Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Almenar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Almenar. Mostrar tots els missatges

20150419

[1018] La derrota felipista d'Almenar

1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Les tropes borbòniques, aquarterades a l'Estany d'Ivars travessen el Segre el dia de Sant Jaume per anar a guerrejar les tropes austriacistes a Alfarràs. En atansar-s'hi, ja al dia 27, es troben que aquests dominen el castell i altiplans d'Almenar. Com que ja és capvespre, els gavatxocastellans decideixen esperar a l'endemà per atacar. Se saben superiors en nombre i forces. Llavors, per sorpresa, el general anglès Stanhope ordena els defensors de la plaça que surtin al xoc, amb el suport de l'artilleria del castell d'Almenar. El caos causat per l'atac sorpresa, que deixà les tropes filipistes fou tan gran que Felip V manà de retrocedir fins a Lleida. 

1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

L'explicació de la batalla en llatí i neerlandès. L'autor era d'origen alemany, però treballà establert a Amsterdam. Pieter Shenck treballà com a gravador fins que es féu l'amo d'un taller d'impressió amb què publicà nombroses obres cartogràfiques i gravats. En morir, el seu fill traslladà la fira a Leipzig.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Vista general del mapa, amb la preciosa representació de la batalla a sota.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Detall de soldats en plena fragor de la batalla. Per no dibuixar tota la vista, situa l'acció darrera un canvi de rasant. Així només li cal apuntar l'acció al darrera i col·locar al davant unes poques figures que representen la batalla i en mostren l'ardor i la cruesa, amb la presència de cossos estirats a terra, tabals abandonats i barrets caiguts.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Un dels soldats, amb l'espasa a la mà, al capdavant. L'acció d'Almenar fou una de les poques victòries catalanoaustriacistes des del 1707 i fins al 1714.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

El mapa, fet a partir de còpia d'altres mapes, situa Almenar a tocar de Llardecans! En canvi, representa esplèndidament tota la plana lleidatana i del baix Segre, des de Balaguer fins a Aitona i Mequinensa.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

L'Estany d'Ivars a la plana urgellenca. El mapa dibuixava les principals vies o camins de l'època. Les viles importants hi eren senyalades amb castells, com Aitona, Anglesola o Tàrrega. Les ciutats de Lleida i Balaguer encerclades en ses muralles.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Les errades de nomenclatura eren freqüents en els mapes de l'època, que anaven copiant els noms, sovint poc llegibles i interpretats amb fonètica estrangera, dels uns als altres, i d'aquesta manera amb el temps anaven degenerant. Aquesta és també la raó de trobar pobles i viles més petites mal emplaçades, com Aitona a tocar del Segre o Castelldàsens molt més avall de Margalef.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Pel sud, fins al Soleràs i Juncosa, intercanviades de lloc, i Granyena de les Garrigues una mica lluny. L'Ebre fins a Flix i Ascó. El meandre poc marcat de Flix és una altra prova que el mapa no fou fet del natural: és un detall que no hauria passat desapercebut a cap geògraf. 
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Per l'est, Cervera, Igualada i Manresa.
Pel sud-est, fins a Montblanc, Vilafranca i Barcelona, amb l'antic estany entre Aiguamúrcia i Santes Creus.
Antic Castell d'Almenar.

20131113

[502] Terres de Lleida, 1913 (vi)

1913. Alguaire, Segrià. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'església fóra parcialment derruïda durant la guerra.
1913. Alguaire, Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La façana es reconstruiria de totxo, enlloc de la pedra de la façana neoclàssica original.
1913. Almenar, Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La població encimbellada, veritable plaça forta que obria el domini al pla del Segrià, fins a Lleida.
1913. Almenar, Segrià.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església gòtica, les cases de tàpia, els bancals llaurats amb espones.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Esplèndida imatge de Lo Pilar, sense les escales d'accés actuals.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
En el detall, s'hi observa la porta a mitja alçada, una mica esventrada.
1913. Alòs de Balaguer, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre arribant al poble, a punt per entrar al Congost de Mu.
1913. Alòs de Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a la riba del riu.
1913. Artesa de Segre, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El fantàstic pont medieval sobre el Segre, derruït durant la guerra.
1913. Artesa de Segre, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El Segre a punt de la primera regulació del pantà de Sant Antoni, llavors en construcció.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La ciutat de principis del segle XX, amb el Segre sense canalitzar, ple d'arenys de grava arrossegada per l'aigua.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La vista cap a Santa Maria, amb la banqueta en primer terme.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El ferreny pont medieval fóra volat durant la guerra.
1913. Baldomar, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La població fóra municipi fins als anys 1920, en què passaria a jurisdicció d'Artesa de Segre.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'espadanya de la vella església romànica. Segons una etimologia, el nom del poble provindria de Vall d'Omar, en al·lusió a la fundació sarraïna del poble.



20130217

[285] D'excursió pel Segrià de fa cent anys

1918. Torrefarrera, creu de terme.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Alfarràs, pont sobre la Noguera Ribagorçana.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Algerri, vista des del calvari.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Almenar, església parroquial.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. «Notes d'una excursió pel Segrià i l'alt pla d'Urgell»
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Granyena, ermita.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Torrefarrera, Rosselló, Alguaire.

Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Alguaire.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Almenar.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Alfarràs.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Algerri.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

[49] La batalla d'Almenar

20130202

[272] Terres de Lleida, 1913

1913. Corbins. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic pont de pedra destruït per alguna avinguda de la Noguera Ribagorçana i restituït amb passeres de fusta.

1913. Menàrguens. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga fàbrica sucrera de remolatxa de Menàrguens, iniciada el 1899, amb el magnífic pont de ferro sobre el riu Segre.
1913. Algerri. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic castell d'Algerri, ja del tot derruït a principis del segle XX, amb la vila als peus.
1913. Almenar. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Espectacular imatge de la vila, amb l'església majestuosament presidint el poble.
1913. Alòs de Balaguer
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre als peus del poble, amb el castell mig enrunat, poc abans d'entrar al congost del Mu, poc abans de la construcció del pantà de Camarasa als anys 1920.
1913. Bellvís
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga línia del carrilet Mollerussa-Balaguer, d'uns 25 km. de recorregut per tot el Pla d'Urgell, i clausurada el 1951. Va aprofitar-se per a portar material per a la construcció del pantà de Camarasa, tot i que fou construïda entre 1899 i 1905 per al transport de la remolatxa cap a la fàbrica de sucre de Menàrguens, on hi havia un ramal.  
1913. Camarasa
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga vila de Camarasa entre el vell castell i l'església, a tocar del riu Segre. S'aprecia la carretera, però no se n'observa el pont, tapat pels arbres en primer terme.
1913. Castelló de Farfanya
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Castell i Església dominants, distribució típica en un poble de reconquesta.
1913. Ivars d'Urgell
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Al bell mig de la plana urgellenca, a tocar de l'estany, llavors començava ja a afiançar-se el desenvolupament dels regs del Canal d'Urgell.
1913. La Pobla de Segur
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Magnífica vista de la vila, amb el pont penjant de fusta sobre la Noguera Pallaresa.
1913. Àger
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vila vescomtal sempre agombolada a redòs de Sant Pere.

[133] Terradets, cent anys de carretera