Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balaguer. Mostrar tots els missatges

20161211

[1592] Una ressenya de Catalunya al mapa de Vrients, 1605

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
L'any 1605 s'imprimí a Anvers el mapa de Catalunya de Joan Baptista Vrients, considerat el primer mapa imprès del nostre país, fet per encàrrec dels diputats de la Generalitat. El mapa portà per títol Cataloniae Novissima et Accurata Descriptio: «lo mapa, que està conscientment acolorit a mà, és detalladíssim, deixa bastant ben marcat lo sistema hidrogràfic o fluvial i senyala l'orogràfic amb petites muntanyes isolades de les que n'hi ha gran escampada. Tots los noms i indicacions geogràfiques estan escrits en català; només hem sapigut trobar lo castellà en la demarcació de les fronteres de la terra, o sia, la francesa, l'aragonesa i la valenciana».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«Té especial importància aquesta descripció per vàries raons. Per lo fet d'acompanyar lo primer (o un dels primers) mapes catalans impresos, per l'abundància de notícies geogràfiques i pintoresques, i per ésser obra casi desconeguda de l'insigne historiador valencià Fra Francesc Diago, de l'Orde de Predicadors».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Pare Francesc Diago, historiador (Viver, Alt Palància, aprox. 1560 — València, 1615):

«Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior (1603) de Sant Onofre de València. Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615. Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603), la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877; arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV (1162) es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de Penyafort i a l’orde de la Mercè. Escriví també la Descripción de Cataluña annexa al mapa de Joan B.Vrints del 1605, l’episcopologi de Girona (1601) i les biografies de Vicent Ferrer (1600; 1611), Ramon de Penyafort (1601), Luis de Granada (1605), Pere de Luxemburg (1605), Humbert de Romans (1607) i els Anales del Reino de Valencia (primer volum, 1613), la continuació dels quals deixà, en morir, molt avançada. N'han estat publicats, en 1936-46, uns Apuntamientos para continuar los Anales del Reino de Valencia desde el rey Pedro III hasta Felipe II. Tot i les seves notables qualitats i major esperit crític que els seus contemporanis, donà entrada al fals Dextre en la historiografia catalana. Representa l’entroncament de l’escola històrica valenciana amb la del Principat» (enciclopèdia.cat).
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
El primer mapa imprès de Catalunya, obra de Jan Baptist Vrients (Anvers 1552-1612), gravador i editor flamenc (escrit també Vrints, o més llatinitzat Vrintius, Vrientius), al qual la Generalitat de Catalunya encarregarà dos treballs: un mapa mural de sis fulls, i un altre que s'incorporà a diverses edicions del Theatrum Orbis Terrarum, juntament amb la Descripción de Cataluña, del pare F. Diago, també per encàrrec del nostre govern.
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«En aquella data Fra Francesc Diago era un dels frares més distingits del Convent de Predicadors de Santa Caterina» de Barcelona. Se li encarregà la redacció d'aquest treball «per lo preu de seixanta lliures, incloses totes les despeses inherents al seu treball. Podria ésser que aquest es reduís a traduir-lo del llatí, suposant que ja el tingués escrit abans».

Sembla que cap al juliol de 1604 s'enviaren cap a Anvers, llavors sota govern espanyol als Països Baixos del sud per a l'estampació conjunta amb el mapa. L'any següent la Generalitat expedia 150 lliures per 50 còpies del mapa, «les quals per ordre del consistori ha fetes tallar i estampar en Anvers».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La Descripció comença amb l'enumeració dels límits geogràfics del país. Al nord, la frontera se situa «al lago de Salses y el castillo del mismo nombre, hecho allí por el emperador Carlos Quinto, contra el muy fuerte castillo de Leucata...»
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Sobre el clima: «Tiene en el verano el aire por todo bueno, y en el invierno templado, mayormente hacia la mar en su parte austral». L'abundància d'aigua, segons l'autor, «porque tiene tantos chorros y ríos la Cataluña, que se contan d'ellos poco menos de cinquenta que pasan por ella, y estan todos muy abundantes de pescado: unos pequeños, otros mayores, unos medianos, otros famosos».

«No le faltan minas de oro, plata y de otros metales, de que hacense los pedacillos del mejr oro y plata, que llevan consigo el Segre y otros ríos de Cataluña, arrancándolos de las tierras por do pasan con sus avenidas».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«...ni puedo dejar de decir en loor de la Cataluña, que esta provincia puede hacer y armar de todo punto galeras con todas sus jarcias y aparejos, sin tener que menester de cosa alguna de fuera. Y puedese comprender esta abundancia de Cataluña de todas las cosas por las tantas casas y lindos edificios que hay en los llanos, montes, collados y bosques. De manera que toda la Cataluña paresce una sola ciudad».

