Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aiguabarreig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aiguabarreig. Mostrar tots els missatges

20170216

[1637] La plana lleidatana, teatre d'operacions de Cèsar i Pompeu

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Mapa del Segre i de la plana lleidatana, des de la desembocadura de la Ribagorçana a Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Cinca. El dibuix estava fet per indicar les campanyes de Juli Cèsar a Ilerda sobre el terreny.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un resum de la història de la ciutat que comença abans de l'arribada dels romans. Segons alguns autors, atès que la ciutat era la capital del territori ilergeta, «Lérida étoit également connu sous le nom d'Athanagia, et fut la même ville dont Scipion s'empara après avoir battu Hannon, géneral carthaginois... Il est certain que Tite Live nomme Athanagia la première ville des ilergetes».

«Lorsque Lerida eut passé  sous la domination des Romains, elle attira l'attention de ses nouveaux maîtres per la beauté de sa situation et la fertilité de son sol; ils y établirent une de leurs colonies , et lui donnerent le titre de municipe». I acaba al setge de 1707, prenent-se la llibertat de considerar-nos «obstinats en la revolta». 
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
A banda de la disposició de les legions de Cèsar i Pompeu a l'any 50 aC, el mapa de Laborde ens presenta, de manera prou fidedigna, la distribució geogràfica de la plana al voltant de Lleida i fins al Baix Segre. En canvi, la toponímia apareix molt tergiversada en alguns casos, i també l'emplaçament d'alguns dels pobles. 

Entre altres detalls, les legions de Cèsar creuaren el Segre entre Alcoletge (Collegiata) i Corbins, i instal·laren campaments als peus de Gardeny i l'esplanada de cappont davant del pont vell. 
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Baix Segre fins als altiplans d'Aspa.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Bona part de la plana lleidatana des de la capital fins a Sidamon.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del Segre fins a Alcoletge i Corbins. A l'esquerra, la sèquia de Pinyana baixa de nord a sud, i s'hi veuen derivacions que desguassen al Segre. La de Lleida apareix empalmada amb el Noguerola, que desguassa al nord dels murs de la ciutat. Òbviament, això referia un estat de coses de l'època del dibuixant, just al tombant del segle XVII al XVIII.

20160229

[1332] Mequinensa napoleònica

1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).




L'endemà mateix de la caiguda de Lleida al 13 de maig de 1810, el mariscal Suchet decideix d'enviar el 121è Regiment a Mequinensa. Comandat person ajudant de camp, baixa per la marge esquerra del Segre per tal d'oferir al governador de la plaça bones condicions de rendició. Refusades aquestes negociacions, el mariscal Suchet es trasllada a reconèixer els voltants de la població i a pendre-hi posicions.


Després de 19 dies de setge, el 8 de juny de 1810, el castell de Mequinensa caurà en mans de les tropes napoleòniques. El Mariscal concedeix als derrotats l'honor de sortir en formació per davant de les seues tropes. La vila de Mequinensa esdevindrà un important centre logístic per a avituallament de queviures i municions de l'exèrcit gavatxo durant les campanyes que seguiran de Tarragona, Tortosa i València. La conquesta de la inexpugnable plaça mequinensana, de vital importància estratègica per tal de controlar la navegació fluvial de l'Ebre, comportà la inscripció del nom de la vila a l'Arc de Triomf parisenc.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

L'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre al costat de Mequinensa, quan la construcció dels pantans del segle XX encara no havia fet malbé la mil·lenària població. 
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
Vista de Mequinensa des de la riba dreta de l'Ebre, amb l'aiguabarreig amb el Segre al fons. S'hi observa molt bé tot l'altiplà del turó del castell i sa posició estratègica per controlar els rius que conflueixen als mateixos peus de les cases de la vila.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

Diversos detalls de l'esplèndida vista de la població al peu del poderós castell. S'aprecia ben bé el costerut camí que hi pujava des de la vila, amb grans retombs, i les línies murallades que baixaven del castell fins al riu.

El campanar de l'antiga població destaca sobre les aigües veïnes del Segre en els darrers moments de son recorregut. Llavors la vila no disposava de cap pont dels dos que ara hi ha, l'un sobre el Segre, just al lloc d'afluir a l'Ebre, i l'altre una mica aigües amunt del poble, abans d'arribar a la presa dita de Mequinensa. Les travesses dels rius s'havien de fer en pas de barca, tal com es marca en el plànol.

