Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aitona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aitona. Mostrar tots els missatges

20161009

[1536] Més Pobles de Ponent (xi)

1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La Plaça Major, amb les antigues portalades i balconades amb les persianes tirades.
Clixé de Ceferí Rocafort.
1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall del campanar de l'antiga església.
Clixé de Ceferí Rocafort.
1913. Puigverd de Lleida (el Segrià). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La plaça als peus de l'església.
Clixé de Ceferí Rocafort.
1913. Rosselló (el Segrià). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La plaça de l'església amb l'antic campanar, atès que aquest 2016 s'ha desplomat.
Clixé d'Antoni Güixens.
1913. Torrefarrera (el Segrià). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La creu de terme de Torrefarrera i les antigues cases al darrere.
1913. Torres de Segre (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Una barca de pas sobre el Segre.
1913. Seròs (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Les portalades rodones amb marc de blanc de calç del carrer Major.
Clixé de Ceferí Rocafort.
1913. Maials (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Vista general rere el les espigues a punt de sega.
Clixé de Ramon Molines, pvre. 
1913. Almatret (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Vista general d'Almatret. Clixé de Marià Miarnau.
1913. Almatret (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La Plaça Major. Clixé de Ramon Molines, pvre.
1913. Aitona (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Les cases del poble vell arraulides al voltant de l'església.
Clixé de Fracesc Gaya.
1913. Aitona (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La façana o frontispici abarrocat de l'església.
Clixé de Juli Soler.
1913. La Granja d'Escarp (el Segrià Sud). 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
La vila al costat del Segre, poc abans de son desguàs a l'Ebre, amb algunes barquetes a la platja fluvial junt a l'entarimat de càrrega de la producció de les mines de carbó.
Clixé de Lluís M. Vidal.

20160314

[1346] Viatge al Baix Segre, 1908

1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La ressenya comença pel Baix Segre, amb indicació de la barca de Torres de Segre que permetia als carruatges de passar a la banda dreta del riu i enllaçar amb el camí de Fraga. La barca de la Granja també permetia «guanyar el riu per medi de la barca que transporta a Escarp, en l'aiguabarreig mateix del Cinca (102 metres sobre el nivell del mar)».

Es descriu la marge esquerra del Segre, des d'Albatàrrec fins a Torres, «vorejant en el trajecte l'hermosa horta que rega la important sèquia de Torres», i fins a la Granja d'Escarp. 
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«La Granja és molt coneguda per les mines de carbó i ciment que s'han vingut explotant fins quatre o cinc anys endarrera. El pas de la barca es troba a un quart i mig del poble. En substitució de la que se'n va emportar la riuada d'octubre, avui n'hi ha una altra formada de dues ajuntades per la plataforma i de gran capacitat».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Allà, «se veu l'enorme recolzada que formà el riu, enduent-se'n bona partida del terme en sa destructora avinguda del 22 d'octubre de 1907, lo que motivà com a mida de defensa que es construïssin per l'Estat uns dotze o catorze murs de penetració, espuntadors o pedrets, com allí els anomenen, de 30 a 40 m de llargada, i fets de grans pedres esgraonats en el lloc de més perill. A càrrec del poble i amb les subscripcions públiques, se n'han construït set de més petits en altres llocs igualment amenaçats per la corrent».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Les barques les va pagar la Diputació... de Barcelona! El funcionament era prou senzill: «De part a part de riu hi ha tirada una sirga de fils d'acer de 33 mil·límetres de diàmetre, de la qual pengen dues carrutxes (corrioles) enforcades, a on va estacada la barca. A les carrutxes, ferro d'enforcament i cadena que ferma les barques per la proa, se les anomena cataldo».

