 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta. El Monestir de Vallbona al segle XIX, amb la font que encara raja. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta. Escriu l'autor lleidatà que aquest és un «altre cenobi que per sa justa fama, així en l'ordre religiós com en lo artístic i arquitectònic serva des de remots temps nostra Província, cridant l'atenció dels intel·ligents...» No era fàcil d'arribar-hi: «quan després d'un viatge d'unes 4 hores que hi ha de Bellpuig a Vallbona, descavalca el viatger en la plaça del poble i es mira enfront del pati del monestir... creu encara trobar-se...» en els temps medievals. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Detall de la façana principal amb la portalada romànica. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Continua l'autor en son regirat estil: «segons lo savi antiquari en Jaume Pascual, s'atribueixen dits orígens a un dels nobles Anglesoles, que possessionats ja de Bellpuig... anaven cuidant de l'enaltiment de la religió.» Més en concret, un dels eremites del Montsant, d'aquesta família urgellenca, «de qui es conta que a l'abandonar les boscúries de Prades, ho féu per fundar dos convents, un en Colobres (Navarra), i un altre en Vallvona (1157). |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Detall de l'esvelt campanar octogonal. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. «Se diu també que lo fundador escollí Vallbona per semblar-li la vall més trista i deserta de l'encontrada i al propi temps la més apropiada per a la vida austera que feia». |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Detall del lateral de la nau major de l'església, amb els antics sarcòfags. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Comentari de la portalada romànica lateral, «la que és sa porta principal, en raó que la corresponent a la nau major no té entrada alguna». |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Detall de la portalada romànica al lateral del creuer, i del cimbori superior. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. La fredor de les parets, el recolliment, l'austeritat religiosa de l'interior sobten l'autor, «compensat per la sorpresa que causa al viatger trobar-se al costat de l'altar major los sepulcres de dos reines, lo qual prova l'estima que la noblesa tenia a l'apartat i solitari monestir. Son estes reines Na Violant, muller d'en Jaume I d'Aragó, i Na Sanxa, regina, filla d'aquella i reina de Castella». Al peu de l'altar major, hi descansen les restes de l'eremita fundador, Ramon d'Anglesola i Vallbona, dit també Ramon de Vallbona, «a qui la tradició anomena sant des de fa segles». |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. Detall dels finestrals gòtics de la nau major. |
 |
| 1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell. Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta. I acaba sentenciant l'historiador: «Però la joia arquitectònica millor del monument és tal volta el Claustre, en lo qual cada galeria pertany a diferent estil, essent gòtica l'adossada al temple. És aquesta de gran elevació i ses magnífiques arcades semblants a les de Santes Creus...» |