Se citen com a llocs emblemàtics, el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, «sobre cuyo techo corre un mediano rio, que los naturales llaman Tanes»; el Canigó, que «causa espanto en el condado de Rossillón... que así se llama por la canez o blancura de las nieves, de que de invierno y de verano siempre está cubierto»; la muntanya de Sal de Cardona, «que es muy sana y de divesos colores, por el reflesso del sol». Amb tot, «no se puede olvidar la montaña de Montserrrat, que está lejos de Barcelona siete leguas hacia poniente».


1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Descripció de Montserrat i altres llocs singulars, com les fonts d'aigües caldes. 
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Breu ressenya de les principals ciutats del país, com Tortosa, Tarragona, Vilafranca. La primera, al costat de la desembocadura de l'Ebre, «que aquí se navega mucho, y que tiene mucho muy buen y grande pescado de la mar. Salmones, los quales habiendo gustado una vez el agua dulce, pocas veces vuelven a la mar»

De Tarragona, «de muy linda vista», seu metropolitana dels bisbats catalans, i centre del gran camp tarragoní, «y al cabo d'el quedan los Montes de Pradell, en los quales está el muy fuerte castillo de Siurana... y el monasterio de Olmet [Poblet], adonde están las sepulturas de les Reyes de Aragón».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La descripció de Barcelona, on «hay en ella muchas cosas para veer», com per exemple «el muelle, que es de tanta lindeza, aunque no está acabado, que puede servir para puerto seguro de naves y galeras»; i d'Egara [Terrassa], Manresa i Vic.  
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Girona, Empúries, Roda, i Cotlliure, aquesta «sobre la mar allende del muy seguro puerto de Venus, hoy llamado Port-vendres».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Les ciutats rosselloneses d'Elna i Perpinyà, el Conflent, ple de fargues per treballar el ferro, i Sant Miquel de Cuixà. A la Cerdanya, s'hi esmenten Llívia i Puigcerdà.

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
De les terres occidentals, se'n fa esment de la Seu d'Urgell: «queda entre muy altos montes, llenos de viñas en un valle harto fértil a la orilla setentrional del Segre», i de Tremp al Pallars. De Balaguer, «linda y alegre villa de los ilergetes, puesta a la raíz de un alto monte, en la cumbre del qual en otro tiempo había un fortíssimo castillo». Sobre la Plana d'Urgell, que «aunque no se riegue, abunda todavía de muy buen trigo» i nombroses viles: Cervera, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, entre altres.

«Lérida está cerca un gran monte y queda poco lejos del río Segre, que allí va muy crescido por muchos otros ríos». Al turó de la Suda, de la Seu i del palau episcopal, se'n destaca el claustre: «En la misma iglesia hay una muy linda galería o patio de piedra, por cuyas grandes y anchas ventanas descúbrese la Ciudad, puesta a la cuesta del monte, el río y su larga orilla. En esta ciudad hay muy buen estudio de todas las ciencias». Sobre l'horitzó del baix Segre, Aitona i Mequinensa, «puesta en un rincón del Segre, adonde entra en el Ebro».
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).
Lleida i rodalies. 
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).

20161107

[1561] Petites viles aquarel·lades, 1926

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La tradicional vista de Balaguer des de la marge esquerra del Segre, amb el vell pont de pedra medieval, desaparegut durant la guerra, i el santuari del Sant Crist presidint la part septentrional de la ciutat.

Edició de 24 aquarel·les i 43 dibuixos de viles poc conegudes, entre les quals algunes ciutats catalanes i valencianes, llavors encara sota l'etiqueta Spain. L'any següent es reedità a Grenoble sota el títol de «Visions d'Espagne. Les cités trop peu connues». Fou un pintor i dibuixant nord-americà, molt conegut per les vistes dels gratacels novaiorquesos. Després de la Gran Guerra es passejà per Europa per captar-ne nombroses vistes i paisatges. Sembla que el viatge que efectuà al llarg i ample de la Península Ibèrica tingué lloc de març o octubre de 1921, majorment fet amb carro i mules per poder arribar als pobles menys coneguts i mal comunicats. Retornà cap al 1925 per recórrer quaranta viles més, i fruit d'aquest viatge foren els dibuixos i aquarel·les d'aquest llibre.
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall del majestuós Segre i del magne pont de cinc ulls. Al cappont de la marge dreta, començaven a créixer-hi les cases. 
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

