Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agramunt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agramunt. Mostrar tots els missatges

20170224

[1645] Resum d'història agramuntina

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'Agramunt del darrer terç del segle XIX, amb els conreus envoltant l'antiga vila closa i el campanar despuntant per damunt de les teulades. A la dreta, un esvelt campanar resta dempeus, probablement el de l'antic convent de franciscans, gairebé ja del tot enrunat.

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

La prosa romanticoide de l'historiador Frederic Renyé, sempre directa i emocional. D'Agramunt diu que «porta en sa fesomia lo segell massa marcat de l'Edat Mitjana».
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Un detall més acostat de la imatge. Destaquen les tàpies que circumdaven horts i trossos, i una filera d'arbrer al camí d'entrada a la vila. Podria ben bé tractar-se de la primera fotografia de la vila.

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Les etimologies populars de Pleyan, en una època en què els estudis etimològics eren a les beceroles. 

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
«Lo lliri de bosc o flor de lis ve de ser originària la casa francesa dels prínceps de Bearn d'Agramunt».

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La ciutat «en centúries passades s'estenia per la part de sol ponent seguint lo riu Sió i a l'ombra del castell; mes a conseqüència de sitis [setges] que ha sofert en diferents èpoques, han desaparegut totes les cases d'aquella banda». S'hi explica la llegenda de la Roca de la Delfina, que remetria a l'època d'ocupació sarraïna de la vila. «La roca realment existeix a un quart de la vila, al marge del camí que va a Montclar, en lo siti [lloc] que aqueix creua lo Rec Salat».

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sempre amb aquesta vena d'exaltació llegendària i romàntica, explica l'autor que al peu de les muralles d'Agramunt nasqué el crit de guerra dels catalans abans de la batalla: «Des d'aquell dia Sant Jordi ha estat lo crit de guerra amb què los catalans han vençut sempre als enemics de sa nacionalitat».
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'any 1070, Ermengol d'Urgell integra la vila al seu comtat. A aquell segle es remet tambá la llegenda del descobriment de la Mare de Déu dels Socors, trobada per uns pastorets rere d'uns esbarzers. 

«De tots los Ermengols rebé igual confirmació en la possessió de sos antics usos i privilegis, guardant encara avui sos arxius les franqueses que li atorgaren, deslliurant-la de les traves que entorpiren la indústria, lo comerç i la civilització d'altres poblacions. No és estrany, doncs, que fos fidel a la Casa d'Urgell fins i tot en la desgràcia». 
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Juntament amb Balaguer, tingué des del segle XIII privilegi per encunyar moneda, els diners agrimontesos. En una s'hi llegeix en llatí: Pere per la gràcia de Déu  Comte d'Agramunt i d'Urgell
La vila romangué fidel a Jaume d'Urgell el Dissortat després del parlament de Casp.
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Transcriu Pleyan uns bocins de la capitulació de la vila al 1413 en defensa del dissortat reial pretendent urgellenc davant del capità general de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló.
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La pertinença de la vila a la corona reial... 

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
...que no fou respectada pel rei Alfons, que en féu donació a son germà Joan al 1417. Aquest, al 1452, i ja com a rei de Navarra, empenyorà la vila al comte de Pallars per la quantitat de 5.000 florins. «Los il·lustres comtes de Pallars foren en endavant los senyors d'Agramunt. Tothom sap l'amor d'aqueixa casa envers Catalunya, sostenint el Príncep de Viana i negant-se després a reconèixer Ferran II com a rei legítim. Tocà a Agramunt altra vegada ser sostenidora de la causa catalana; però vençut Hug Roger de Pallars, confiscats tots sos béns, fou tornada a la corona reial...» (1488).
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
«En la famosa Guerra dels Segadors en temps de Felip IV, fou de les poblacions que més se sacrificaren pel triomf de les armes catalanes. Com a cap de vegueria, organitzà un cos de voluntaris pagat a ses expenses».

1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
«Per atendre les necessitat de la Guerra [dels Segadors] encunyà moneda a l'igual d'altres ciutats i viles. Los exemplars són molt escassos... ACRIMONI, 1643...» L'autor buscà per casa de la vila «lo motlle de fer moneda, però per més que he rebuscat, no he pogut trobar-lo i dubto que existesca».
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Un cos de torrelloners o sapadors pagat pel municipi i «manats pel cabo [caporal] Toni Joan Berenguer» fou posat a disposició del comte de Harcourt al 1646. Els annals de la vila donen fe d'una plaga de llagosta al 1666, «tornant a reaparèixer durant los tres anys següents». Després de la Guerra de Successió, Agramunt perdé la vegueria arran de la Nova Planta borbònica (espanyola).

