Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Éssera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Éssera. Mostrar tots els missatges

20160830

[1508] La construcció del xalet de la Renclusa del CEC, més

1915. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). 

L'estat del xalet-refugi de la Maladeta, un cop concloses les obres exteriors i pendent de l'acabament dels interiors. A la mort de Juli Soler, les obres passaren a supervisió de Mn. Oliveres. La construcció anà a compte del guia benasquès Josep Sayó, a canvi de l'arrendament del local per trenta anys. 
Anys 1915-20. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça) (AFCEC-MdC). 
La imatge, d'autor desconegut segons l'arxiu, mostra el xalet-refugi poc després d'ésser aixecat, potser fins i tot abans d'ésser inaugurat a finals d'estiu de 1916. 
1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (1893-1935) (AFCEC-MdC). 

El xalet-refugi just a l'agost d'aquell any, quan n'estava prevista la inauguració, i la tragèdia del Pont de Mahoma la va retardar. 
1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (1893-1935) (AFCEC-MdC). 

Bany a les gelades aigües de l'estany de la Renclusa o de Paderna (2.230 m), una mica més amunt del refugi. A l'esquerra de la imatge, s'aprecia la tenda de campanya parada per a l'ocasió. 
1917. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Ignasi Canals i Tarrats (1896-1966) (AFCEC-MdC). 

L'agost de l'any següent a la inauguració els voltants de l'edifici encara mostraven rastres de les obres, però començaven a pujar-hi els excursionistes, majorment burgesos barcelonins o gavatxos, cosa que justificava la finalitat per a la qual fou construït. 
1918. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Arnau Izard i Llonc (1897-1993) (AFCEC-MdC). 

La primitiva cabana de pedra a redós de l'enclusa rocosa, ja abandonada i sense teulat després de la inauguració del nou xalet.
1920 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). 

Les activitats d'hivern es veieren molt potenciades amb l'obertura del refugi. En la imatge s'hi observen els esquís i bastons de l'època, un d'ells cobert amb un guant de manopla.
1920. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça) (AFCEC-MdC). 
Fotografia d'autor desconegut dels primers anys de funcionament del refugi, nevat encara a l'entrada de l'estiu. 
1920 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). 

L'edifici contigu al xalet-refugi, destinat a estable de cavalleries, cobert de neu, vist des del costat de l'edifici principal.
1922. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). 

El foc a terra de la cantonada de l'edifici adjacent al xalet, retratada al dia de Nadal. 
1933. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). 

El refugi a ple rendiment a l'abril d'aquell any, encara tot envoltat de neu. 
1933. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). 

Una corrua d'esquiadors surten del refugi, que mostra encara un gran tou de neu. 
1935. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). 

L'edifici adjacent retratat des d'una finestra del xalet, gairebé tot colgat de neu. 
1916 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). 

Acabades les obres del xalet, sota la coordinació de Mn. Jaume Oliveres un cop desapareguts els dos grans impulsors inicial, s'aixecà en una balma de la roca ben a prop de la paret del primitiu refugi una capella, que es posà sota advocació òbvia de la Mare de Déu de les Neus. Mn. Oliveres s'escarrassà per convèncer la junta del CEC, que hi accedí després d'una certa polèmica, i perquè el patronatge econòmic anà a càrrec d'Emili Juncadella. A causa del tràgic accident que retardà la inauguració del refugi i de la vetlla que dels dos cossos en féu Mn. Oliveres al xalet-reugi, la capella també fou consagrada un mes més tard. Llavors Mn. Oliveres tornà a la Renclusa per a l'ofici de consagració i l'endemà s'enfilaren a l'Aneto per beneir-hi una creu de ferro en record dels accidentats. 
1916 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça) (AFCEC-MdC). 
Detall arquitectònic de la façana neoromànica de la capella adossada a la balma de la Renclusa. Mn. Oliveres restà molt afectat per l'accident al Pont de Mahoma, de manera que complí sa promesa de sacrifici a les missions de Veneçuela, a on marxà l'any 1918 i a on s'estigué durant set anys com a prevere de la parròquia de Tumeremo. Al 1925, retornat a Barcelona, impulsà la construcció de l'església de Santa Teresa de l'Infant Jesús del barri de Gràcia. Tenia llavors 48 anys, i cada 5 d'agost pujà a la Renclusa per dir una missa a la capella de la Mare de Déu de les Neus en record dels finats. En moltes ocasions, acabava pujant a la creu de l'Aneto que recordava els desapareguts a resar-hi ses oracions. El 8 d'agost de 1949, amb 72 anys, féu la seua darrera ascensió a l'Aneto, cim al qual havia pujat més de quaranta cops per diferents vies. A l'agost de 1954 pujà per darrer cop a la Renclusa i tres anys més tard morí als 80 d'edat. 

