Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20170123

[1624] Solerassenca

Anys 1920-30. El Soleràs (les Garrigues).
El Sindicat o molí d'oli recentment acabat de construir, obra de Cèsar Martinell, inaugurada al 1920, que marca el punt culminant de desenvolupament de la vila. La guerra, la postguerra i l'emigració en canviarien de manera radical les expectatives.
1845. El Soleràs (les Garrigues).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.

En aquells temps i a velocitat de carreter, calien poc més de 5 hores per arribar a Lleida, i més d'un dia si hom es dirigia a Barcelona. «Situado en una hondonada, con clima muy benigno y sano».

A mitjan segle XIX, hi havia més de 60 cases però només 34 veïns, amb un total de 234 habitants, que feien una mitjana d'entre sis i set persones per casa. Les dades, probablement, referien a censos de començament de segle. Ja passada la meitat del XIX i gairebé fins als anys 20 del segle XX, la població s'enfilarà cap als voltants del miler d'habitants, en el període de màxima expansió demogràfica de la vila.

Amb 4 molins d'oli i forn de pa, i escola de nens, amb 24 xiquets, mentre que no s'esmenen les xiquetes, que probablement no acudien a estudi. El cementiri ja s'havia traslladat als afores, dalt del turó, i s'hi destaquen el pou que hi ha a la vall com a subministrament d'aigua i la bassa obligada per al bestiar.

El pou, que mai no s'ha vist assecat, fou molt important com a punt de proveïment durant la guerra, d'on s'extreia aigua dia i nit per portar en camions cap al front proper. L'aigua abundant del subsòl de la Vall Major, que per mitjà de pous regava els nombrosos hortets, contrasta amb la migradesa del regueret que travessa el terme, molt escàs i sovint sec durant els estiatges.

«Abundan las canteras de piedra, y hay en todo el mucho plantío de olivos, viñas, almendros e higueras». El camí que pujava per la Vall Major des de Torres, continuava vall amunt, cap als Torms i Juncosa, i d'allà, flanquejant el Montsant per Margalef, arribava fins a Reus. Constituïa una via directa de sortida cap al port de l'oli i les ametlles, en una via que era ja coneguda i usada per les legions romanes i mercaders de fa un parell de mil·lenis, segons les troballes de monedes que al llarg de la Vall Major s'han fet.

Si volien correu, tres cops per setmana, se l'havien de pagar, «por encargado que envía el ayuntamiento».
Anys 1920. El Soleràs (les Garrigues).
Les característiques espones de les feixes amb què es guanyava terreny per al cultiu. La construcció dels marges de pedra a totes les Garrigues entre el segle XVIII i començament del XX és una obra de proporcions faraòniques, un veritable monument megalític, digne d'ésser reconegut com a patrimoni de la humanitat. Explica l'esforç i el sofriment per la subsistència d'una gent senzilla i humil, arrelada a la tradició i a la terra. L'arribada del reg aquest inici de segle XXI està causant estralls en aquestes espones de pedra, que són colgades miserablement per tal d'aplanar els trossos, sobretot en zones de les Garrigues més planes i no tan atossalades. 
Anys 1920. El Soleràs (les Garrigues).
El molí d'oli del Sindicat fou aixecat amb l'esforç de tots els pagesos del poble, grans i petits, amb l'ajut del mossèn, un claretià impulsor del cooperativisme agrícola. El meu pare, el Josep de Cal Valentí, sempre havia sentit explicar que, quan a mitja construcció, es van acabar els diners, es va presentar el padrí i patriarca de cal Beà amb una mitja de dona tota plena de duros de plata, i gràcies a aquesta donació es pogué acabar l'edifici. El meu pare hi treballà amb encara no vint anys a finals dels anys 40, en plena misèria de la postguerra. Llavors el molí produïa a ple rendiment, amb nombrosos jornalers, en un procés de fabricació d'oli secular, molt dur físicament pels pesos que calia arrossegar i la calor que hi havia a la sal de les premses, allà on s'omplien les piles dels esportins a palades de la pasta de l'auliva xafada. 
Anys 1918-19. El Soleràs (les Garrigues).
Diu la ressenya històrica del web de la Cooperativa Agrícola del Soleràs que l'edifici de Martinell és «un petit edifici de planta rectangular destinat integrament a moli d'oli i pensat per allotjar sis premses. Es va aprofitar un canvi de rasant del terreny per aconseguir que la planta del soterrani fos accessible directament des del carrer», mentre que la planta superior que «és accessible per la porta situada a la façana principal. La distribució de l'edifici es va dissenyar només per dur a terme la producció de l'oli. La planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar les olives, després passaven a la part inferior on eren molturades, premsades i per decantació separat l'oli dels demés components de les olives. L'oli resultant s'emmagatzemava en dipòsits soterrats anomenats trulls».

