Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baldi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baldi. Mostrar tots els missatges

20170323

[1660] La Palamós de Baldi

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port de Palamós, amb la ciutat i la ciutadella al darrere.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La vila de Palamós, ben fortificada, amb l'església gòtica presidint el poble. Fins a la ciutadella, s'ajeia el raval de pescadors ran de mar.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
L'església gòtica de Santa maria, dalt de l'altiplà fortificat on hi havia el poble medieval, que tancava i protegia l'istme de la terra ferma. Llavors encara no feia cent anys del retaule de l'altar major d'Isaac Hermes.

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port, entre la ciutat i la ciutadella. Un parell de galeres entren per arrecerar-s'hi.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Una peça d'artilleria protegeix el moll, mentre la canalla corre enjogassada. Algunes barques de pescadors són damunt la platja rocosa, i dalt la ciutadella destaca la torre de guaita, al costat del convent dels Agustins, amb son campanaret. Al cap de la petita península palamosenca, un molí fariner de vent desplega tota la majestuositat de les aspes. 
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls del moll i del raval de pescadors sota els baluards de la ciutadella, que protegia el port, punt estratègic militar per a les armades de l'època, perquè els podia proporcionar un bon i segur recer en la ruta entre Barcelona i França.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detall de les galeres, amb ses llargues fileres de rems, a força de braços dels penats.

20160903

[1511] Els Hostalets de l'Anoia del segle XVII

1668-69. Els Hostalets de Pierola, l'Anoia.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.

Al peu del camí ral cap a Barcelona i passada la Panadella, arribant ja als peus de Montserrat, en una cruïlla de camins hi cresqué durant els segles baixmedievals un hostal, dit d'en Valls, probablement regentat per la gent del poblet de Pierola, documentat al segle XI. Al voltant de l'hostal, a poc a poc, s'hi anaren ajuntant unes quantes cases més i ja tenim un altre nucli de població format, que amb el temps acabaria prosperant i creixent més que el primitiu. 
1668-69. Els Hostalets de Pierola, l'Anoia.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Després de creuar tota la seca i alta Segarra i tota la Panadella, el viatger agraïa el repòs de l'hostal, potser l'edifici de la torre. Al fons, el castell de Pierola, documentat al segle X. «No hi ha restes del castell de Pierola, si bé és esmentat des del 963, que distingia entre Piera la Major i Piera la Menor com Apiera i Apierola. A la fi del segle XVII el topònim experimentà l’afèresi de la a inicial. La fortalesa pierolenca pertangué a la casa vescomtal barcelonina durant els segles X-XII...» (enciclopèdia.cat)

Poc abans que els Médici hi sojornessin en el seu viatge peninsular (cosa per la qual el pintor ens deixà un lloc tan modest retratat per a la posteritat), era propietat de Ramon de Calders i de Ferran, el qual fou elegit oïdor militar de la Generalitat (1622), regent de la tresoreria reial (1629-38) i finalment governador del Principat des del 1639, fins que va haver d’abandonar el país després del Corpus de Sang (1640) per la seua col·laboració amb les autoritats reials hispàniques.
1668-69. Els Hostalets de Pierola, l'Anoia.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
El poblet crescut al voltant de l'hostal, tancat amb un mur de tàpia amb una porta d'entrada en aquesta banda, davant de la creu de terme. Al segle XVII, doncs, el nucli era ja important i fou quan començà a dir-se'n Hostalets, ja que a més del primer hostal s'hi obriren altres fondes d'atenció als viatgers. «El creixement dels Hostalets de Pierola va fer que els seus habitants demanessin i aconseguissin, el 1852, tenir església pròpia, fet que va propiciar el trasllat del rector de la rectoria de Pierola als Hostalets. Definitivament la parròquia es va traslladar als Hostalets el 1868».
1668-69. Els Hostalets de Pierola, l'Anoia.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Detall del castell, amb el poblet de Pierola a mig aire del tossal. A sota, una masia amb torre fortificada, potser algun dels hostals o fondes d'aquells temps. 
1668-69. Els Hostalets de Pierola, l'Anoia.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Tants establiments turístics requerien un suport logístic destacat per fornir-los de queviures de tota mena: verdures, aviram, corders i tocinos, llet... Això féu que el poblet anés desenvolupant-se a redós d'aquest negoci. L'àmplia oferta de places el feia un lloc idoni per a l'allotjament de grans seguicis com els de Cosme III de Médici. 
1668-69. Els Hostalets de Pierola, l'Anoia.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Detall de la creu de terme als afores del terme, i del mur de tàpia que encerclava el pobler, amb un parell de pallerets típics, amb el pal de paller ben visible que en sobresurt, tot i que dibuixats en l'estil rectilini del pintor florentí que viatjà per tot Europa com a xamberlà o camarlenc de sa altesa ducal. Entre el setembre de 1668 i el març de 1669 voltaren per la península provinents de França, embarcaren a Portugal cap a Anglaterra i Irlanda, i retornaren per Bèlgica i Holanda. Un magnífic tour per a un home il·lustrat que volia conèixer el món. 