A les Maleïdes, el cim dit d'Oliveres-Arenes (3.298 m) ret homenatge a un dels grans pioners del pirineisme català.
1917. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (AFCEC-MdC). 
Un perfecte enquadrament del nou xalet-refugi des de la porta d'arc neoromànic de la capella de la Mare de Déu de les Neus a la Renclusa. 
1920. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Ignasi Canals i Tarrats (1896-1966) (AFCEC-MdC). 
El xalet-refugi a la Renclusa ribagorçana.

20160827

[1506] Cent anys del xalet-refugi de la Renclusa

Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Esmorzar a la primera cabana al peu de l'abric natual, a punt per empendre l'ascensió.
Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Detall de l'esmorzar, de forquilla, ganivet i bóta. El guia de l'esquerra, fins i tot amb una botella de vi. Aquesta primitiva cabana la va portar la família Mora. «Des de llavors els turistes eren servits per Sebastiano, una de les figures més pintoresques de l'Aneto. Cada estiu, durant 30 anys, pujava a la cabanya per atendre'ls. En el 1907 va cedir el lloc al seu nebot, José Sayó, que també treballava de guia per a Juli Soler».
Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Nombrosos excursionistes francesos s'acostaven a la Renclusa per a l'ascensió al rei del Pirineu. A Benasc corria el rumor que el CAF volia aixecar-hi un refugi, més comfortable que la cabana de pedra, per facilitar l'assalt a l'Aneto. 
Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
El primitiu abric natural de la Renclusa, ben a prop del qual es construí la primera cabana de refugi. «El rústic abric de la Renclusa havia sigut una paret de pedra de l'altura d'una persona a la bauma de la roca i que servei per resguardar les senyores de les mirades indiscretes».
2011. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça), Esther Guiu (Butlletí CESC).
L'evolució del refugi de la Renclusa des dels inicis del pirineisme català amb Juli Soler i Santaló. «No buscava difícils ascensions, sempre utilitzava la via normal. Recordem que en aquells dies les càmeres eren molt pesades i voluminoses, i les fotografies es feien en grans plaques per a impressió». 

La construcció del primer refugi, més enllà de la cabana inicial, es degué a l'impuls de Juli Soler, que «va convèncer al CEC que demanessin autorització a l'Estat... Ell mateix va traçar els plànols... No volia perjudicar el seu gran amic Sayó, que explotava l'atrotinada cabanya, i van acordar que Sayó es comprometia a construir l'edifici a canvi de l'arrendament». Les obres van començar a l'estiu de 1913, també amb Juli Soler com a ajudant, però malauradament moriria l'abril de l'any següent sense poder veure l'edifici conclòs al 1916. 
2011. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça), Esther Guiu (Butlletí CESC).
La conquesta de l'Aneto al 1906 per Mn. Jaume Oliveras i Mn. Antoni Arenas, calçats amb espardenyes! Van inaugurar, a causa d'aquest fet, l'anomenada via dels descalços per la cresta des de Corones. «No portaven corda, ni piolet, ni mapa, ni brúixola. Les provisions se les havien oblidades a la cabanya del pastor. Una vegada al coll de Corones, en comptes de pujar per la glacera, per on no podien passar a causa del seu calçat, prenen l'aresta nord-occidental i aconsegueixen arribar a les tres de la tarda al cim... Però es feia tard i no podien baixar per la glacera, i elegeixen una altra aresta, cap a la vall de Vallibierna, deixant l'Aneto per primera vegada sense passar pel Pas de Mahoma». 
2011. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça), Esther Guiu (Butlletí CESC).
«Mentre finalitzaven les obres de l'interior del refugi de la Renclusa, es va fixar la  inauguració pel 5 d'agost de 1916... El 25 de juliol arriben a la Renclusa dos alemanys... El dijous 27, Sayó acompanya els dos alemanys a l'Aneto. Se'ls hi uneix el Mossèn [Oliveres]. Fa molta calor. La pujada es fa pesada, i a les 10, quatre homes són al cim. Mentre firmen el llibre de visites, els núvols ho envaeixen tot i comença a pedregar. Mentre estan travessant el Pont de Mahoma, es produeix una explosió, i Sayó i Blass, desapareixen, fulminats per un llamp». 

