Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andorra. Mostrar tots els missatges

20170311

[1655] Catalunya i Aragó: un mapa siscentesc invertit

1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Un preciós mapa invertit (amb el sud a dalt) atribuït a aquest cartògraf flamenc, tot i que les dates no lliguen, ja que visqué en l'època imperial de Felip II, i el mapa fou publicat dins «Théatre géographique de France contenant les cartes particulières de ses provinces & pays adjacens», París, P. Mariette, 1650, amb data de 1641, en plena Guerra dels Segadors. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Leucata, a la nostra frontera septentrional, amb el castell de Salses ben marcat. La topografia és bastant acurada al català, prova de la precisió amb què treballaven els tallers cartogràfics flamencs, sovint de primera mà i no pas de còpia en còpia. El massís del Canigó també és ben apreciable. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Canigó i de les fonts del Segre a la Cerdanya. A la dreta, detall de les valls andorranes i de la Vallferrera, i fins a la Seu d'Urgell.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Cap de Creus i la gran badia de Roses, i tota la Costa Brava.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la costa central, amb la capital «Barcelona olim Barcino», i el «Llobregat Rio olim Rubricatus flumen». Hi veiem també una curiosa i bonica rosa dels vents simplificada en una circumferència.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La costa meridional catalana, fins al Delta, amb detall de la Costa Daurada del Coll de Balaguer i «Espitalet» (Hospitalet de l'Infant) a Tarragona i Tamarit. Llavors no interessaven les platges, sinó les sinuositats, els petits ports naturals i les puntes, com p.ex. la del Torn o la de Falcolnera al Cap de Salou.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Delta ebrenc siscentista, de Tortosa a Amposta. S'hi aprecia l'emplaçament de la Torre defensiva de Sant Joan allà on arribava la punta del delta d'aquell segle. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detalls de l'interior meridional de la terra aragonesa, amb Terol i les serralades veïnes, i amb el gran llac de Gallocanta ben visible.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Saragossa i Osca. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
El Pirineu aragonès i de totes ses valls des del confins navarresos fins a la Vall d'Aran. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Vall d'Aran, inserida erròniament dins territori aragonès. La Bonaigua fa de frontera natural amb els primers pobles pallaresos, Sorp i Son. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall dels cursos mitjans de les Nogueres.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del curs mitjà del Segre, de la Seu d'Urgell a Balaguer i Lleida.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la plana lleidatana. La topografia és bastant acatalanada, excepte el nom de la capital de la Terra Ferma, que ja començava a circular en castellà en els cercles oficials de la cort (espanyola).
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Franja de Ponent, territori dels bisbat de Lleida fins a Sixena.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de «Gallica Flavia nunc Fraga», ara Fraga. A dalt, tota la part septentrional del Matarranya històric fins a Maella i Valljunquera.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Les Garrigues, la Conca, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La part septentrional del País Valencià, des de Vinaròs, Benicarló i Peníscola fins a Orpesa. 

20160705

[1462] El pic de la Coma Pedrosa andorrana

2016. Pic del Comapedrosa (Arinsal, Andorra).
El GEST se n'ha anat a Andorra, el nostre estimat Estat veí pirinenc. No, aquesta vegada no hi hem anat a portar calés, sinó a fer-hi l'ascensió del cim més alt (2.942 m). El gran desnivell, de prop de 1.400 m, aconsellava de fer dues estacions, amb parada al refugi guardat del parc natural. Així doncs, el darrer cap de setmana de primavera, i cames ajudeu-me, el GEST enfila cap a l'Estany de les Truites, al costat del qual trobarem el refugi (2.272 m). La pujada de tarda, sense gaire sol, però amb cert pes a la motxilla, grampons i piolet inclosos, es fa prou agradable per la vall del riu d'Aigües Juntes, entre verdor, esclat floral i rialleres cascades. Només per pujar fins al refugi és una excursió per GR d'alta muntanya que s'ho val.

El sopar al refugi, més que correcte, i abundant. Que no hi falti el caldo calentet, uhmmm... Una mica de sobretaula amenitzada amb fruits secs i la petaca d'aigua miraculosa del Safraner i, apa, a dormir que es fa fosc, i aquí tanquem els llums de seguida. El recital de la nit, esplèndid... i llarg, llarg. Que costen d'arribar les 6 del matí quan no pots aclucar l'ull! O dit altrament: per què només dormen els dos que ronquen? A veure si endevineu qui són.

Ja som a taula per esmorzar, completet, amb croissants inclosos. Ho deixem tot prou arreglat i comencem l'ascensió, a la recerca de la magnífica cresta que ens durà al cim. De pujada, evitarem la neu trescant sobre les roques de la carena, amb vistes esplèndides a tots els punts cardinals. De baixada, anem a trepitjar la neu de la gran pala del circ glacial, que a l'estiu conflueix sobre l'anomenat Estany Negre, però que encara era aleshores un estany només blanc i tot gelat. Baixem cap al coll de Malhiverns, que els tres més joves aprofiten per fer el segon cim de la jornada, el pic de Baiau, i després pala avall, entre la blancor infinita que ens envolta. Sembla mentida com, de vegades, una experiència tan simple i senzilla com caminar en silenci submergits en la blancor pura pugui esdevindre una experiència tan vivificant. 

2016. Pic del Comapedrosa (Arinsal, Andorra).
Aquesta aplicació de mòbil connecta amb el servei d'emergències 112/911 més proper de la regió pirinenca en què us trobeu.