Seguidors

20151010

[1180] El Carlit, fet i dit

2015. Pic Carlit (la Cerdanya).
El pic més alt de la Cerdanya (2.921 m) i el dia que la tropa del GEST ha hagut de matinar de valent, que hi ha una estona fins allà dalt, fins als confins del riu Aravó, afluent del Segre. Llegim a l'Onomasticon que el Carlit és el «nom dels grans rasos deserts i del planell lacustre de la Solana, que va aixencant-se més i més des d'Angostrina vers la carena d'una altíssima serra, fins a culminar en el pic més alt dels Pirineus Orientals».

I afegeix sobre l'origen del nom del cim, que, atenent al «paisatge, conspícuament tot ell poblat de cards, mostra que deu pendre nom de Desert de Carlit [la gran partida deserta des d'Angostrina fins als alts damunt Font-romeu], i aquest serà DESERTUM CARDETI, 'desert del cardassar', amb metafonia»
2015. Pic Carlit (la Cerdanya).
Segons descriu l'Enciclopèdia, el massís és divisòria d’aigües d’aquestes valls i de les del sistema atlàntic, que per la vall de l’Arieja desguassen a la Garona. A la part alta les pastures són aprofitades pel bestiar de la comarca (Llívia hi té drets tradicionals). L’aprofitament de les aigües alhora per al regadiu (Conflent i Cerdanya) i per a la producció elèctrica (centrals de l’Aude i de la Tet) ha motivat conflictes entre les diverses valls. La primera ascensió al Carlit registrada fou la del comte Henry Russell el 1865, i la primera d’hivern, la de Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923 (a la foto, obra d'aquest darrer, MDC-AFCEC).

2015. Pic Carlit (la Cerdanya).
La ruta més habitual d'ascensió és partint dels Estanys de les Bulloses, en direcció est-oest. L'aproximació no és gaire llarga, uns cinc quilometrets pels quals anem fent la meitat dels poc més de 900 m de desnivell de la jornad travessant estanys i turons. Així arribem als peus del massís, on hi ha acumulada de patac uns altres 500 m d'ascensió, primer pedregosa, després semigrimpada. 

La metafonia de l'ètimon de -RD- [Cardeti] a -RL- [Carlit], afegeix en Coromines, «es retrona en el nom de la carlina, el gran card que Linneu batejà 'Carlina Acaulins', en memòria del nom romànic, que des del català passà a l'italià, el francès i el castellà en el segle XVI..., dialectalment s'ha mantingut en la forma cardina en molts llocs del Canigó, de Cerdanya i Ribagorça, o cardiguera, cardigar, en altres llocs».

El topònim de la Bullosa o les Bulloses aplicat als innombrables llacs de la regió, té a veure amb les fonts sorgents, amb l'aigua que brolla de dins la terra, tot fent glopades o bulls.

2015. Pic Carlit (la Cerdanya).
Apa, cap a casa falta gent, i fins a la propera, amics i amigues caminaires del GEST belianenc!