20150725

[1108] La Lleida siscentista de Baldi, més

1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall de la Seu Vella, on destaca la sensació d'esveltesa i verticalitat del campanar i la majestuositat del conjunt. Davant la porta sud del creuer, la de l'Anunciació, el Palau del Bisbe, on també hi hagué una capella, ocupava l'angle de l'esplanada des de la Porta dels Fillols fins al caient del penya-segat. S'hi observa la fortificació del turó iniciada al segle anterior, però encara sense els baluards del segle posterior. La línia de muralla primitiva baixava de la Seu Vella fins a la Porta Ferrissa. A mig aire, una petita ermita, en un senderol que permetia l'accés a peu pel dret fins a la catedral de la ciutat des del carrer Magdalena.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Gardeny era una fortalesa gens menyspreable i oferia segura protecció a la part occidental de la ciutat. A l'angle, una gran torre defensiva de la muralla i al darrere l'hospital i el convent de Sant Antoni.  
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els alts fonaments de la muralla fluvial de les cases del Carrer Major, que evitaven així les avingudes constants del Segre. Les cases presenten àmplies galeries obertes al sol de migdia, tal com les primeres fotos del segle XIX encara van mostrar. Al fons l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, llavors amb cases a costat i costat, i que tenia accés directe a peu de riu. La torre del campanar de Sant Llorenç sobresurt per damunt de les taulades, llavors acabat amb punxa.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del campanar de Sant Llorenç per damunt les teulades de la ciutat. Al fons, l'espadanya de l'església de Sant Martí, a tocar de la muralla d'aquella part de la ciutat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La parròquia de Sant Andreu fou la parròquia del burg universitari. La de la confraria o col·legi de Sant Salvador era al límit del burg universitari, que s'estenia per tot el pla occidental de la Seu Vella, fins a Sant Martí. Se l'anomenà dels Gramàtics perquè s'hi establiren totes les diverses escoles de l'Estudi General. La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del burg de l'Estudi General de Lleida dalt del Pla dels Gramàtics amb els edificis de les escoles universitàries i sos rectors. Després de la seua destrucció per part de Felip V, que n'aprofità les pedres per abaluardar el turó de la Seu acasernada, entre la ciutat i el pla s'erigí un barri de carrers estrets i costeruts, amb les cases totes amuntegades i insalubres, fetes al començament de canyes i fang. D'on que li escaigués el nom de Canyeret. A Lleida fou habitual encara fins a finals de segle XX la barreja de la frase feta anar-se'n al canyet per anar-se'n al Canyeret (morir-se).
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'església de Sant Andreu s'emplaçava sota la Llengua de Serp, al costat del Portal de Sant Andreu, al cap de la costa del mateix nom, que donava accés a la universitat. L'església quedà destrossada pel bombardeig de 1707. Al llarg de la costa, hi hagué la Cuirassa o call jueu, que baixava fins al carrer Major per la Costa del Jan. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior, sostinguda per bigues de fusta. Fins i tot, sembla que l'artista volgué subratllar una gran esquerda a la paret, des del balcó fins a terra. Sens dubte, la humitat del riu devia apoderar-se de les masmorres dels soterranis de la Paeria. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arc del pont medieval era una altíssima torre defensiva que donava accés a dins la ciutat emmurallada. Al seu darrere, algunes cases adjacents potser en construcció deixen veure tot el seu embigat de fustes i taulons.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els pilans del Pont Vell, de l'únic pont de la ciutat durant vint segles eren molt reforçats i tots eren acabats en punxa, per rompre la força de les aigües pirinenques quan baixaven desbocades. Les cases del carrer Major d'abans del pont continuaven formant la muralla fluvial, amb alts murs de fonaments, i alguna casa amb balconada coberta, com si d'una moderna tribuna es tractés. Potser només n'era la comuna o cagatori.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arribada a la ciutat pel camí ral de Barcelona, com en altres ciutats, posava a la vista dels viatgers el patíbul d'ajusticiaments. Els habitants de la ciutat, quan de dia sortien a fer les labors agrícoles, també tenien present aquesta admonitòria visió. Un petit cos de guàrdia protegia l'entrada del pont, amb una petita construcció on hi havia el mecanisme que apujava i abaixava la porta, decorat amb un parell de boles al capdamunt.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Des de l'elevació del cap del pont podia apreciar-se amb perfecció el desguàs del Noguerola al Segre. Des de la cantonada de la muralla del Carme semblava que fos el fossat de la muralla, tot i que amb més probabilitat pareixia una claveguera amb tots els abocaments de les adoberies. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
El desguàs del Noguerola paral·lel a la línia de cases de la muralla deixava una estreta llengua de terra fins al riu, que en el futur serà urbanitzada amb la Rambla de Ferran i tots els carrers d'aquell costat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Esplèndida vista de la desapareguda església gòtica de la Magdalena. Molt malmesa en l'assalt espanyol del 1707 i acabada de fer malbé en l'assalt francès de 1810, en mala hora s'enderrocà dos anys després enlloc de recuperar-la. Tenia una agulla gòtica esplendorosa, que ara faria les nostres delícies. La llengua de terra que restava entre el Noguerola i el Segre era farcit de bosc de ribera.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
De la plaça Sant Joan hi havia passatge al riu a través d'un petit portal d'alguna de les cases que hi donaven. El campanar de la vella església enderrocada al 1868 sobresortia en aquesta part de la ciutat, on hi hagué el Carrer del General, o residència des del 1499 del diputat de la Generalitat de Catalunya a Lleida.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
A l'un extrem i a l'altre del gravat, els detalls d'uns viatgers arribant a la ciutat amb les mules, i la cinta amb el nom, en castellà, de la ciutat.

20150724

[1107] La Lleida siscentista de Baldi

1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Un meravellós retrat de la nostra ciutat de l'època del barroc, presa des dels turons de la Bordeta, amb vistes des de Gardeny a la Magdalena, el Pont Vell (i únic) i l'ample Segre en primer terme, i la presidència secular de la Seu Vella a l'hortizó.