S'hi fa referència a l'enrunat monestir d'Escarp: «el nom se li ha donat per ésser en aquell punt espadats els marges riberencs, accident que en altres llocs és conegut per riba o ribast».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«Per posar-la en marxa, el barquer gira el govern (timó) de les barques, i amb una altra sirga més prima que també va de banda a banda del riu, a un metre damunt de les plataformes, un home fa un petit esforç per girar les proes cap al costat que vol dirigir-se, i la mateixa corrent fa caminar ben de pressa els bastiments».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La façana principal del monestir d'Escarp «mira al riu, i el campanar, que encara resta en peu, es de planta quadrada i poligonal de la teulada en amunt de l'enrunada església», de les primeries del segle XIX, tot i que la fundació es remet a temps del Conqueridor o de son pare el Catòlic. Des de l'exclaustració era propietat particular.

Del monestir d'Escarp passem al de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, «que havia pertangut a l'orde dels Trinitaris calçats». Se'n fa una resumida descripció.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Un dels arcs gòtics de l'església del monestir d'Avinganya.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
L'estat d'abandó en aquells temps queda descrit quan veiem la capella de la Marededéu del Remei «convertida en llenyer».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«Ja d'antic existia en aquest lloc una torre i casa forta anomenada d'Avinganya, de la qual en féu donació D. Pere de Bellvís», amb assistència del rei Pere I a la consagració de l'església al 1202, «essent el primer monestir que fundà Sant Joan de Mata en la Corona d'Aragó». Entre 1236 i 1529 fou monestir femení. Ocupat novament per religiosos després d'un fort episodi de pesta, fins a l'exclaustració de 1835, «iniciant-se allavors la seva ruina. La creu de terme que s'aixeca a l'entrada de Seròs encara és coneguda com la creu d'Avinganya».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La creu gòtica d'Avinganya, a l'entrada del poble de Seròs.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
De Seròs diu que no ha «d'anotar-se en tot el poble cap detall digne de tenir-se en compte, puix [que] el palau del Marquès d'Aitona ni les altres cases distribuïdes en carrers ben desembarassats i amples places, res de particular ofereixen». Tenia Seròs en aquells anys 2.681 habitants, «a dues hores de Fraga i a cinc i mitja de Lleida, «amb qual capital hi ha establert servei de carruatges, sortint una tartana de bon matí, que retorna a la tarda».

D'Aitona, se'n fa esment del castell, a on «estigué pres, tal vegada en una de les dues torres que encara resten en peu, el desgraciat Príncep de Viana, tant benvolgut dels catalans com avorrit del seu pare Joan II, el qual trobant-se a Lleida en plenes Corts el 2 de desembre de 1460, ordenà [que] fos aquell detingut i traslladat a Aitona, sens dubte per por que el llibertessin [alliberessin] els lleidatans, defensors sempre de les bones causes». A veure si l'Alcalde Ros en pren nota i corregeix el rumb.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
A Aitona, «hi trobem... una creu de terme dintre de la vila, i un exemplar del més extremat barroquisme en la fatxada de la seva església, amb totes les desproporcions i contrasentits imaginables: serà de tan mal gust com es vulgui, però és una pàgina ricament presentada d'un període del nostre art en plena decadència».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La toponímia com a reflex de la «llarga dominació dels alarbs» a les nostres comarques, «a on deixaren una bella mostra de la seva civilització amb la ben disposada obra del canal que des del Segrià s'allarga per darrere Lleida fins a Soses», o sia, la sèquia de Torres.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Breu referència a Alcarràs, «vila coneguda per les seves aigües clorurat-sòdiques». Pujant cap a Lleida fins a la Creu del Batlle i l'ermita de Butsènit, es pot apreciar «en tot el recorregut des de Seròs l'esplèndida horta estesa per la canal del riu».

Acaba l'article amb un parell d'aclariments sobre les poblacions de Torrebesses i Sarroca. De la primera, se'n fa referència de l'antiga església romànica, i de la segona la torre del castell que restava dempeus, i l'elogi als membres del CEL, Centre Excursionista de Lleida, que aquell mateix any havien començat a publicar el seu butlletí.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).

La Plaça de Sant Joan lleidatana, en clixé de Juli Soler, a començament del segle XX, amb la Seu Vella dalt del turó, llavors amb els arcs tapiats per causa de l'ocupació militar espanyola.

