Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arc del Pont. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arc del Pont. Mostrar tots els missatges

20161022

[1548] La Lleida centenària de Brangulí

Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Bella perspectiva de la ciutat des del camí vell d'Albatàrrec al Cappont lleidatà, on hi hagué la primera plaça de toros i el camp de futbol del Lleida FC. a la dècada del 1920. S'hi pot veure el nou pont de ferro modernista, inaugurat al 1911 després que la riuada de quatre anys abans s'emportés el que restava del vell pont de pedra medieval. La Seu Vella, sempre majestuosa malgrat l'ocupació militar (espanyola) de l'interior, presideix la ciutat i la plana ponentines.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del Pont Vell reconstruït en estil modernista al 1911. A la dreta, s'aprecia com era l'entrada al pont al començament del camí vell d'Albatàrrec. Al darrere, a la marge dreta, encara no hi havia cap construcció sobre la plaça Cabrinety, a l'inici de la Rambla de Ferran. Els arcs de la Seu Vella, tapiats i blanquejats, i l'interior de l'antiga catedral partit en dos pisos per aquarterar la militarada que dominava la ciutat des del 1707.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Els mollons que delimitaven el camí per tal que els carros no s'estimbessin són ben visibles. A la banqueta de Blondel, l'antiga façana de la Paeria. Un solar en construcció una mica més amunt, abans de l'Arc del Pont, probablement el del nou Hotel Palace, aixecat entre el 1912-14 per encàrrec d'Eduard Aunós. Durant dècades, aquest edifici de Casa Aunós oferí als lleidatans serveis de cafè, de restaurant i de sala de festes.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una perspectiva similar de l'entrada a la ciutat pel Pont Vell.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

El preciós pont de ferro modernista, volat al 1938 durant la retirada de les tropes republicanes davant l'ofensiva definitiva dels revoltats feixistes. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La banqueta de Blondel davant de la Paeria. El llarguerut baluard de la Llengua de Serp que dominava bona part de la ciutat s'aprecia a la perfecció. A sota, el vell Canyeret, el barri més pobre de Lleida, sorgit arran de la demolició de bona part del barri universitari ordenada pel primer Borbó (espanyol) per convertir la Seu en una ciutadella per subjugar la voluntat dels lleidatans.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'enorme amplària de l'areny del Segre, quan la banqueta era una mica més estreta que l'actual, refeta després de la guerra. Les balconades de les cases, plenes de llençols blancs per eixugar-se al sol ponentí. El solar del Palace sembla que mostri l'edifici en construcció. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

A l'esquerra, la Plaça de Sant Francesc amb l'edifici modernista de Casa Melcior (1910, Francesc de Paula Morera i Gatell). La Paeria mostra la vella façana, anterior a l'actual. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La imatge costumista ens permet apreciar l'amplada i la barana del vell pont modernista, llavors recent estrenat (1911). El trànsit llavors no era rodat com ara, sinó de tracció animal.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del carro, que sembla prou pesant, i de la Seu Vella per damunt dels grans edificis que des de l'enderroc de les muralles (1860) s'havien anat aixecant a la façana fluvial de la ciutat.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una altra imatge de regust costumista i que el temps s'ha endut de la nostra memòria: la padrina rentant la roba al riu a cops de pala, amb un parell de cistells de canya al costat. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Al fons, la fumera de la central termoelèctrica que hi hagué a tocar del pont del ferrocarril. Potser no es tracta ben bé d'una padrina, però la roba negra i el mocador al cap feien que ho semblessin moltes de les dones de l'època.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Preciosos Camps Elisis lleidatans, llavors de moda com a jardins d'esbarjo del «tot» Lleida.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una altra imatge amb el trànsit del Pont Vell, llavors nou. Potser un traginer retirant de la ciutat durant la tarda: ho diu l'ombra dels figurants.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall de l'Arc del Pont al fons, porta principal d'entrada a la ciutat des dels temps de la Ilerda romana, i del tren de bestiar.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