L'altra gran vista tradicional de la ciutat, ara des d'abans del pont i encarada a l'antiga església gòtica de Santa Maria. La vista és presa des de la mateixa marge esquerra del riu, i la perspectiva del pont en primer terme i de l'església a dalt és del tot impressionant.
1926. Barcelona. Claustre de la Catedral.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Vista del cimbori gòtic des de sota un arc del claustre, una imatge que encara podem reviure gairebé cent anys després, amb la palmera al mateix lloc. 
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La vila de Cardona, tota arraulida sota l'imponent castell d'una de les famílies nobiliàries més decisives en la història del país, i últim reducte de la dignitat nacional, rendit al 18 de setembre de 1714 als exèrcits ocupants (borbònics i francoespanyols).
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detalls de la petita vila, amb poc més de quatre mil habitants, als peus de l'església gòtica de Sant Miquel.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila de Manresa, coronada per la magnífica Seu gòtica, amb el Cardener a ponent.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont de pedra medieval i la passera més amunt del riu. L'acoloriment de les aquarel·les dona [sic, a partir de la reforma dels diacrítics, octubre 2016 (ja n'era hora!)] una gran vida i força a les imatges.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la façana principal o de ponent de la Seu manresana, amb la porxada antiga enderrocada, però però sense els tres arcs que la substituirien als anys 1930.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la vila al voltant de la catedral gòtica.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Els porxos gòtics de la Plaça Major amb son inconfusible caràcter tradicional.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La Plaça Major solsonenca i ses antigues cases medievals. 
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La seu catedralícia solsonenca presideix l'antiga vila closa.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
El pont de pedra sobre el Riner o Riu Negre, afluent del Cardener, amb l'antic portal de la ciutat i la catedral al fons. 

1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila al costat del Cinca mitjà, sota el castell dels Templers, on es crià Jaume I. Després esdevingué comanda hospitalera de la castellania d'Amposta d'aquest ordre. S'hi celebraren nombroses reunions de corts, tant del Regne com de la Corona d'Aragó fins al segle XVIII.
1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La catedral de Santa Maria del Romeral, de planta romànica, i el Castell de Montsó, d'origen àrab, en són els edificis més destacats. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Emplaçada a la cruïlla entre els rius Cinca i Vero, fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell al 1064, després que un any abans Ramir I fos mort a la batalla de Graus. Un parell d'anys després, els sarraïns reconqueriren la ciutat, i en aquesta ocasió hi morí Ermengol III, les restes del qual foren retornades a casa pel seu vassall Arnau Mir de Tost. L'any 1101 fou definitivament conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, nét de Ramir I, i germanastre d'Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo, pare de Peronella.

L'establiment del santuari de Torreciutat al seu bisbat des del 1975, promogut per la secta ultracristiana de l'Opus Dei de José M. Escrivá de Balaguer, nascut a Barbastre, és a l'arrel de la radicalització de les noves classes dirigents aragoneses, hàbilment manipulades cap a l'anticatalanisme espanyolista que les allunya de l'aragonesisme que els fóra propi després de la derrota de 1707 davant els Borbons francoespanyols. Aquestes actituds, al capdavall, portaren al desmembrament de l'històric bisbat de Lleida-Roda i a l'inici del conflicte per les obres d'art que el bisbat lleidatà salvà de la desaparició. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont sobre el Cinca al costat de la catedral, amb les dones rentant la roba al riu. 
1926. Alcanyís (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Capital del Baix Aragó, seu de la comanda major de l'Orde de Catalatrava a la Corona d'Aragó, de gran esplendor durant l'època del Renaixement. La vila antiga, amb el portal d'entrada a la dreta, s'ajeia sota l'imponent tossal del castell dels Calatravos, contra el qual haurà de defensar secularment la seua autoritat, i que esdevingué Parador de Turisme des dels anys 60.
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La petita vila castellonenca amb l'esplèndida plaça porxada a tocar del portal d'entrada a la vila closa. 
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la plaça, amb el banc del si no fos comentant la jugada.
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la població, envoltata de la gran muralla de 14 torres defensives i als peus de l'alt turó de poc més de mil metres, a on hi hagué el castell musulmà originari, que conformà una fortalesa inexpugnable durant segles. 
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de l'accés a la vila per la riera de la vall, i de la inconfusible silueta de la fortalesa morellana.
1926. Alcoi (l'Alcoià, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Situada a la pregona vall de la foia d'Alcoi i envoltada de muntanyes de més de mil metres, i arremolinada sota l'església arxiprestal de Santa Maria. 
1926. Xàtiva (la Costera, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La inexpugnable fortalesa del Castell de Xàtiva, històricament tan important durant segles, atès que controlova el camí cap a Ponent i Castella. La fortificació restava protegida per les cingleres de la Serra Vernisa per una banda, mentre que per la part de la població, les muralles descendien per tal de protegir-la.
1926. Dénia (la Marina Alta, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La porxada d'entrada a un antic Hostal del Peix, plena de sabor popular.  
1926. La Vila Joiosa (la Marina Baixa, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
L'animada plaça de la vila en un dia de mercat, a tocar de l'església de l'Assumpció.
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La fortalesa de la vila castellana, origen de tots els mals des del 1707: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança 
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Des de la plana manxega, el castell s'enfila imponent i dominador.