Els anys han portat canvis en la distribució interna de l'edifici. La gran sala central on s'amuntegaven els sacs d'aulives, i on s'hi feia el ball de festa major, ha estat posteriorment compartimentada. La mecanització del molí des de final del segle XX, la feia innecessària.

Un gran web amb fotografies històriques de la vila i dels solerassencs: www.elsoleras.cat.
1918. El Soleràs (les Garrigues).
Breu notícia a «La Vanguardia» del 10 de gener de 1918, on s'informa de la constitució de la companyia «Eléctrica Garriguense», que havia contractat amb la Canadenca el subministrament elèctric per abastir aquesta part de les Garrigues i fins al Baix Segrià.
Anys 1920-30. El Soleràs (les Garrigues).
Vista acolorida de la vila, arraulida entre el tossal i la vall al voltant de l'església. S'hi veu com el molí fou posat als afores, a peu de la carretera de Bellpuig a Reus, ruta traginera d'exportació agrícola, i com s'aprofità el desnivell per fer-hi dos pisos: a baix, les premses i trulls, a dalt, la sala per entrar-hi els sacs, que abans calia fer per torns i en proporció als quilos de collita declarats, car abans de la mecanització el premsat no podia donar a l'abast. A més, les aulives calia portar-les netes de casa, és a dir, passades pels llargs porgadors que, plantats a les entrades de les cases i amb llum d'oli als vespres, servien perquè tots els de casa, petits i grans hi triessin les fulles i brots que queien a les borrasses durant la recol·lecció. 
Anys 1920-30. El Soleràs (les Garrigues).
Detalls de l'esplèndida vista acolorida a la vila de fa cent anys. Gairebé podem trepitjar els terrossos del tros d'ametllers, tot llauradet a l'espera de la pluja de primavera. 
Anys 1920-30. El Soleràs (les Garrigues).
Una altra vista des del Comellar, amb els ravals del segle XIX a la banda baixa de la vila.
1605. El Soleràs (les Garrigues).
Mapa de Vrients, el primer del Principat. El mapa fou encarregat per la Generalitat a un taller de cartografia flamenc, i el resultat fou un gran mapa mural, sovint bastant aproximat a la realitat, tot i que en el cas de les Garrigues això no s'acomplís, ja que hi apareixen els pobles barrejats amb altres veïns de la Ribera d'Ebre i del Priorat, i la Vall Major de Juncosa, el Soleràs i Granyena no sols no hi existeix, sinó que trobem els pobles en valls diferents.
1716. El Soleràs (les Garrigues).
Mapa del botifler comte de Darnius, a on s'aprecia la divisió entre les Garrigues baixes i les més atossalades, i la situació, encara més aproximada que real, de pobles i viles. 

20170105

[1611] El primer Museu Morera, més

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).

Portada de la revista «Lleida», amb una meravellosa il·lustració en perspectiva des de peu de Segre al pont de ferro modernista fins la Seu Vella al darrere. L'anunci vertical de faixes i braguers de l'antiga farmàcia Pons del carrer Major, potser desllueix una mica la màgia i força expressives del quadre.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).

La presentació de la redacció de la revista del número dedicat al canvi de nom del Museu Morera, en homenatge «a l'insigne pintor lleidatà D. Jaume Morera i Galícia, una de les glòries més legítimes de nostra Ciutat», i per tal de pagar «el deute de gratitud que Lleida té contret amb el seu benemèrit fill, que tant ha contribuït a que pogués ésser una realitat tan bella il·lusió».
1927. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, «Vida Lleidatana», núm. 25, 5 de maig.
Façana neoclàssica del gran edifici.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).

Biografia de Jaume Morera i Galícia, lleidatà universal, un any més petit que l'altre gran lleidatà universal, son germà Magí, poeta, polític i paer en cap, traductor shakespearià. Tots dos moriren la primavera de 1927 amb una setmana de diferència. Des dels inicis de sa carrera, la relació amb el mestre belga Carlos de Haes fou decisiva.  
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
A l'article, s'hi ressegueix detalladament la seua producció pictòric, com a mestre del paisatgisme. 
Anys 1920. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
Vistes de la bella façana neoclàssica, orgull de la ciutat noucentista. Al 1934, l'edifici deixà d'albergar la col·lecció de pintura per males condicions. En reobrir-se el Museu Morera a la postguerra, ho farà a les dependències de l'IEI a l'antic Hospital de Santa Maria. La resta de les vicissituds de localització del Museu són ben conegudes: A l'antic Roser des del 1975, al Casino Principal des del 2007, i sembla que a l'antiga Audiència a 2017 o quan s'acabi l'obra de condicionament. Sortosament, convertirem un antic tribunal borbònic (espanyol) en un espai d'art i de llibertat, malgrat que hagi de ser inaugurat pel Paer en Cap Sr. Àngel Ros, negacionista del dret a decidir dels seus conciutadans i preservador dels darrers carrers dedicats als franquistes a la ciutat. Probablement, el dia de la inauguració ens obsequiarà amb la presència d'alguna reial figura del Règim del 78. Amb una mica de sort i democràcia, ja serem República. 
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Les exposicions internacionals de Morera demostren el gran prestigi que atenyé. Part de l'obra de Haes passà en herència a Morera i Galícia i aquest la cedí al Museu lleidatà, on s'hi formà la Sala Haes.