El padrí a cavall de la somereta de retorn de l'hort, davant l'antiga fàbrica de gasoses «La Leridana» de Blondel, just abans de l'edifici de la Paeria.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detalls del nostre pagès i del començament de Blondel, sense asfaltar, just tombant del pont vell avall. Al fons del fons, s'aprecien de resquitlló els ja grans plataners de la Rambla de Ferran. El trànsit animal en aquest punt, l'únic per entrar i sortir de la ciutat, i que feia de carretera cap a Barcelona, era prou destacat.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Preciosa vista de la ciutat des del pont modernista, amb els fanals ornamentals de què disposava. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del padrí amb la somereta, i del rerefons de la banqueta de Blondel, llavors amb arbres encara jovenets, de quan es va refer i ampliar l'antiga estreta banqueta de la muralla medieval.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La padrina torna de l'hort a cavall de la somereta. Al darrere, una altra amb el padrí a peu. Fixeu-vos com n'era de gran, el trànsit d'animals pel pont, sobretot a certes hores! Si fa no fa com ara, però amb diferents vehicles.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall dels pagesos lleidatans a l'hora de retirar cap a casa. Al fons, la gran arbreda dels Camps Elisis lleidatans. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La Seu Vella amb el Canyeret als peus. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'antic Canyeret, ja desaparegut, sota el titànic campanar lleidatà, «fet per titans o per homes de raça gegantina» (Morera i Galícia).
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'antiga Paeria pel costat interior de la plaça del carrer Major, tot lluent de domassos als balcons.  
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'edifici de la Paeria hi lluïa un rellotge al capdamunt. Abans de les obres de la dècada de 1920, la cantonada començava a tocar de la porta principal. Aquest edifici fou enderrocat i la cantonada quedà més enretirada cap endarrere deixant veure la torre de l'escala. Al balcó de la casa del costat, una escena familiar d'una mare amb la nena. Durant la postguerra, els baixos tingueren un banc i ara crec que hi ha una multinacional de roba.

