Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges

20150910

[1150] Les Dues Corones assetgen BCN, més

1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La llarga línia de setge de la ciutat des de Sants fins a Sant Martí (V), passant per Gràcia. Al davant, per la banda nord, les bateries de morters (O) castigaven la ciutat juntament amb les altres bateries d'artilleria (N), davant dels baluards de Santa Clara (B), Portal Nou (C) i Sant Pere (D). Els de Jonqueres (E), Porta de l'Àngel (F) i Tallers (G), foren menys castigats.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

A tocar d'una de les bateries d'artilleria, el Convent del Mont Calvari o dels Caputxins vells, ja castigat al setge de 1697. Després de la Guerra de Successió ja no es recuperà, i els monjos foren acollits a Montalegre, juntament amb els del Convent de Santa Madrona de Montjuïc, que també es quedarem sense casa. Al seu costat, el Convent franciscà de Santa Maria de Jesús (18), que encara subsistí tot i que molt malmès als embats bèl·lics del començament del XVIII, però que sucumbí als de començament del XIX, amb la Guerra del Francès.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

El gran far (L) de la ciutat en aquella època presideix l'entrada del port, a l'extrem del característic moll corbat de l'Edat Moderna. A l'altre cap de la Muralla de Mar, el baluard del Rei (K). Les barques de pescadors amb la vela llatina contrasten amb els grans galions que tanquen l'accés al port.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Detall de la Barceloneta, llavors només un gran sorral amb dos reductes fortificats, que eren aprofitats per les tropes atacants per desembarcar amb seguretat. El llac a tocar de mar, era la maresma que formava el desguàs del Rec Comtal. 
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Detall de la part baixa de la muralla de la Rambla i dels baluards de les Drassanes (I), de l'edifici de les quals se'n dibuixen les arcades en forma de ziga-zaga, i del Rei (K).
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La primera muralla medieval de la ciutat, a la Rambla, marca la divisòria de la ciutat més antiga amb la nova ampliació medieval del Raval, cap a la muralla del Cerimoniós, del segle XIV. La representació és molt esquemàtica, però sembla que l'església i campanar del centre és referit a la Seu.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La zona més peluda dels combats, al barri de la Ribera. Les trajectòries de les granades de foc de l'època volen donar veu al dramatisme de la situació militar. Els morters reberen aquest nom a causa de la forma d'olla boteruda que tingueren en els seus orígens.

[1149] Les Dues Corones assetgen Barcelona

1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Un plànol simplificat del setge de les corones borbòniques espanyola i francesa (les Dos Corones), que té la seua bellesa en aquesta simplicitat del traç i esquematisme de la disposició general, però ben acurada pel que fa al realisme de la representació. L'impressor potser patia manca de mitjans per a un dibuixant més professional i detallista, però amb tot volgué tirar endavant l'estampa perquè la demanda social d'informació era molt forta. Fou imprès a Girona, a ca l'estamper Gabriel Bro, ciutat llavors ocupada per les tropes gavatxes de Lluís XIV. 
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

El plànol s'encapçalava amb l'escut borbònic, no fos cas, i contenia una llegenda dels principals llocs de la ciutat i amb la disposició de l'exèrcit assetjant. És fet en direcció de muntanya a mar, que no fou infreqüent però menys usual que la tradicional vista planimètrica des de mar a terra.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

A la banda de mar, s'aprecia la representació del setge marítim de la ciutat davant del port i de Montjuïc. A la banda de muntanya, la línia de setge, les bateries d'artilleria i l'atrinxerament davant el baluard de Santa Clara, per on es produiria la bretxa d'entrada de les hosts enemigues durant l'atac final de l'11 de Setembre.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

El perímetre murallat de la ciutat, el moll i façana marítima, el turó i castell de Montjuïc i els encontorns de la capital, encara que amb una disposició planimètrica esquemàtica i un pèl naïf o infantil, ressembla prou acuradament la realitat.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

El Portal de Mar és marcat amb un (*) davant el moll (L) amb el far a l'extrem, amb els baluards de Llevant (A) i Santa Clara (B) a l'esquerra, i fins al baluard del Rei (K) a la banda de les Drassanes.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

