Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcarràs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcarràs. Mostrar tots els missatges

20140628

[762] Més pobles de Ponent (x)


1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Una imatge centenària de la població des del camí, actual carretera.
1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall amb el campanar presidint la vila, una imatge per sort encara reconeixible.
1908. Granyena de les Garrigues.
En Mateu Esquerda Ribes m'adjunta el clixé original i escriu: «
Està feta des del Clotal (més o menys des d'on actualment hi ha l'ermita) i es veu en primer pla l'antic camí del Cogul, on molts anys després es va construir la Cooperativa. El clixé original, del 1908, es conserva amb el nº 134.246 a l'Arxiu Fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona».
1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El camí de carro amb les trilles fondes que entrava a la població.
1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts tapiats en primer terme i de les portalades del corrals, llavors plens d'animals. Els solans o galeries amb la roba estesa o bé amb els canyissos per assecar tota mena de fruita.
1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La façana de l'església.
1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església, construïda al segle XVII sobre l'antic castell.
1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'absis romànica de Sant Pere, amb l'antiga creu de terme al davant.
1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General....» per C. Rocafort.
La creu de terme, d'origen gòtic, s'emplaçava damunt d'un gran pedrot, que la feia molt més alta.
1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Vinfaro fou un antic poble, avui reduït a un mas i les pletes que l'acompanyen. Hi hagué un castell que dominava els plans vall del riu Set, documentat al segle XII. L'escut és cardenalici, segurament de la família lleidatana dels Remolins, que posseïren el lloc fins al segle XVII. Francesc de Remolins i Pardines (Lleida, 1462- Roma, 1518) fou lloctinent del virrei bellputxenc de Nàpols, Ramon Folc IV de Cardona-Anglesola. És enterrat a Santa Maria sopra Minerva.
1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La creu de terme de l'antiga població. 
1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
És probable que un dels personatges de la fotografia fos el mateix Ceferí Rocafort.
1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La preciosa creu de terme a l'entrada de la població vella.
1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La nau de darrere podria ser la vella església barroca de la vila, enrunada totalment pels bombardejos franquistes espanyols de 1938.

20140126

[591] Camí de Sant Jaume per Butsènit

2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
El sol despunta a l'hortizó, comença un fred matí de gener, però sense boira... i agafem pel camí de Rufea avall, perseguint les indicacions de la petxina.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Fora de la ciutat, la natura i l'agricultura que Lleida amaga, i els aiguamolls del Segre a Rufea.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
A Butsènit, temps per esmorzar. El Santuari fou pas dels pelegrins de Sant Jaume durant segles. La boirina del Segre emblaveix la vista d'Albatàrrec a l'altre costat del riu.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Els palots esperant l'estiu, i els menos (vedellets en lleidatà, que s'ha d'he llegir amb e oberta) expectants al nostre pas.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Els sembrats ja verdegen entre els masos. De dipòsits damunt la teulada ja no se'n veuen gaires.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Entre els rengs, esporgant ni que sigui diumenge.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Els moderns pous de reg, i les canonades de distribució per al reg localitzat: tecnologia sota terra als trossos.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Seguim les indicacions del camí, que ens porten al polígon que hi ha abans d'arribar a Alcarràs. Potser haurien pogut trobar algun camí alternatiu, oi?
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Sortim altre cop de la civilització i retornem al camp. Els pivots de reg per aspersió formen boscos de ferros palplantats als camps.

