Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

20170203

[1631] La BCN acolorida de Venini (iii)

1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Rambla a la font de Canaletes amb el tràfec quotidià de gent, carros i tramvies.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Plaça de Sant Jaume, el centre nuclear del poder polític a la ciutat, amb el Palau de la Generalitat a la dreta, en aquells temps suprimida, amb el país sota el règim borbònic de la Restauració (espanyola), i amb l'Ajuntament a l'altre costat. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Detalls del costat Palau i del costat Casa de la Vila.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La cèntrica cantonada del carrer Pelai amb Plaça Catalunya, amb el Cafè Zurich com a testimoni dels avatars de la ciutat.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Vista de la Rambla de Catalunya des del cap, a Canaletes. El passeig més elegant de la Barcelona del tombant del segle XIX al XX.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El Passeig de Colom, o de les escombres, dit així popularment per la renglera de palmeres. Al Moll de la Fusta, tot era magatzems i tràfec industrial.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
L'Avinguda del Tibidabo a començament del segle XX. 
No sabria dir si la sèrie postal amb subtitulació amb esperanto és diferent, o és inclosa ara i adés dins la sèrie general.  
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Detalls de l'avinguda als inicis de la conquesta de la muntanya de part de la ciutat.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
L'estació del funicular del Tibidabo.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Parc municipal de Montjuïc amb l'Escola del Bosc, a l'Avinguda de Miramar. En aquells anys, la municipalitat impulsà un projecte pedagògic d'escoles en contacte amb la natura, fora de la carregada trama urbana, que seguiren les idees de les Waldschule alemanyes, de les Plein Air franceses o les Open Air angleses, basades en el contacte amb la naturalesa. L'escola de Montjuïc s'inaugurà el 8 de maig de 1914, cosa que ens orienta sobre la datació de la sèrie postal.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Plaça Universitat amb el monument al Dr. Robert, circumval·lat pels tramvies.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El balcó o miranda del Parc Güell gaudinià.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Vista general de l'entrada al Parc Güell.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La sala hipòstila del Park Güell. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El Passeig de Gràcia des de Plaça Catalunya, amb l'Hotel Colon a l'esquerra encara amb l'antiga cúpula modernista, que desaparegué al 1919 quan s'acabà d'aixecar tot l'edifici. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El monument de Colom i el Portal de la Pau, amb l'Hotel Mundial Palace (inaugurat al 1908) i els magatzems portuaris. En primer terme, les petites embarcacions de vela llatina dels pescaires. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El Paral·lel de començament de segle, llavors dit Marqués del Duero, un destacat generalot borbònic (espanyol), flagell de la carlinada. Els característics tendals dels bars i cafès dominen les voreres, el tramvia és amo de la calçada. Les xemeneies de la central de carbó del carrer Carrera, que proveïa d'electricitat als tramvies de la ciutat, aixecat (1899) sobre les antigues hortes de Sant Bertran fora muralla, i l'edifici de la duana del port que tapava, encara avui, la sortida al port. Al'esquerra, la columna colombina. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Ronda de Sant Pau, oberta sobre l'antiga muralla medieval.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Ronda de Sant Pau, oberta sobre l'antiga muralla medieval.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Ronda de Sant Antoni, oberta sobre l'antic portal de la muralla.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Detalls dels quioscos a les cantonades, i dels tramvies. A la part inferior, s'observen les cues que s'hi feien per agafar-lo a determinades hores.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Ronda de Sant Pere, a l'altra banda de la ciutat vella, separava la ciutat medieval del modern eixample.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Detalls de la Ronda de Sant Pere, ocupada per les vies de tramvia. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Desfilada de la militarada (espanyola) pel Passeig de Colom, davant de la Capitania General a Catalunya de l'exèrcit de la nostra estimada metròpoli, garant del sotmetiment del país des de la Nova Planta borbònica. 

20170122

[1623] Un Borbó a colònies, més

1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Quadre dedicat als «españoles antiguos»: devien d'ésser els «celtíberos», ja que segons ells (els espanyols) fa tres mil que remenen la cua per aquest món de déu.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Més quadres de regust clàssic: Apol·lo, les Muses, la Memòria.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
El carro amb S.M. el Rei (espanyol), a l'estil dels temples clàssics, com si d'un déu es tractés, i amb l'escut de la metròpoli com a matrícula posterior: torres castellanes i lleons lleonesos, valgui la redundància. 

1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Acabada la processó civil, revista militar i funció teatral. Com que encara el Liceu no hi era, doncs cap al Teatre Principal de la Rambla.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Els balls es van fer per classes socials: el de màscares per a les autoritats, davant la Llotja. Els pagesos, a la Rambla o al Born.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Durant els quatre mesos de reial estada a la nostra capital, S.M. van seguir molts actes públics. El quadre 33 potser fa referència a les estacions de divendres sant. Entre les activitats, no hi faltà el «vesa-manos», el besamans, màxim exponent de la humiliació dels súbdits. Probablement hi acudiren representants dels poders públics de tota Catalunya, per tal d'agenollar-se en senyal de vassallatge. No fos cas que ens hi trobessin a faltar...
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Els memorials, o peticions, dels gremis i diferents institucions a la reialesa. A veure «qué hay de lo mío». El més famós de tots, del 1885, presentat pel Cercle Català davant d'Alfons XII, Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, és considerat el punt de partida del regionalisme catalanista de la Renaixença i de bona part del segle XX. 

La paga a l'estament militar no podia oblidar-se en aquella època de pronunciaments i juntes cantonals. El Borbó (espanyol) havia d'assegurar el poder polític per la força de les armes, els ànims anaven caldejats, i aviat arribaria la primera carlinada, al 1833, un cop mort aquest Ferran VII després d'haver declarat successora sa filla Isabel, i no pas a son germà Carles. 
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
L'atenció a vídues i orfes del cos militar, sempre a l'agenda del monarca, juntament amb algun altre acte de caritat. 
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Visites reials a pobres i malalts en algun dels hospitals de la ciutat. La visita a les fàbriques tèxtils, llavors en plena eclosió, fou una de les principals atencions reials. Un cop partit de Barcelona, Ferran VII passarà per Sabadell i Terrassa, precisament per conèixer de més a prop aquest gremi aburgesat i guanyar-se'n la fidelitat i la contribució pecuniària.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Un certamen poètic per honorar les lletres (espanyoles), i per confondre «los malos», és a dir, per deixar en evidència i sense reial favor a tots els escriptors o artistes no reconeguts o rebuts o premiats per SS.MM. Bàsicament perquè escrivien de temes no adequats o amb intencions crítiques. 
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
S'exalcen les virtuts religioses i es premien els artistes que les respecten. 
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Per segon cop, un quadre de socors als pobres, per exalçar la caritat reial.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Arriba el dia de la partida, a l'abril d'aquell any, quan ja passat l'hivern no fa tan fred per emprendre llargs i pesants viatges. Segons l'impressor, els súbdits barcelonins ja s'enyoren del rei (espanyol) i l'acompanyen un bon tros de camí.
1828. «Entrada de SS.MM. en Barcelona»,
Impremta d'Estivill, carrer de la Bòria.
Conclusió: «Barcelona llora su partida». La intenció, doncs, de les autoritats que varen finançar l'auca, que tenia òbviament un cost, era clara. Afermar l'obediència de la ciutat i de la seua gent a la monarquia (espanyola). Senyal inequívoc, precisament, que això no era així ni de bon tros al carrer.