S'aprecia ben bé la muralla de les Rambles, i com l'espai fins a la nova muralla no era del tot urbanitzat. Veiem en aquest detall els portals de Sant Antoni (H), amb la carretera que hi desembocava, i el de les Drassanes (I). Dalt del turó, el Castell de Montjuïc (M), amb les cingleres que l'abocaven directament al mar. Més enllà, el delta verge del Llobregat (X), amb els braços del riu i l'imponent far que en vigilava l'entrada.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La flota gavatxa tanca el setge pel mar, davant del port i de Montjuïc, on sembla que l'artista hi ha volgut dibuixar una exuberància d'arbustam més que no pas de bosc. La ferrenya torre del far del Llobregat, amb un mas fortificat al costat, i les derivacions dels braços fluvials foren ben captades. Entre Montjuïc i la ciutat, s'hi veu la línia de comunicació fortificada que hi existí.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

A mig aire de la muntanya, el Convent caputxí de Santa Madrona (19), patrona de la ciutat. Just feia un any, la nit del 10 de setembre de 1713, les tropes borbòniques n'havies intentat l'assalt, però van acabar essent rebutjades per les nostres bateries artilleres defensives del Castell. L'edifici en resultà molt malmès i només se'n pogué refer la capella, conservada entre el Palau Nacional i el Palauet Albéniz.


Quan les tropes borbònics sota comandament del Duc de Pópoli van arribar al peu de les muralles de la ciutat, cap al dia de Sant Jaume de 1713, i per manca d'artilleria pesant per prendre la ciutat, l'exèrcit borbònic francoespanyol va decantar-se per la secular i coneguda estratègia de conquerir Montjuïc per tal de sotmetre la ciutat. Els combats de la Creu Coberta i de Santa Madrona d'aquell any van evidenciar les mancances tàctiques de les tropes enemigues davant de les nostres milícies comanades pel general Villarroel. Finalment, el rei francès atorgaria el comandament de ses tropes al Duc de Berwick, que es decantaria per portar el combat principal a l'altra banda de la ciutat, lluny de les bateries de Montjuïc.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Poc més avall, al camí dret de la Creu Coberta o de Sant Antoni (17), hi trobem efectivament dibuixada la creu, coberta per un templet o baldaquí. Al seu costat era habitual de trobar-hi les forques del patíbul de la ciutat, com a avís a propis i forasters que al Cap i Casal la llei les feia complir. La Creu va perdurar fins al 1823, quan sota govern del dit Trienni Constitucional (espanyol) fou enderrocada.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Els magatzems de pólvora (9) de les tropes assetjants s'havien aixecat més enllà de la línia de setge i apartades del bullici per evitar les desgràcies que ben sovint produïa una deflagració accidental. Eren poc més avall de Sants (S), on l'autor volgué representar probablement l'antiga església romànica de la vila. Ací i allà de la plana del Barcelonès s'hi aixequen alguns dels grans masos de les explotacions agràries més importants.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La línia de setge baixava (o pujava segons que ens ho mirem) de Sants fins a la mateixa vila de Gràcia, mentre que deixava la de Sarrià (T) darrere a la rereguarda. Els números de l'1 al 10 identifiquen els batallons d'infanteria o cavalleria de l'exèrcit assetjant, sovint agrupats per nacionalitats (francesos, valons, provençals, espanyols), una informació molt valorada pels possibles compradors del mapa estampat, tant civils com militars.