Nascut a Florència cap al 1630 i educat a Roma, Pier Maria Baldi entrà al servei dels Médici, i des del setembre de 1668 fins al Març de 1669 fou camarlenc del príncep Cosme, futur Cosme III, en el seu viatge de descoberta de l'Europa del seu temps. Viatjaren per França, Espanya, Portugal, Anglaterra, Holanda i Bèlgica. L'artista documentà les principals vistes de les ciutats on sojornaren. La col·lecció d'aquests dibuixos constitueix un autèntic univers de l'Europa del Barroc, i es conserven a la Biblioteca Laurenziana florentina. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'ampli Segre al seu pas per la ciutat, amb els grans arenys que mostrava quan les aigües eren baixes. Des del Pont fins a la Porta de Sant Antoni, en tombar la muralla en direcció a Boters, les cases del Carrer Major, amb petris contraforts fins ran de riu, feien de muralla en aquesta banda de la ciutat, segles a vindre, dita banqueta de Blondel. La línia de cases anava per sota de la Paeria i tirava avall per passar per darrere de l'Hospital de Santa Maria.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
A la part anterior al Pont, el riu Noguerola desembocava gairebé allà mateix. La línia de cases que tancava la ciutat emmurallada s'allargava carrer Major i Magdalena amunt, i l'actual Passeig de Ferran ocupa el lloc per on desguassava el Noguerola, fins a l'actual carrer Democràcia, per on riu i muralla tombaven amunt.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Les cases a Cappont havien estat bandejades per raons militars, de seguretat davant les avingudes fluvials i de salubritat. Havia passat a ser una simple esplanada a nivell del pont, un poc més elevada que la plana que s'estenia al marge esquerre del riu, des d'on es controlava el que fou principal accés a la ciutat durant més de dos mil anys, des de l'època romana fins al segle XX.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arc del pont presentava llavors encara l'aspecte medieval. Al segle XVIII fou reemplaçat per un arc neoclàssic, que és el que es conserva avui. El ferreny pont medieval de sis ulls s'estenia damunt el Segre i compartia el tràfec de persones i comercial amb alguns passos de barca, aigües amunt i aigües avall del riu.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La magnífica catedral de la Seu Vella era l'epicentre urbanístic de la ciutat. La seua esveltesa ressaltava per damunt d'un turó més acinglerat que l'actual, i per unes cases més baixes als peus. La façana de la basílica de davant de la ciutat restava tapada pel Palau Espiscopal, que tenia les millors vistes de la ciutat. Només els campanars de Sant Joan, del barri lleidatà més menestral, que tenia l'absis de cara al riu, i l'esplèndida agulla gòtica de l'església de la Magdalena, al raval medieval que cresqué des de l'antiga Porta Ferrissa, destacaven sobre l'horitzó.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Les antigues adoberies de la ciutat, que necessitaven tanta aigua per a la seua labor, eren en aquest tram del carrer Major que tocava al Segre. Dalt del pla, dit dels Gramàtics, a mig camí del turó de la Seu, s'estenia el gran burg universitari lleidatà, que subsistí fins a la Nova Planta de l'ocupació borbònica espanyola. La destrucció del setge de 1707, anà acompanyada del desmantellament de cases i palaus medievals d'aquest barri, per raons militars, que convertiren també la Seu catedralícia en una establia d'animals, soldadets i munició per al sotmetiment de la voluntat de llibertat dels lleidatans.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Al límit de l'altiplà, destacava l'antiga església de Sant Andreu, sota la qual s'emplaçaven el barri jueu i l'assoc musulmà, un a cada banda de carrer Cavallers.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Cap a la banda oriental de la ciutat, apuntaven l'església de Sant Salvador i, ja més enllà, la punteta del campanar de Sant Llorenç. Mes enllà del rierol que baixava de la Mariola, el turó de Gardeny, amb sa fortificació i església, acompanyava la Seu Vella en les alçades lleidatanes. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
El Segre anava fent plàcids meandres i el marge esquerre del riu era un bosc de ribera, ple ací i allà d'arbres, matolls i herbassar de tota mena. Les pujades de l'aigua en època de desglaç o tempestes tardorals negaven tota la plana del Cappont. Per això les cases del Carrer Major, de cap a cap, s'elevaven sobre fonaments murats de pedra de tres, quatre o cinc metres, per tal que l'aigua no hi arribés.