Així doncs, «el refugi de la Renclusa es va inaugurar amb alguns dies de retard, i sense cap del seus dos impulsors, Juli Soler i José Sayó».
Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
L'estany de la Renclusa (2.390 m).
Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
L'estany de la Renclusa amb un viatger contemplant el grandiós paisatge fins al Pic d'Alba (3.112 m).
Anys 1920. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
La cabana adjacent al primer refugi on hi havia els estables i on dormien els guies locals. El refugi de la Renclusa fou el segon construït pel CEC: el primer fou el d'Ulldeter al 1909. El tercer, al 1925, a Prat d'Aguiló a la Serra del Cadí.
Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
El refugi, situat a 2.140 m, tenia una capacitat per a 30 persones i estava distribuït en dos pisos. 
Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Una magnífica panoràmica amb la situació del xalet-refugi, tal com eren anomenats a l'època, als peus de les Maleïdes. 
Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
El xalet-refugi amb la cabana adjacent. 
Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
La façana i entrada al xalet-refugi. 
1916. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
«Revista Ibérica», núm. 138, 19-08-16.

«Este chalet refugio, que puede compararse ventajosamente con los más importantes de su género en Europa, se ha construido en el monte situado en el valle izquierdo del río Ésera, y facilitará la ascensión al Monte Aneto (3.404 m), i además, por encontrarse en el paso obligado de los puertos de la Picada i del Born, por los cuales se comunica con el Valle de Arán y Bagnères de Luchon respectivamente, será de gran utilidad como refugio en esos parajes azotados con frecuencia por terribles tempestades...»
1916. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
«Revista Ibérica», núm. 138, 19-08-16.

L'edifici dissenyat de Juli Soler feia 20 x 7,5 m. i tenia al costat la cabana per als guies i cavalleries. «Al día siguiente de la inauguración, se verificó la ceremonia de descubrir en el Pico de Aneto una lápid, proyecto del arquitecto don José M. Pericas, que el Centro Excursionista dedica al inmortal vate Mosén Jacinto Verdaguer». Les fotografies publicades foren trameses per Mn. Faura.


1922. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Detall del xalet de la Renclusa completament nevat, en una revista de l'època.


1916. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
«Chalet de la Renclusa, construido por el Centro Excursionista de Cataluña en la parte norte de los Montes Malditos, que sirve de refugio y descanso para los excursionistas que se atreven a hacer la arriesgada ascención al Pico de Aneto, punto culminante de los Pirineos».

20160821

[1502] Vistes pirinenques ribagorçanes del segle XIX

Anys 1880. La Maladeta (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

Esplèndida vista de l'encara gran glacera de l'Aneto al segle XIX, amb uns excursionistes provant l'ascensió.
Anys 1880. La Maladeta (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

Les esquerdes del gel endurit com si de roca es tractés. 
Anys 1880. La Maladeta (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

Una vista espatarrant de la serralada maleïda.
Anys 1880. L'Aneto (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

Vista de l'Aneto amb tota sa gelera als peus des dels Aigualluts. Els francesos en digueren Le Néthou, adaptació afrancesada del topònim ribagorçà d'Aneto, perquè fou des d'aquesta banda de la Ribagorça que s'iniciaren les expedicions al cim, conquerit l'any vinent farà 175 anys.
Anys 1880. El Forat de la Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

El forat de la Renclusa, «gouffre» en francès: precipici, abisme, atès que el naixent però acabalat riu Éssera s'hi precipita per fer-se subterrani. 
Anys 1880. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

El primitiu abric de la Renclusa, quan només era una petita bauma a la roca. 
Anys 1880. L'Hospital de Benasc (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

L'Hospital de Benasc al segle XIX, emplaçat a 1.758 m d'altitud a la marge esquerra de l'Éssera naixent, al peu de la línia de crestes que separa la Ribagorça del Comenge. Actualment és el centre d'una estació d'esquí de fons, però els seus orígens es remunten al segle XII, quan per iniciativa de l'Orde de l'Hospital fou aixecada la primera construcció per tal d'auxiliar els pelegrins i viatgers que gosaven travessar la cadena pirinenca. 
Anys 1880. El Port de Benasc (vall de Benasc, la Ribagorça).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

El Port de Benasc (2.444 m) vist des del nord a la vessant de la Garona.
Anys 1880. L'Hospital del Port de Benasc (Banhèras de Luishon).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

Magnífica vista completa de la pujada fins al port de Benasc des de l'Hospital de Banhèras, o sigui, per la vessant nord, també obra dels hospitalers al segle XIV. La denominació d'«Hospice de France» n'és la denominació nacionalista gavatxa des del segle XIX.
Anys 1880. L'Hospital del Port de Benasc (Banhèras de Luishon).
«150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica).

Detalls de l'alta vall del port de Benasc des de la banda septentrional.