20150724

[1106] El setge invertit de 1714

1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona (AHCB).
Gravat de la Barcelona assetjada de la Guerra de Successió a la portada d'aquest diari de guerra en llengua castellana. Les classes dirigents s'havien anat desnacionalitzant durant els segles dels Àustries, i la llengua del país i de la gent poc present en els llibres editats. Només la conjunció sociocultural de la Renaixença farà possible capgirar, per bé que no pas de tot, la tendència a la substitució lingüística, precisament dins de l'època de prohibicions borbòniques. L'edició a Girona d'una relació dels fets del setge indica fins a quin punt hi havia demanda d'informació sobre els detalls de la caiguda de la nostra capital.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Detall del gravat, que com pot apreciar-se a cop d'ull fou imprès invertit, en una errada inexcusable d'efecte mirall. Les traces del dibuix són simples i planes, amb cert toc infantil o naïf, però malgrat això l'artista sabé conservar el sentit de conjunt de la façana marítima barcelonina del moment. Per dignificar la publicació, l'impressor Bro volgué fer l'esforç de presentar una xilografia a la portada. Qui sap si la pressa per fer una edició sobre els fets que acabaven de passar va provocar-ne l'errada de principiant. 
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Aquesta és la vista dreçada del moll i de la façana de la muralla de mar de la ciutat, amb les torres sobresortint a l'horitzó i Montjuïc . S'aprecia el bloqueig naval del port i s'apunta el bombardament de la ciutat des dels vaixells.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Detalls de la flota enemiga bloquejant el moll corbat del port, amb el fanal al cap.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Detall del moll, amb la primitiva ermita a la platja, davant el Portal de Mar, i algunes petites cases o magatzems. Cap a finals de segle, amb el desenvolupament de la Barceloneta, al barri s'hi aixecaria l'església barroca de Sant Miquel. Al començament del moll, la creu de terme que s'hi dreçava i les petites barques de pescadors que hi amarraven damunt la sorra. Les pedres de la Muralla de Mar són ben dibuixades, prova de la gran impressió que feia el mur defensiu vist des del mar.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
La Creu de terme a la sortida a la platja i moll des del primitiu Portal de Mar. Damunt l'arena mateix, les barques dels pescadors, que no eren autoritzats a atracar al moll, reservat per a les naus de nolieig comercial dels grans patricis i burgesos de la ciutat. Al moll, sembla que s'hi dreçaven un parell de palissades defensives amb una creu al capdamunt.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Un esplèndid detall de la façana marítima, des de Montjuïc fins a les torres amuntegades de la Catedral i de Santa Maria del Mar. En primer terme, la muralla de Mar, amb la Torre de les Puces i les Drassanes darrere.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. 
A mig aire de Montjuïc, amb les banderoles de senyal sempre preparades, Santa Madrona al fons, i Sant Bertran en primer terme ran de penya-segat. Entre Santa Madrona i la Porta de Sant Antoni, l'artista potser hi volgué emplaçar la creu de terme de la Creu Coberta, o el coll dels Inforcats, lloc on hi hagué plantades les forques d'execució a l'entrada principal de la ciutat, per a avís de propis i forasters.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. 
Les torres i campanars de la ciutat pot ser que no destaquin als ulls de l'observador modern, però als homes i dones de l'època, gens acostumats a les alçades, els causaven una notòria sensació d'elevació. A la imatge, els campanars més distintius de l'sky-line barceloní durant molts segles, des del Pi i Sant Just, les dos torres de la Seu amb l'una amb el rellotge, les dos torres de Santa Maria amb l'una acabada, i l'agulla de Santa Caterina a l'extrem dret. La falta de perspectiva del dibuix no ho deixa clar, però la torre de més a l'extrem esquerre de la presentació podria ben bé ésser el campanar de la Mercè.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. 
La sensació d'alçada de la Torre de les Puces. Al fons, damunt les cases, potser apunta el gran Portal de Sant Antoni. A segona línia, probablement el campanar de la Mercè.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries.
Detall dels campanars barcelonins setcentistes, i de la trajectòria d'una bomba que cau sobre la ciutat.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. 
El dibuix de la trama urbana pretén reflectir l'aglomeració de la població. El primer terme, l'antic Portal de Mar, i potser la Llotja al darrere.
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Dues estampes marítimes, l'una amb un gran galió gavatxo amb una petita barca en què desembarquen un parell d'emissaris, i l'altra amb un vaixell de guerra més petit en què un soldat fa esclatar una bombarda cap a la ciutat. El mar és representat per multitud de petites onades, com si d'un empedrat es tractés.