S'hi explica d'on nasqué la idea original d'un museu d'art a Lleida, a partir de l'exposició artística de 1912, de l'interès de la Diputació per adquirir obra del ja consagrat pintor, de la generositat de l'artista, de la decisió de construir un bon equipament. «Morera i Galícia, por su parte, ha enriquecido la colección con más de 100 cuadros de firmas de primer orden, a més de la cèlebre escultura Friné, de Varsagni».

Al 1921, «con motivo de adquirir Francia un cuadro de nuestro genial pintor», li fou concedida la Creu de la Legió d'Honor, màxima condecoració civil del nostre septentrional Estat veí.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, 
revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
La gran Sala Morera, presidida al centre per l'escultura de marbre de Varsagni, Friné, d'estil al gust noucentista més classicitzant.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
L'esplèndida Sala Morera, amb Friné al centre de l'estança, la bella hetera o cortesa hel·lena.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Breu ressenya de la inauguració oficial de la Sala Haes del museu al 30 de novembre de 1924, «bajo la presidencia del Excmo. Sr. Obispo Doctor Miralles», i amb «una banda militar» que degué amanir de trompeteria i ritme castrense tot l'acte, amb «piezas escogidas de su repertorio»

La força de la primera dictadura (espanyola) a la nostra ciutat, llavors encara plaza militar per controlar l'accés a tot el país des de la metròpoli de ponent, no fou poca.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Retrat del mestre pictòric belga.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Retrat de l'il·lustre pintor lleidatà universal.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).

Discurs biogràfic d'homenatge a De Haes, redactat per Jaume Morera i Galícia, llegit a l'acte d'inauguració de la Sala del museu, tot i l'absència de l'acte del pintor lleidatà.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
La biografia de Carlos de Haes, de mà del seu predilecte deixeble Morera i Galícia. Defensa de la personalitat de la pintura paisatgística.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
La biografia de Carlos de Haes, de mà del seu predilecte deixeble Morera i Galícia, «yo que tuve la fortuna de ser amigo y compañero inseparable...»
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
La biografia de Carlos de Haes, de mà del seu predilecte deixeble Morera i Galícia. El pintor belga traspassà al 17 de juny de 1888. La ressenya es clou amb fervor per la seua Lleida natal.
1928. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Vida Lleidatana», núm. 41, 1 de gener.
Anunci d'una exposició temporal d'aquell Cap d'Any al Museu Morera.
1928. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Vida Lleidatana», núm. 42, 1 de febrer.
Tres fotografies de l'exposició temporal celebrada al Museu Morera, i que ens mostren l'ambient i disposició dels materials exposats.
1929. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, «Vida Lleidatana», núm. 64, 1 de febrer.
«Esplèndida visió de la nostra urbs, vigilada constantment pel cloquer de la Seu Vella, que apunta al fons, i regada per les aigües generoses del Segre». Fot. Sunyé.

S'hi observa el gran edifici noucentista i, a continuació, la teulada del Mercat de Sant Lluís. A la dret, el gran edifici de l'antiga impremta Sol, a tocar ja del Segre. Al fons, el pont i l'arbreda dels Camps Elisis. A l'esquerra, els campanars de la Catedral Nova, i al damunt, l'alt i esvelt cloquer de la Seu Vella.
Anys 1920-1930. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
La ciutat de Lleida vista des d'on s'acabava la ciutat, a la cantonada de Blondel amb el vell portal de Sant Antoni, al xamfrà on s'hi féu l'edifici modernista de Casa Baró, la Vinícola, de Joan Bergós, a l'esquerra de la imatge. S'observen les dos torres de la Catedral Nova, amb l'edifici de l'antic Hospital de Santa Maria al davant, i el convent de Santa Clara al darrere. Damunt del turó, la Suda i la Seu Vella.

A la dreta de tot, al fons, allò que sembla un campanar, és la glorieta de l'edifici noucentista del costat de la Paeria.
Anys 1940-1950. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
La mateixa perspectiva de la ciutat, amb el Museu en primer terme. La teulada apareix molt malmesa, probablement per causa de la guerra. El pont sobre el Segre ja s'ha reconstruït. Malauradament, no tinc referència dels fotògrafs.
Anys 1940-1950. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
La Lleida de postguerra des de la perspectiva del museu. Llavors la carretera de Barcelona encara passava per dins la ciutat, a tocar del riu, i tombava just en aquesta cantonada per amunt, per tornar a tòrcer a l'esquerra pel carrer Acadèmia.

