. Una barca de pescaires, de vela llatina, feineja en primer terme. 
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del convent dels Agustins i del molí de vent.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El campanar de l'església major sobresurt entre les cases del poble emmurallat. Algunes barques de pescadors són fondejades a la platja.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la platja, a la badia i port natural que feia el cap per la seua banda meridional.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la vila fortificada i de l'església.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Plànol de l'istme de Palamós i del port natural (C) de què disposava.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Els baluards (G) que protegien la vila (A) per la banda de terra ferma. S'aprecia ben bé el port natural i el moll corbat de què disposava.   
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Entre la porta i la ciutadella, el barri més pobre dels pescadors i altres magatzems portuaris.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella (B) de Palamós, amb el convent dels Agustins (D), el molí de vent (E) i la torre de guaita (F) de cara al nord. 

20160926

[1527] La Balaguer dissetesca de Beaulieu

1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutat de Balaguer en temps de la Guerra dels Segadors, ajaguda al llarg del Segre, al peu de Santa Maria i del Castell Formós. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Vista completa del gravat, que ens mostra una esplèndida perspectiva de la ciutat des de l'altra banda del Segre, una mica més avall del Convent dels Dominics del cappont balaguerí. Els figurants en primer terme donen sempre en aquests gravats d'Adam Perel, impresos per Beaulieu, un toc de realisme i veracitat extraordinaris. En aquesta ocasió, destaca en negre, com si fos a l'ombra o contrallum la pagesa damunt del ruc carregat amb les sàrries tornant del tros. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la ciutat a la marge dreta del Segre, amb el Sant Crist dalt del turó, el pont vigilat amb dos torres fortificades al peu del Castell, i la preciosa església gòtica de Santa Maria presidint la població ajaguda als seus peus, ran de l'aigua. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Al cappont, el Convent dels Jacobins o de Sant Domènec, fortificat amb grans baluards defensius i potser amb fossat ple d'aigua i tot. Al seu darrere el pont de pedra medieval, que aguantaria fins al 1939, guardat per dos altes torres. En algun moment, convertides en arc de triomf, que perdurà fins a les darreres dècades dinovesques.
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
L'Església gòtica de Santa Maria, potser no ben fidel a l'original, el Castell Formós, més muralla que castell un cop desapareguda l'antiga casa comtal urgellenca, i el Santuari del Sant Crist, que vivia un moment de gran apogeu i fervor popular entre els comarcans, que ha perdurat fins als nostres dies.
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall dels baluards meridionals de la ciutat, a la porta del camí de Lleida per la marge dreta. Darrere els baluards de la fortificació, s'hi estenia la gran esplanada del Mercadal, que deixava veure clarament al fons l'Església de Sant Francesc. A la ciutat vella, s'hi observen també amb claredat els campanars de les antigues esglésies del Miracle i de Sant Salvador, aixecades sempre en aquesta ciutat granment arabitzada sobre les antigues mesquites a partir de la data de la conquesta cristiana al 1105.
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Al segle XVII, el carrer del Pont tan sols tenia tres cases mal comptades i era només un camí polsegós que unia el pont amb el portal de la muralla. A la banda del riu, les mateixes cases, ran del desnivell del marge riberenc, feien de muralla. Un camí costerut pujava de la ciutat cap a l'església gran de la ciutat, on tenien lloc les celebracions religioses més importants, i que per tant els balaguerins pujaven i baixaven remudats en els dies de guardar. A la banda de dalt de la ciutat, a banda dels tres grans edificis singulars, només destacava la muralla, que protegia la ciutat de les envestides que pogués rebre de la banda de l'altiplà occidental.
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El Convent gòtic dels dominics, amb ses construccions adjacents, damunt del baluard del cappont. Aixecat al segle XIV a la porta del pont, patí durant segles les destruccions causades pels setges a la ciutat, com el de Ferran d'Antequera contra el nostre Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell i senyor de la terra, i que comportà la malmetició de part del claustre gòtic i de la nau de l'església, que el mateix nou primer rei castellà de Catalunya ajudà a restaurar. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de les cases de la ciutat a la vora del riu, presidides pels campanars que sobresurten entre les teulades, amb el gran edifici del Convent de Sant Francesc al fons. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de l'Església de Sant Francesc al fons.
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de l'església de Santa Maria amb algunes edificacions adjacents dalt del pla, i de la muralla que tancava la ciutat per l'altiplà. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del petit castell que restava en aquella època, de les tres casetes del camí del riu, i del majestuós pont de pedra medieval protegit al cap per dos gran torres defensives. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de les torres del cap del pont balaguerí, que en algun moment foren transformades en portal en forma d'arc de triomf. No és increïble que aquest arc ja existís en aquell temps, ja que el dibuixant només prenia notes del natural, a vegades no gaire profuses, que eren lliurement interpretades i reelaborades al taller de l'impressor.
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del convent dominicà al cappont, on destaca un campanar que o quedà derruït en algun conflicte bèl·lic o no existí mai, i fou un simple afegit deduït per l'impressor, però que en aquest cas no concordà amb la realitat. 
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El Santuari del Sant Crist, primitivament església clarissa de Santa Maria d'Almatà alçada damunt la mesquita major sarraïna, gaudí de gran anomenada en aquell segle, especialment des que al 22 de març de 1622 s'hi fes el trasllat de la talla de fusta de la Santíssima Imatge del Crist, fins aleshores en una capella, a l'altar major, sota la presidència del rei (espanyol) Felip IV, del Comte-Duc d'Olivares i altres Grandes de l'època hispànica imperial.

Beneïu des d'eixa serra
la Ribera i Pla d'Urgell.
Beneïu tota la terra
dels vostres peus escambell.
                                                          Mn. Cinto Verdaguer.