20140617

[754] Barcelona, Katalonien, 1714

1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Mapa de la Barcelona de començament del segle XVIII, amb resum històric en alemany des de la Guerra dels Segadors. S'hi explica el final de la Guerra de Successió, la pèrdua dels privilegis nacionals i la construcció de la ciutadella borbònica per a escarni del poble.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La ciutat als peus de Montjuïc, el baluard natural defensiu de la població durant segles, que fóra burlat pel setge de 1714, que es féu pel costat oposat de la muralla.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port barceloní, amb el moll en un estat una mica primitiu respecte del que ja hi havia en aquelles dates. Potser  a causa d'una font antiquada. Als peus de Montjuïc, l'antiga ermita de Sant Bertran (17).
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La ciutat tancada dins els murs anteriors a la desfeta de la Guerra de Successió, amb els principals monuments destacats, com si d'un modern plànol turístic es tractés.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La façana litoral barcelonina des de Montjuïc fins al baluard de Llevant, amb tota la muralla de mar ben fortificada.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Preciós plànol de la ciutat, amb tots els baluards anomenats i els monuments assenyalats.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port, amb el far en primer terme i la flota amarrada a port, davant el baluard de Migdia (6) i el bastió de Llevant (7). A l'angle, la signatura de l'autor.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de Montjuïc, das Fort, amb la característica torre, aquí dibuixada arrodonida. A mig camí, per la línia fortificada que l'unia amb la ciutat, un parell de torres fortificades (14, 15), i un fort de mitja alçada (16) de la muntanya. Al fons, el convent de Valldonzelles (19), molt enrunat després de la Guerra dels Segadors.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Esplèndid detall de Montjuïc, amb els camins i cruïlles del pla de Barcelona als peus.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la part de muntanya de la vella muralla, amb els noms dels bastions. Al centre, la Porta de l'Àngel, amb el camí que anava cap als jesuïtes. Arreu del plànol, les principals esglésies i capelles de la de la ciutat divuitesca preborbònica.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la muralla entre el bastió de Jonqueres i la Porta Nova, amb el bastió de Sant Pere al mig, prop del qual hi hagué un grandiós hort o jardí tancat.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port i la muralla de mar: la Torre de les Puces (3), el baluard de Sant Francesc (4), el baluard de Sant Raimon (5), el baluard de Migdia (6), el bastió de Llevant (7), i la Torre de Sant Joan (8), que tan malmesa resultaria per l'assalt de l'11 de Setembre. A la platja, la palissada existent del bastió fins al mar, que tancava l'accés al port per aquesta banda de la ciutat. En primer terme, destacada, l'església de Santa Maria del Mar.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
El bastió de Santa Madrona (1) i el baluard de Santa Eulàlia (2) amb les drassanes al darrere. S'hi aprecia molt bé l'esplanada que hi havia a partir del final de la primera muralla, la futura Rambla, amb una porta arrodonida que donava pas als horts que omplien l'ampliació de la segona muralla, fins a la Porta de Sant Bertran (11), i la torre de Sant Pau (13).
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La Porta de Sant Daniel (9) i bastió (10) al voltant de la qual s'obriria la bretxa que permetria els assetjants borbònics d'acabar amb la resistència de tota una nació.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall dels vaixells de guerra que bloquejaven el port.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port, on s'aprecia la torre poligonal del far envoltada de fumarada dels canons que la defensaven. La flota pesquera, d'embarcacions tradicionals, damunt l'arena de la platja. Sembla distingir-s'hi també una galera de rems i altres vaixells mitjans i goletes, amb els quals els patriotes defensors de la ciutat intentaven de trencar el setge per mar per tal de proveir de queviures la ciutat.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de les drassanes i del cap de la rambla, o muralla antiga.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la primitiva muralla antiga, amb l'església del Pi i son característic campanar. L'esplanada fins a la nova muralla del segle XIV no s'acabà mai d'omplir.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la Seu barcelonina i del palau major, amb la torre rectangular.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall, poc agraciat artísticament, de la catedral de la Ribera, Santa Maria. A la dreta, potser les torres rodones dels molins, i la gran torre rodona de Sant Joan, davant la porta de Sant Daniel o baluard de Santa Clara, anomenat així perquè durant segles hi hagué el cenobi femení extramurs.