20150725

[1108] La Lleida siscentista de Baldi, més

1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall de la Seu Vella, on destaca la sensació d'esveltesa i verticalitat del campanar i la majestuositat del conjunt. Davant la porta sud del creuer, la de l'Anunciació, el Palau del Bisbe, on també hi hagué una capella, ocupava l'angle de l'esplanada des de la Porta dels Fillols fins al caient del penya-segat. S'hi observa la fortificació del turó iniciada al segle anterior, però encara sense els baluards del segle posterior. La línia de muralla primitiva baixava de la Seu Vella fins a la Porta Ferrissa. A mig aire, una petita ermita, en un senderol que permetia l'accés a peu pel dret fins a la catedral de la ciutat des del carrer Magdalena.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Gardeny era una fortalesa gens menyspreable i oferia segura protecció a la part occidental de la ciutat. A l'angle, una gran torre defensiva de la muralla i al darrere l'hospital i el convent de Sant Antoni.  
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els alts fonaments de la muralla fluvial de les cases del Carrer Major, que evitaven així les avingudes constants del Segre. Les cases presenten àmplies galeries obertes al sol de migdia, tal com les primeres fotos del segle XIX encara van mostrar. Al fons l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, llavors amb cases a costat i costat, i que tenia accés directe a peu de riu. La torre del campanar de Sant Llorenç sobresurt per damunt de les taulades, llavors acabat amb punxa.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del campanar de Sant Llorenç per damunt les teulades de la ciutat. Al fons, l'espadanya de l'església de Sant Martí, a tocar de la muralla d'aquella part de la ciutat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La parròquia de Sant Andreu fou la parròquia del burg universitari. La de la confraria o col·legi de Sant Salvador era al límit del burg universitari, que s'estenia per tot el pla occidental de la Seu Vella, fins a Sant Martí. Se l'anomenà dels Gramàtics perquè s'hi establiren totes les diverses escoles de l'Estudi General. La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del burg de l'Estudi General de Lleida dalt del Pla dels Gramàtics amb els edificis de les escoles universitàries i sos rectors. Després de la seua destrucció per part de Felip V, que n'aprofità les pedres per abaluardar el turó de la Seu acasernada, entre la ciutat i el pla s'erigí un barri de carrers estrets i costeruts, amb les cases totes amuntegades i insalubres, fetes al començament de canyes i fang. D'on que li escaigués el nom de Canyeret. A Lleida fou habitual encara fins a finals de segle XX la barreja de la frase feta anar-se'n al canyet per anar-se'n al Canyeret (morir-se).
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'església de Sant Andreu s'emplaçava sota la Llengua de Serp, al costat del Portal de Sant Andreu, al cap de la costa del mateix nom, que donava accés a la universitat. L'església quedà destrossada pel bombardeig de 1707. Al llarg de la costa, hi hagué la Cuirassa o call jueu, que baixava fins al carrer Major per la Costa del Jan. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior, sostinguda per bigues de fusta. Fins i tot, sembla que l'artista volgué subratllar una gran esquerda a la paret, des del balcó fins a terra. Sens dubte, la humitat del riu devia apoderar-se de les masmorres dels soterranis de la Paeria. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arc del pont medieval era una altíssima torre defensiva que donava accés a dins la ciutat emmurallada. Al seu darrere, algunes cases adjacents potser en construcció deixen veure tot el seu embigat de fustes i taulons.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els pilans del Pont Vell, de l'únic pont de la ciutat durant vint segles eren molt reforçats i tots eren acabats en punxa, per rompre la força de les aigües pirinenques quan baixaven desbocades. Les cases del carrer Major d'abans del pont continuaven formant la muralla fluvial, amb alts murs de fonaments, i alguna casa amb balconada coberta, com si d'una moderna tribuna es tractés. Potser només n'era la comuna o cagatori.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arribada a la ciutat pel camí ral de Barcelona, com en altres ciutats, posava a la vista dels viatgers el patíbul d'ajusticiaments. Els habitants de la ciutat, quan de dia sortien a fer les labors agrícoles, també tenien present aquesta admonitòria visió. Un petit cos de guàrdia protegia l'entrada del pont, amb una petita construcció on hi havia el mecanisme que apujava i abaixava la porta, decorat amb un parell de boles al capdamunt.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Des de l'elevació del cap del pont podia apreciar-se amb perfecció el desguàs del Noguerola al Segre. Des de la cantonada de la muralla del Carme semblava que fos el fossat de la muralla, tot i que amb més probabilitat pareixia una claveguera amb tots els abocaments de les adoberies. 
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
El desguàs del Noguerola paral·lel a la línia de cases de la muralla deixava una estreta llengua de terra fins al riu, que en el futur serà urbanitzada amb la Rambla de Ferran i tots els carrers d'aquell costat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Esplèndida vista de la desapareguda església gòtica de la Magdalena. Molt malmesa en l'assalt espanyol del 1707 i acabada de fer malbé en l'assalt francès de 1810, en mala hora s'enderrocà dos anys després enlloc de recuperar-la. Tenia una agulla gòtica esplendorosa, que ara faria les nostres delícies. La llengua de terra que restava entre el Noguerola i el Segre era farcit de bosc de ribera.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
De la plaça Sant Joan hi havia passatge al riu a través d'un petit portal d'alguna de les cases que hi donaven. El campanar de la vella església enderrocada al 1868 sobresortia en aquesta part de la ciutat, on hi hagué el Carrer del General, o residència des del 1499 del diputat de la Generalitat de Catalunya a Lleida.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
A l'un extrem i a l'altre del gravat, els detalls d'uns viatgers arribant a la ciutat amb les mules, i la cinta amb el nom, en castellà, de la ciutat.