2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
L'aspersió en funcionament. Els femers, ja d'un altre temps.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Construïda al damunt de l'antic castell d'Alcarràs, sota el paviment de l'església encara es conserven, en perfecte estat, alguns compartiments de l'antiga fortalesa. La fortificació, que patí molts danys durant les guerres de Joan II, fou enderrocada al segle XVII per a construir el temple parroquial. Va ser el Comte de Fuentes, aleshores Senyor d'Alcarràs, qui cedí el castell com a lloc idoni d'emplaçament. En la construcció de l'església s'aprofitaren alguns fragments dels de l'antic castell. La pedra emprada en la construcció, a més de l'aprofitada del castell, es va portar de la pedrera de Saidí. Per la data que apareix inscrita en un dels carreus de la façana se sap que la construcció del temple finalitzà l'any 1786 (Viquipèdia).
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
La fruita ha portat la modernització del camp lleidatà els últims 50 anys. També la reconstrucció dels pobles, a base de totxos, magatzems, cases noves a veure qui les fa més altes que la del veí, portalades per entrar carretes de tres palots d'alçada, que ara han quedat en desús...
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Ens acomiadem de les petxines del Camí de Sant Jaume, i retornem a la capital. A la passera sobre el Segre, gairebé a sota del pont dels instituts,  obtenim aquesta curiosa perspectiva.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
El Km zero del camí del riu, que avui no hem seguit. El Ministerio no té traductors, ni els vol.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Les gavines són les reines de la canalització. En canvi, el Noguerola ha perdut l'antiga esplendor, enterrat sota la ciutat, enyorat del temps que feia de fossat per aquesta banda de la muralla.
2012. Lleida-Alcarràs. Camí de Sant Jaume per Butsènit.
Tornem cap a casa. Una última foto del nostre carrer, l'avinguda de les Garrigues: l'edifici racionalista dels anys 1920, desapercebut entre el tràfec de cada dia.

20131107

[496] Entre Catalunya i Aragó, 1585

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden», edició d'Alfredo Morel-Fatio i Antonio Rodríguez Villa, Madrid, 1876.
Deixant Alfarràs, cap a Albelda: «Está esta villeta sepultada entre unas peñas cuasi y tiene un castillo ya cuasi derruido al poniente». I per Tamarit fins a Montsó, on hi hagué celebració de Corts.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Després de les Corts, la comitiva parteix de Montsó en direcció sud, cap a Binacet i Vallcarca: «És Vinaset un pueblo de cien casas... tiene el campo abondante de pan, vino, miel y aceite, labradores muy rudes y mut ricos...» Se'n critica la vida frugal i austera, senyal que no coneixen com són les nostres latituds i com la terra era aspra i traïdora... abans dels regs.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Riu Cinca avall, per la marge esquerra, per Bellver de Cinca, Xalamera i Ossó de Cinca: «lugar de treinta casas, puesto de la misma manera que Belver, en un colladillo...» D'allí cap a Saidí, «pueblo de cien vecinos rudes, puesto en una peña encima de Çinca, el cual pasa por raíz de dicha peña»...
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
I fins a Fraga, Vallmanya, «un pueblezuelo todo caído, en el principado de Cataluña», i Alcarràs, «villeta que está en el camino real de Lérida».
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
És Alcarràs «villeta de ochenta vecinos», explotada pel seu senyor feudal, de manera que «dan muchas veces ocasion que sus vasallos, puestos en mucha pobreza, se aparejan por asaltar en los caminos, y desto sale que hany tantos bandoleros en estos reinos, que se juntan y llevan todos los dineros que pueden»... Amb el rei Felip II, es dirigeixen cap a Mequinensa per Seròs: «la tierra es muy buena y fertil de todas cosas».
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Per travessar el Segre, s'atansen fins a Lleida: «Venimos a Lerida para pasar à Segre por la puente, el cual aunque por algunas partes se pasase por el vado, paresçiónos muy mal de ponernos en peligro», cosa que demostra l'aiguat que hi baixava. Passat el pont lleidatà, cap a Albatarri (Albatàrrec), Sudanell, Sarroca i Llardecans.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Llardecans: «el pueblo es de çincuenta vecinos, y está en alto, y tiene dos o tres balsas de que los vecinos beben juntamente con sus asnos». I Garrigues avall cap a Tortosa, per entre serres plenes de pins i bandolers.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
A Flix cal travessar l'Ebre per la barca: «tiene doscientos vecinos, muy buenas casa, el campo muy fértil...» A Ascó troben molt pocs «cristianos viejos... que los más son de la fe de Mahoma convertidos á la fe», majorment vegetarians, ja que no mengen tocino.