20160521

[1416] Salses, la frontera septentrional

1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Una magnífica edició acolorida, probablement més tardana, de la fortalesa que defensava la porta nord del nostre país des que Jaume I signà el Tractat de Corbeil al 1258.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Al costat de la petita vila de Salses, s'aixecava (s'aixeca encara sense la torre mestra) aquesta fortificació de gruixuts murs, refeta sobre el primitiu castell medieval al tombant del segle XV al XVI per ordres de Ferran II d'Aragó. Fou acabat al 1505, però constantment reforçat durant tot el regnat de Carles V per barrar el pas als exèrcits gavatxos en els constants enfrontaments entre les dos potències. 

A l'esquerra, s'entreveu el petit poble de Salses (A), enrunat al pas de l'exèrcit francès assetjant (C) durant la Guerra dels Segadors. El gravat mostra la rendició de l'exèrcit castellà (B), que abandona en columna la fortalesa. 
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El castell és situat prop de l'estany de Salses o Leucata, frontera natural entre Catalunya i Occitània. Al darrere de l'ufanós castell, s'hi alcen les Corberes, serralada que de segles fa de frontera natural de Catalunya amb Occitània. 
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El castell patí grans vicissituds en aquell segle XVII. L'any 1639 fou rendit a Lluís XIII durant la Guerra dels Trenta Anys. Un any després, l'exèrcit castellà de Dalmau de Queralt aconseguí de recuperar-lo per rendició, amb l'ajut del poble català. Però revoltada la nació contra la tirania castellana poc després (1640), el castell fou novament assetjat pels francesos, que aconseguiren el control de la fortificació en nom de la I República Catalana de Pau Claris. 

Amb el Tractat dels Pirineus (1659), les dos potències, França i Castella, es rifaren el territori del nord de Catalunya, i acordaren baixar la frontera entre els estats una cinquantena de quilòmetres cap al sud, cosa que significà el trossejament de la nació per la pèrdua del Rosselló i resta de comarques septentrionals catalanes. Amb això, el castell de Salses deixà de fer de frontera (estatal) i perdé el gran interès estratègic dels segles anteriors.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La tropa dins el castell estava plenament organitzada, amb els allotjaments per a la soldadesca, les cavallerisses... S'hi contemplen perfectament les arrodonides torres defensives on s'emplaçava l'artilleria i el gran fossat que l'envoltava. A més, cada torre era plena de torretes de sentinella per als tiradors. La porta principal (M) que veiem en el frontal d'aquest costat era encara més protegida i disposava d'un pont de fusta (O) que permetia aïllar la fortalesa. Al gravat, s'hi aprecia com les tropes castellanes surten afilerades pel pont i torcen pel peu del baluard cap a l'oest.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Escriu el gravador que sota terra hi ha més llotges o quartos que no pas en superfície, ja que havia estat contraminat per tots costats, «et l'on passe par dessous les fosses pour aller dans les dehors».
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detalls del castellàs que ens guardava militarment la frontera nord. Ara ens la continua guardant simbòlicament. S'hi aprecia el pont llevadís de la porta d'entrada, i un gran pou al mig del pati d'armes. La torre de l'homenatge, en un plànol superior a la resta de dependències (i més alta que actualment), encara estava més protegida per un baluard interior i grans torretes de vigilància.

1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
L'exèrcit castellanoespanyol abandona la fortalesa rendida sota la mirada dels oficials gavatxos dalt del turó i la vigilància dels esquadrons de l'exèrcit francès (C), aleshores aliat del govern de la terra. 
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detalls de l'estany de Salses o Leucata, tan magistralment descrit en la ploma de Josep Pla a Contraban (1954). Aquesta gran albufera de prop de 14 km de llargada i poca fondària (entre 3 i 4 m), és format per dos cubetes, l'una més propera a Salses i als nostres poblets catalans més septentrionals, Òpol i Perellós, i l'altra a les terres occitanes, el primer poblet de les quals és Fitor.

Entre el castell i l'estany, un molí fariner devia aprofita el corrent d'aigua que anava a omplir-ne el fossat, que sorgia d'unes fons emplaçades més amunt i ben assenyalades al gravat. L'estany barrejava les aigües salades que entraven des del mar i les dolces provinents de les fonts.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de les Cabanes de Fitor, és a dir, el barri de les casetes dels pescadors a peu de platja. Aquests barris eren sempre més pobres i de vida més dura que les de la població, una mica més cap a l'interior.

20160520

[1415] Argelers de la Marenda, segle XVII

1660 ca. Argelers de la Marenda (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana)
La vila catalana tota emmurallada, just a la fi de la Guerra dels Segadors, quan el Regne de França començà l'ocupació del Rosselló com a rescabalament de la seua intervenció en els afers de la I República Catalana de Pau Claris.
1660 ca. Argelers de la Marenda (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana)
La vista és feta des del nord, amb la mar als peus de la vila i el Canigó terra endins a la dreta.
1660 ca. Argelers de la Marenda (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana)
El poblet s'agombolova al voltant de l'església, ben fortificat, amb baluards i altres torres. Dalt dels turons de les Alberes, les torres de guàrdia disposaven d'un sistema de comunicació a base de foc i fum, per anar passant els avisos de perill de l'un a l'altre poble. 
1660 ca. Argelers de la Marenda (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana)
La petita cala amb les barques dels pescadors. La vila restava un pèl enretirada terra endins. Cap turista, platja verge. 
1660 ca. Argelers de la Marenda (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana)
Diversos detalls de la vila, tancada dins les muralles. Damunt les Alberes, les torres de la Massana i d'Albert fumegen en senyal de perill. 
1660 ca. Argelers de la Marenda (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana)
Terra endins, cap a l'oest, el massís del Canigó, símbol de la forja de la nació.