Transcriu l'autor la tornada d'una cançó popular que solia cantar-se a les nostres contrades al retorn dels soldats al servei dels reis del nou casal (espanyol), com ara Carles IV:
«Pobres miquelets,
que són bé de plànyer:

los han promès molt
I no els han dat gaire».

Com bé sap tothom a aquestes alçades de segle XXI, Espanya mai no compleix ses promeses. 
1880. Agramunt, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Al 1877, la vila constava de gairebé 2.500 persones, amb escola de pàrvuls i dues més per a nois i noies. Els antics convents, dels franciscans i de mercedaris, enrunats. Això sí: «lo Mercadal, de construcció del present segle i casi terminat, és sens dubte la millor i més airosa plaça que hi ha a la província». L'esment de l'aleshores nou pont de ferro del Canal d'Urgell sobre el Sió, denota que ja contemporàniament s'era conscient de la singularitat del modern aqüeducte.

Malgrat la visió romanticoide de la història, els prohoms de la Renaixença començaven a manejar documentació per basar en fets les seues explicacions. Som a les portes de la història moderna.

20140527

[736] Dos monuments urgellencs al vuit-cents

1881. Agramunt, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
La façana de l'església romànica del segle XIII.
1881. Agramunt, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de l'espectacular portalada romànica de vuit arquivoltes, animada a les escales amb un parell de figures.
1881. Agramunt, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall del campanar i de l'espadanya damunt la rosassa, que sembla una flor o potser una roda de la vida.
1888. Agramunt, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Il·lustració d'Antoni Utrillo de la façana nord de l'església, amb una altra esplèndida portalada romànica, que apareix tapiada, feta d'arquivoltes decorades amb motius geomètrics.
1888. Agramunt, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de les arquivoltes, totes amb diferents motius geomètrics.
1888. Agramunt, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall del peu de la portalada romànica de la façana nord.
1881. Bellpuig, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Les columnes helicoïdals o salomòniques del claustre del Convent de Sant Bartomeu, del segle XVI, on s'erigí el mausoleu de Ramon Folc IV de Cardona-Anglesola, virrei de Sicília i Nàpols, baró de Bellpuig.
1881. Bellpuig, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall dels arcs del pis superior
. L'edifici fou encarregat al 1507 pel mateix baró bellputxenc, resident a Itàlia, amb la intenció d'ubicar-hi un mausoleu per al seu descans etern, que recordés la seua vida i gestes en forma d'arc de triomf classicitzant.
1881. Bellpuig, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de les hèlixs que continuen el moviment de les columnes de l'una a l'altra per mitjà de l'arc.
1889. Bellpuig, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Dibuixos d'Antoni Utrillo d'un dels dos claustres del Convent de Sant Bartomeu.
1889. Bellpuig, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de les celebrades columnes renaixentistes de la primera galeria.
1889. Bellpuig, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la font i del dibuixant a l'ombra d'un dels arcs.


20140216

[621] L'Urgell, del rec al secà

1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Tres noies, com als contes, travessen el carrer. Dos joves, cavallers muntats en moderns cavalls, les tenen ullades. La faula és sempre la mateixa». I a Mollerussa es repetí i repetí fins a la sacietat quan, deu anys després, s'inaugurà la discoteca del Big-Ben: la barreja de pobles que va fer aparellant fadrins i fadrines de la plana urgellenca va forjar un dels canvis socials més importants del Ponent de l'últim quart del segle XX.
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta església  de planta basilical, italianitzant, és moderna: fou feta després de la guerra i els mollerussencs la van emplaça al peu de la carretera general.» Travessar la població per la N-II s'anà convertint en un marturi: un carrer estret per a una marea de vehicles pesants van fer un combinat horrorós durant tres dècades, fins que va arribar l'autovia i es van eixamplar els embuts que formaven les cases dels antics carrers.
1968.  Golmés, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta es la plaça major de Golmés, poble de l'Urgell més pla, amb una part nova tota inflada i rutilant i aquesta part vella i conservadora, un xic menestral. La foto és presa... a l'hora de dinar, sota una temperatura d'uns quaranta graus, que explica l'absència de persones i animals de l'escenari». Doncs, amb les adossades de començament de segle XXI i els polígons industrials, ara Golmés més inflada que mai.
1968.  Golmés, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Golmés figurà, en els temps encara no gaire llunyans de pietat popular, com un poble constantment dedicat al culte de la Mare de Déu de les Sogues, una de les patrones de l'Urgell, a la qual cantaven en demanda d'aigua:

De les aigües tresorera
Déu vos volgué destinar,
per promptament remediar 
el sedent que en vós espera;
tothom està consternat,
lo llanto un rec formaria:
aigua envieu-nos, Maria,
en esta gran sequedat».
1968.  La Guàrdia de Tornabous, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquests pobles petits de l'Urgell regat, allunyats de les grans poblacions, són els que us donen més sorpreses. Hi ha cèntims i hi ha empenta. I hi ha els immigrants, que també són un fenomen...» Llavors es tractava de l'emigració meridional espanyola, que arribà als pobles de la Catalunya profunda, amb maneres de fer i de viure tan diferents... que amb les dècades i els matrimonis mixtos s'han anat igualant: ara fem sopar de nochebuena i dinar de Nadal.
1968.  La Guàrdia de Tornabous, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La separació entre el poble nou... i el poble antic l'estableix un portal refet, traspassat el qual trobem aquesta església, mostra humil, literalment obra, d'arquitectura religiosa, amb campanar de cadireta i a la pedra-clau una data: 1619».
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta és una placeta noble, amb una arquitectura sòbria, massissa, i aquell lirisme de la llum que només es pot apreciar a les places petites...» 
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Al costat de la plaça, «s'esbadella aquest entrellat de carrers on, ja al segle XIII, habitaven molts jueus, que determinaren bona part de l'empenta comercial de la Tàrrega antiga». 
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Verdú acaben de dir la missa de dotze, i les escorrialles del jovent que n'ha sortit fan via lentament per desembocar al sector modern i fer el tomb abans de dinar. Alguna faran fins i tot l'aperitiu al cafè del castell: cafè gòtic que, com que no és a Perpinyà, no té tanta fama...»
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall de l'església de Verdú.
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest és el cinema de Verdú, emplaçat als baixos d'una gran casa que fou senyorial... La plaça major té diversos edificis sostinguts per porxos o arquitravat». S'hi observen els pòsters de les pel·lícules, i també el quadres de cartró amb escenes, que es penjaven a fora per fer-ne la propaganda. Temps de programa doble als cinemes de poble, quins records...
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
L'home del carret hi ha muntat la paradeta: «caramels, cacauets, patates fregides, panís en palometes, xiclets, regalèssia... A la dreta, un galleda petita que deu contenir xufles en remull».
1968. Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«El prestigiós temps romànic d'Agramunt, peça venerable i que els anys havien esmolat, desarestant-ne els detalls i rosegant els carreus. Avui dia està sotmès a una restauració lenta i minuciosa».
1968. Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La part més important d'aquesta església és la portada, dins el més ric estil del segle XIII, quan la robustesa del romànic començava a agilitzar-se i estilitzar-se en columnetes i filigranes diverses. Fent joc amb aquest abotzinament -observem que la portada no té timpà- hi ha la porta cisellada magistralment.»
1968. Ciutadilla, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«L'alterós castell de Ciutadilla, avui en perillosa ruïna per la seva part nord, vist des de la banda de migjorn-llevant. Al fons, oberta cap al nord, s'estén la plana urgellenca, encara secanera... Els marquesos de Ciutadilla, que tenien jurisdicció total sobre la vila, bastiren la gran torre d'estructura quadrada. Part de dins del poble encara poden veure's alguns casals d'època gòtico-renaixentista molt remarcables.»
1968. Ciutadilla, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest de Ciutadilla és un poble límit dins l'Urgell. La constitució de la terra, el conreu, l'hàbitat i els costums, el caràcter de la gent, tot el tipifica com una població segarrenca, com la majoria de les de la vall del riu [Corb]... Urgell o Segarra?...»