20160106

[1272] Soses, Gebut i Aitona, 1910

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

La paret de la dita Apotecaria dels Moros, clixé del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges (1880-1951). 
1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Ressenya de Beninge Arderiu, soci del CEL, d'una jornada a Soses, Gebut i Aitona, en companyia d'altres coneguts socis lleidatans com Pereña o Estadella. Just al pont vell (únic de la ciutat) toparen «amb lo típic Rosari de l'aurora, que amb la gent tapada fins a les orelles, les atxes i els pendons, produïa un efecte sorprenent i fantàstic». 
1910. Soses i Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Reunits ja tots, els més tardaners i tot, a la Plaça Sant Francesc, pujaren a la tartana que els portaria i... «en marxa: anem en direcció contrària al vent, que és bastant fort i geladet, agafem la carretera de Fraga, deixant prompte  ben endetràs lo en algun temps superb castell de Gardeny, que tant era fort abans, com avui inútil». En arribant a l'Hostal de la Creu del Batlle, tots a esmorzar. La descripció és prou eloqüent per si mateixa. 
1910. Soses i Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Soses és el primer objectiu de la jornada: se'n descriu l'església amb poca emoció, i el campanar, «que s'alça pobre i trist dominant amb sa cruesa los edificis del costat».

A l'Ajunament es trobem amb «lo Secretari Sr. Ribé, que és a la vegada lo veterinari del poble», antic company d'estudi d'alguns dels excursionistes. Es descriu el procediment d'investigació del grup: «mentre mon germà, ajudat del Secretari, està esbrinant si hi ha algun paperot de valor històric (regirant teranyines...), los demés estem gosant de la vista de l'horta de Soses i Torres, que es percebeix perfectament de la galeria de l'Ajuntament».

Una capella de 1570, «avui convertida en magatzem d'aufals» i les runes del castell, «que a penes deixen entreveure la forma que tenia». 
1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Ben complimentats a casa del Sr, Sancho amb licors i cigars, ja reconfortats, emprenen direcció a Gebut, a uns 3 kms de Soses, pel costat de «l'hermosa i productiva horta limitada més enllà pel riu, que serpenteja joguinescament, tot besant l'horta i la Garriga, repartint riquesa per allí on passa, que no en porta, d'or, però en sembra». Clixé del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges (1880-1951).
1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Una rastellera de forats a la roca, segons un cert ordre, que la tradició popular ha atribuït a una apotecaria o farmàcia d'origen sarraí. Devia tractar-se més aviat dels forats d'encastament de l'antic poble, nascut en època andalusina i abandonat cap al segle XVIII.
1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Les hipòtesis que els excursionistes fan de l'Apotecaria i la pujada fins dalt del tossal, a les restes de l'antic Castell de Gebut, «que en algun temps s'alçava orgullós dominant lo pla i la serra». A continuació «dirigírem nostres passos envers les sepultures enclavades a la part de ponent-tramuntana del Castell».
1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Després de retombar pel jaciment «fins al punt de desafiar lo vent huracanat que aleshores feia», baixen altre cop cap a la carretera. Aclariments sobre la història de Gebut, terme del comte d'Urgell i després de l'Ordre dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Cap a dinar: «Després, discutint alegrement, ens acostàrem cap a Aitona, a on devíem alimentar nostra màquina per comptar amb forces per prosseguir...» amb la visita del poble.
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Dinar i sobretaula a Aitona. Clixé del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges (1880-1951).
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Arcs del carrer del Forn, Aitona.
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Visita de l'ermita d'Aitona.
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

L'església parroquial amb la gentada reunida «per escoltar la paraula del diputat del districte Sr. Macià, que dissertava des d'un balcó».
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Detalls de l'església.
1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).

Un tomb pel poble: «Al peu mateix de les cases i cap al costat de migdia hi ha una sèquia de reg; passant per l'espona se troben dos molins farines, un dels quals és a la vegada fàbrica d'electicitat que dóna la llum al poble...»