Ara el campanar descansa sota les aigües de l'altre pantà, el d'aigües avall, el de Riba-roja, per obra i (des)gràcia de la pantanada dictatorial espanyola.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
Els camins a dreta i esquerra aigües amunt de l'Ebre. A l'una banda, hi havia l'ermita, i a l'altra una sínia per moldre el gra al molí fariner. 
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

Detalls del Segre aigües amunt de la vila, poc després del seu particular aiguabarreig amb les aigües del Cinca. Al marge dret, el camí de Fraga; a l'esquerre, el de Lleida.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

Detalls del riu Ebre. El mapa mostra l'emplaçament de les bateries d'artilleria franceses al voltant de la població assetjada. Un pas de barca permetia de creuar el gran Ebre davant de la vila, abans dels grans arenys de l'aiguabarreig.

1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
El poderós castell, secular talaia de l'Ebre i del Segre-Cinca, ben fortificat a la punxa de l'alt turó que domina la vila. Esperem que algun dia algú obligui la casta hidroelèctrica espanyola a retornar la propietat als poders públics municipals.  
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
La situació del campament dels assetjants, al peu de castell i a tocar de l'Ebre.  
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
L'aiguabarreig de l'Ebre just davant Mequinensa, amb els grans arenys i sediments que transportava la força de les aigües pirinenques. Una ruta que els raiers coneixien pam a pam, fins que la desgràcia de l'especulació hidroelèctrica s'abaté sobre el Pirineu a començament del segle XX. 

20140506

[715] Aragonia et Catalonia, més edicions

Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detalls d'una altra edició (1606), una mica més acurada en els topònims, de les més de 50 que se'n feren al primer terç del segle XVII.
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Els mateixos problemes hidrogràgics i amb l'aiguabarreig tocant a Flix, sense colze a l'Ebre. En canvi, bonic detall de l'Arc de Berà (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall de l'aiguabarreig (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall del nord de Catalunya, amb dos localitzacions per a la Seu d'Urgell, i la mateixa mala geografia del Segre (edició de 1606). 
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall de Barcelona entre el Llobregat i el Besòs, aquest sense nom (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall de Montserrat (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall de l'Ebre baix (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall del Delta de l'Ebre, sense banyes, i dels Alfacs (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall de la Plana de Lleida (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Ponts en un petit afluent del Segre i Tremp sobre el Cinca (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall d'una caravel·la (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall d'una embarcació amb un primitiu castell de popa (edició de 1606).
Aragonia et Catalonia, «Atlas Minor», de Mercator/ Hondius.
Detall del nord del País Valencià (edició de 1606).
Per veure'n l'edició en color:

20140119

[579] Accuratissima Principatus Cataloniae et Comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae Descriptio


1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
Un esplèndid mapa d'aquest cartògraf neerlandès de la segona meitat del segle XVII. Després del Tractat dels Pirineus (1659) encara no es gosava migpartir Catalunya en els mapes de l'època.

1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
A la meitat del segle XVII, els mapes eren ja bastant complets i fidedignes, amb alguns errors puntuals, pel que fa a la localització de poblacions, hidrografia i costes. No incloïen rutes ni camins, que no començaran a representar-se fins al segle XVIII, un primer senyal històric que cada cop més la societat i les persones ja no viuen tancades al seu clos nadiu, sinó que entenen que el món està fet per voltar, per conèixer-lo i recórrer-lo.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
El Pirineu al Set-cents. D'est a oest, les quatre gran fortificacions que defensaven el nord de Catalunya: Perpinyà, Vilafranca, Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
A l'angle esquerre, la Vall d'Aran fora dels límits de Catalunya, en un clar error del cartògraf, ja que no hi hagué cap fet ni cap element històric ni jurídic que ho sostingués. En canvi, Andorra sí que és inclosa dins els límits territorials catalans.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
Detall de la Vall d'Aran, de Tredòs a Castell-lleó. 
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
Detall d'Andorra, amb les dues Valires.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
Pirineu occidental.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
Els cursos mitjos de les Nogueres i del Segre.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
De la Ribagorça sud a la Llitera, el nord de l'històric bisbat de Lleida.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
El Baix Cinca i l'Aiguabarreig. Els ponts eren elements d'imprescindible senyalització en els mapes de l'Època Moderna.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
La Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Matarranya.
1660. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio, Frederick de Wit (ICC).
Detall de la costa sud catalana i del Delta de l'Ebre, encara en formació.