20140215

[620] L'Urgell, geni i figura

1968.  Bellpuig, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
La perspectiva més espectacular de la població: la llarga escalinata de l'església parroquial de Sant Nicolau. A l'esquerra, la vella façana lateral de la Casa de la Vila.
1968.  Bellpuig, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
La font del segle XVII al davant, ara ja traslladada a un racó proper on no faci nosa a la circulació. L'edifici de la dreta ha estat enderrocat i ara és un carreró. Rere la font, un 2Cavalls, un dels prototips mòbils de quatre rodes més populars i balladors (ho dic per la tova suspensió) del moment.
1968.  Bellpuig, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall de la façana de l'església. Escriu Vallverdú que Bellpuig «és una població encaixonada entre Mollerussa i Tàrrega. Situada exactament a mig camí, ha restat en la condició de les poblacions una mica grans però sense radi d'influència». La primera afirmació és geogràficament certa; la segona, no: Bellpuig ja tenia i encara té un popular mercat setmanal, els dimarts, que atrau gent de tota la Vall del Corb, i des de fa ja quaranta anys té un institut d'ensenyament secundari que recull avui més de 400 alumnes de 8 pobles, a cavall entre dos comarques i tres bisbats.
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Mollerussa han inaugurat un complex esportiu del qual sobresurten aquestes piscines municipals». Quan no hi havia piscines als altres pobles, la piscina de Mollerussa, la de les Basses d'Alpicat i el Racó d'en Pep foren les piscines de tota la nostra generació. I afegeix : «La construcció de piscines als medis rurals de les terres de l'interior serà un factor d'importància capital per a desterrar l'espectre dels negaments. L'home de terra endins no sap nedar, i és capaç d'ofegar-se en un safareig una mica gran o en un riuet de pessebre... Tota la vida ens ha acompanyat aquesta tètrica llegenda dels ofegats, la visió dels homes del jutjat vora un estany o a la riba codolenca d'un riu, extraient-ne un cos humà...»
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Mollerussa hi ha un dels escorxadors industrials més impressionants que pugueu veure, a nivell dels millors d'Europa... podrien sacrificar mil porcs diaris...» La crisi del sector que vindria des de final dels 90 i tot aquest començament de segle acabarien amb aquesta percepció. «Els porcs han estat anestesiats amb tenalles elèctriques, immediatament penjats a la cinta sens fi, degollats, dessagnats -tot això mentre van essent transportats-, bullits, pelats al butà i al ganivet, esbudellats, desfreixurats, migpartits, despernilats, decapitats...»
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest és un carro que encara veureu a l'Urgell, però que veureu molt més a la Segarra: rodes primes -que Primo de Rivera volia substituir per altres de llanta ampla-, caixa sòlida en comptes de brandant, i, sobretot, vela, aquesta vela tibant i envernissada com la d'una tartana. Si el carro tira a segarrenc, l'home és urgellenc de ple: el mocador nuat al cap, els calçotets de dril curts, les avarques... I el gos? On se l'ha deixat? Perquè devia haver-hi un gos. Vegeu, si no, el sogall que penja, com d'un minúscul patíbul, de la part posterior del carro».
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Tàrrega senyoregen un bon pam... Una autèntica capital comarcal... Aquesta plaça que ara sembla dormir, la veiéssiu un matí de dilluns! Del carrer del Carme, per dessota del portal que hi desemboca, a l'esquerra, s'estenen tot de parades de verdura, productes diversos de conservació secana: alls, cebes, feixos de ràfia. Entre Agoders i el carrer Major, que s'estén a la dreta, es ven gairebé tot el peix de Tàrrega... Ciutat comercial indiscutible, mercadana de vel encuny, democràtica i un xic descordada entre setmana, senyora i mudada, filharmònica i enllustrada els dies de festa».  Més prototips a motor de l'època: sis-cents, gordinis, 750...
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Heus aquí la plaça amb la impressionant creu que hi ha al davant de la parroquial del Carme...»
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«El Pati és el rovell de l'ou de la societat targarina... Al fons, l'església dels Carmelitans. La Cabra Catalina «és aquesta preciositat de primera figura que, dalt d'una escala casolana, gira sobre les peülles col·locades en un tocom petitó... balla al so que toquen, i és acompanyada per aquest calé embarretat de la trompeta i una altra gitaneta que, asseguda a terra, fa sonar el pandero. L'altra meitat de la tropa recorre els carrers de Tàrrega, fent palmas i cridant l'atenció dels vianants...»
1968.  Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Ca l'Amball, a Agramunt, a la plaça que duu el mateix nom, en una raconada daurada tothora, emplaçada al cinyell de l'antiga muralla. Aquesta galeria indica fins a quin punt els bastiments antics recollien tot de delicades receptes de l'art de viure...»
1968.  Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Una galeria a la solana, com aquesta, tan elegant no és fàcil de fer ni de trobar. Oberveu, a més a més, la filigrana dels ferros de la balconada, dins una tradició de contenció decorativa i riquesa expressiva alhora. Calculada, en resum, per a un joc plaent de la llum. Rellotge de sol, finestres circulars i gàrgoles coronen l'edifici...»