20170103

[1610] El primer Museu Morera, 1917

1917 ca. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
La magnífica façana neoclàssica del museu de belles art lleidatà, en el punt àlgid del Noucentisme local, en una imatge acolorida, ed. Roisin.
1917 ca. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
L'espectacular perspectiva frontal de la columnata de la façana principal. 
1917 ca. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
L'emplaçament aproximat es trobava on ara hi ha l'estació d'autobusos de Blondel, i estava encarat a ponent. L'altra part, la de llevant, corresponia a l'edifici del Mercat de Sant Lluís.
1910 ca. Mercat de Sant Lluís, Lleida.
L'estructura metàl·lica del Mercat de Sant Lluís acollia el mercat de gra de la ciutat, crec que durant dos dies a la setmana. En els dies de fira s'hi recollia molt trànsit animal, com era habitual a l'època. La instal·lació coberta s'inaugurà l'any 1883 i fou enderrocada als anys 1960s per a la construcció de l'estació d'autobusos que encara avui hi ha. 
Anys 1940-1950. Mercat de Sant Lluís, Lleida.
S'aprecia bé en la imatge la cantonada del mercat amb la de l'antic edifici del Banc d'Espanya a la ciutat, presa des del carrer de Blondel, que apareix ben enfangat per les pluges. Durant la guerra, l'edifici, ben a prop del Liceu Escolar, patí també el bombardeig del 2 de novembre de 1937 entre la gent que s'hi esperava cap a quarts de quatre de la tarda, quan començaren a caure les bombes feixistes italoespanyoles.


1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).
Un article que resumia la història recent del museu, nascut d'un acord de la Diputació de 16 de juliol de 1914, per tal d'aixecar, en conveni amb la Paeria, un museu, una escola de música i una biblioteca en aquell solar. Es féu petició a l'Estat (espanyol) de cessió d'obres artístiques per al nou equipament cultural: «Las obras cedidas por el Estado en realidad no representaban gran cosa ni podían tomarse como base del establecimiento del Museo, tanto por su poco valor artístico como por el número de las mismas». És clar, la metròpoli no està mai per la labor de donar res a les colònies, la cosa sempre va a la inversa!

«Lo que en realidad dió vida al Museo y justificó su existencia fue una magnífica donación que hizo el eminente artista D. Jaume Morera i Galicia, formalizada el 22 de abril de 1915... compuesta de 82 obras de diferentes artistas». Se n'enumeren els artistes, amb 21 de pròpies.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Les magnes columnes clàssiques de l'esplèndid equipament cultural del Noucentisme lleidatà.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Al 26 de maig de 1916, s'anuncià la licitació de l'obra, que finalment fou concedida a l'arquitecte Ignasi de Villalonga. Aquest any, Jaume Morera disposa una nova donació amb 37 obres més de molts variats artistes contemporanis.

La primera junta del Patronat es constituí al 12 de desembre d'aquell any al palau de la Diputació, amb representants de les institucions més importants de la ciutat; a més de la Diputació i la Paeria, s'hi convidà, entre altres, el professor de dibuix del Claustre de l'Institut, o el president del CEL (Centre Excursionista de Lleida), Alfred Perenya. «El Patronato dicho se ocupó activament de la instalación del Museo y éste se inauguró el día 11 de mayo de 1917», ben aviat, doncs, en farà cent anys exactes.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
«La Sala del genial y malogrado artista leridano Sr. Xavier Gosé contiene 68 obras adquiridas por el Patronato» al 1920 per més de 17 mil pessetes del temps, i 27 més adquirides per la Diputació.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
El Museu disposava aquell 1925 de 369 obres catalogades, més les 70 de la Sala Haes, acabada d'inaugurar al 30 de novembre de 1924, procedents d'una nova donació de Jaume Morera, «último y para él verdadero recuerdo del insigne artista que, durante treinta años, fue, a más de su amigo entrañable, admiradísimo maestro».
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Es demana que el museu porti el nom de l'il·lustre pintor lleidatà en agraïment a la seua decisiva col·laboració. Jaume Morera vivia aquells anys a Madrid, on morí al 1927. La proposta de canvi de nom a Museu Morera fou aprovada per la Paeria al 15 de gener de 1925, com a testimoni d'agraïment.
1926. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Vida Lleidatana», núm. 5.
La gran sala d'exposicions temporals.
Anys 1920. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
El carrer enllambordat i els petits arbrets constrasten amb la verticalitat pesant de les columnes classicitzants de la façana del Museu Morera.